Mitja Marató de Cognac

El fet d´ anar a córrer a Franca em feia molta il·lusió. Havia sentit parlar molt del caràcter lúdic- festiu que tenen les curses al país veí i la veritat que ho vaig podré comprovar amb els meus propis ull. Quant al mes de febrer durant un esmorzar del club va sortir la possibilitat d’anar, ràpidament amb el Jordi varem decidir que guardaríem uns dies de vacances i amb la Mati, la Cris i els nens aniríem a passar un dies per França. En un principi la idea era córrer la marató però desprès de passar l’estiu vam decidir canviar-la per la mitja. Durant el viatge d´ anada la Berta va agafar una forta febrada i la família Balaguer van tindre que tornar a Barcelona.
El divendres 13 al migdia ja erem a Cognac, un poble petit. Un cop instal·lats al hotel ens vam desplaçar fins Jarnac per recollir el dorsal, el primer que hem va sorprendre del francesos va ser que allà no hi ha fira del corredor, hi ha la fira gastronòmica, esta be això.

El dia de la cursa vam arribar a la sortida a les 8 del matí, allà ens vam trobar amb altres companys del C. A. Running. Faltava una hora per donar la sortida de la marató i el ambient era impressionat. Jarnac és un poble de uns dos mil habitats i el dia de la cursa crec que triplica aquesta quantitat, els carrers estaven plens de gent, bandes de música feien que l’esperà fos mes amena. El corredors anàvem arribant a la sortida, casi tothom va disfressat, no importa de que, lo que importa es gaudir de la festa sigui com sigui. Vaig veure la sortida de la marató i ràpidament ens vaig preparar per la sortida de la mitja. A les 9,25 en punt donaven el tret de sortida, ràpidament sortim del poble i comencem a voltar per carreteres secundàries rodejades de vinyes. Vaig passant a molts corredors que estan fer la marató ja que fins el Km 16 anem pràcticament junts. Veig a un company del club, el Xavi Devesa, anem junts una estona, vaig disfrutan de la cursa i mirant les diferents disfresses, i ha de tot tipus, des de el típic Mario Cars acompanyat de una bici, passant pel Conillet del Play Boy, es impressionant, la gent gaudeix molt. Hi ha cops que per adelantar alguns grups has de sortir de la carretera ja que no tens espai per l’asfalt. Passo el Km 10 amb un temps de 44´10´´, avui el temps és el de menys. Al arribar al Km 16 la marató es separa del de la mitja i allà mateix a dreta trobem el avituallament millor de la meva vida, una taula plena d´ostres, patés, formatges i bon vi, magnífic, no cal no dir que allà vaig estar un estoneta comprovant la qualitat dels productes (per cert molt bona), els últims Km ja podeu imaginar, no cal ni comentar-los. Uns 300 metres desprès del Km 20 la cursa entra per dins de un cellers de cognac i es clar, amb degustació, impressionant. Els últims metres veig que la meva filla be cap al meu costat i em diu “ papa, el Presi esta aquí davant”, així que aixeco el cap i veig al Josep Maria, ell estava fent la cursa de 10 Km, tots tres junts vam creua l’arribada amb un temps de 1h 34´51´´. Com podeu imaginar desprès vam reposar les forces amb un bon dinar a la Village Gastronòmica.
Per cert, felicitar l´ Enric del Vendrell que va fer segon en la marató.

Al dia següent van anar amb tots el companys del club i els del Vendrell a fer la “Randonnée pédestre” dit en català, una caminada. A França es normal fer les curses en dissabte i desprès el diumenge fer la jornada de recuperació. Vam calcular que vam fer uns 9 Km, això si cap al final amb esmorzar inclòs i quin esmorzar, ostres, patés, formatges, carn i vi.

Llàstima del imprevist del Jordi i la Cris, però no passa res a l’agenda ja esta marcada la pròxima sortida a França, el proper 11 de setembre al Medoc i aquí crec que encara es disfruta mes, això si tindrem que anar pensant amb les disfresses Jordi.

XXXI Cross de Sants

El Tomàs Molina feia dies que´ns avisava “diumenge farà molt fred”, el bo d’en Tomàs a tingut tota la raó del mon i avui a 2 quarts de deu del matí a la carretera de Sants amb Rambla Brasil el termòmetre no passava dels 10 graus.
He arribat mig hora abans de la sortida, just per recollir el dorsal i escalfar una mica, feia molt de vent i si et quedaves quiet literalment et quedaves gelat.
A les deu en punt el tret de sortida, estava molt ben col·locat i ràpidament he pogut començar a córrer a un bon ritme. Passava el Km 1 en 4´07´´, anàvem corren per la Av. Madrid, un lloc ample i bastant pla, a sobre el vent ens bufava al nostre favor. Km 2 en 8´15´´, hem trobava molt be i portava un ritme molt bo per mi. El Km 4 passàvem per primer cop per la sortida i seguia amb un temps molt bo 16´20´´. La segona volta la he fet al mateix ritme que la primera, em trobava molt be i veia que podia fer un bon temps. L’últim esforç al arribar a Plaça Espanya .Quedava tota la Carretera de Sants fins la Rambla del Brasil, un km i mig mes o menys, anava avança’n gent i amb un ritme molt còmode. Al final he creuat l’arribada amb un bon temps de 40´47´´.

Tothom que segueix el meu bloc sap que m’agrada escriure les cròniques de les meves curses, algunes mes bones i unes altres mes dolentes, també les anècdotes que dia darrera dia hem van passant mestres vaig corrent. Però avui vull fer un incís i fer una critica a la organització del Cross de Sants. No m’agrada fer això però crec que avui no han estat a l’altura per molts motius:

1. No es normal que ¾ d’hora abans de començar la cursa vagis a recollir el dorsal i ja no tinguem camisetes per repartir, a sobre ens diuen que prenen nota del meu dorsal i me la faran arribar per correu. INADMISSIBLE.
2. Nomes hi havia catifa per marcar el temps a la sortida i l’arribada, he vist molta gent caminant per la cera i de cop ¡¡¡¡¡xas!!!!! baixàvem al asfalt, unes retallades bestials, crec que faltava alguna catifa mes per algun punt estratègic del circuit.
3. La distància, realment el Cross de Sants son 10 Km? A l’arribada molta gent es queixava d’això, en concret el meu GPS ha marcat 10,340 Km.
4. Cues, cues i mes cues per recollir un vas d’aigua o una xocolata desfeta calenta (amb el fred que feia era una bona idea) a l’arribada, fins a 30 minuts. Senyors no es pot tindre a una sola persona omplin gots de plàstic amb garrafes de 5 litres.
5. Els últims corredors tenen el mateix dret que´ls primers, a l’avinguda Madrid els cotxes es colaven entre els últims corredors i a la Carretera de Sants la Guàrdia Urbana recollia les tanques i autoritzava el pas del cotxes abans de que la cursa es dones per tacada.