Quant vaig acabar la cursa de Sant Antoni, era feliç molt feliç, avui quan he acabat a Gavà era algo més que feliç, la sensació que tenia és difícil d´explicar, molt difícil, internament les llàgrimes han pogut en mi, havia parat el crono en 1h 25´ 57´´ algo impensable per mi temps enrera, sobre tot aquell 16/02/2006 quan vaig fer la meva primera mitja a Gavà amb un temps de 1h 47´ 18´´.
Avui abans de parlar de la cursa m´adradaria parlar d´altres coses, dels meus companys, ells sense cap dubte són el grans culpables d´aquesta progresió que he fet. Començan pel meu coach, “el negre”, que avui m´ha obligat a córrer sol i no ha deixat que´l meu segon “mestre”, el monstruo, anès al meu costat. El Botxí, gran entre els grans, avui no hi era, però també és culpable d´aquest resultat. El Robin i el Xavi, nois avui he anat per davant vostre,però sóc concient que això no és normal, “Robin ya lo sabes, si me quieres ganar en el último Km es imposible jajajaja”. Pedro, Rafa, Manel, Celia, avui tampoc eren a Gavà però normalment estan al meu costat durant els entrenaments, el Jordi i el Toni que avui han tigunt que deixar la mitja per les seves lesions, espero que el proper dia 1 de Març esteu al cent per cent. El Txema, fa molts dies que no està entre nosaltres, però ell també ha ficat el seu granet de sorra, encara que nomès sigue per ficar-me el meu segon “mote” ,percheron. I per últim deixo dos noms, el Josep Maria Queral per apropar-me al C.A,. Running i fer que ara amb senti tan orgullós de les meves marques i vull dedicar la marca d´avui a un molt bon amic meu, fa dies que no puc entrenar amb ell, però ell hem va fer correr fa tres any la meva primera mitja a Gavà i hem va portar tota la cursa al seu costat, gràcies Alfredo.
I això és el que puc dir nois, simplement això, estic tant content i tant feliç de la meva cursa i de la meva marca que com he dit abans la vull compartir amb tots vosaltres que sou els que realment m´heu portar a podre fer el temps que avui he fet a Gavà.
De la cursa que us puc dir, abans ja he comentat que el meu coach m´ha obligat anar sol i això he fet. Des de la sortida he començat a córrer i nomès mirava el rellotge en cada Km per veure els meus parcials. Al començament estava bastant asustat, el meu ritme era bo, massa bo, passaba per el Km 5 amb un temps de 20´03´´. Uf, les meves cames anaben molt bé però el meu cap estaba preocupat, ¿seria capaç d´aguantar aquest ritme?. Al Km 10, el meu rellotje marcaba 40´15´´ (la meva segona millor marca en un deu mil), pel meu cap tornava a passar de tot, tenia al Robin i el Xavi molt a prop a uns 300 metres i mes enrera he vist al David i el Negre, el seus crits han estat forts i clars “ Zuri controlat”, tots dos amb coneixen be i sabien que avui les ganes de fer-ho be podien jugar-me una mala passada. He seguit igual, fins arrivar al Km 19 que el Robin m´ha passat, no m´he ficat nervios ni un moment i he seguit darrera d´ell, mai l´he perdut de vista. Passat el Km 20 el Xavi també ha arrivat al meu costat, he anat amb ell durant una estona, era l´ultim Km i sabia que tenia que acabar a tope. Quan quedaven uns 200 metres per entrar a l´estadi he aumentat el meu ritme, he deixat al Xavi i un cop dins he passat també al Robin, veia l´arribada molt a prop i de reull veia el temps, podia baixar de 1h 26´algo impensable per mi a la sortida. He apretat a tope i el meu esforç final a tingut una recompensa molt bona per mi ,1h 25´57´´. Estava orgullos de mi mateix, la feina dels últims mesos esta donant resultat i com havien planejat amb el Negre, avui era el dia per demostrar- ho.
Que ningú pense que se m´han pujat el fums al cap, NO ROTUNDAMENT NO, però també tinc dret com he dit abans a estar orgullós de mi i disfrutar d´aquest moment de glòria que tinc. Falten 15 dies per la marató i que avui hagi fet una bona marca no influeix en res pels meus plans del dia 1 de març. Una marató como diu el Botxí és diferent i possa a casdascú al seu lloc, jo segur que estaré al meu o al menys això intentaré però us puc asegurar que la il.lusió que tinc avui ja ningú me la treurà.
Avui abans de parlar de la cursa m´adradaria parlar d´altres coses, dels meus companys, ells sense cap dubte són el grans culpables d´aquesta progresió que he fet. Començan pel meu coach, “el negre”, que avui m´ha obligat a córrer sol i no ha deixat que´l meu segon “mestre”, el monstruo, anès al meu costat. El Botxí, gran entre els grans, avui no hi era, però també és culpable d´aquest resultat. El Robin i el Xavi, nois avui he anat per davant vostre,però sóc concient que això no és normal, “Robin ya lo sabes, si me quieres ganar en el último Km es imposible jajajaja”. Pedro, Rafa, Manel, Celia, avui tampoc eren a Gavà però normalment estan al meu costat durant els entrenaments, el Jordi i el Toni que avui han tigunt que deixar la mitja per les seves lesions, espero que el proper dia 1 de Març esteu al cent per cent. El Txema, fa molts dies que no està entre nosaltres, però ell també ha ficat el seu granet de sorra, encara que nomès sigue per ficar-me el meu segon “mote” ,percheron. I per últim deixo dos noms, el Josep Maria Queral per apropar-me al C.A,. Running i fer que ara amb senti tan orgullós de les meves marques i vull dedicar la marca d´avui a un molt bon amic meu, fa dies que no puc entrenar amb ell, però ell hem va fer correr fa tres any la meva primera mitja a Gavà i hem va portar tota la cursa al seu costat, gràcies Alfredo.
I això és el que puc dir nois, simplement això, estic tant content i tant feliç de la meva cursa i de la meva marca que com he dit abans la vull compartir amb tots vosaltres que sou els que realment m´heu portar a podre fer el temps que avui he fet a Gavà.
De la cursa que us puc dir, abans ja he comentat que el meu coach m´ha obligat anar sol i això he fet. Des de la sortida he començat a córrer i nomès mirava el rellotge en cada Km per veure els meus parcials. Al començament estava bastant asustat, el meu ritme era bo, massa bo, passaba per el Km 5 amb un temps de 20´03´´. Uf, les meves cames anaben molt bé però el meu cap estaba preocupat, ¿seria capaç d´aguantar aquest ritme?. Al Km 10, el meu rellotje marcaba 40´15´´ (la meva segona millor marca en un deu mil), pel meu cap tornava a passar de tot, tenia al Robin i el Xavi molt a prop a uns 300 metres i mes enrera he vist al David i el Negre, el seus crits han estat forts i clars “ Zuri controlat”, tots dos amb coneixen be i sabien que avui les ganes de fer-ho be podien jugar-me una mala passada. He seguit igual, fins arrivar al Km 19 que el Robin m´ha passat, no m´he ficat nervios ni un moment i he seguit darrera d´ell, mai l´he perdut de vista. Passat el Km 20 el Xavi també ha arrivat al meu costat, he anat amb ell durant una estona, era l´ultim Km i sabia que tenia que acabar a tope. Quan quedaven uns 200 metres per entrar a l´estadi he aumentat el meu ritme, he deixat al Xavi i un cop dins he passat també al Robin, veia l´arribada molt a prop i de reull veia el temps, podia baixar de 1h 26´algo impensable per mi a la sortida. He apretat a tope i el meu esforç final a tingut una recompensa molt bona per mi ,1h 25´57´´. Estava orgullos de mi mateix, la feina dels últims mesos esta donant resultat i com havien planejat amb el Negre, avui era el dia per demostrar- ho.
Que ningú pense que se m´han pujat el fums al cap, NO ROTUNDAMENT NO, però també tinc dret com he dit abans a estar orgullós de mi i disfrutar d´aquest moment de glòria que tinc. Falten 15 dies per la marató i que avui hagi fet una bona marca no influeix en res pels meus plans del dia 1 de març. Una marató como diu el Botxí és diferent i possa a casdascú al seu lloc, jo segur que estaré al meu o al menys això intentaré però us puc asegurar que la il.lusió que tinc avui ja ningú me la treurà.
.JPG)