10 Km nocturns de Barbastro

Mirant, mirant per internet vaig veure que el dissabte 22 hi havia una cursa a Barsbatro. Era un 10 mil y servia de preparació per la Mitja Marató del Somontano que es disputa a finals de Setembre. Així que aprofita’n que anava a passar el cap de setmana a Tamarit, vaig trucar a Martin per veure si em volia acompanyar. La veritat que no vaig tenir que insistir molt, ràpidament la seva contestació va ser que si.
Durant l’estiu no entrenat molt, he sortit algun dia esporàdicament però cap sortida ha passat dels 10 Km i sempre per muntanya, he aprofitat molt mes per fer sortides amb bici de muntanya i això m’ha permès mantindrem mínimament en forma.
El pacte amb Martin era clar, fer la cursa tranquils, molt tranquils i emprendreu com un entrenament mes.
A la arribada a Barbastro, el termòmetre marcava 32 graus, molta calor. M’havia descuidat carga el meu GPS així que moments antes de prendre la sortida en vaig quedar sense bateria, el fet de córrer sense crono no m´agrada gens, m´adrada controlar els meus parcials Km a Km.
A les nou en punt la sortida, varem sortir molt enrederits, però ràpidament ens vam fer lloc i vam agafar un bon ritme. El pas per el Km 1 va ser en 4´20´´, molt ràpit però sembla que´m trobava a gust. Al passar pel Km 2 vaig veure que Martin es quedava uns metres, jo hem veia be i vaig pensar en aguantar aquest ritme. Feia molta calor i al completar la primera volta al circuit Km 5 el meu temps era de 21´56´´. Tenia els meus dubtes si seria capaç de seguir amb aquest ritme però estava disposat a intentar-ho, sincerament abans de començar no tenia gens clar el temps que seria capaz de fer. La segona volta va se calcada a la primera, vaig tardar uns 28´´ mes i finalment vaig creuar l’arribada amb un temps de 44´24´´. Molt be, estava content, vaig recuperar-me molt rapit i el temps hem semblava bo, mes tenint en comte que com he dit abans durant l’estiu havia entrenat poc, es clar que no es el meu millor 10 mil, però també es clar que al mes d’agost fa molta calor i les meves cames no estan com al mes de gener. Martin va entrar amb un temps de 47´01´´ i amb un cansament a sobre molt fort, es nota que també li falta molt entrenament.
Martin ja saps un plaer compartir de nou cursa amb tu i espero que´ns podem retrobar a la mitjà de Mollerussa i treure’m la espineta del any passat, ja, ja, ja.

Travessa Parc Nacional Estany de Sant Maurici

Un any mes aprofitant que la Cinta tornava de colònies a Súper Espot, la Mati i jo hem aprofitat per fer una excursió per el Parc Nacional d`Aigüestortes i Sant Maurici. Aquet cop a diferencia del any passat, hem aprofitat per dormir a un refugi i passar una nit rodejats de muntanyes i de un paisatge meravellós. Dissabte al migdia, van deixar a la Cinta al campament i desprès de dinar, vam anar a informar-nos per anar en taxi fins al refugi de J. M. Blanc. Sincerament desprès de veure que era difícil que algun taxi ens portes fins allà a la tarda i veure el preu, van decidir anar caminant, al fi i al cap nomes eren tres hores i teníem tota la tarda per arribar-hi.

Així que deixem el cotxe al pàrking del Parc Nacional i enfilem la pista forestal que ens portarà fins al refugi. El camí es molt bonic i amb molta ombra, poc a poc anem guanyant altura però la veritat es que com la pista es molt bona ni ens adonem. Desprès de 2h 45´caminant ja veiem el refugi al costat del llac, sincerament es un paisatge de postal. Un cop allà ens quedem al·lucinats hi ha tanta gent que semblen les rambles. El encarregat ens explica que hi ha mes gents de la que pot acollir el refugi i que tindrem de dormir a la “despensa”, una habitació que esta habilitada per dormir però es on guarden el menjar, dormirem entre cebes, tomàquets etc. Una dutxa rapida i a les set en punt a taula per sopar, desprès van sortir fora per veure de prop el xàfec que va caure, amb pedra inclosa, impressionat.Ens llevem d’hora, esmorzem i desprès de fer una ullada al mapa decidim pujar amunt fins arriba al pic de Monastero i desprès baixa fins el refugi Ernest Mallafre, son unes set hores de camí però tenim tot el dia per davant i segur que el paisatge valdrà molt la pena. Enfilem la pista forestal que surt a la dreta del refugi i pujem fins arribar a l’Estany Negre, pugem i passem pel Estany de la Coveta i una miça mes amunt el de la Coveta. Arribem a una cruïlla, esquerra collada de Saburó i dreta collada de Monestero, agafem aquesta segona opció i una miça mes amunt en plena ascensió trobem l’Estany de Peguera.

Desprès de dues hores ja som al cim, ara toca un descens molt mes dur que la pujada, estem a 2878 m de altura i amb de baixar fins 1885 m, un desnivell de 1000m. La primera part de la baixada es molt tècnica, molta terra i pedra solta fan que tinguem que extrema les precaucions. Abans de trobar l’Estany de Monastero troben una zona plena de petits rius amb una aigua cristal·lina, un paisatge realment impressionant, passem l´Estany i seguim baixen fins entra al bosc, estem molt ben franquejats, a la dreta uns majestuosos Encantats i a ma esquerra una miça mes amagat l’Estany de Sant Maurici. Finalment desprès de casi 5h i 30´arribem a Refugi Ernest Mallaré, allà fem un bon àpat i seguim una hora mes fins arribar a l’aparcament del Parc Nacional, son las 15,00h i hem estat 7 hores voltant per la muntanya, estem casats i ara encara ens falta la tornada a Barcelona.