Pujada al Matagalls

Agafan forçes al cim del Matagalls

Seguim il.lusionats preparant la nostra aventura, cada cop queda menys i cada cop estem mes a prop del 3 d´Octubre.
Ahir vigília de la Merçe, vam decidir juntament amb el Jordi i el Botxi anar a fer una pujada de nit al Matagalls. A les 7 PM sortíem de Barcelona i a les 8,30 PM arribavem al aparcament de Collformic, ràpidament ens vam preparar i en uns deus minuts enfilavem les primeres rampes del Matagalls. A mitat camí van tenir un petit entrebanc i ens vam desviar del GR però ràpidament la orientació del Jordi va funcionar a la perfecció i van trovar de nou el camí. En 1 hora erem al cim del Matagalls, feia molt de vent i havíem tardat menys del que esperavem, així que ràpidament van decidir baixar i després tornar a fer una segona ascenció, així que dit i fet fem una bona baixada i una mica abans d´arribar al aparcament volta i de nou amunt. En total vam fer 12 Km en un temps de 2h 52´, amb un desnivel positiu de 1000 metres aproximadament. El fet de fer l´ entrenament de nit ens anirà bé per acostumar- nos anar amb el frontal.

Segon entrenament Cavalls de Vent

Tots tres al Tibidabo

Segon entrenament pensant en Cavalls de Vent. Aquest dissabte passat van tornar a sortir per fer una tirada llarga. Aquest cop es va apuntar el Botxí i també Jordi.
En total vam fer 26,860 Km en 3h 37´. Aquí deixo algunes fotos de la sortida. Si tot va be el proper dimecres a la nit anirem a pujar al Matagalls.

Jordi i Botxi pels camins de Collserola

Cavalls de Vent

Ja fa molt de temps que li anava darrera, l’any passat al mes de setembre no vaig podré anar a fer-la per un compromís familiar i quant vaig veure que aquest any Cavalls de Vent es convertia en una cursa vaig pensar que era la meva oportunitat. Ràpidament vaig buscar-me aliats i la veritat que no vaig tardar molt en trobar-los . Així que aquí estic a nomes 20 dies de una travessa que aquest any Salomon a convertit en cursa i que segurament es la mes dura que he fet mai fins ara.
No hi ha temps que perdre i els entrenos han de ser durs i llargs, així que aquest diumenge passat vaig aprofitar per fer un d’ells. Vaig quedar amb el Botxi a les 6,30 del mati a Can Amat, van sortir de nit i això ens va fer córrer amb el frontal una bona estoneta. Vam pujar fins el Castell d´Emprunya a un bon ritme i desprès un cop dalt van agafar una pista fins entrar al Parc Natural del Garraf, per allà van anar pujant i baixant sense parar, la vista impressionat, per una banda la costa del Garraf amb el mar blau de fons, per l’altra banda, Begues i mes al fons Olesa de Bonesvalls. Van arribar fins l’observatori del Garraf, allà un bon trago d’aigua i una barreta energètica per mantindré les forçes intactes. De tornada van passar per Begues i d´alla de nou al Castells d´Emprunya, d’aquí a Can Amat, una baixada de uns 5 Km sense parar, a l’arribada el GPS marcava un total de 27,254 Km en un temps de 3h 45´ , vamos bon entrenament.
Si algun vol mes informació sobre la cursa de Cavalls de Vent, pot consultar la web de la cursa: http://www.naturetrails.es/ . Per cert aquí deixo una informació que la organització a penjat a la pagina web i que pot fer una idea de lo que es realment esta cursa.

80 km de desafiament; de recerca dels límits del cos, de lluita per a dominar el cap, de carrera davant el més temut i implacable dels rivals: el cronòmetre. 5.800 metres de desnivell positiu que transcorren per boscos i fagedes, que creuen ermites romàniques i enclavaments tan emblemàtics com el Torrent dels Empedrats i propicien trobades màgiques amb una flora i fauna tan rica que barreja des d'espècies mediterrànies amb unes altres d'alpines i fins a euro-siberianes. Vuit refugis exerciran de far quan les forces decaiguin i un impressionant entorn, el del Parc Natural del Cadí-Moixeró, proporcionarà l'energia necessària per a acabar. Perquè el repte és acabar, però arribant a meta en el menor temps possible. La mítica travessa de Cavalls del Vent es transforma per primera vegada en cursa en el marc de les Salomon Nature Trails. Els pròxims 3 i 4 d'octubre el Parc Natural del Cadí-Moixeró, un dels espais més suggeridors i diversos de la geografia catalana, obrirà les seves portes a una cursa que busca la comunió entre esport i naturalesa. Entre la competitivitat i la cura al mitjà natural. Entre l'esforç i el respecte. Seran 80 quilòmetres de desafiament, amb sortida des de Bagà i nit inclosa en carrera amb la companyia tan singular d’ àguiles reals o marmotes, algunes de les més de 30 espècies animals que conviuen en el Parc Natural. La participació està limitada a 800 persones. Serà un repte esportiu, de superació personal, al que l'organització vol sumar uns valors essencials per a la conservació dels nostres paisatges. Una responsabilitat social que des de Salomon ens agradaria compartir amb tots aquells que, com nosaltres, tenen debilitat per la muntanya, per la naturalesa. Per aquest motiu les Salomon Nature Trails que aixecaran el teló amb la cursa de Cavalls del Vent facin especial incidència en el respecte a l'entorn amb mesures que van des de la utilització de material reciclable a accions com que part de la inscripció vagi destinada al finançament de projectes per a la millora de l'ecosistema del Parc Natural o tallers de reciclatge.

Cursa de Viladecans 10 Km

Aprofitant que aquet cap de setmana era a Can Amat vaig decidir apuntar-me a un 10 mil que es feia el dia de la Diada a Viladecans. La veritat que era una cursa que es disputava molt a prop i pràcticament no tenia que perdre mes de deu minuts amb el desplaçament. Crec que aquestes curses a començament de temporada van be per anar fent Km i poc a poc acostumar el cos a un ritme molt mes alt desprès dels excessos de l’estiu. En cap cas buscava fer un bon temps, és molt aviat per intenta a apropar-me als temps del any passat, però si buscava fer un temps digne.
A la sortida hi era el Negre i el Alfredo amb el seu fill Alex. Un altre cop minuts abans de començar la cursa, el meu GPS es va tornar a quedar sense bateria com ja hem va passar tres setmanes abans. Així que vaig sortir sense cap referència de temps, crec que això em va fer perdre una mica el cap i anar un xic mes ràpid als primers Kms. Quants vaig passar pel Km 5, un fort dolor al costat amb va fer parar i reposar una mica fins recuperarme. Ràpidament vaig intentar torna al meu ritme per recuperar el màxim temps possible, al final vaig arribar amb un temps de 45´45´´, un temps un xic superior al que havia fet tres setmanes abans amb un altre deu mil, això si aquest de Viladecans havia sigut molt mes dur, hi ha molts tobogans i pràcticament a mitja cursa tens un Km de pujada per un camí de sorra. Bo també el temps que va fer el Negre 43´13´´ i molt be el Alfredo acompanyant al seu fill Alex amb un temps de 49´00´´.