BLOG DE FERNANDO ZURITA

Mar i Murtra

2012-01-23T20:24:00.008+01:00

Molt fred a l’ arribar a Blanes per participar per primer cop a la Mar i Murtra, concretament , -2 graus a les 8 AM. Tapats fins el cap reculli’m el dorsal i ens refugiem a un bar per fer un bon cafè i resguardar-nos del fred.

Sabia que era una cursa molt dura i el meu objectiu era acabar-la a un ritme tranquil sense importar-me el temps final. Així que vaig fer grup amb el Rafa, el David i el Toni, el primers Kms tots junts, però un cop vam sortir de Blanes hem vaig quedar sol amb el Rafa. Fins al Km 12 pràcticament tot pla, alguna pujada però sense pràcticament dificultat, a partir d’aquí 4 Km de continues pujades amb algun tram per recuperar, vaig pujar molt be, això si a un ritme molt còmode. Desprès vam baixar fins Blanes i arribada al passeig marítim en un temps de 1h 36m 10s.

San Silvestre de Binefar

2012-01-02T20:49:00.007+01:00

Un cop més acabo l’any corrent, encara que aquest cop la cursa ha sigut molt curta. 2,560 Km, quasi podríem dir que més que una cursa ha sigut una sèrie. Però realment m’ha anat molt bé, venia d’uns dies de descans obligat degut a una periostitis tibial a la meva cama esquerra i que després d’ unes sessions amb el fisio sembla que ja estic recuperat.

Quedarà per al meu record la Sant Silvestre de Binefar ja que ha sigut la meva cursa número 100 des de que fa ja quasi dotze anys vaig córrer la meva primera cursa al Barri de Sant Antoni.

D’aquesta Sant Silvestre esperava poca cosa, simplement confirmar que ja estic totalment recuperat de la meva periostitis. A la sortida, una cinquantena de corredors , entre ells destacar la presència de Carlos Oriach, (millor esportista veterà de la província d’ Osca), i finalment guanyador de la prova.

Personalment com he dit abans ha sigut més una sèrie que una cursa i el meu temps final ha sigut de 9’44’’ a una mitja de 3’48’’ el Km i quedant amb la vuitena posició de la classificació general. FELIZ ANY NOU A TOTHOM.

Mitja Marató de Vilanova i la Geltru

2011-12-18T19:37:00.000+01:00

Només fa 15 dies que he corregut la marató de Lisboa i aquest matí no tenia clar si les meves cames estarien recuperades o podrien acusar l’esforç que suposa fer una mitja marató. Així que ho he tingut clar, a Vilanova he anat a rodar tranquil·lament i si els últims Km hem trobava amb forces, intentaria acabar més ràpid.

He sortit amb el Jordi (ell ahir havia fet un hora amb pista) i pràcticament des del Km 1 i fins el 16, hem anat marcant tots els Kms entre 4’30’’ i 4’50’’. La veritat que he anat molt bé, pràcticament podria dir que estava corrent sense cap esforç, molt tranquil i les meves pulsacions es mantenien entre 145 i 150 per minut. Entre el 16 i 17 he fet un Km mes ràpid i he pogut comprovar que les meves cames estaven ben recuperades, m’ha sortit a 4’16’’. He vist que el Jordi s’havia quedat una mica enrera i l’espera’t.Hem tornat anar junts fins el Km 18. A partir d’aquí he volgut fer els últims tres Km el més ràpids possibles, he apretat les dens i els he marcat tots tres entre 4’00’’ i 4’03’’, molt bé. He arribat a la meta amb un temps de 1h 37’ 05’’. Un altra mitja més acabada.

Marató de Lisboa

2011-12-09T16:40:00.005+01:00

Tornava de nou a Lisboa, però aquest cop per córrer la marató. A part de Mati i Cinta aquest cop també viatjaven l’Orpinell, el Nadal, el Tadeo i el Colas i la Núria. La casualitat ha volgut que un cop allà també ens trobéssim amb la família del Negre, la seva dona Mariajo i la seva filla Sandra. En resum un pont de la Constitució per terres poc hostils per als aficionats del Barça però amb uns companys meravellosos que ens ha fet disfrutar de tots els moments amb intensitat.

Si algú tenia pensat anar el proper any a córrer la marató de Lisboa millor que abans prenguí nota del següent. Marató molt lletja per al meu gust, molt i molt dura i amb molt poca gent al carrer (nomes cal dir que el primer classificat, un atleta portuguès va fer 2h 22m) i sobre tot bastant fluixa a la hora dels avituallaments, tant amb els Kms parcials com a l’arribada. Es clar que això no treu el plaer de córrer per llocs tant emblemàtics com el Monestir dels Jerònims o la Torre de Belen. Potser el moment mes bonic es entre el Km 36 i 37, als pas per la Plaça del Comerç i després per la Plaça de Rossio, els únics llocs del recorregut on es veu gent animant. D’aquí al final, 4 Km d’ una duríssima pujada on la gent incrèdula mira a un grapat de bogos corrent sense cap tipus d’interès i l’ únic que se sent són els pitos del cotxes parats esperant per creua el carrer.

A les 9,00 AM sortida desde el estadi 1 de Maio, estic a la sortida amb l’ Orpi, el Nadal i el Tadeo però nomes sortir ,ràpidament hem quedo sol. No tinc clar quin temps vull fer però lo que si tinc clar es que aniré sol tota la marató. Els primers Km són duríssims, el circuit puja i baixa contínuament per carrers vuits de gent i pràcticament a les afores de Lisboa, únicament al Km 5 quan passem per davant de l’hotel on estem allotjats i ha alguna persona veien la cursa i entre ells veig a Cinta. Tot segueix igual, puja i baixa, com he dit abans, bastant dur, passo per al Km 10 i el meu temps es de 46’12’’. Pràcticament el terreny segueix igual fins arribar a la Plaça Marques de Pompal, Km 18, allà encarem una baixada de casi 2 Km fins arribar al passeig que hi ha al costat del mar, Km 20. Ara ens espera una avinguda al costat del riu Tajo, recta però molt i molt dura ja que està totalment deserta i sols trobem gent al pas pels avituallaments, en total son 15 Km entre anar i tornar. Personalment penso que quant torni ,ja sols hem faltaran els últims 6 Km. Passo la mitja amb un temps de 1h 38’ però veig que començo a pagar una mica l’esforç de la duríssima primera part de cursa. Com he dit abans, és un passeig, millor dit una carretera que ens porta fins la Torre de Belen (únic lloc on es veu algo de gent), allà és el Km 28 i fem una volta de 180 graus per tornar de nou a Lisboa. Quant passo per al Km 30 veig com hem passa el globus de 3h 30’, sincerament, ni m’ immuto, va ple de gent, a part amb aquest tram també se està disputant la mitja marató i és pràcticament impossible córrer amb un ritme constant. Per fi Km 36 i final del llarg passeig d’ anada i tornada. Al pas per la plaça del Comerç veig a Mati i a Cinta, en aquest tram vaig amb un noi de Canàries, Toni, que he conegut durant la marató, vol baixar de 3h 45’ així que intento ajudar-lo. Mes endavant veig al Negre, ja al Km 37, falta la part més dura, tot pujada fins al últims 900 metres.

No tardo molta estona en quedar-me sol, el Toni va molt tocat i no pot amb l’anima, la gent va petada i tothom camina, jo vaig pujant i avançant corredors sense parar i marcant els últims Km a un bon ritme. Finalment una mica de baixada, gir a l’esquerra i entrada al estadi 1 de Maio (per cert quina cosa mes lletja, tot en obres i ple de munts de sorra per totes bandes), últims metres i arribada amb temps final de 3h 36’39’’. Per cert a l’arribada ni un simple avituallament, únicament un got petit d’ una beguda isotònica dolentíssima i una bossa amb una poma, increïble però cert, desprès de 42,195 Km res de res. Una pena una ciutat com Lisboa es mereix una marató més ben organitzada.

Jean Bouin i acomiadament de Jesus Leotado

2011-11-28T18:16:00.010+01:00

Crec que la cursa a de quedar en un segon pla, hi ha una cosa mes important que vull destacar, i es que avui ens deixa el Jesus Leotado, torna al seu país, Uruguai amb la seva família.

Després de la cursa, s’ha acomiadat de tots nosaltres, ningú dels que estaven allí hem pogut evitar deixa caure alguna llàgrima, jo personalment he sentit un nus molt gran al meu interior, era un bon company i una magnífica persona i segur que el trobarem a faltar. Des de el meu bloc vull fer-li aquest petit homenatge amb les millors fotos de la última cursa que ha corregut amb nosaltres (i que espero que no sigui la última), espero volver a verte pronto Jesus, suerte para todos.

La Jean Bouin és una de les curses més multitudinàries que es celebren a la nostra ciutat, això queda reflectit amb les deu mil persones que hi havia a la sortida. Como es normal en aquestes curses, la sortida estava distribuïda per calaixos, segons la marca que se havies acreditat. Jo sortia des del segon calaix, un bon lloc per intentar fer una bona marca.

Un cop donat el tret de sortida trigo uns 12 segons per passar sota l’ arc que marca l’ inici de la cursa. Ràpidament intento agafar un bon lloc per no veure’ m involucrat en cap caiguda i poder córrer a un ritme bo. El primer Km baixa pel carrer Lleida fins arribar al carrer Entença i puja fins girar cap a la Gran Via., marco un temps de 3’47’’. Agafem la Gran Via, Km 2 y Km 3 amb uns parcials de 3’54’’ y 3’56’’ respectivament, girem a la dreta pel Passeig de Sant Joan i baixem per tornar a girar al carrer Àusias Marc, justament al Km 4. Un incident amb un corredor que retalla per sobre la cera i amb el que m’encaro hem fa no poder veure el temps amb aquest punt kilomètric. baixada pel Bruc fins arribar a Trafalgar i de nou gir a la dreta pel Passeig Picasso, Km 5 amb un temps de 19’21’’. Ja sóc a mitja cursa, vaig bé de forces al costat del Txema i conscient de que queda la part més dura. Encarem ara el Passeig Isabel II, amb una llarga recta que ens portarà fins l’avinguda Paral·lel, al pas pel Km 7 ,segueixo amb el mateix ritme 3’56’’. Sembla que no però l’avinguda Paral·lel puja, així que vaig regulant al màxim possible ,4’01 Km 8 i 4’08 Km 9, ja de pujada al carrer Lleida. L’últim Km, últim esforç, trec les forces del fons del meu cor i just passada la font de Montjuïc m’ agafa un flato que em fa témer el pitjor, respiro a fons i ràpidament se’m passa, últim gir a l’esquerra i baixada amb sprint final fins l’arribada, 39’22’, nova marca personal. La lluita amb els deu mil tornarà el proper 22 de gener al Barri de Sant Antoni i aquest cop estic segur d’aconseguir el sub 39.

Behobia/San Sebastià

2011-11-20T19:24:00.002+01:00

Arribada

Si no recordo malament fa dos anys quant feia la crònica de la cursa deia això: “BEHOBIA- SANT SEBASTIÀ, maravillosa, impressionat, fantàstica, com molt bé diu el anunci de la cursa SI EL CAMI ES DUR, MES GRAN ES LA RECOMPENSA, això sents quan creues la meta de la B/SS”.
Sincerament poca cosa més puc dir aquest any, ah! una cosa sí, particularment crec que hi havia encara mes gent que fa dos anys, el port de Gaintxurizketa estava ple de gent i després els tobogans fins arribar a Lezo impressionants.

Con fa dos anys enrera, sortida de Behobia a les 11,02. Primer Km pla fins arribar a Irun on comencem la primera pujada, seguim pujant poc a poc fins arribar a Ventas on troben el Km5, el meu temps allà és de 21’53’’. No vaig molt be i les meves cames no acaben de trobar el ritme adequat. Faig una petita baixada per afrontar els dos Km del port de Gaintxurizketa. Abans de la pujada perdo el contacte amb el David, (havíem sortit tots dos junts) un cop mes l’ avituallament on he de perdre un segons per parar i beure i això em fa despenjar-me d’ell. Poc a poc ja sóc a dalt, Km 8, només penso en arribar al Km 10, allà havia quedat amb el Jesus, ell hem faria de llebre fins l’arribada. Així que arribo al Km 10 en un temps de 44’22’’ i de sobte apareix Jesus per la meva esquerra, ¿como vas?, ràpidament contesto que no vaig be, no acabo de trobar el ritme adequat. Es posa al meu costat i deixa que marqui jo el ritme, baixem cap a Lezo, esta tota la carretera plena de gent. Entrem al Port de Passajes, tres Kms. plans abans de l’ última pujada, els marquem tots tres per sota de 4’15’’ fins que arriben a l’última pujada, Mirakruz. Es algo impressionant com està aquesta pujada, la gent t’ajuda a pujar però està clar que si les teves cames no estan fresques et quedes clavat, marco el Km del port en 5’06’’ i aquí torno a contactar amb el David. Un cop a dalt ja només falten 3 Km. Baixem fins girar a l’esquerra a l’avinguda de Navarra i encara l’últim Km fins el Bulevard. No cal ni dir com estava aquesta avinguda, impressionat, la gent que hi ha, tothom crida amb forca i entre aquestes veus sento la de Mati, Cris i Marta. Per fi l’arribada, 1h 28’49’’.
Segur que algun any tornarem a San Sebastià per ha córrer la B/SS.

Parcials per Km

10 Km Club Natació Sabadell

2011-10-16T18:21:00.006+02:00

Ni sabia que volia fer ni era conscient del que podia fer,així he anat a Sabadell .Justament el dia abans, vaig notar un altre cop les molèsties a la part externa del genoll dret, a la zona denominada “ pata de ganso” on es junten els tres tendons del genoll.
Tampoc tenia cap referència d’aquesta cursa, però ràpidament durant l’escalfament he pogut comprovar que de plana no tenia res, mes aviat hi havia molts llocs on feia pujada.
Sortida una mica estranya ja que teníem que passar per sota un pont amb la conseqüent baixada i pujada, passo el Km 1 amb 4’10’’. El Km 2 el marco molt més ràpid, 3’52’’, tots dos pit amunt però de moment vaig aguantant bé el ritme. Enfilem una baixada molt llarga per després girar dos cops a la dreta i tornar a passar l’arc de sortida. Seguim pujant fins fer un gir a l’esquerra i baixar i pujar la rambla de Sabadell. Els últims Kms vaig molt cansat però veig que tinc força suficient per a marca un bon temps. El David feia estona que s’havia quedat i vaig seguint l’estela del Negre fins arribar a Km 8 més o menys, allà veig com em comença a treure un quants metres, no molta distància però suficient com per que no pugui fer l’esforç d’arribar a la seva altura. Els últims 200 metres pit amunt trec les forces del fons del meu cor, i més quan vegi que es possible baixar de 40’, tanco el ulls, apreto les dens i marco l’últim Km en 3’37’’. Meravellós, creuo l’arriba darrera el Negre, ens separen mil·lèsimes de segons, temps final 39’59’’, ni en el millor dels meus somnis hagués pogut pensar que en el mes d’octubre faria un 10 mil en menys de 40’. Km a Km:

1 Km- 4'10'' 6 Km- 3'58''
2 Km- 3'52'' 7 Km- 3'48''
3 Km- 3'49'' 8 Km- 4'00''
4 Km- 4'16'' 9 Km- 4'17''
5 Km- 4'08'' 10 Km- 3'37''

10 ermites

2011-09-27T21:24:00.004+02:00

Temps just per a recuperar les meves cames de la Matagalls i ja torno a esta embarcat en una nova aventura. Aquest cop prop de casa, concretament a Begues , la cursa de les “10 Ermites”, 54 Km amb 2000 de desnivell positiu.
Quedem amb el Xavi el dissabte a les 5,15 AM, avui ens ha tocat aixecar-nos d’hora ja que la cursa comença a les 6 AM. Arriben a Begues i m’entres esperem per recollir el dorsal comencen a caure les primeres gotes de pluja, això pinta malament així que hem de sortir amb al xubasquero posat. Amb un mica de retard es dona la sortida, son ja les 6,15 AM i cada cop plou més. Ràpidament troben l´ ermita de Sta. Eulàlia, uns 3km mes i la de St. Miquel i després d’un fort descens desde el Castell d’Emprunya trobem l´ ermita de la Mare de Deu de Bruguers. Estic al meu terreny, m’he passat tot l’estiu entrenant per aquest petits corriols però la veritat es que avui no te res que veure, es de nit i a mes el terreny esta molt mullat i he d’anar molt en compte. Forta baixada fins arrivar a Can Amat, cada cop plou més i les condicions son més dures. Després de fer la primera pujada afrontem una forta baixa i de nou amunt per arribar a l’ermita del Roser. Baixada de nou fins al cementeri de Sant Climent i amunt de nou per arribar a l’ermita de Sant Ramon. Aquesta pujada és curta però molt dura i a sobre el terreny esta molt mullat i costa molt avançar. Aquest cop toca baixar de nou per després pujar fins l’ermita de Sant Antoni i un cop a dalt tornar a fer un fort descens per arribar a Torrelles. Ara sembla que plou menys, aprofito per canviar-me la roba ja que l’organització ens havia portat una bossa fins aquí. Seguim amb el mateix terreny fins arribar a la Mare de Deu del Remei, som ja al Km 37 i per davant ens queden les dues pujades mes fortes. Un altre cop baixa i torna a pujar fins arribar a l’ermita de Santa Maria de Cervelló. Ara ja tenim davant la pujada més forta, els Kms ja comencen a pesar a les cames i a sobre hem de afegir que pràcticament no ha parat de ploure en tot el camí, poc a poc arriben a dalt de tot i aquest cop la baixada es duríssima i en alguns llocs inclús hi ha unes cordes instal·lades i has de fer una mica de ràpel. L’últim avituallament està situat a l’ermita de St. Silvestre, vaig ja una mica just de forces però tinc reserves per afrontar l’ú ltima pujada. Al final no es tan dura com pensava i arribo a dalt bastant be, ràpidament una baixada per una riera amb moltes pedres que ens deixen el turmells destrossats. Finalment ja veiem al fons Begues, son casi ja les 15h i fa casi 8 hores que estem corrent, crec que tant Xavi com jo som incombustibles, jajjaja. Finalment 8h 20m i com sempre cansat però molt content.

Per últim comentar que es una cursa molt maca, però com he dit abans també molt dura, un constant puja i baixa on alguns cops el genolls pateixen les conseqüències de les fortes i empinades baixades.

Matagalls- Montserrat

2011-09-21T19:20:00.004+02:00

Tenia moltes ganes de participar amb aquesta dura travessa. Aquest any per fi m’havia decidit a intentar realitza els 83Km que separen Coll Fornic de Montserrat.
Tot va començar sobre el mes de maig, l’Àngel, un company de feina i de club es va encarregar de fer d’inscripcions i vam formar un equip per poder sortir tots a la mateixa hora. Els integrants de l’equip: Àngel, Albert, Jesus, Oscar, Pedro i jo. Estava clar que aquest equip hi havia gent molt forta i que si volia esta a l’altura d’alguns d’ells tindria de entrenar molt dur durant tot l’estiu. I això he fet, justament una setmana abans de la travessa, vam fer un últim entrenament de 28 Km fent part del recorregut de la travessa.

Dissabte 16 de Setembre, a les 12,30h ens trobem a la Plaça Joanic, allà pugem a l’autobús que ens porta fins Coll Fornic, a les 14,00h ja som a la sortida. Fem els últims preparatius, cada cop hi ha mes gent i mes ambient, s’apropa l’hora de la veritat. Ja son les 16,00h, de cop i per sorpresa per altaveus sona la famosa cançó de Vangelis, ¿ Son a Chamonix o a Coll Fornic?, es indiferent i per un moment penso que soc a la sortida de la UTMB ( o no ,Albert i Àngel?). Sortim i ràpidament encarem una pista molt rapida i ampla que ens deixa córrer sense cap problema, Pedro i Albert ja van destacats per davant mestres jo intento no perdre a l’Àngel. Una baixada molt ràpida i ens plantem al primer avituallament, Aiguafreda, es el Km 16, desprès comença una dura pujada per una pista, aquí perdo contacte amb l’Àngel, es com si les meves cames no tinguessin força, estic bloquejat, hem costa molt pujar i a sobre no he assimilat be tot el que he menjat i begut a l’avituallament ja que la meva panxa em fa mal. Avanço molt poc a poc i després de passar el segon control penso que quan arribi al pròxim avituallament hem retiro. Parlo per telefono amb el Jordi i com va fer un any enrere a Cavalls de Vent m’anima, però estic passant un calvari, collons que hem passa?. Arribo a l’avituallament i hem resisteixo a baixa el braços. Menjo i omplo el meu camelbak d’aigua , trec el frontal i endavant. Poc a poc sento com les meves cames ja tornen a respondre i pujo cap el Coll de Matafaluga a un bon ritme, rebo una trucada de Mati i Cinta i això m’anima encara mes, encaro una forta baixa corrent sense parar fins arribar al avituallament Sant Llorenç Savall, Km 45 (aquí recordo que li vaig fer una trucada a Jordi per comentar-li que m’he havia recuperat). Perdo poc temps i segueixo baixant fins arribar a l’ermita de Les Arenes, d’aquí al final conec tot el terreny ja que una setmana abans havíem fet un entrenament per aquí. Així que era conscient que el primer que tenia que fer era pujar fins el Coll de la Grua, son uns 4 Kms de pujada per un corriol bastant dur, tinc que parar un parell de cops per que noto com el bessons es queixen de l’esforç però poc a poc arribo a dalt i faig un petit descens per arribar a l’avituallament, Km 58. Torno a omplir d’aigua el camelbak i ràpidament encaro l’última pujada caminat a un bon ritme per una pista ampla fins el Collet del Queixal, control i baixada fins Vacarisses, just abans d’arribar a l’últim avituallament, rebo la trucada del Pedro, ell i l’ Albert ja son a Montserrat i l’ Àngel ja està fent l’última pujada, collons vaya cracks. Jo segueixo a lo meu, creuo l’estació de Vacarisses i ràpidament arribo a Monistrol, ara hem falta lo mes dur ,els últims 4,5Km de pujada. Just abans de començar la pujada, trobo a l’Albert que ja fot el camp a Barcelona, ¡¡¡¡que cabron!!!! i pensar lo que me falta a mi. De la pujada a Montserrat no penso dir absolutament res, no la vull ni recordar, si hi ha algú interessat pot anar directament a Monistrol i fer-la, això si que tingué en compte que quan la vaig fer jo, portava a les meves cames 79 Km i 2700 metres de desnivell positiu. Finalment arribada a Montserrat després de 13 hores i 53 minuts. Content ,molt content però també molt cansat. Felicitats al Pedro i a l’Albert que van fer un temps inferior a les 11 hores i també a l’Àngel que va aconseguir superar la seva marca, llàstima del seu germà l’Oscar va tenir que abandonar a Vacarisses per les ampolles dels peus, un plaer compartir una estona en tu i un últim record per al Jesús que també va arribar a Montserrat.

XIX CURSA DEL LLOP

2011-07-12T12:33:00.008+02:00

Segurament que si a qualsevol esportista li preguntes per la prova mes dura o una de les mes dures que hi ha avui en dia ,et contestaria que una Triatló i mes concretament una Ironman, 3,8 Km de natació, 180 Km en bicicleta de carretera i 42,195 Km una marató. Però segur que aquest esportista no coneix la Cursa del Llop, una prova que consta de 6 etapes amb un total de 375 Km i dividida en tres esports diferents, bicicleta, running i caiac:

1 etapa- 182 Km de bicicleta de carretera
2 etapa- 32 Km Cursa de muntanya, del riu al mar. Tortosa- L’Ampolla.
3 etapa- 16 Km de caiac desde L’Ampolla fins la Platja de Riumar.
4 etapa- 24 Km de caiac de riu, de Deltebre fins a Tortosa.
5 etapa- 21,097 Km, mitja marató, pujada al caro, Tortosa- Refugi Caro
6 etapa- 110 Km, travessa del port amb BTT, 110 Km, Caro- Tortosa.

Tot això en dos dies, dissabte 9 i diumenge 10 de juliol, tres etapes per dia i sense pràcticament descans entre prova i prova. Qui després de llegir això no cregui que aquesta no és una de les proves mes dures del calendari, sincerament crec que està equivocat, això si, amb tots el meus respectes.

Un canvi de dates a la Isostar Desert Marathon en va deixar via lliure per intentar aconseguir el repte que fa dos anys no vaig ser capaç d’ assolir, fer dissabte la cursa de muntanya i diumenge la mitja marató a la pujada a Caro. Tots sigui dit que aquest any després de la Trail de Barcelona el meu estat de forma era molt mes millor que fa dos anys. A última hora vaig tenir la bona notícia de que el Pedro vindria a córrer també la cursa de muntanya encara que tenia clar que ell feia una cursa i jo un altra.

Primer repte, dissabte 9 de juliol, cursa de muntanya, 32 Km. No és un recorregut excessivament llarg ni costerut, (950 metres desnivell positiu), però l’hora de sortida, 14,30 h és quan el sol ens visita amb tota la seva força i això afegeix un grau més de dificultat a la cursa i just a l’hora de la sortida, el sol comença a escalfar de valent, anem una estona al costat del canal i ràpidament el creuem per enfilar-nos cap a la cova d’en Rubí i l’ Alentar. Un tros de la pujada és per un barranc molt pedregós que creua el Camí del Cèlio, fa molta calor i és molt i molt dur. Després una forta baixada per tornar a enfilar-nos amunt fins arribar a la Serra del Boix (611 metres), anem durant una estona per la seva cresta, un camí de terra ample i molt bo que deixa corre amb molta facilitat. A partir de aquí 18 Km de baixada entre oliveres i garrofes i entre asfalt i terra per finalment creuar per sota l’autopista i arribar a la mar, desde allà uns 400m i l’arribada al club Nàutic de l’Ampolla. El meu temps 3h 45’ 58’’ content, havia fet quasi 10’ menys que fa dos anys i el més important, les meves cames estan be pensant en la mitja.

Diumenge 10 de Juliol, al matí m’ aixeco amb molt bones sensacions, sembla que estic preparat per la segona part de l’aventura i tot i que el dia esta tapat segur que passarem molta calor.

A les 10 del mati sortida neutralitzada fins Roquetes, allà a les 10,15 hores es dona la sortida real. Si una cosa tinc clara es que tinc que arribar al restaurant Pous de la Neu, així que desde el primer moment el meu ritme es bastant baix, realment el meu i el de la majoria de participants ja que per davant ens esperant 21 Km amb un desnivell positiu de 1100 metres. Les primeres rampes dures del port comencen al Km 10, però per arribar-hi hem de fer un tram que sembla pla però va picant poc a poc amunt i realment és molt dur. Al Km 7 veig que les meves cames comencen a notar l’esforç del dia anterior i que hem tindré que esforçar molt si vull aconseguir el meu objectiu. Així que baixo el ritme i vaig avançant poc a poc però sense pausa. Un cop arribo al Km 10 comença la pujada mes forta, vaig combinant estones trotant i estones caminant. Faig grup amb un noi i una noia de la UEC TORTOSA i junts arriben al cargol, allà estan Mati i Cinta animant, ja som al Km 15. D` aquí al Portell, Km 18 son 3 Km que la carretera va voltant de costat a costat amb un desnivell molt elevat. Però un cop allà el meu objectiu està ja pràcticament assolit, fem broma i trotant els últims 3 Km es fan molt més suaus i practicant sense casi adonar-nos ja tenim davant nostre l’arribada. Per fi, creia que mai arribaria 2h 41’ 49’’ el temps és el que menys importa, he pogut assolir el meu repte i he fet les dues curses com tenia previs.

Classificació Trail Barcelona

2011-05-17T19:37:00.002+02:00

Avui estic content, no sempre puc dir que he quedat entre els tres primers, es mes, és el primer cop, aquí teniu la prova. Felicitats també al Txema que el cabron m'ha tret el primer lloc. Ah i també al Xavi que va quedar segon a la seva categoria.

Trail de Barcelona

2011-05-15T19:14:00.008+02:00

Finalment després de molt rumiar-ho vaig decidir fer la Trail i no la Ultra, 77Km i 2700 de desnivell positiu.
Així que a les 04,45AM ens trobem tots quatre, Txema, Pedro, Xavi i jo i enfilem l’autopista direcció Sitges. Recollida de dorsal, últims preparatius, nervis, comentaris, bromes i un curt brífing on es donen quatre detalls de que’ns espera.
A les 7 AM en punt sortida neutralitzada fins creuar la carretera nacional, el dia es clar i tot pinta que passarem calor encara que a última hora de la tarda han donat alguna pluja. Enfilem la primera pujada fins La Creu de Sant Isidre, primer control i ràpidament una baixada i primer contratemps, en faig una forta torcada al turmell dret, els primers moments són de dolor, poc a poc va minvant ,igualment sento el peu inestable cada cop que trepitjo a terra, arriben a el Mas Quadrell, segon control. El camí s´ enfila per la Collada de Vallsgrassa fins arribar al primer avituallament. Seguim pujant per una riera molt pedregosa, costa mol avançar, però poc a poc anem pujant fins el punt mes alt, just al costat de l’observatori del Garraf, a l’alt de la Morella que baixa cap el Fondo del Teix on em torno a fer una torçada al turmell i aquest cop noto que es forta de debò. Arribo con puc al avituallament i mestres espero al Xavi em recupero de la torçada, no hem fa molt mal , però noto molta inestabilitat al peu dret. Som al Km 29 i de moment la mitja de Km es bona i estic dins de lo que jo havia pensat, 7 Km l’hora, em trobo molt be i la calor no m’està afectant gens, al contrari , em dona mes força. Pugem al Pla de la Bassa i ràpidament encarem un fort descens per arribar a Begues. L’ Enric Violant em fa un embenat al turmell per sentir-lo mes subjecte i hem comenta que el Txema es trobava mal i a canviat a la cursa curta. Menjo un bon plat de pasta, dos entrepans, omplo el camelbak d´ aigua i seguim, no hi ha temps per perdre. La pista per la que anem s´ enfila al punt mes alt de la cursa ,625m, per després fer un fort descens fins Olesa de Bonesvalls. Vaig amb el Xavi trotant poc a poc i fent la xerradeta, quan la pista de terra es converteix en una pista de formigó i on el percentatge de la pujada augmenta, veig que el Xavi es queda, som al Km 37 mes o menys i crec que arribat el moment de tirar amunt amb força, hem trobo be i noto les cames fresques. El primer que faig es treure el meu Ipod de la motxilla i posar-me la música a tope, durant la setmana havia fet una selecció de una cinquantena de cançons per quan arribes aquest moment. Com tenia previs la primera en sonar es el Highway to Hell de AC/DC, perfecte la força de la guitarra de Angus Young entra per les meves orelles i passa per tot el meu cos fins arribar a les meves cames, collons!!! estic pujant a un ritme molt bo, avanço a un, dos, tres fins a sis corredors. Baixada fins Olesa de Bonesvalls, bec quasi dos litres d´ Acuarios, durant els últims 9 Km pràcticament no he gastat ni 100ml d’aigua del meu camelbak. Afronto un l’altra pujada, es la penúltima abans de baixar fins arribar a Sitges, les cançons del meu Ipod son la única companyia que tinc. Uns 500 metres abans d´ arribar a dalt veig al Txema i al Gerson, ostres, no m’ ho puc creure, amb la ma al cor, el fet de trobar-los vol dir que estic fent una bona cursa. Parlo una estona amb ells i tot sol arribo a dalt, ràpidament començo a baixar fins que veig com el Txema arriba de nou al meu costat. Anem pràcticament junts fins l´ avituallament de Can Grau, a uns 17Km de l’arribada. Sortim junts però als poc Km els meus bessons em diuen que estan molt tocats. Em quedo sol amb la música del meu Ipod , però molt enfadat fotent-me una bronca a mi mateix per no haver-me posat un mitjons fins als genolls. Ara no puc fer res així que hem sento i aprofito per fer una trucada a Mati i estirar be els dos bessons, després durant una estoneta camino poc a poc, sembla que tot torna a la normalitat, així que pujo el to de la música i començo a baixar en direcció a Sant Pere de Ribes. M´ havien avançat quatre corredors , així que és l’hora de recuperar el terreny perdut. A l´ arribar a l´ últim avituallament quasi ni paro, agafo un tros de xocolata i segueixo ràpidament el meu camí, corro, corro i corro no camino ni un moment, vaig avançant terreny molt ràpid, els últims Km fins arribar a Sitges són molt dolents ja que és un terreny molt dur per córrer. Feia estona que veia uns quants corredors davant però no hi havia manera d´ arribar a la seva altura, justament quan entrem a Sitges per la recta on es el camp de golf els veig tots junts un darrera de l’altre i just al final veig al Txema. Tothom va molt justet de forces però jo tinc reservada una petita dosis per afrontar el final, busco al meu Ipod una cançó que em transmeti l´ energia suficient fins que els avanço a tots i arribo a l’altura del Txema, “nene ya estoy aquí” li dic, ell em contesta “vaya carrerón que estàs haciento cabrón”, per un moment sóc conscient que he fet una carrera molt bona en cap moment he tingut una baixada de ritme forta i m’ he recuperat molt be dels problemes que he tingut als bessons, pràcticament he fet la cursa corren i a les pujades he tingut la força per anar caminant molt ràpid. Junts afrontem els últims 3 Km del Passeig Marítim entre la gent que ens mira estranyats com si estiguessin veiem uns fantasmes tot suats en cara castigada per la duresa del recorregut i amb un dorsal penjant de la panxa . Finalment arribem a l’arribada tots dos junts, hem sento feliç ,molt feliç ,he tardat 11hores i 18 minuts en fer el 77 Km i els 2400 metres de desnivell positiu.

recorregut de la cursa

desnivell de la cursa

Foto del meu turmell un dia desprès de la cursa

Cursa C.A. Running

2011-05-09T21:40:00.003+02:00

Dos objectius m’havia marcat de cara a aquesta cursa. El primer intentar quedar entre els deu primers de la classificació general i el segon fer tota la cursa sense caminar gens.
Molt content puc dir que he aconseguit els dos objectius.
Estava clar que a la baixada tenia que conservar bé les meves forces i a partir del Km 4 quan començava la pujada és on tenia que intentar mantenir un ritme constant sense parar ni un moment. I exactament això es el que vaig fer, baixada controlada i pujada a un ritme constant i sense parar en cap moment. Això hem va permetre avançar alguns corredors i arribar amb un bon joc i el que és mes important, un temps fantàstic per mi 45’17’’.
Com he dit abans molt content amb el resultat i amb les sensacions, crec que em trobo en un bon moment de forma i vaig a poder demostrar-ho la propera setmana en la Ultra Trail de Barcelona.
Desprès de la cursa com cada any un bon esmorzar amb tots els companys del club i amics, queda demostrat un cop mes que la cursa del club és un dels actes socials mes importants de l’any.

Temporada de Muntanya

2011-03-18T19:34:00.008+01:00

Un cop finalitzada la Maratò de Barcelona i a falta de una darrera cursa el dia 1 de Maig a Parets del Vallès pertanyent al "Atleta 10", dono per tancada la temporada d'asfalt . Per descomptat que tanco l'asfalt i obro la temporada de muntanya, és l'hora de canviar les Nimbus per les Trabuco i començar a córrer per les muntanyes com les cabres. El primer contacte amb la muntanya sera el proxim 8 de Maig a la cursa del club a Collserola, curta, molt curta, tan sols 9 Km però que servira per preparar la primera gran cita de la temporada que tindra lloc una setmana despres a la costa del Garraf. Aquest any se celebra la primera edició de la Ultra Trail de Barcelona, amb sortida i arribada a Sitges, 104Km i un desnivell positiu de 4000m, transcorre pel parc natural del Garraf, passant per Begues i seguint el circuit de la marxa de les 10 Ermites. Per cert panssant per Can Amat. Tota la informació a:

http://www.utbcn.com/

El segon gran repte sera per al mes de Juliol, concretament els dias 11 i 12, aquet dur, dur de debò, la primera edició de la Isostar Desert Marathon, , una Maraton de Sables en els Monegros. La distància encara esta per determinar, entre 110 i 120Km, una cursa a peu pel desert dels Monegres, en semi autosuficiència ja que l'organització tan sol proporcionara aigua en els controls del pas. Tota la informació a:

http://www.nlmt.com/index.php?mmod=staticContent&file=cursa&IDf=236

El tercer repte per a Setembre, concretament el 18 i 19, ni mes ni menys quela Matagalls- Montserrat, 84Km i un desnivell acumulat de 6000m. Mes informació aqui

http://www.matagallsmontserrat.cat/

I ja en el mes d'Octubre i depenent de les forces correre la Ultra Trail del Montsant, 97 Km i 3500 desnivell positiu. Mes informació aqui:

http://www.naturetime.es/content/ultra-trail-montsant

Maratò de Barcelona

2011-03-06T18:53:00.008+01:00

Amb Ricardo Abad

Km 38 Rambles

Avituallament Km 30

Ostres, quanta raó tenen els que diuen que cada marató és un món, que no hi ha cap igual, realment avui ho he pogut comprovar, havia sentit parlar molt de l’home del mall i reconec que tímidament alguna vegada m’havia visitat. Avui ho he conegut en persona i crec que no m’han quedat ganes de tornar a veure-ho mai més, encara que esta clar que això mai es pot dir.
El cap de setmana havia començat fenomenal, l’ultima sortida del divendres matí amb el Botxi i el Negre m’havia anat perfecte, el meu genoll no s’havia ressentit pràcticament gens, estava preparat. A la nit vaig tenir la sort de sopar amb Ricardo Abad, molts de vosaltres ho coneixereu per que és el “boig” que vol córrer 500 maratons seguides, a Barcelona corria la 157, però puc assegurar que darrere d’aquest “boig”, existeix una persona amb un gran cor i és mes un gran projecte que va dirigit a recaptar fons per a una fundació ANFAS (Associació Navarresa en favor de les persones amb discapacitat intel·lectual), un aplaudiment molt gran per a tu Ricardo.
Preparar una marató és molt dur, molt, solament els que ho fem sabem realment el sacrifici i les hores que hem de robar a les nostres famílies, però el mes dur és que en qualsevol moment et pots quedar amb la boca oberta com un ximple, que per que? doncs molt senzill, simplement una punyetera lesió, personalment aquest any ho he sofert però també per sort m’he recuperat a temps per poder estar en la línia de sortida. No han tingut tanta sort altres company que amb molta pena s’han hagut de conformar amb avituallar en el Km. 30 als 15000 corredors que avui corrien la marató, encara que no ho sembli una tasca imprescindible perquè la marató funcioni. Gràcies a tots.

Mati avituallan a Devesa i Constanti al Km 40 (Morix)

Avui ho tènia molt clar, encara que com he dit abans havia estat pràcticament 15 dies parat, estava disposat a donar-ho tot, tènia molt que guanyar i poc que perdre i a més fart d’escoltar al Txema que em digués que tènia que ser mes ambiciós penso que havia arribat la meva gran oportunitat. Tènia un company de viatge ideal Kiko, un company que fa poc que ha recaigut en el club, solament havia corregut una marató però tènia l’experiència suficient com per fer-me tocar el cel. Sortida meravellosa amb la cançó de Freddy Mercury i Montserrat Caballe “Barcelona” cridant amb força. Des del primer moment hem decideixo com he dit abans donar-ho tot i intentar ser ambiciosos, passem el Km. 10 amb un temps de 43’34’’, ritme bo i millors sensacions, pas per la mitja marató amb un temps perfecte 1h 32’, no m’ho podia creure, just un Km. abans havia perdut a Kiko ja que havia hagut de parar un moment, ja se sap tant beure al final.... Sol, he seguit amb el cap fred i ritme constant, arribada al Km 25 on veig per primera vegada tots els companys del C.A. Running, l’anada i volta per tota l’avi. Diagonal se m’ha fet molt llarga i bastant dura però l’he aguantat com he pogut. Km 30, l’alegria de veure de nou a tots els companys i sobretot a la Mati i a la Cinta, no ha estat suficient per sobreposar-me al que m’esperava. Nomes girar a el Carrer Taulat ha començat el meu calvari personal, quin desastre, al principi pensava que serien uns Kms però tal com anaven passant m’he adonat que la cosa era molt greu. El mes fàcil per a mi, seria dir que el meu genoll m’ha fallat, m’estaria enganyant a mi mateix, no era un problema físic, no tènia rampes, simplement les meves cames no reaccionaven, he menjat, he begut, m’he pres un altre gel, però quan és que no, no hi ha res que fer. Molt poc a poc anava avançant, marcant tots els Kms per sobre de 5’ fins i tot algun a 6’, fatal, ni el pas per l'Arc del Triomf on l’ambient era fantàstic m’ha donat l’energia necessària per trobar un bon ritme. En el Km 37 em passa el globus de 3h15’, intento ficar-me amb ells però ràpidament m’he adonat que no podia, això si tènia una cosa molt clara, arribaria a meta. I així a poc a poc i amb els ànims t’enfredo, Pepa, David i Rafa m’he plantat en el Km 41 ja tocant amb la punta dels meus dits l’arribada. Al final 3h 21’ 07’’, sincerament busco la part positiva, el meu genoll esta totalment recuperada, estar enfadat no em serveix de res, he estat ambiciós i sàvia que solament hi havia dues sortides la de l’èxit o la del “fracàs” i ho poso amb cometes perquè a molts els agradaria acabar una marató en 3h 21’.
Respecte als meus companys no tinc constància que cap es hagi retirat, tot un èxit pel C.A.Running uns millor i uns altres pitjor. Felicitats a Pedro pel seu gran temps i em dol que Txema un cop mes s’ha quedat de nou a les portes del seu objectiu, això si, em consta que en els últims Kms estava acollonit perquè pensava que en qualsevol moment arribava Percheron amb el seu gran esprim i....... L’any que ve ho intentarem de nou no ho dubtis. Gràcies a tots pels ànims.

Mitja de Gava

2011-02-18T20:31:00.003+01:00

Era l’última cursa abans de la marató i la meva idea era fer-la el mes ràpid possible i això es lo que vaig fer. Aquest cop vaig sortir bastant ràpid, vaig passar per al Km 5 amb un temps de 19’47’’, vaig tindre que baixar una mica el ritme per passar el Km 10 amb un temps de 40’25’’. La segona part de la cursa fins al Km 15 vaig seguir bastant be, vaig passar amb un temps de 1h01’18’ pel Km 15, quatre segons mes ràpid que fa dos anys quant vaig fer marca. Però els últims Kms no vaig poder córrer per sota de 4’10’’ i aquí vaig perdre la oportunitat de baixa la meva marca, al final 1h 27’ 05’’ nomes 1’ 07’’ mes lent que feia dos anys. En resum molt content ja que a tres setmanes de la marató la meva forma és molt bona. Ah per cert, als últims 500m encara vaig tenir forces per fer un sprint i vaig poder avançar algun company (ell ja sap qui es), prometo no fer-ho mes... fins la propera es clar, jajajaja. Un petonet Txema i gràcies pels teus entrenament matiners.

Mitja de Barcelona

2011-02-02T20:30:00.000+01:00

A la mitja de Barcelona l’objectiu era molt clar, s’havia de superar el temps realitzat a Sitges. Així que sense tenir que pensar, vaig decidir sortir un altre cop al costat del Txema per intentar seguir el seu ritme i complir el meu objectiu. Sortida molt ràpida, al passar per Plaça Catalunya el Pedro s’ uneix a nosaltres, passem el Km 5 amb 20’30’’, com va passar tres setmanes abans a Sitges al Km 8 veig com Txema va mes ràpid que jo i poc a poc amb quedo darrera d’ell juntament amb el Pedro. Abans d’ arribar al Km 10 cau un aiguat “tremendo”, a part quant vaig agafar el Power Gel de la butxaca em cau a terra i he de parar a recollir-lo. En aquell moment fa molt fred i l’aigua cau a bots i barrals, passo per Km 10 amb 41’22’’. Entre aquest Km i el 16 el meu ritme disminueix una mica, marco cada Km amb uns 10seg mes. A partir del Km 16 les meves cames tornen agafar un bon ritme i fins el final de cursa marco tots el Km per sota de 4’05’’, just a l’arribada puc contactar de nou am el Txema. Temps final 1h28’00’’, objectiu complert i el mes important, vaig acabar la cursa amb molt bones sensacions.

10Km Sant Antoni

2011-01-23T21:32:00.002+01:00

Fred, molt fred i una temperatura de 2 graus, això és el que m’he trobat aquest matí només aixecar-me. Però avui era 23 de Gener i a les 9,30 AM tenia una de les curses que mes m’agraden, els 10km del Barri de Sant Antoni. Després de la retirada del any passat (molt recordada els últims dies per alguns companys), avui tenia ganes de fer una bona cursa i marcar un altre cop un bon temps com fa dos anys. Només sortir al primer Km, el meu GPS s’ha quedat bloquejat i he perdut la referència, així que he anat tota la estona seguint el ritme marcat pel Txema. Hem passat el 5000 amb un temps de 19’47’’, he decidit no agafar aigua al avituallament ja que anava molt bé, això ha fet que m ´ avances uns metres. El ritme que portava era bo i en trobava be, així que he seguit així fins arribar a la Gran Via i passar el Km 8, no tenia cap referència de temps, sol veia el parcials que feia al meu rellotge però sabia que seguin aquet ritme acabaria per sota de 40’. I així a sigut els últims 300 metres he apretat les dents i he aconseguit creuar l’arribada en un temps de 39’34’’, la segona part de la cursa amb el mateix temps que la primera 19’47’’. Avui el protagonisme ha sigut el Taki, ha fet una marca de primera 36’48’’. Felicitats noi.

Mitja de Sitges

2011-01-09T20:26:00.003+01:00

Després de les vacances de Nadal i uns dies de turisme per Roma, he tornat a fer una cursa bastant dura no per la distància, sinó per la falta d’entrenament i el descans realitzat després de la marató de Castelló.
Com he dit abans a Sitges arribo amb la incertesa de sabre quin serà realment el meu estat de forma. Quan el Txema m’ha dit de fer 1h 30’ m’ha semblat molt bé. Avui, a part del Txema, també som a la sortida, el Jordi, Cèlia, Pedro, Xavi, el germans Perez i Martin Montori.
Sortida ràpida pel passeig de Sitges direcció Terramar, després de voltar pels carrers estrets i plens de cotxes enfilem la carretera que va direcció a Vilanova. Aquí he perdut contacte amb el Txema, era el Km 12 i al veure que ell anava mes ràpid he decidit seguir el meu ritme per no forçar-me.
A partir del Km 18 he perdut una mica de força i sobre tot el últim Km pel passeig,que s’ha fet molt llarg. Al final un temps prou bo i content amb l’entrenament realitzat. Ara toca pensar en Sant Antoni el proper dia 23 i baixar de 40’ .Desprès la mitja marató de Barcelona per intentar fer 1h 28’.
Com no podia ser d’un altra manera hem acabat fent un vermut Cèlia, Jordi, Txema i Pedro.

SanSilvestre Barcelona

2011-01-08T09:59:00.000+01:00

Un cop mes he acabat l’any corrent la cursa dels nassos a Barcelona. A diferència d’uns altres, aquest he fet un entrenament bastant bo marcant finalment un temps de 43’08’’. La baixa d’ alguns companys a última hora ha fet que només quatre del club, David, Isma i Xavi correguéssim aquest any la cursa. Així que després de parlar amb el David ,vam decidir acompanyar l’ Isma que volia baixar de 45’. Des de la sortida ,el mateix David es va posar davant a marcar un ritme bastant bo, els primers 5 Kms van ser molt durs ja que no vam parar d’ avançar corredors, la segona part de la cursa va ser igual, seguin el ritme marcat pel David fins creuar l’arribada. Com he dit abans, un bon entrenament de 10Km. La disfressa de Papa Noel tindrà que esperar per al proper any. BON ANY NOU A TOTHOM.

Marató de Castelló

2010-12-13T13:26:00.002+01:00

Primera edició de la Mataró de Castelló i puc assegurar que no serà l’ultima. Una organització perfecta i uns carrers plens d’ un públic volcat amb els corredors animant sense parar.
Després de la marató de Bilbao el passat mes d’octubre, no havia fet cap sortida llarga pensant en aquesta marató, simplement un parell de cops havia fet 19 Km però insuficients per intentar fer una bona marca. Però a Castelló estava disposat a tot, feia dies que ho havia pensat i el meu objectiu era clar, fer el millor temps possible i sempre per sota de 3h30.
Així que poca cosa puc dir, a partir del Km 10 he anat tota l’estona darrera del grup de 3h15’, veien com poc a poc anava perden unitats i cada cop quedant menys corredors. He passat la mitja marató en 1h 37’, tot anava segons els meus pensaments fins arribar al Km 35, allà el bessó esquerre m’ha jugat una mala passada i he tingut que parar uns minuts per estirar-lo be. He intentat recuperar ràpidament el meu ritme però ha segut bastant difícil. Al final he creuat l’arribada amb un temps igualment bo de 3h 20’ 09’’.
Avui he tingut els ànims constats de la Mati i la Cinta, també de l’Alberto, l’Anna i la Irene uns bons amics que viuen a Castelló.
A la sortida també he pogut parlar amb el Riki Abab, una gran persona a part d´ un grandíssim corredor que ha acabat la cursa amb un temps de 2h 57’, això no tendria cap importància si no fos perquè fa 73 dies que corre una marató diària. I això no es tot, aquest navarrès té el repte de fer 500 maratons consecutives, segur que ho aconseguirà. Un placer Riki, nos vemos en Barcelona.

Km Vertical Caramella- Caro

2010-11-21T21:37:00.005+01:00

Després de Cavalls del Vent vaig decidir guardar les bambes de muntanya i vaig decidir que fins el pròxim any ja no les treuria del armari. Mentirà, mai es pot parlar més del compte. Aquest cap de setmana les he tret per participar al Km Vertical Caramella Caro, 7 Km amb un desnivell positiu de 1363 metres.

A les 8 de matí ,recollida del dorsal al poliesportiu de Roquetes, ràpidament als autocars ens han portat fins la sortida. Abans però, 2 Km de aproximació fins arribar a la Caramella on començava realment a contar el crono. Abans de començar, he tingut dubtes amb la roba que m`havia de ficar, feia molt vent i a dalt al port es veia una cella que amenaçava pluja.

Un recorregut espectacular hem portava fins al primer avituallament, la cosa era seria i la pujada molt pronunciada, ràpidament arribo a l’escaleta, el tros mes dur de tota la pujada. Segon avituallament i de nou el vent ens castiga amb tota la seva força, m’he de posar un paravent que portava lligat a la cintura. Aquí ja veig el cim del Caro però encara falten 400m de desnivell per davant. Corro amb força fins arribar al Coll del Vicari, un coll curt però dur. Un cop superat el coll vaig pujant al dret per la carretera fins arribar a dalt de tot El Caro em rep amb una forta ventada acompanya de una gran nevada, el meu temps 1h 29m 20s. Ràpidament torno el xip i començo a baixar, la meva idea era fer la baixada corrent però el fred i la neu em treuen la idea del cap i finalment baixo amb cotxe fins Roquetes.

Desnivell de la cursa

Marató Nocturna de Bilbao

2010-10-27T19:00:00.007+02:00

L’ experiència de córrer una marató nocturna em feia gràcia, així que quan Jordi hem va proposar anar a Bilbao per córrer la 2 edició de la NIGHT MARATHON, ràpidament vaig dir que sí.

el nostre somni

La sortida era dissabte a les 21,00 PM així que ens vam passar la tarda al hotel descansant i recuperant-nos dels excessos del divendres. Amb un quart d´hora de retard sona el tret de sortida, la veritat que va ser el mes bonic de la cursa, amb el Guggenheim de testimoni, tots el corredors anàvem circulant al costat d’una ria il·luminada per un espectacular castell de focs artificials . Per completar el 42,195 Km teníem que fer dues voltes a un circuit que voltava pel centre i afores de Bilbao. Els primers 10 Km van ser espectaculars, els carrers principals de la ciutat estaven plens de gent animant i es clar entre tota aquesta gent no podien faltar la Cris i la Mati animant constantment. Amb el Jordi havíem parlat de fer 4 hores i això vam fer, la primera volta potser la vam fer una mica mes ràpid animats pel bon ambient, la segona ens la vam prendre una mica mes tranquils i vam tardar una mica mes. Al final l’arribada a meta just quant començava a caure alguna gota amb el temps pactat, 4h 00m 30s, perfecte, havien passat una bona estona.

ultims Kms

Un únic punt negre per l’organització, tant els avituallaments de la segona part de la cursa com el de l’arribada, molt i molt fluixos, com també va ser molt fluixa la fira del corredo

en ple esforç

Creuan l´arribada

Video de l´arribada: http://www.corriendovoy.com/video.php?id=285&video=18679

Cavalls del Vent 2010

2010-10-06T19:18:00.010+02:00

Vaig creuar l’arribada amb el Jordi, tots dos junts, allà esperaven el Taki i el Botxi. Vaig seure a terra, en aquell moment era molt feliç, havien complert el nostre objectiu, acabar la cursa de Cavalls del Vent. Enrere havíem deixat 22 hores bastant dures, moltes estones de patiment, de dubtes inclús de paraules fora de to, però un cop creuada l’arribada tot queda en no res.

Com l’any passat van matinar molt, a les 6 AM sortíem amb el Botxi i el Taki. Arribada a Bagà, recollida del dorsal i un petit esmortzar. Fem els últims preparatius i anem ja a la sortida. Allà ens trobem amb el Jordi, Txema, Iñaki, Pedro i Xavi.

Abans de la sortida

A les 10,00 AM en punt el tret de sortida, rapidament enfilem el corriol que ens ha de portar fins el primer refugi.

pujant al Rebost

La gent es torna boixa, tothom puja al dret per por a no passar el primer tall, això fa que hi hagi moltes aglomeracions, arribem al Rebost (1640) amb un temps d´1h 33´ 51´´, no perdem molt temps i encarem la segona pujada. Vaig amb el Jordi, el Taki, el Botxi i el Xavi, pujada molt dura fins el punt mes alt de la cursa (2520). Ja som al Niu d’àguila en 1h 39´ 48´´, el Botxi arriba tocat i te que anar al metge i el Jordi té moltes rampes però tot queda amb un esglai, fa molt de vent i ràpidament encarem la baixada. Aquí es on es trenca el grup, per debant Xavi i Taki i per darrera els altres. Jo personalment abans d´encarar la pujada a Penyes Altes tinc una gran pàjara, em trobo sense forces, i gràcies als ànims del Jordi i el Botxi aconsegueixo recuperar-me. Arribem al Serrat de les Esposes (1511) en 3h 13´´ 16´´. A la sortida d´ aquest refugi ens troben en un noi de Madrid que ens acompanyarà fins al final, el Javi. També crec jo que tinguem un dels moments mes emocionants de la travessa, ens troben ni mes ni menys de cara amb el Kilian, una estrebada al abductor li a fet abandonar. Amb ell ens fem unes fotos i parlem una estona

Amb el Kilian

Aquest any han canviat el recorregut i tardem una estona mes en arribar a Cortals (1610) 1h 07´´ 06´´. Fins el pròxim refugi tenim 10 Km, però son d´aquells que es fan molt llargs, una estona abans d’arribar a Prat d’Aguiló (2010) cau la nit i hem de treure el frontal, hem tardat 3h 20´´ 16´´, estem al Km 44, mes o menys a la meitat de la cursa i portem un temps de 10h 41´ 20´´. Afrontem la pujada al Gosolans (2400), aquí rebo una trucada de la Mati, em fa il·lusió però pràcticament no puc parlar amb ella, estem en plena pujada, un cop a dalt planegem i afrontem una llarguíssima baixada per pista fins el Lluís Estasen (1668) 3h 05´59´´. A partir d’aquí tot és nou per mi ja que l’any passat aquí em vaig retirar. Afronto els últims 30 Km amb moltes ganes però amb el cansament normal dels Kms acumulats. Ja recuperat de la meva pàjara, sense dubte, tindre al meu costat al Jordi i al Botxi ,ha estat fonamental.
La baixa fins al Gresolet (1243) va ser duríssima, vam tardar 1h 16´36´´ en fer 3 Km, el sender era molt humit i tenies que anar amb molt de compte. Ens falta ja només un refugi però potser dels mes durs. Afrontem la pujada al Collet de la Bauma i després baixem fins l´Ermita de Sant Martí, ja tenim davant nostre els temuts “empedrats”. Allà el nois de l´avituallament ens informen clarament, ens queden 5 Km fins al refugi, 2 de baixada i 3 de pujada duríssims. Sense perdre mes temps baixem fins el Bastarny i a partir d’allà tanquem el ulls i afrontem la pujada. Sincerament no la vaig trobar tant dura com esperava, crec que les petites diferències que van tindre pujant, sobre el que faltava o el que no, van ser el que la van fer mes dura. Ja som al Sant Jordi (1565) hem tardat la friolera de 4h 14´ 32´´, sense comentaris. Baixem fins Escriu i després afrontem la pujada l´últim coll, curt però dur. Ens falten uns 6 Km de baixada per una pista molt pedregosa, finalment arriben a la carretera que ens ha de portar fins Bagà, abans però un últim desviament per un corriol per arribar ja definitivament al poble i creuar l’arribada en 22h 00´ 35´´. Tot un èxit sense cap dubte. Allà ens retrobem amb el Taki i el Pedro que havien arribat uns 30 minuts abans que nosaltres. El Txema havia fet 15 hores i el Xavi i l´Iñaki havien hagut d´abandonar.

a l´arribada

Han passat ja dos dies, aquest matí he rebut una trucada del Jordi, “ Zuri l’any que be tornarem però a baixar de 20 hores”, ara mateix no ho tinc clar, ja tindrem temps de parlar-ne, però si que estic segur que en una mica mes d’esforç,el nostre temps hauria segut millor. Jordi ja en parlarem en tranquil·litat.

También me gustaría mandar un recuerdo para Javi, hizo con nosotros la mayor parte del recorrido, incluso al día siguiente tuvimos ocasión de compartir juntos el desayuno. Por cierto teníamos una conversación pendiente, tu ya sabes de que, no?, espero que nos podamos encontrar en alguna otra carrera con el Jordi i el Botxi y así terminar la conversación. Además pudiste comprobar que a diferencia de lo que se dice en la capital, los catalanes somos buena gente. Javi, un placer.

un bon esmorza

Mitja del Somontano

2010-09-28T19:59:00.003+02:00

Temps de pas

Ja fa molts dies que el meu cap esta pensant en Cavalls del Vent, però aquest cap de setmana he fet un petit parèntesis per participar a la Mitja Marató del Somontano.
L’únic objectiu que tenia per aquesta cursa era el de acumular Kms a les meves cames, tenia molt clar que el temps era el de menys així que des de la sortida havia decidit anar amb la llebre de 1h 45´. Si he de dir la veritat, poca estona vaig durar al seu costat, sembla que tothom volia fe aquell temps i al Km 2 vaig decidir posar-me una miça mes enrera. Anava a ritme tranquil tal com havia previs, així que vaig passar pel Km 10 amb un temps de 50´30´´. A partir d´aquí vaig decidir augmentar una mica el meu ritme poc a poc així que vaig començar a marcar Kms per sota de cinc. Vaig fer una segona part del recorregut molt bona, marcant molts Kms a 4´03´´, a 3 Km de l’arribada vaig avançar al grup que anava a 1h 40´, finalment vaig entra a meta amb un temps de 1h 38´10´´, com he dit abans el temps es el de menys però em quedo amb les bones sensacions de la segona part de la mitja. Per cert, un plaer compartir de nou mitja amb Martin i Jose Ricardo.
Diumenge encara vaig tindre forces per fer una sortida de 2 hores per les muntanyes de Tamarit.
Falten nomes quatre dies per que ens troben a Baga amb el Jordi, Botxi, Taki, Pedro, Txema, Iñaki i Xavi. Sembla que farà bon temps i també sembla que les meves cames estan fortes, esperem que tot vagi molt be i en pugui convertir en un Finisher de Cavalls del Vent.

Marato del Medoc

2010-09-14T19:18:00.025+02:00

Si et pregunten el temps que has fet a una marató i tu contestes 5h 49´ 06´´, segurament es sorprendran i diran “collons quina pajara has passat” però quan diguis que vens de la Marató del Médoc segur que ningú es sorprendrà.

La Marató del Medoc és una festassa, una hora abans de la sortida el passeig que hi ha a la vora del Estuari a Pauillac es totalment ple de gent disfressada i amb ganes de passar-ho be.
A les 09,00h AM ja som a la sortida , al meu costat i son la Cèlia, el Pedro, el Jordi i el Jesús, tots junts ens disposem a passar una estona molt bona. Puntualment a les 09,30h sentim el tret de sortida, el soroll és impressionant, i encara tardem uns minuts en creuar la sortida. El primers Kms són molt lents i és pràcticament impossible córrer, anem disfrutant del ambient i fins el Km 9 no fem el primer got de vi.

A partir d’ aquí ja no hem perdonarem ni un. Mes tard ens troben al Jaume Constantí, el pobre diu que va molt malament, mes endavant ens trobem al Xavi Devesa, amb ell anem uns quants Kms i també gaudim d’algun avituallament junts.

Passem la mitja marató en un temps de 2h 28´31´´, impressionant, de nou som al Passeig de Pauillac i afrontem la segona part de la cursa. Al Km 22 veig que el Jesús es treu la perruca, els Kms ja comencen a passar-li factura, amb el Jordi decidim baixar una mica el ritme. A partir d´ aquí no parem de passar Chateaus i es clar parem a tots i a tots tastem el vins que ens donem.

Al Km 25 ens quedem sols amb el Jordi i el Jesus, anem tirant poc a poc i disfrutant de la cursa. Una mica mes endavant troben a la Cris , la Mati i els nens, allà parem una mica i ràpidament seguim la marxa. Sobre el Km 33 trobem el mur i és on pràcticament el Jesús ens diu que esta molt cansat, el seu genoll esta fotut. Caminem una estona i de quan en quan anem trotan sense preocupar-nos el temps que podem fer. Per fi arribem a l’estuari, ara no mes cal seguir-lo per arribar al final.

Som al Km 38 i ens falta el millor de tot. Primer trobem el pernil,

mes tard les ostres,

després l’entrecot,

i de postre un gelat.

Abans de l’ arribada tornem a trobar a la Cris i la Mati, aquest cop ,agafem els nens i tots junts fem els últims metres sobre una catifa de color vermell que sembla mes l’entrega dels Oscars de Holliwood que l’arribada d’una marató.

Això és la Marató del Médoc, una marató diferent on el que menys importa és el temps que has fet al final. Al Médoc s’hi a d’anar a disfrutar, a beure i a menjar, això si, amb coneixement. També pots aprofitar per conèixer aquesta meravellosa regió que està situada entre l’estuari que forma el riu Garona al desembocar a Bourdeux i l’Oceà Atlàntic. Sense cap dubte si podeu algun any,aneu a descobrir-la.

1ª Cursa de Panxampla

2010-09-06T21:07:00.008+02:00

Font d´Aiguades

Baixan al Tosca

Deu dies amb antibiòtic degut a una infecció d’orina m’havien deixat una miça xafat. Nomes havia pogut sortir a córrer un parell de dies abans d’anar a Alfara de Carles per participar amb la primera Cursa de Panxampla, 30Km i 2100 metres de desnivell positiu, un bon entrenament de cara a Cavalls del Vent..
La sortida a les 8,00 AM del mati, rapidament encaro un GR per emprendre l´ascensió fins al cim del Tossal de Montclí (960m), faig una pujada tranquila però a un bon ritme, tardo 53´22´´ i encara estic al Km 5. Coronat el primer cim trobo un descens força pronunciat i molt tècnic fins arribar a la Cova del Vidre (634 m), aquí encaro una forta pujada de 3 Km fins arribar a la Punta de l´Espina (1120 m) Km 10, 1h 50´50´´, com vaig fer amb la primera, pujo amb un ritme constant però molt bo, cosa que hem permet avançant a molts corredors. Durant un quants Km pujo i baixo petits colls fins que començo una baixada molt tècnica i arribo a la Cova dels Adells (790 m), passo per la Font del Bosc Negre i torno a baixar fins el Coll de Morera (575 m). Aquí començo la’ ultima pujada de la cursa, vaig molt be ja que he regulat molt les meves forces així que durant la pujada torno avançar un quants corredors, corono El Masdeu (950 m) amb un temps 3h 22´24´´ soc al Km 18. Abans de començar la cursa el objectiu era de intentar fer 6 Km / hora així que en la baixa fins El Tosca (508 m) amb llanço per recuperar la meva mitja. Arribo al Km 22 amb un temps de 3h 40´, recupero temps i estic be de forces ja nomes falten 8 Km per l’arribada. A partir d’aquí la cursa fa un tom de 180 graus, son ja les 11,30h del mati i la calor comença apretar, he canviat l’altitud i les ombres del senders dels ports per uns altres senders que van creuan barrancs on el sol ens castiga amb tota la seva força. Últim avituallament al Km 26, nomes hem falten dos petites pujades i rapidament la baixada fins l’arribada. Ja soc de nou Alfara, els últims 6 Km he patit molt, faig un temps de 4h 40´28´´, objectiu assolit, el fet de acabar la cursa ja es tota una alegria.
Estic conten, he baixat de 5 hores i he fet una mitja de 6,4 Km / hora amb un desnivell positiu de 2100 m.
Nomes els últims Kms s’han fet una miça mes durs, però he mantingut un ritme consta’n tan trotant com caminat.
Falten ja nomes 25 dies per el meu gran repte de començament de temporada, Cavalls del Vent, personalment amb trobo molt mes millor que l’any passat, també es veritat que aquest any he pogut entrenar molta mes muntanya i es nota a les meves cames. Encara falta molta feina per fer abans de la gran data, 2 i 3 d’octubre. El proper dissabte 11 tornarem a França, aquet com per participar a la Marató del Medoc, estic segur que ens divertirem molt, aquí el temps es el menys important.
Desprès el dissabte 18 intentaré fer el últim entrenament llarg, Can Amat – Sitges uns 35 Km per les costes del Garraf amb un bon desnivell.

Desnivell de la cursa

3ª Cursa de muntanya Cornudella-Siurana

2010-07-15T14:42:00.001+02:00

Desnivell de la cursa

Deixem enrere una temporada i en afrontem un altra de nova, la 2010- 2011. Al horitzó un primer objectiu, Cavalls del Vent el proper 2 y 3 d’ Octubre . Cal preparar- se bé i això és el que estic intentant, muntanya, muntanya i mes muntanya. Aprofitant la meva estada a Tortosa he fet uns bons entrenaments pels Ports, casi totes les sortides han superat el 25 Km i els 1500 metres de desnivell positiu.
Però tots aquets entrenaments han de servir per fer un bon paper a les curses i per això aquest cap de setmana passat, vaig anar fins Cornudella del Montsant per participa en la 3ª edició de la Cursa de Muntanya. Una cursa molt dura i molt tècnica, en un desnivell positiu acumulat de casi 1600 metres i un primera pujada fins la Roca Corbatera molt i molt dura.
Aquest cop estava acompanyat del meu nebot Jordi i del meu amic Taki, tots tres disposats a patir lo suficient i poder fer un bon paper a la cursa. A les 08,45 es dona la sortida i després d’ una volta pels carres del poble enfilem el GR pel Camí dels Cartoixans i arribem a Sant Joan del Codolar, primer avituallament. A partir d’ aquí la pujada es torna mes tècnica. Hi ha tres llocs on hi ha instal·lades unes escales fixes a les roques per poder grimpar amb facilitat, aquí es per molt de temps ja que el corredors han de pujar d’un en un. Arriben a la roca Corbatera, segon avituallament ,on enfilem la baixada pel Camí dels Caçadors, una baixada molt ràpida en la que podem recuperar el temps perdut a la pujada. Abans d’ arribar a Cornudella hem quedo sol amb el Taki. Passem el poble, tercer avituallament, i planegem una mica fins afrontar una nova pujada, aquí perdo el contacte amb el Taki i segueixo jo sol muntanya amunt fins arribar a Siurana, quart avituallament. Ràpidament encaro una baixada molt tècnica pel Camí de la Trona fins arribar al riu Siurana, allà fem quatre Km molt i molt durs, al costat del riu, amen creuant de costat a costat fins arribar al pantà de Siurana. Hem de seguir per una pista que va vorejant el pantà fins l’embarcament però primer ens haurem de mullar fins la cintura per poder creuar el pantà. Aquí la calor ja apreta de valent, un cop bordejant el pantà arriba el cinquè avituallament .Enfilem el Coll de Closes que ens ha de portar fins Cornudella on es situada l’arribada. En total he tardat 3h 17m 34s en fer un total de 24Km, estic molt cansat, els 4 Km que he fet seguint el riu han segut molt durs i m’han deixat el peus fets pols. A l’estona arriba el Taki en un temps de 3h 29m i mes tard Jordi en 3h 42m. Molt be nois hem superat la forta calor i hem pogut acabar la cursa.

Nocturna Fredes- Paüls

2010-06-28T09:17:00.006+02:00

Cova del Vidre

Pujant a Caro

Pujant a Caro

Refugi de les Closes

Desprès de dos anys, tornava al Baix Ebre per a participar de nou a la Nocturna Fredes Paüls, una cursa que segueix el GR7 travessant tot el Parc Natural dels Ports. Aquet any anava acompanyat de tres companys del Runinng, Jordi, Isma y Taki.
Un total de 45 Km i un desnivell acumulat positiu de 1500 metres, passant pel mig dels ports de Tortosa Beseit i per llocs tant bonics com les Casetes Velles, la Cova del Vidre o el mateix Refugi del Caro.
Desprès d’ un bon dinar arribem a Paüls per agafar un autocar i en dos hores plantar-nos a Fredes, allà recollida del dorsal i últims preparatius. A les sis en punt es dona la sortida, ràpidament enfilem la pujada al Coll de Manado per després fer un fort decents i arribar al Refugi de Font Ferrera Km 6, anem per un terreny trenca cames amb pujades i baixades constants fins arribar a Casetes Velles i afrontar 4 Km de decents fins el avituallament de la Font de la Llagosta. Aquí tenim el primer problema, l´Isma te un fort dolor de panxa i no va be, malt moment ja que hem de afrontar una pujada bastant dura fins el Coll dels Pallers. La pujada es lenta ja que la cua de corredors ens fa impossible anar mes rapit, això ens ajuda una mica i sembla que l´Isma va aguantant, també el Taki ens dona un ensurt amb les seves pulsacions. Arriben a dalt i afrontem una forta baixada fins arribar a la pista que ens portarà al Refugi del Caro, aquí es produeix una d’aquelles situacions tenses de les curses, simplement amb cinc paraules, la que´s va liar “ ISMA VAS BE, Mmmmmm, TROTAMOS, jajajaja, hem tardat 3h 47´15´´ i som al km 24,370. Aquí fem un mos, ens recuperem una mica i desprès de canviar-nos la samarreta, continuem la nostra aventura.
Agafem una pista i després d’ uns quants Km trenquem a l’esquerra per afrontar una dura pujada fins el Coll de Llinars, sembla que l´Isma s’ha recuperat i fem una pujada molt bona avançant a molta gent, un cop a dalt afrontem la baixada fins al Refugi de les Closes, si la pujada havia estat bona, la baixada a estat millor ja que he tingut la sort d’avançar a tothom i posar-me primer del grup, això ens a fet guanya molt de temps. A partir d’aquí la cursa ens fa un tom de 180 graus, l´Isma torna a tindre problemes amb la panxa i sembla que cada cop li costa mes avançar, vaig amb ell, la pujada al Collet de la Miranda primer y desprès al Coll de l’Enrajolada es fa eterna, ens avança tothom, però ara vist l’estat de l´Isma hem de intentar com arribi a Paüls. Un cap a dalt, ja nomes queda la baixada, però quina baixada, al poc de començar-la, ens trobem amb el Jordi i el Taki, tots junts anem baixa’n fins un parell de Km abans de l´arrivada que l´Isma es queda solt, desprès de 8h 51´19´´ (deu meu quin temps), arriben a la zona esportiva de Paüls, això si tots tres esprintant fins l’últim metre, ja podeu imaginar qui va arribar primer. Cincs minuts desprès arribar l´Isma, solt i amb una cara que era tot un poema. He de dir que durant la baixada l´Isma s’ha guanyat el seu mot particular, a partir d’ara el podeu anomena KILIAN FRANCO, “vaya tela chato”. Això si, ens ho hem passat en gran.
Per últim felicitar de nou i un cop mes a la UEC de TORTOSA per la meravellosa organització de la marxa. Uns avituallaments insuperables tant al Refugi del Caro como a l’arribada a Paüls, dues camisetes una a mitja cursa i l’altra l’arribada. Un cop mes es veu que aquesta gent sabent el que´s fan, a sobre vaig tindre la sort d’emportar-me un premi al sorteig. Que mes es por demanar?

Google Earth de la cursa

Desnivell de la cursa

Cursa Collserola C.A. Running

2010-05-11T20:45:00.000+02:00

Després de la marató de Barcelona les lesions no m´ han respectat gens. Primer va ser una torçada al turmell, després una lumbàlgia i si a sobre li afegim el fet de no tenir cap objectiu a curt termini, podeu imaginar que la motivació per córrer durant aquest últims dos mesos a estat molt poca per no dir pràcticament gens.
Així que la única opció que tenia a la cursa del club, era intentar fer un paper lo mes digne possible. El dissabte, quan fèiem el marcatge del circuit ja vaig veure que seria molt dura. La distància era més petita que altres anys, 6,800 Km, però el recorregut era dur, primer una baixada de mes de 3 Km i després tota la resta una pujada amb molts pocs llocs per poder recuperar. Així que vaig pensar que un bon objectiu, seria acabar la cursa sense caminar gens. I això vaig fer, primer la baixada regulant molt i molt sempre pensant en lo que faltava i després la pujada, he de dir que va ser dura, molt dura, la meva forma física a dia d’avui no és molt bona però poc a poc aniré recuperant-me, que no ho dubte ningú. Tot i això, vaig posar-me un ritme baix però constant que hem va permetre avançar a uns quants corredors. Al final el meu temps 35´05´´, ha dia de avui per mi ,molt bo.
La temporada d’asfalt està pràcticament tancada, amb l’arribada de la calor la muntanya agafa protagonisme. Totes les meves mirades tornen a estar centrades en poder acabar aquest any lo que l’any passat vaig deixar a mitges, el proper 5 y 6 d’octubre es disputarà per segon cop la cursa de Cavalls de Vent i jo serè allà a Baga per poder prendre la sortida i aquest any si podré donar la volta al Parc Natural del Cadi- Moixeró. De camí a Baga primer farem una parada als ports de Tortosa- Beseit per participa amb la nocturna de Fredes- Paüls ( 26- 27 Juny): http://sites.google.com/site/nocturnafredespauels
Després aniré fins Benasc per participar a la tercera etapa de la TryEpic (4 Juliol), concretament una marató de muntanya amb sortida i arribada a Benasc i que passa per llocs tant coneguts com Cerler o la Collada d´Ampriu: http://www.triepic.com/te2010/index.html.
Al mes de Juliol també intentaré tornar amb la Cinta i la Mati a passar un cap de setmana a Benicàssim per participar a la Pujada al Bartolo: http://www.a4pelat.com, aquesta cursa ja la vaig fer l’any 2008 i va ser molt bonica. Aquests són els meus plans per preparar Cavalls del Vent, es clar tot això convinant amb les sortides que intentaré fer el mesos de Agost i Setembre tant per Collserola com pel Garraf.
Al mes de Setembre també aniré a Bordeaux (Franca), a la regió del Medoc, allà participaré en la que diuen que és la marató mes llarga, no per la seva distància sinó pels seus avituallaments, mes de 22 en els 42,195 Km de la marató, segur que serà una marató inoblidable. I finalment a finals d’octubre, aniré a Bilbao a participar a la marató nocturna. Uff quantes curses, vaig corren a entrenar.

Marató de Barcelona

2010-03-15T18:15:00.006+01:00

Sense cap dubte, podem dir que Barcelona torna a tenir una Marató de “Primera Divisió”. Al final van prendre la sortida 10.500 dels 12.162 inscrits i 10.238 d’ells van resistir fins la meta. Tots això unit al gran nivell que van donar els atletes d’elit, assolin un nou record de la prova per Jackson Kotut amb un temps de 2h 07´30``, impressionant. I el més important per mi, Barcelona a canviat el clàxons dels cotxes pels crits de suport dels aficionats, mes de 100.000 persones van sortir al carrer per animar l’esforç dels corredors. Llocs emblemàtics de la ciutat com l’Arc del Triomf, Torre Agbar, Plaça Espanya o les mateixes Rambles, estaven fins a dalt de públic animant, per moments hi havia llocs que semblaven la incomparable Behovia- Sant Sebastià. Un altre punt a destacar també és la fira del Corredor, s’ha millorat moltíssim, hi ha mols mes expositors i això es nota molt amb la afluència de públic. Podem estar contens, tant l’organització com el Ajuntament s’han volcat amb la marató i això es deixa notar molt i molt. Només un punt negre segons la meva opinió, la “bossa del corredor” pobra, millor dit molt pobra, crec que aquí si que l’organització tindria que fer alguna cosa.
Jo personalment també estic molt content de la meva marató. Aquest any m’havia proposat sortir a gaudir-la sense pensar molt amb el temps final, tot i això tal com anaven avançant els Kms, hem trobava molt be i amb forces i vaig poder acabar a un registre molt bo i nomes tres minuts per sota d’any passat 3h 21m 13s.

Vaig sortir al costat del Botxi i del Xavi, anàvem marcant els Kms sempre per sota de 4´45´´, vam passar per al Km 5 amb un temps de 24´20´´. Fins el Km 10 vam anar una mica mes ràpid i el van passar a 47´29´´. Em trobava molt be, per moments tots dos es quedaven darrera però era conscient de que això no havia fet mes que començar i encara faltava molt. Vam arribar a Plaça Espanya i com sempre a tope de gent, seguim per Gran Via i Passeig de Gracia amunt, passant el Km 15, 1h 11´26 vaig tenir que parar per segon cop, la hidratació dels dies abans estava fent el seu efecte. Al arribar al carrer València el Xavi es va quedar una mica enraderit, anava fent poc a poc, jo vaig seguir amb el Botxi, abans d’ arribar a la Meridiana vaig veure per primer cop a la Mati amb la Cinta la Montse i la Sara. Aquí justament al comença la Av. Meridiana hem vaig quedar sol, el Botxi poc a poc perdia contacta amb mi, pel meu cap van passar mil històries, faltava molta cursa i tot sol, que seria capaç de fer?. Vaig seguir el meu ritme, com he dit abans hem trobava molt be i estava convençut que podria tirar endavant. El meu temps a la mitja marató va ser de 1h 40m 06s a un ritme de 4´45´´, per cert puntuals amb la seva tasca el Jordi i el Isma hem van donar el meu segon Power Gel, moltes gràcies nois. Ja tenia mitja marató a la butxaca però encara faltava molta feina, poc a poc anava passant Km, a l’altura de la Gran Via amb Rambla Prim es va formar un grupet on hi havien uns 30 corredors, ràpidament vaig augmentar un mica el meu ritme per avançar-los i anar tot sol. Ja era a la cantonada de Rambla Prim amb Av Diagonal, Km 25 i amb un temps de 1h 58´19´´. A altra banda eren el companys del C.A. Running al avituallament, al Negre es va posar al meu costat i hem va preguntar com anava, molt be li vaig dir, inclús vam arribar a parlar de la marató del 2011, coses nostres.

Vaig fer tota la Av Diagonal d’ anada i tornada tranquil i al mateix ritme, arribo al Km 30 amb un temps de 2h 21m 48s, ara el encarregat de donar-me ànims és el David, aprofito per prendre un altre Power Gel, a partir d’ ara be la part mes dura. em vaig col·locar darrera de tres nois que anaven junts i així vaig anar fins al Km 35, havia passat el temut mur de la marató amb bona nota ja que el meu temps era de 2h 46m 02s. Ara ja no podia fallar i havia de treure les forces de qualsevol lloc. Al passar per la catedral de nou la Mati i la Cinta em van donar una “recarga” de força que desgraciadament només va durar fins al Km 39 just al començar el Paral·lel. Allà vam començar apareixen les primeres rampes a les cames, ràpidament vaig reduir una mica la meva marxa fins arribar al carrer Sepulveda. Aquí ja no hi ha excusa que valgui, inclús vaig augmentar de nou el meu ritme, ja veia al fons el meu objectiu. De l’arribada poc puc dir, qualsevol persona que ha fet una marató sap que és un moment molt especial amb el qual un atleta rep els aplaudiments i ànims dels milers de persones que omplen els últims 500m de la cursa. Realment és impressionant i sempre és un moment que s’ha de gaudir amb molta alegria, ningú millor que tu mateix sap el esforç que costa acabar una marató. El meu temps com he dit abans 3h 21m 13s.

Donar les gràcies a tots el amics que van ser durant el recorregut donant-me ànins. Felicitar a tots el companys del C.A. Running ja que tots vam acabar la marató, però punt i a part mereix el “iaio”, com l’anomeno carinyosament, va parar el crono amb 2h 58m 40s, també destacar al Taki que al costat del Robin va acabar la seva primera marató amb un temps de 3h 13m FELICITATS NOI, però avui voldria enviar una forta abraçada a un company que durant aquest últims dos mesos a estat entrenant amb mi tots el matins, ell ens a planificat part del entrenament i amb ell hem fet moltes matinades per poder complir el nostres objectius. Nomes els que ham estat al costat d´ell sabem el esforç i el patiment que tot això li ha suposat i que per desgràcia no ha tingut el seu fruit. Txema segur que el proper any ho aconseguiràs.

Mitja de Gava

2010-02-22T20:33:00.004+01:00

Era conscient que repetir el temps d’any passat seria molt difícil, però també volia intentar fer-ho el millor possible. Avui per avui no estic tant fi com l’any passat i això a l’hora de córrer es nota molt, així que tenia clar que la meva cursa havia de ser molt controlada i sobre tot no córrer molt al principi i desprès esfonçar-me a la segona part.
Vaig sortir amb el Rafa i el Jordi, la seva intenció era de córrer a 4´10´´. Vaig anar molt be amb ells fins al Km 10 just al donar la volta a Castelldefels, allà vaig veure que poc a poc ells dos s’escapaven, no podia seguir el seu ritme. Per moments en va fer por quedar-me sol però ràpidament en vaig saber sobreposar i trobar un ritme adequat per poder anar avançant sense problemes. Sincerament estic content per que vaig ser capaç de mantenir tota la segona part de la cursa a un ritme constant i no hem vaig esfonçar en cap moment. Anava mirant els meus parcials per podré baixar de 1h 30´pero els Kms 17 i 18 hem van sortir una mica mes lents i això es va fer notar al temps final. Vaig creuar l’arribada parant el crono en 1h 30´14´´. No és dels millors temps que he fet a una mitja, es mes aquest temps ja el vaig fer fa dos mesos a Vilanova, però com he dit al començament aquets any no tinc la “frescura” que tenia l’any passat.
Només cal mirar aquesta gràfica comparativa entre els temps d´aquets any i els de l’any passat, els números parlen sols.

Cursa de Sant Antoni

2010-01-24T19:43:00.009+01:00

Tothom que avui anat la cursa de Sant Antoni ja sap que no he estat capaç de acabar la cursa. El per que? Pues molt fàcil de explicar, simplement que jo mateix no he estat capaç de creure en les meves possibilitats, així de fàcil no s’hi ha de buscar cap altra explicació, les meves cames han funcionat molt be, però avui me ha faltat la confiança que altres cops he tingut amb mi mateix, com he dit abans creure amb les meves possibilitats i dedicar-me a córrer sense pensar en res mes. No hi ha cap excusa amb la meva retirada, simplement que no he tingut la força mental d’altres curses. He parat al Km 5 i el meu temps era bastant bo per a mi, 19´30´´, a partir d’aquí tothom que hem coneix pot treure les seves conclusions. Puc assegurar que jo he tret les meves...

Així que ja que no puc explicar les meves aventures, avui dedicaré part d’aquesta crònica al nens que avui també han tingut una matinal molt i molt moguda. Sílvia, Pol, Laia, Martí, Berta, Roger, Aina, Ana, Maria i Cinta vosaltres heu estat avui el principals protagonistes de la matinal esportiva. Es clar que deixo un punt i a part per al nou integrant del grup dels nens, el Abraraw, el fill del Carles i de l´Isabel que avui hem conegut tots i que segur que ràpidament es farà un forat al mig de tots el nens. FELICITATS A TOTS PER LA VOSTRA CURSA.

Mitja de Sitges

2010-01-10T20:59:00.006+01:00

Aviso importante !!!
Debido a un error en el marcaje de una calle del recorrido entre el km 1 y el km 2, se ha constatado que en el circuito de la Media Maratón de Sitges existieron 295 metros más de los previstos, con un porcentaje que ha significado un 1,4% de aumento en el recorrido que efectuaron los participantes.
La organización pide disculpas por dicha deficiencia y se procederá a una compensación de tiempos para los participantes ,que se publicará en los resultados.

Desprès de aquesta rectificació publicada per la organització, el meu temps queda en 1h 31´21´´.

Nou recorregut de la mitja de Sitges

Quant m’he aixecat aquest mati, el termòmetre marcava 3 graus, la Mati abans de sortir de casa a segut clara “estàs boig, anar a córrer amb el fred que fa”, segurament tenia raó però ja se sap....
Al arribar a Sitges, la temperatura encara era mes baixa, 0 graus, collons quin fred, potser tenia raó la Mati. Tant el Xavi, com el Pedro, el Orpi i jo ens hem refugiat a un bar per fer un caferet. Allà ens em trobat amb el Sergi, el Jose Luis Paez i el Martin Montori, un valent que avui ha desafiat el fred i ha fet 200Km fins Sitges per córrer la mitja, chapeau Martin.
A les deu en punt,la sortida .El sol ja començava a escalfar mes i la temperatura poc a poc anava pujant. El Pedro i el Paez han tirat davant i darrera d’ells he anat jo amb el Xavi. Els dos primers Km han estat pel Passeig Marítim, al arribar al Km 2 primer ensurt, el Km estava molt mal marcat, sobraven uns 250 metres, increïble però cert, tothom es queixava. Feia molt de fred i les cames estaven patin mes del conte, seguia al costat del Xavi i així he anat fins al Km 10, allà he perdut el contacte amb ell ja que he parat uns segons a veure, això si sempre he mantingut una referència visual.
El recorregut d’aquet any a canviat i avui hem voltat molt mes pels carrers de Sitges que estaven plens de gent, hem passat pels carrers mes cèntrics fins arribar de nou al Passeig on estava el Km 16 juts al costat de l’ arribada. Aquí he contactat de nou amb el Xavi, hem anat junts una estona fins que ell s’ha anat quedant poc a poc. El últims dos Km com sempre agònics, veus l’arribada al fons i sembla que no arriba mai, últim esforç i arribada amb 1h 32´37´´. Content però si he de ser sincer volia parar el crono en 1h 30´, tampoc passa res, feia molt fred i la cursa ha sortit uns 350 metres mes llarga.

Sant Silvestre Barcelona 2009

2010-01-01T20:53:00.010+01:00

Un altre cop he acabat el any corren la Sant Silvestre de Barcelona i com ja fa dos anys enrere disfressat de Papa Noel. Aquet cop eren menys el companys del club que anaven però puc assegurar que ens van fer notar i els 10 Km del recorregut van ser una festa molt i molt divertida. Gracies a tots Xavi, Carles, Josep Maria, Joan i Raimon, ens tornem a veure el any que be. Al final vam completar el recorregut en un temps record, 58´38´´ vam baixar de la hora.
Aquí penjo algunes fotos dels millor moments. BON ANY 2010

24 Hores de Atletisme

2009-12-21T13:52:00.002+01:00

Aquí deixo unes fotos que m’he pogut fer aquet cap de setmana amb el Ricardo Abad a les pistes de Can Drago on se van celebrar les 24 hores de atletisme organitzades per Corredors.cat.
Pel qui no el conegui, Ricardo Abab, “Riki”, es un corredor de fons que esta portant a terme un projecta que consisties en bordeja tota la península ibèrica, corren duran 4500Km, amb el objectiu de recaptar fons per ajuda a les persones discapacitades intel·lectualment. Aquet projecta l’anomena’t Península Solidaria, consta de dues parts. La primera ja realitzada al 2009, Tafalla – Tarifa i la segona pendent de realitzar al 2010 Tarifa – Tafalla. Si algun vol col·laborar amb aquet projecte per comprar la Camiseta Solidaria que es ven al bloc del Riki.
http://www.riki-ricardoabad.blogspot.com/

Per cert, èxit rotund dels dos atletes del C.A.Running que van participar, tant el Xavi com el Jesus van poder acabar la cursa de 24 hores. Felicitats nois.

Mitja de Vilanova

2009-12-13T16:59:00.002+01:00

Nou recorregu de la mitja

Era la meva quarta participació a la mitja de Vilanova, juntament amb Gavà és la mitja que més cops he corregut. Portava dos anys parant el crono amb 1h 30m i aquest era també el meu objectiu per aquest any. Sincerament no ho tenia molt clar, tenia por de sortir molt ràpid i després pagar les conseqüències a la segona part de la cursa però estava disposat a intentar-ho.
El temps no era molt bo, ja sortint de Barcelona el cel estava totalment cobert d’uns núvols que amenaçaven pluja en qualsevol moment. I així a estat, nomes arribar a Vilanova la pluja a fet acte de presència.
A les 10,00 s’ha donat la sortida, ràpidament he intentat agafar un bon ritme i he passat el Km 1 a 4´18´´, feia molt de fred i era conscient de que avui tocaria patir una mica. A partir del Km 3 a començat a ploure i pràcticament la pluja no ens ha deixat fins al final de la cursa. Al pas pel Km 5 marco un temps de 21´20´´. Encarem la baixada fins al passeig de Vilanova, aquets any el circuit ha canviat i el recorregut passa per dintre del port. Passo el Km 10 amb un temps prou bo 42´01´´, de moment vaig molt be i vaig molt còmode amb el ritme que porto. A diferència d’altres anys aquest any no hem pujat per la rambla sinó per un carrer paral·lel fins anar a trobar la carretera direcció Cunit. Un cop allà al Km 15, he fet el tobogans d´anada i pujada amb un ritme constant intentant no perdre molt de temps. Al Km 16,50 hem donat la volta direcció Vilanova, aquí és on mes s’ha notat la millora de aquest nou circuit ja que fins el Km 20 hi havia una recta que creuava tota la població, també s’ha de dir que aquest Kms se m’han fet bastant durs ja que la pluja cada cop era mes intensa. Al arribar al Km 20 he tret les últimes forces per podré fer un temps molt semblen al dels anys anteriors i el meu esforç a tingut una bona recompensa. He pogut creua l’arribada amb un temps de 1h 30´38´´ a una mitja de 4´18´´ el Km, content però como es normal cansat i amb molt fred.M’agradaria destacar que personalment he trobat molt mes bonic i ràpid aquet nou circuit, una molt bona mitja per una ciutat molt bonica com correspon a Vilanova

Cursa del Farell

2009-12-05T11:49:00.001+01:00

Un procés gripal després de la mitja de Cognac m’havia tingut deu dies pràcticament parat, la febre amb va deixar molt xafat i m’ha costat molt tornar a la rutina dels entrenaments. Així que a Caldes no podia esperar gran cosa, simplement acabar la cursa ja era un èxit per mi.
El matí era fred i el cel amenaçava una pluja que al final no va caure. A les 10,00 en punt es va donar la sortida i ja van començar a pujar. Els dos primers Km es desenvolupen per dintre el poble i ràpidament agafem una carretera que continua pujant per fer un gir a la dreta i començar la pujada per pistes de terra. A partir del Km 4 vaig anar molt poc a poc, em costava respirar i notava el pit molt carregat a l’hora de respirar. Poc a poc i caminant algun cop, vaig arribar fins al Km 6 la part mes alta del circuit, després vaig aguantar fins que va arribar la baixada i vaig poder recuperar alguna cosa de temps. Al final vaig arribar amb un temps de 1h 6m 46s a una mitja de 5´04´´ el Km.

Mitja Marató de Cognac

2009-11-21T20:17:00.009+01:00

El fet d´ anar a córrer a Franca em feia molta il·lusió. Havia sentit parlar molt del caràcter lúdic- festiu que tenen les curses al país veí i la veritat que ho vaig podré comprovar amb els meus propis ull. Quant al mes de febrer durant un esmorzar del club va sortir la possibilitat d’anar, ràpidament amb el Jordi varem decidir que guardaríem uns dies de vacances i amb la Mati, la Cris i els nens aniríem a passar un dies per França. En un principi la idea era córrer la marató però desprès de passar l’estiu vam decidir canviar-la per la mitja. Durant el viatge d´ anada la Berta va agafar una forta febrada i la família Balaguer van tindre que tornar a Barcelona.
El divendres 13 al migdia ja erem a Cognac, un poble petit. Un cop instal·lats al hotel ens vam desplaçar fins Jarnac per recollir el dorsal, el primer que hem va sorprendre del francesos va ser que allà no hi ha fira del corredor, hi ha la fira gastronòmica, esta be això.

El dia de la cursa vam arribar a la sortida a les 8 del matí, allà ens vam trobar amb altres companys del C. A. Running. Faltava una hora per donar la sortida de la marató i el ambient era impressionat. Jarnac és un poble de uns dos mil habitats i el dia de la cursa crec que triplica aquesta quantitat, els carrers estaven plens de gent, bandes de música feien que l’esperà fos mes amena. El corredors anàvem arribant a la sortida, casi tothom va disfressat, no importa de que, lo que importa es gaudir de la festa sigui com sigui. Vaig veure la sortida de la marató i ràpidament ens vaig preparar per la sortida de la mitja. A les 9,25 en punt donaven el tret de sortida, ràpidament sortim del poble i comencem a voltar per carreteres secundàries rodejades de vinyes. Vaig passant a molts corredors que estan fer la marató ja que fins el Km 16 anem pràcticament junts. Veig a un company del club, el Xavi Devesa, anem junts una estona, vaig disfrutan de la cursa i mirant les diferents disfresses, i ha de tot tipus, des de el típic Mario Cars acompanyat de una bici, passant pel Conillet del Play Boy, es impressionant, la gent gaudeix molt. Hi ha cops que per adelantar alguns grups has de sortir de la carretera ja que no tens espai per l’asfalt. Passo el Km 10 amb un temps de 44´10´´, avui el temps és el de menys. Al arribar al Km 16 la marató es separa del de la mitja i allà mateix a dreta trobem el avituallament millor de la meva vida, una taula plena d´ostres, patés, formatges i bon vi, magnífic, no cal no dir que allà vaig estar un estoneta comprovant la qualitat dels productes (per cert molt bona), els últims Km ja podeu imaginar, no cal ni comentar-los. Uns 300 metres desprès del Km 20 la cursa entra per dins de un cellers de cognac i es clar, amb degustació, impressionant. Els últims metres veig que la meva filla be cap al meu costat i em diu “ papa, el Presi esta aquí davant”, així que aixeco el cap i veig al Josep Maria, ell estava fent la cursa de 10 Km, tots tres junts vam creua l’arribada amb un temps de 1h 34´51´´. Com podeu imaginar desprès vam reposar les forces amb un bon dinar a la Village Gastronòmica.
Per cert, felicitar l´ Enric del Vendrell que va fer segon en la marató.

Al dia següent van anar amb tots el companys del club i els del Vendrell a fer la “Randonnée pédestre” dit en català, una caminada. A França es normal fer les curses en dissabte i desprès el diumenge fer la jornada de recuperació. Vam calcular que vam fer uns 9 Km, això si cap al final amb esmorzar inclòs i quin esmorzar, ostres, patés, formatges, carn i vi.

Llàstima del imprevist del Jordi i la Cris, però no passa res a l’agenda ja esta marcada la pròxima sortida a França, el proper 11 de setembre al Medoc i aquí crec que encara es disfruta mes, això si tindrem que anar pensant amb les disfresses Jordi.

XXXI Cross de Sants

2009-11-08T20:01:00.002+01:00

El Tomàs Molina feia dies que´ns avisava “diumenge farà molt fred”, el bo d’en Tomàs a tingut tota la raó del mon i avui a 2 quarts de deu del matí a la carretera de Sants amb Rambla Brasil el termòmetre no passava dels 10 graus.
He arribat mig hora abans de la sortida, just per recollir el dorsal i escalfar una mica, feia molt de vent i si et quedaves quiet literalment et quedaves gelat.
A les deu en punt el tret de sortida, estava molt ben col·locat i ràpidament he pogut començar a córrer a un bon ritme. Passava el Km 1 en 4´07´´, anàvem corren per la Av. Madrid, un lloc ample i bastant pla, a sobre el vent ens bufava al nostre favor. Km 2 en 8´15´´, hem trobava molt be i portava un ritme molt bo per mi. El Km 4 passàvem per primer cop per la sortida i seguia amb un temps molt bo 16´20´´. La segona volta la he fet al mateix ritme que la primera, em trobava molt be i veia que podia fer un bon temps. L’últim esforç al arribar a Plaça Espanya .Quedava tota la Carretera de Sants fins la Rambla del Brasil, un km i mig mes o menys, anava avança’n gent i amb un ritme molt còmode. Al final he creuat l’arribada amb un bon temps de 40´47´´.

Tothom que segueix el meu bloc sap que m’agrada escriure les cròniques de les meves curses, algunes mes bones i unes altres mes dolentes, també les anècdotes que dia darrera dia hem van passant mestres vaig corrent. Però avui vull fer un incís i fer una critica a la organització del Cross de Sants. No m’agrada fer això però crec que avui no han estat a l’altura per molts motius:

No es normal que ¾ d’hora abans de començar la cursa vagis a recollir el dorsal i ja no tinguem camisetes per repartir, a sobre ens diuen que prenen nota del meu dorsal i me la faran arribar per correu. INADMISSIBLE.
Nomes hi havia catifa per marcar el temps a la sortida i l’arribada, he vist molta gent caminant per la cera i de cop ¡¡¡¡¡xas!!!!! baixàvem al asfalt, unes retallades bestials, crec que faltava alguna catifa mes per algun punt estratègic del circuit.
La distància, realment el Cross de Sants son 10 Km? A l’arribada molta gent es queixava d’això, en concret el meu GPS ha marcat 10,340 Km.
Cues, cues i mes cues per recollir un vas d’aigua o una xocolata desfeta calenta (amb el fred que feia era una bona idea) a l’arribada, fins a 30 minuts. Senyors no es pot tindre a una sola persona omplin gots de plàstic amb garrafes de 5 litres.
Els últims corredors tenen el mateix dret que´ls primers, a l’avinguda Madrid els cotxes es colaven entre els últims corredors i a la Carretera de Sants la Guàrdia Urbana recollia les tanques i autoritzava el pas del cotxes abans de que la cursa es dones per tacada.

Mitja del Vendrell

2009-10-27T21:49:00.002+01:00

Diumenge al Vendrell vaig fer la primera mitja de la temporada. La veritat es que estic content de com va anar, sense cap dubte aquest any encara em falta molt rodatge, arribava aquesta mitja amb nomes un tirada de hora trenta i a un ritme baix..
Molt dels meus companys havien decidit muntar una grup per fer 1h 30´, la veritat que ganes no hem faltaven d’apuntar-me però era conscient que patiria molt i vaig decidir anar una miça mes lent i intentar fer 1h 35´. Mentres fèiem el cafè, el Jose Luis Paez
es va apuntar per anar en mi, millor sempre vas mes tranquil si vas acompanyat.
A la sortida com és normal van anar molt ràpit, els primers Km els vam fer quasi tots plegats, vaig passar el Km 4 amb 16´02´´, a partir d´ aquí vaig veure que avui per avui no podia seguir aquest ritme i vaig decidir baixar una mica. Al Km 5 ja marco 21´20´´ i al Km 10 amb 45´10´´. També he de dir que entre el Km 9 i el 13, vaig tenir un baixon molt fort, desprès poc a poc vaig tornar agafar el ritme i a partir del Km 15 vaig tornar a marcar molts Km entre 4´10´´ i 4´25´´. Recordo que l’any passat a la primera mitja a Mollerussa també vaig patir un petit baixon a mitja cursa, imagino que es la falta de Km a les meves cames. Però com he dit abans en vaig recuperar molt be, inclús els últims 3 Km vaig avançar alguns companys del club que m’havien passat. Al final vaig arribar amb un temps de 1h 35´20´´, perfecte era el que jo volia fer, això si havia patit molt i molt però també crec que això es bo i t’ajuda a creixe com a corredor.

Cavalls del Vent

2009-10-05T21:26:00.007+02:00

Sincerament, avui és un d´aquells dies que no hem be gents de gust escriure. Tot el que tenia pensat se´n va anar a un no res quant vaig tenir que abandonar la cursa el passat diumenge a la una de la matinada. Tot anava be fins que abans d´arribar al Refugi de Prats d´Agulló, vaig sentir una estrabada molt forta a la meva cama esquerra. El físio del refugi hem va fer un bon massatge i en va posar un vendatje comprensiu a la zona afectada, segons ell es podia tractar de una tendinitis. Ni per un moment m´havia passat per cap abandonar la cursa, fins les hores anàvem bé. Millor dit molt bé. Tant el Botxi com jo, havíem pasat algun moment fotut però mútuament l´haviem superat. Surtin de Prats d´Agulló ens esperava una pujada bastant pronunciada de uns 2 Km fins arribar al Pas dels Gosolans 2430m, vam pujar molt be, en uns 35 minuts estavem dalt de tot, vaig respirar tranquil ja que no vaig sentir cap moléstia. Quant vam començar a baixar cap el Refugi de Luis Estassen vaig tornar a sentir un fort dolor a la cama, cada pas que feia era un martiri, en feia molt de mal i a sobre la baixada va ser bastanta llarga, per al meu cap ja planejava la idea d´abandonar però volia apurar al màxim les meves possibilitats. A falta mes o menys d´un Km per arribar al refugi li vaig dir al Botxi que no podia mes, que fins allí havia arribat, la seva reacció ja la podeu imaginar “nene ni hablar acabamos juntos”, la veritat que no va insistir molt i això li vaig agrair molt. Tothom que ha fet algun cop una cursa es pot imaginar co et sents en aquest moments, hem feia molta i.lusió acabar- la però era conscient que allí als peus del Pedraforca havia acabat la meva participació a Cavalls del Vent, una verdadera llàstima ja que les meves cames segur que podien amb els 27 Km i 1000 metres de desnivell positiu que ens quedeaven fins arribar a Bagà.

Fins aquell moment, com he dit abans tot havia anat perfecte. A les 11,00 i despres de una esmorza de campionat van pendre la sortida, ràpidament van encarar la pujada fins al Refugi del Rebost, seguim puja´n i ens trobem amb el primer problema, un parell de abelles ens piquen als bessons, quina mala sort, seguim puja´n i arribem fins al Refugi de Niu de l´Aliga, impresionat el paisatge, estem a la part mes alta de La Molina. Som al punt alt de la nostra cursa 2510m i hem superat un desnivell positiu de 1600 m en 13 Km. A partir de aquí comença una baixada molt i molt perillosa amb molta pedra solta pel mig, coronem de nou Penyes Altes 2279 m i seguim baixan fins arribar aquest refugi a una pista que´ns porta fins al Refugi del Serrat de les Esposes. Hem fa molta il.lusió arribar aquest refugi ja que fa molts anys aquí vam passar amb la Mati un cap d´any molt bonic. Seguim per una pista molt ampla, és un terrny molt tranquil i molt bo per recuperar forces, aprofitem per fer una trucada a la família, anem parla´m tranquil.lament fins que veiem que no hi ha cap marca del circuit, ¿ens hem perdut?, dit i fet com a dos tonos ens em despistat, un recorregut que havíem de fer en uns 45 minuts, vam tardar 1h 30´. Arriben al Refugi de Cortals d´Ingla, ràpidament mengem algo i sortim en direcció Prats d´Agulló, un noi de l´organització ens comprová el material ja que durant aquest tros ens caurà a sobre la nit. Aques va ser el recorregus mes dur, son 10 Km però sembla que siguin 100 Km, a mes a mes aquí va ser on vaig comnçar a sentir les molésties que finalment hem van obligar a retirar-me.

Per últim felicitar al meu amic Botxi, quin tio collons, quant vam anar junts ens vam ajudant d´un a l´altre, però quant es va quedar sol va fer una duríssima baixada fins al Refugi de Gresolet, desprès va coronar el Coll de la Bauma per t ornar a baixar i encar el torrent dels Empedrats fins arribar al Refugi de Sant Jordi. Un cop allí nomes li faltava coronar el Coll d´Escriu i encarar la baixada fins arribar a Bagà. De veritat va arriba corrent com un coet, no vaig tindre temps ni de fer-li una fotografia, aixoò si, va arriba enfadat, el Botxi es el Botxi.

MOLTES FELICITATS NENE

Aquest son els nostres temps i el pas pels diferents refugis fins que vaig abandonar

Bagà 11h

Rebost 1h 33´14´´ 12h 33´14´´

Niu d´Aliga 1h 38´17´´ 14h 11´31´´

Serrat de les Esposes 2h 53´17´´ 17h 03´48´´

Cortals d´Ingla 1h 26´16´´ 18h 30´04´´

Prat d´Agulló 3h 23´59´´ 21h 54´03´´

Lluis Estassen 3h 01´23´´ 00h 55´26´´

Pujada al Matagalls

2009-09-24T11:19:00.006+02:00

Agafan forçes al cim del Matagalls

Seguim il.lusionats preparant la nostra aventura, cada cop queda menys i cada cop estem mes a prop del 3 d´Octubre.
Ahir vigília de la Merçe, vam decidir juntament amb el Jordi i el Botxi anar a fer una pujada de nit al Matagalls. A les 7 PM sortíem de Barcelona i a les 8,30 PM arribavem al aparcament de Collformic, ràpidament ens vam preparar i en uns deus minuts enfilavem les primeres rampes del Matagalls. A mitat camí van tenir un petit entrebanc i ens vam desviar del GR però ràpidament la orientació del Jordi va funcionar a la perfecció i van trovar de nou el camí. En 1 hora erem al cim del Matagalls, feia molt de vent i havíem tardat menys del que esperavem, així que ràpidament van decidir baixar i després tornar a fer una segona ascenció, així que dit i fet fem una bona baixada i una mica abans d´arribar al aparcament volta i de nou amunt. En total vam fer 12 Km en un temps de 2h 52´, amb un desnivel positiu de 1000 metres aproximadament. El fet de fer l´ entrenament de nit ens anirà bé per acostumar- nos anar amb el frontal.

Segon entrenament Cavalls de Vent

2009-09-21T20:09:00.011+02:00

Tots tres al Tibidabo

Segon entrenament pensant en Cavalls de Vent. Aquest dissabte passat van tornar a sortir per fer una tirada llarga. Aquest cop es va apuntar el Botxí i també Jordi.
En total vam fer 26,860 Km en 3h 37´. Aquí deixo algunes fotos de la sortida. Si tot va be el proper dimecres a la nit anirem a pujar al Matagalls.

Jordi i Botxi pels camins de Collserola

Cavalls de Vent

2009-09-16T19:02:00.004+02:00

Ja fa molt de temps que li anava darrera, l’any passat al mes de setembre no vaig podré anar a fer-la per un compromís familiar i quant vaig veure que aquest any Cavalls de Vent es convertia en una cursa vaig pensar que era la meva oportunitat. Ràpidament vaig buscar-me aliats i la veritat que no vaig tardar molt en trobar-los . Així que aquí estic a nomes 20 dies de una travessa que aquest any Salomon a convertit en cursa i que segurament es la mes dura que he fet mai fins ara.
No hi ha temps que perdre i els entrenos han de ser durs i llargs, així que aquest diumenge passat vaig aprofitar per fer un d’ells. Vaig quedar amb el Botxi a les 6,30 del mati a Can Amat, van sortir de nit i això ens va fer córrer amb el frontal una bona estoneta. Vam pujar fins el Castell d´Emprunya a un bon ritme i desprès un cop dalt van agafar una pista fins entrar al Parc Natural del Garraf, per allà van anar pujant i baixant sense parar, la vista impressionat, per una banda la costa del Garraf amb el mar blau de fons, per l’altra banda, Begues i mes al fons Olesa de Bonesvalls. Van arribar fins l’observatori del Garraf, allà un bon trago d’aigua i una barreta energètica per mantindré les forçes intactes. De tornada van passar per Begues i d´alla de nou al Castells d´Emprunya, d’aquí a Can Amat, una baixada de uns 5 Km sense parar, a l’arribada el GPS marcava un total de 27,254 Km en un temps de 3h 45´ , vamos bon entrenament.
Si algun vol mes informació sobre la cursa de Cavalls de Vent, pot consultar la web de la cursa: http://www.naturetrails.es/ . Per cert aquí deixo una informació que la organització a penjat a la pagina web i que pot fer una idea de lo que es realment esta cursa.

80 km de desafiament; de recerca dels límits del cos, de lluita per a dominar el cap, de carrera davant el més temut i implacable dels rivals: el cronòmetre. 5.800 metres de desnivell positiu que transcorren per boscos i fagedes, que creuen ermites romàniques i enclavaments tan emblemàtics com el Torrent dels Empedrats i propicien trobades màgiques amb una flora i fauna tan rica que barreja des d'espècies mediterrànies amb unes altres d'alpines i fins a euro-siberianes. Vuit refugis exerciran de far quan les forces decaiguin i un impressionant entorn, el del Parc Natural del Cadí-Moixeró, proporcionarà l'energia necessària per a acabar. Perquè el repte és acabar, però arribant a meta en el menor temps possible. La mítica travessa de Cavalls del Vent es transforma per primera vegada en cursa en el marc de les Salomon Nature Trails. Els pròxims 3 i 4 d'octubre el Parc Natural del Cadí-Moixeró, un dels espais més suggeridors i diversos de la geografia catalana, obrirà les seves portes a una cursa que busca la comunió entre esport i naturalesa. Entre la competitivitat i la cura al mitjà natural. Entre l'esforç i el respecte. Seran 80 quilòmetres de desafiament, amb sortida des de Bagà i nit inclosa en carrera amb la companyia tan singular d’ àguiles reals o marmotes, algunes de les més de 30 espècies animals que conviuen en el Parc Natural. La participació està limitada a 800 persones. Serà un repte esportiu, de superació personal, al que l'organització vol sumar uns valors essencials per a la conservació dels nostres paisatges. Una responsabilitat social que des de Salomon ens agradaria compartir amb tots aquells que, com nosaltres, tenen debilitat per la muntanya, per la naturalesa. Per aquest motiu les Salomon Nature Trails que aixecaran el teló amb la cursa de Cavalls del Vent facin especial incidència en el respecte a l'entorn amb mesures que van des de la utilització de material reciclable a accions com que part de la inscripció vagi destinada al finançament de projectes per a la millora de l'ecosistema del Parc Natural o tallers de reciclatge.

Cursa de Viladecans 10 Km

2009-09-16T18:38:00.000+02:00

Aprofitant que aquet cap de setmana era a Can Amat vaig decidir apuntar-me a un 10 mil que es feia el dia de la Diada a Viladecans. La veritat que era una cursa que es disputava molt a prop i pràcticament no tenia que perdre mes de deu minuts amb el desplaçament. Crec que aquestes curses a començament de temporada van be per anar fent Km i poc a poc acostumar el cos a un ritme molt mes alt desprès dels excessos de l’estiu. En cap cas buscava fer un bon temps, és molt aviat per intenta a apropar-me als temps del any passat, però si buscava fer un temps digne.
A la sortida hi era el Negre i el Alfredo amb el seu fill Alex. Un altre cop minuts abans de començar la cursa, el meu GPS es va tornar a quedar sense bateria com ja hem va passar tres setmanes abans. Així que vaig sortir sense cap referència de temps, crec que això em va fer perdre una mica el cap i anar un xic mes ràpid als primers Kms. Quants vaig passar pel Km 5, un fort dolor al costat amb va fer parar i reposar una mica fins recuperarme. Ràpidament vaig intentar torna al meu ritme per recuperar el màxim temps possible, al final vaig arribar amb un temps de 45´45´´, un temps un xic superior al que havia fet tres setmanes abans amb un altre deu mil, això si aquest de Viladecans havia sigut molt mes dur, hi ha molts tobogans i pràcticament a mitja cursa tens un Km de pujada per un camí de sorra. Bo també el temps que va fer el Negre 43´13´´ i molt be el Alfredo acompanyant al seu fill Alex amb un temps de 49´00´´.

10 Km nocturns de Barbastro

2009-08-28T08:44:00.001+02:00

Mirant, mirant per internet vaig veure que el dissabte 22 hi havia una cursa a Barsbatro. Era un 10 mil y servia de preparació per la Mitja Marató del Somontano que es disputa a finals de Setembre. Així que aprofita’n que anava a passar el cap de setmana a Tamarit, vaig trucar a Martin per veure si em volia acompanyar. La veritat que no vaig tenir que insistir molt, ràpidament la seva contestació va ser que si.
Durant l’estiu no entrenat molt, he sortit algun dia esporàdicament però cap sortida ha passat dels 10 Km i sempre per muntanya, he aprofitat molt mes per fer sortides amb bici de muntanya i això m’ha permès mantindrem mínimament en forma.
El pacte amb Martin era clar, fer la cursa tranquils, molt tranquils i emprendreu com un entrenament mes.
A la arribada a Barbastro, el termòmetre marcava 32 graus, molta calor. M’havia descuidat carga el meu GPS així que moments antes de prendre la sortida en vaig quedar sense bateria, el fet de córrer sense crono no m´agrada gens, m´adrada controlar els meus parcials Km a Km.
A les nou en punt la sortida, varem sortir molt enrederits, però ràpidament ens vam fer lloc i vam agafar un bon ritme. El pas per el Km 1 va ser en 4´20´´, molt ràpit però sembla que´m trobava a gust. Al passar pel Km 2 vaig veure que Martin es quedava uns metres, jo hem veia be i vaig pensar en aguantar aquest ritme. Feia molta calor i al completar la primera volta al circuit Km 5 el meu temps era de 21´56´´. Tenia els meus dubtes si seria capaç de seguir amb aquest ritme però estava disposat a intentar-ho, sincerament abans de començar no tenia gens clar el temps que seria capaz de fer. La segona volta va se calcada a la primera, vaig tardar uns 28´´ mes i finalment vaig creuar l’arribada amb un temps de 44´24´´. Molt be, estava content, vaig recuperar-me molt rapit i el temps hem semblava bo, mes tenint en comte que com he dit abans durant l’estiu havia entrenat poc, es clar que no es el meu millor 10 mil, però també es clar que al mes d’agost fa molta calor i les meves cames no estan com al mes de gener. Martin va entrar amb un temps de 47´01´´ i amb un cansament a sobre molt fort, es nota que també li falta molt entrenament.
Martin ja saps un plaer compartir de nou cursa amb tu i espero que´ns podem retrobar a la mitjà de Mollerussa i treure’m la espineta del any passat, ja, ja, ja.

Travessa Parc Nacional Estany de Sant Maurici

2009-08-10T21:07:00.007+02:00

Un any mes aprofitant que la Cinta tornava de colònies a Súper Espot, la Mati i jo hem aprofitat per fer una excursió per el Parc Nacional d`Aigüestortes i Sant Maurici. Aquet cop a diferencia del any passat, hem aprofitat per dormir a un refugi i passar una nit rodejats de muntanyes i de un paisatge meravellós. Dissabte al migdia, van deixar a la Cinta al campament i desprès de dinar, vam anar a informar-nos per anar en taxi fins al refugi de J. M. Blanc. Sincerament desprès de veure que era difícil que algun taxi ens portes fins allà a la tarda i veure el preu, van decidir anar caminant, al fi i al cap nomes eren tres hores i teníem tota la tarda per arribar-hi.

Així que deixem el cotxe al pàrking del Parc Nacional i enfilem la pista forestal que ens portarà fins al refugi. El camí es molt bonic i amb molta ombra, poc a poc anem guanyant altura però la veritat es que com la pista es molt bona ni ens adonem. Desprès de 2h 45´caminant ja veiem el refugi al costat del llac, sincerament es un paisatge de postal. Un cop allà ens quedem al·lucinats hi ha tanta gent que semblen les rambles. El encarregat ens explica que hi ha mes gents de la que pot acollir el refugi i que tindrem de dormir a la “despensa”, una habitació que esta habilitada per dormir però es on guarden el menjar, dormirem entre cebes, tomàquets etc. Una dutxa rapida i a les set en punt a taula per sopar, desprès van sortir fora per veure de prop el xàfec que va caure, amb pedra inclosa, impressionat.Ens llevem d’hora, esmorzem i desprès de fer una ullada al mapa decidim pujar amunt fins arriba al pic de Monastero i desprès baixa fins el refugi Ernest Mallafre, son unes set hores de camí però tenim tot el dia per davant i segur que el paisatge valdrà molt la pena. Enfilem la pista forestal que surt a la dreta del refugi i pujem fins arribar a l’Estany Negre, pugem i passem pel Estany de la Coveta i una miça mes amunt el de la Coveta. Arribem a una cruïlla, esquerra collada de Saburó i dreta collada de Monestero, agafem aquesta segona opció i una miça mes amunt en plena ascensió trobem l’Estany de Peguera.

Desprès de dues hores ja som al cim, ara toca un descens molt mes dur que la pujada, estem a 2878 m de altura i amb de baixar fins 1885 m, un desnivell de 1000m. La primera part de la baixada es molt tècnica, molta terra i pedra solta fan que tinguem que extrema les precaucions. Abans de trobar l’Estany de Monastero troben una zona plena de petits rius amb una aigua cristal·lina, un paisatge realment impressionant, passem l´Estany i seguim baixen fins entra al bosc, estem molt ben franquejats, a la dreta uns majestuosos Encantats i a ma esquerra una miça mes amagat l’Estany de Sant Maurici. Finalment desprès de casi 5h i 30´arribem a Refugi Ernest Mallaré, allà fem un bon àpat i seguim una hora mes fins arribar a l’aparcament del Parc Nacional, son las 15,00h i hem estat 7 hores voltant per la muntanya, estem casats i ara encara ens falta la tornada a Barcelona.

Camino de Santiago

2009-07-08T18:41:00.008+02:00

1ª etapa Ponferrada- Trabadelo 31,6 km, dilluns 6

A les 8,45 comencem la nostra aventura, que ens a de portar en 7 dies al nostre destí, SANTIAGO DE COMPOSTELA. Sortim de Ponferrada per la carretera i ràpidament creuem Columbrinos, Fuentres Nuevas i Campanaraya. Deixem la carretera i ens endisem amb una camí pla am suaus pendents dins arrivar a Cacabelos, Km 15. Creuem el poble, per cert, molt bonic i continuem de nou per una carretera secundaària fins arribar a la cruïlla de Valtuille. Aquí fem el primer avituallament a un petit bar que un iaio té instalat en un garatge. La aparició d´una noia amb una furgoneta veneno pa i bolleria ens revoluciona i literariament l´asaltem. A partir d´aquí el camí ens ofereix un paisatge ple de vinyes, estem a la comarca del Bierzo, a cavall entre la provinciade Lleó i Lugo. Aquí són molt famosos els vins de la xona, fets am una varietat de raim, Mencias, es un vi que destaca pel seu cos fort. Ja son a Villafranca del Bierzo, he de fer una parada al taller de bicis, la roda de darrera va frenada i això m´obliga a fer un sobre esforç. D´aquí i fins a Trabadelo, el camí va paral.lel a la carretera, nomès l´abandona per creua la petita població de Pereje. Ales 13,15 arribem a Trabadelo, hem fet 31,6 Km en 2h 50m, tothom arrivat be, tant Mati com Cinta, Ana, Ricardo i l´altra Ana han superat amb nota la primera etapa, això sí, uns en mes patiment que uns altres. Avui a a sigut unaetapa fàcil, demà serà una altra cosa, la temuda pujada a l´Ocebreiro

2ª Etapa Trabadelo- O´Cebreiro 20,4 Km, dimarts 7

A les 8,30 AM sortim de Trabadelo, hem fet un bon esmorzar, avui ens espera el O´Cebreiro. La primera part de la etapa va per una via groga paral·lela a la carretera, passem per Portela, Ambasmestas i arribem a Vega de Valcarce Km 7, seguim direcció Ruitelan i en un parell de Km ens plantem a Herrerias. Prats poblats amb molt bestia ens anuncia la pujada a Piedrafita. Son 7 Km, pujem per la antiga nacional, recomanat per al ciclistes. Ràpidament la carretera s’empina i s’obre pas en mig de una vall molt profunda i poblada d’ombres dels robles. La pujada es constat i cadascú puja com pot, jo porto a la Cinta lligada a la meva bici i anem avançant poc a poc però sempre a sobre de la bici. Després de 5 Km arriben a Laguna de Castillo, la parada al bar és obligada i la “birren” també. Allà ens agrupem i després d’una bona estona descansan afrontem els últims 2 Km d’ascensió fins arribar a la part mes alta del port de Piedrafit, 1300 m, una petita baixada i ha som a O´Cebreiro. El meu rellotge marca les 13,30h, hem tardat 2h 54´en fer els 20,4 Km que separen Trabadero de O´Cebreiro. Avui tots hem arribat cansats, molt cansats, però a mi i a la Cinta ens queda la satisfacció de que hem pujat tot el port a sobre la bicicleta, no hem caminat gents, això si, patint de valent.

3ª Etapa O´Cebreiro- Sarria 46,3 Km, dimecres 8

Tornem a sortir a les 8,30 AM, el primer repte del dia, es coronar el Alto do Poito 1310m de pujada, passem per Liñares, Hospital de Condesa i Padomello, desprès d’una forta pujada coronem el port. La baixada a Tricastela a siguem una mica accidentada, un mal entès ens a fet pedrer i la Cinta, ani i jo hem baixat per camí i Mati Ricardo i Ana per la carretera, a sobre he tingut la mala sort de punxar dos cops. A Tricastela hem fet un bon entrepa i amb seguit la carretera fins arribar a Samos. Después un parell de Km per carretera fins agafar una pista preciosa, un paisatge ple de rierols, Prats i petits boscs, anem atravessan poblets, Foxos, Teiguin, Pascais, Perros i Aguiada fins la entrada de Sarria. Al final 46,3 Km en 3h 46, l´ultima part a sigut molt dura, pujant i baixan contínuament, les cames ja comenten a nota els Km acumulats, a sobre avui he tingut que tirar molta estona de la Cinta. Estic bastant cansat.

4ª Etapa Sarria-Ventas del Naron 38,2 Km, dijous 9

La nit ha sigut dura, era el primer dia que dormiem a un alberg i el xivarri i el fet de compartir habitació no m´ha deixat descansar com jo volia, a mes a mes hem de agegir que avui el despertado a sonat a les 6,30AM, això si, per equivocació però ja ens hem axecat.

A les 8,15AM després de veure el "encierro" del San Fermins hem començat la etapa de avui que´ns ha de portar fins Ventas del Naron. La sortida és pit amunt, passem per Barbadelo i Rente, després el terreny es fa mes planer i molt bonic, seguim passant aldees, Leiman, A Pena, Peruscallo, Cortinyas fins arribar a Lavanderia. Seguim elcami i ràpidament arrivem A Brea, aquí trobem el punt Km 100, ja falta menys per Santiago. No parem de trovar aldees al nostre cami, Morgade, Ferreiros, Moimentos,A Parrocha yVillacha, des d´aquí ja podem veure Portomarín situat als peus del riu Miño. Allà dinem i la veritat que molt b´, per primer cop veiem a lesdones cuinar el pop al carrer i presiçament això hem menjat.

Ens queden els ultims 12 Km però amb un terreny trenca cames, no parem de pujar i baixar i si afexim que la calor es forta i les nostres cames ja començen a estar cargades podeu imaginar la duresa del recorregut. Passem per Toxibo,Gonzar, Castromayor iHospital de la Cruz, finalment una petita baixada itrobenVentas del Naron,una petita aldea molt tranquil.la on farem nit avui. Entotal 38,2Km en 4h 09m, hem arrivat a les 16,30 PM. Tothom comença a estar cansat, els Kms acumulats a les nostres cames ha es noten bastant, s´ha d´afexir que avui he tirat de la Cinta durant quasi tot el camí i això és nota. De moment tots sis aguantem i crec que ha ho tenim xupat.

5 Etapa Ventas del Naron- Melide 27 Km, divendres10

A diferènciad´ahir avui hem dormit de fàbula, a Ventas del Naron, ens hem hospedat a un alberg privat molt bonic i tranquil.

Hem sortit a les 8,25AM i desprès d´una petita pujada hem arribat al alt de Lingote, després hem baixat fins arribar a Palas del Rei,Km 12,2. D´aquí fins al final, un terreny planet i molt bonic. Al arrivar a Casanova deixem enrera la provincia de Lugo i A Corunya ens rep amb un magnífic passeig amb restes de una antiga calzada romana. A Leboreirofemuna paradeta perreposar forçes i seguim direccio Furelos fins arribar a Melide. Avui a sigut una etapa fàcil, 27 Km en 2h 20m, a les 12,45 PM ja erem al hostal. Ens anira be descansar per els ultims dos dies.

6 Etapa Melide- Santa Irene 31,2 Km, dissabte 11

Ja som a només 22 Km de Santiago, es nota, els pelegrins que vas trobant durant el camí, han canviat la cara de patiment per un gran somriure. Tothom es prepara per arribar demà a la Plaça del Obradoiro amb les millors gales.
Avui hem tingut un dia dur, la primera part de l’etapa fins arribar Arzua es un constant pujar i baixar, hem anat travessant valls, això si, per uns camins molt bonics poblats amb uns bosc molt espesos i plens d’eucaliptus. Hem anat passant aldees, Santiago de Boente, Castanyeda, Ribadiso fins arribar Arzua, l’últim poble gran abans d’arribar a Santiago.
La segona part de l’etapa ja ha sigut molt mes dura, qualsevol petita pujada és escusa per baixar de la bicicleta i caminar una estona. He intentat caminar el menys possible i així a sigut, ajudant a la Cinta que la pobra ja va molt tocada, però per sort jo vaig be de forces, sobre tot a les cames i de moment puc amb ella.
Al final he arribat a Santa Irene a les 13,30 hores, anava jo solt ja que els últims 5 Km m’havia avançat per podré estar abans de les dues al alberg. En total 31,2 Km en 2h 51m, tota la tarda per descansar i podré afrontar demà l’ultima etapa en les màximes forces possibles.

7 Etapa Santa Irene- Santiago de Compostela 22 Km, diumenge 12

El que tenia que ser el día mes bonic, ha acabat sen el mes caotit. De bon mati, nomes sortir al carrer, veiem que el dia esta molt ennuvolat, semblava que no tardaria molta estona en ploure i segurament ens acompanyaria fins a Santiago. Un bon esmorzar ens dona força per afrontar el últims 22 Km. Amen passant les últimes aldees que ens queden durant la nostra peregrinació, San Anton, Pedrouzo, Amenal y Cimadevilla. Desprès el camí s’enfila per coronar el alt de Barreira, la pujada es preciosa ja que durant molta estona la pista esta coberta pels eucaliptus. Passem pel costat del aeroport i els últims pobles, Villamaior y San Marcos son els encarregats de despedirrnos i de donar-nos pas al gran complex turístic del Monte Gozo, un petita pujada i ja som al seu cim. Llàstima del dia que fa, el cel esta tapat i ja fa estona que estan caien gotes, la vista desde el Monte do Gozo es limita a 50m, tots just per veure la estatua que esta situada al seu cim en homenatge al pelagrins. Allà rebo una trucada del alberg que teníem que dormir, una equivocació a fet que no ens guardessin lloc per dormir. Som a 4 Km de Santiago, plovent, amb fred i sense lloc per a dormir, per un moment el nervis s’apoderen de tots però ràpidament retonem la calma i decidim seguir camí de Santiago, segur que allà trobarem algun lloc per dormir. La arribada a Santiago ve precedida per una parada al alberg per demanar explicacions al seus responsables, però ja se sap com si parles amb la paret. Anem apropar-nos al casc antic, cada cop hi ha mes pelegrins i el ambient es mes bonic, finalment arriben al nostre destí, la “Plaza del Obradoiro”, ja hi som, ho hem aconseguit, la entrada a la plaça es molt emocionat i emotiva, la gent et mirar i es felicita, finalment tot el patiment a tingut el premi, avui hem fet 22 Km en 2h 15m. Un cop allà la foto de rigor i ràpidament anem a l’oficina de la peregrinació a recollir la nostra credencial. Sortim i literalment ens assalten oferim-nos lloc per dormir, problema solucionat, per molts pocs euros lloguem un apartament al centro per passar la nit. Si he de ser sincer, quant fa una 7 dies érem sortir de Ponferrada no tenia tan clar que tots arribéssim al nostre destí, avui un cop hem arribat puc dir que se ho han guanyat a pols, tots han suat i patit molt cadascun dels 210 Km que han separaven Ponferrada de Santiago. Ha segut una experiència molt bonica, una forma diferent de passar un vacances, però també crec que de tots sis que anàvem, soc el que menys e disfrutat el recorregut, el fet de tindre que esta sempre pendent de la Cinta ha fet que sempre anés a remolc i molt poc a poc. Tornaré crec que val la pena viure el recorregut mes intensament.

CURSA DEL LLOP 2009

2009-06-28T15:47:00.004+02:00

Per fer una mica de de resum diré que la CURSA DEL LLOP és una prova que es fa a les Terres del Ebre, concretament a Tortosa. Consta de sis etapes,a quina mes dura:

Dissabte:

Marxa cicloturista, 183 Km a les 7,30 hores
Cursa de Muntanya, Del Riu al Mar.32 Km a les 14,30 hores
Caiac de Mar, 16 Km a les 18,30 hores

I diumenge:

Caiac de Riu, 24 Km a les 6,00 hores
Mitja Marató Pujada al Caro, 21,097 Km a les 10,00 hores
Travessa pel Port en BTT, 112 Km a les 13,30 hores

Aquest any havia fet el valent i m´havia inscrit a dues curses, la de muntanya i la mitja marató.

Aixi que valent com un gegant a les 11,00 del mati menjo un bon plat de pasta i faig els preparatius per la cursa. Segons havia pugut llegir, més que la duressa de la cursa lo que realment era dur, era l´ hora de sortida, les 14,30. Quant un hora abans de la sortida vaig anar a recollir el dorsal el termómetro del Parc Teodor González de Tortosa marcaba 31 graus, sense comentaris.
Provis d´ aigua, em planto a la sortida. Després d´un breu recorregut per la ciutat,la cursa s´enfila per la carretera de la Simpàtica cap a les ermites de Mig Camí i Coll d l´Alba, brutal la puixada, asfalt i ni una sombra. Baixada molt forta i de nou una gran pujada a la serra del Boix, un sol radiant ens castiga constanment, anem a cavall del riu i del mar, entre una vegetació de garriga i oliveres. Per fi arrivem al punt mes alt, Km 17, les cames ja prou castigades durant la pujada, tindran que aguantar 15 Km de baixada cap a la villa marinera de LAmpolla, per camins. Mes endavant el recorregut ja es fa planer, entre garrofers i oliveres centenàries. Ja veig l´Ampolla de reull, estic molt cansat, arrivem al mar i l´ últim Km pel Passeig Marítim es fa durissim, al fons es veu l´arribada però sembla que no arrivi mai. Allí tambè i son la Mati i la Cinta, encara que no puc quasi ni saludarles, estic KO. Creuo l`arrivada en un temps de 3h 49´21´´, assolit. Han sigut quatre hores pujant i baixan per camins, corriols, quatre hores en les que un sol temerari no ha parat d´amenazar-rnos amb la seva millor cara, la calor. Ara toca descansar, recuperar-se, a sigut molt dur i ara mateix no em veig en forçes per afrontar demà la mitja marató de la Pujada al Caro. Imposible, el meu tormell esquerre a sofert molt durant la baixa i està bastant inflamat.
Amb aquesta cursa queda ja tancada la temporada 2008/2009, a sigut llarga i dura pero he assolit tots els meus objectius, superar les meves marques en deu mil, mitja i marató. Ara ja esperem les vacançes, el pròxim dissabte marxo amb la Mati i la Cinta cap al nord, objetiu, fer amb bicicleta els últims 250 Km del Camino de Santiago.

Mitja Marató Bellver- Prullans

2009-06-25T18:34:00.002+02:00

Per segon any consecutiu he anat fins la Cerdanya per a participar a la 2ª Mitja Marató Prullans- Bellver. A diferència de l´any passat el temps aquest cop si ens ha acompanyat i durant tot el cap de setmana hem pogut gaudir molt.
La cursa havia variat una mica respecte l´any passat, ara la sortida era des de Prullans i l´arribada estava al polideportiu de Bellver, en total 19,900 Km amb un desnivell acumulat de 1388 metres, 688 pujant i 732 baixant.
Portava pràcticament més d´un mes sense entrenar ni fer cap cursa, una tendinitis m´ha tingut un temps descansan i amb un tractament d´antinflamatoris i gel. Aquesta passada setmana havia sortit un parell de cops i vaig podre comprobar que ja em trobava molt millor. Sincerament no estic en el millor moment però creia amb les meves possibilitats i sabia que al meu pas segur que arribaria. I així va ser, finalment vaig creuar l´arribada amb un temps de 2h 09´ 42´´ però el millor de tot va ser que en cap moment vaig tenir cap molèstia. Sembla que la tendinitis ja ha quedat aparcada.
Aquest any la sortida no l´he fet sol, m´acompanyat la Cèlia i el David. Per cert gran carrera de tots dos, la Cèlia, sempre recolçada per David va aconseguir pujar al podi, tercera classificada amb la seva categoría i quarta dona de la general, MOLTES FELICITATS CELIA, també s´ha de dir que el David va anar tota la cursa mig coix, va aguantar com un valent i en cap moment va pensar en deixar la cursa, al contrari cada moment s´anava superant amb un dolor insoportable.
Jo per la meva part vaig fer el que vaig poder, fins el primer avituallament vaig anar amb ells, després em vaig quedar sol, els veia davant meu, al començar la baixada vaig estar a punt de contactar amb el David però els cordons de les meves zapatilles es van trençar, vaig pedre molt de temps fins que vaig podre arreglar-lo. Era encara el Km 5 i faltava molta cursa, vaig esforçarme al màxim per agafar-los,però va ser impossible, tots dos van fer una molt bona cursa. Al final vaig arrivar quatre minuts darrera d´ells, això sí content, molt content, habia fet una bona cursa i el més important, no m´havia ressentit de la meva lessió.

Cursa del Corte Ingles

2009-05-27T16:59:00.000+02:00

Després de quasi vint dies sense entrenar, aquest passat diumenge vaig participar a la cursa popular de El Corte Inglès. Si no recordo malament és el segon cop que participo en aquesta cursa, que per cert encara que no ho semble, és molt dura i aquest dia en concret va fer molta calor.
A les 9,30 del matí es donava la sortida, encara que els corredors amb xip tenim preferència, a l´ hora de sortir, ràpidament es van anar afegin gent a la calçada central de Passeig de Gracia des d´una i altra banda. En un tres i no res em vaig trobar rodejat de moltíssima gent, uns caminan, uns altres amb el cotxet del nen, altres amb el gos, un caos total.
Jo, personalment estic content de la meva participació, vaig fer tota la cursa al costat del Negre i alguna estona amb el Botxi. Des de la cursa del club (26 d´Abril) sol havia pogut entrenar tres o quatre dies. Vaig correr la cursa a una mitja de 4,21 el Km i la veritat que vaig acabar cansat, molt cansat, la baixada des de l´estadi i sobre tot el carrer Floridablanca se´m
van fer molt llargs, al final vaig arribar a Plaça Catalunya amb un temps de 47´52´´. Una de les coses mes emocionants de la cursa va ser la volta que vam donar a l´Estadi Olímpic.Es el primer cop que corro per dins de l´ Estadi i la experiència ha sigut molt xula.
Avui m´agradaria envia un últim i molt emocionant record a la meva cunyada Pili. El passat 11 de Maig ens va deixar, la seva va ser una cursa que ha durat 15 mesos i puc asegurar que no es va aturar ni un moment, es més, em consta que fins l´últim moment va estar lluitant contra aquest maleit càncer que avui per avui seguéix sent molt difícil de superar. Tant la Mati, com la Cinta, com jo et trovarem molt a faltar. Fins sempre Pili.

Cursa C.A.Running

2009-04-27T20:47:00.001+02:00

A Collserola i mes concretamente al Forat del Vent, el nostre club el C.A.Running a celebrat un altre cop la cursa del club. Allí ens reunim socis, familiars i amics per passar una bona estona, córrer per corriols i camins del parc i acabar amb un bon apat a Casa Juaco. Aquest any desprès d´ uns dies bastant bons, pel diumenge donaven aigua. Tots estaven pendents del cel, no és el mateix la festa passada per aigua que amb un bon dia de sol, i finalment van tenir molta sort. Durant la cursa i la caminada l´aigua va aguantar, però desprès alguns valents que ens vam atrevir a esmortzar fora, vam tenir que agafar els plats a correcuita i posar-nos a cobert ja que el cel amenaçava pluja. I així va ser, va caure un xàfec curt però molt intents, desprès vam podre tornar a sortir i disfrutar del magnífic sol que´ns va sorprende i que alguns que vam allargar la festa, vam disfrutar amb unes birrens a la ma.
La cursa ha sigut "territori monstruo" (es clar ,amb el permis de Jesus), ell l'ha dominat des de la sortida fins a 100m abans de l'arrivada, allà Jesus l'ha passat i ha creuat la meta en primer lloc, a tan sols 2seg. ha arrivat David. Darrera d'ells un gran Jordi Jorba (i que conste que lo de gran no ho dic per l´edat), i el Pedro. Ja una mica mes enrera, Rafa, Xavi, Negre i un recuperat Taki. Jo he arrivat a uns 30 seg d'ells, un altre cop, les molèsties que arrastro des de la marató m'han perjudicat molt i a partir del Km 4 m'han molestat molt.Tot i això he creuat l'arrivada en un bon temps 41'50''. També destacar l´ actuació d'un bon amic meu, el Jesus Neila que amb un temps de 53' 40'' ha finaliçat la seva primera cursa, felicitats.

Halbmarathon Berliner- Mitja Maratò de Berlin

2009-04-07T20:01:00.006+02:00

Per segon cop he creuat la frontera per fer una cursa, si fa dos anys vaig anar a Florència, aquest cop he anat a Berlin ,una ciutat que durant 28 anys (1961-1989) va estar separada per un gran mur .
Aquest cop el meu objectiu i el dels compayns del C.A. Running (David, Txema, Xavi, Robin i Rafa) era correr la HALBMARATHON (mitja marató), una cursa amb una participació de 25.000 atletes i que surt desprès de donar la sortida a una impresionant cursa de patins.
Però a Berlin també hem anat a fer turisme, hem aprofitat, i tots juns homes i dones hem passat tres dies meravellosos. Vam aterrar divendres a la nit i fins dilluns a la tarde vam dispossar de tres dies plens de festa i de bon humor, passejades amunt i avall amb metro, bus i tren, tres dies amb els que hem pogut descubrir racons molts bonics i visitar molts llocs . Però sense cap dubte si alguna cosa hem fet jo i els meus companys aquets dies a sigut beure cervesa, deu meu, la cervesa que hem arrivat a beure, ens era igual l´hora del dia, matí, tarde o nit, a Berlin quantsevol moment es bo per portar una “birren” a la ma, crec recordar que l´única estona que no vaig tenir una cervesa a la ma va se durant la cursa.

De la cursa simplement es pot dir una cosa ,IMPRESSIONANT, com he comentat abans primer es dona la sortida a una cursa de patins, desprès la cursa de cadires de rodes i finalment a les 10,45 la mitja marató, un ambient infernal amb una cançó sonan pels altaveus molt ben escullida per l´ocasió, “Hell´s Bells” Las campanas del infierno d´ AC/DC. La sortida és ampla i en cap moment dona la sensació d´agobi, Sortim per la Avinguda Unter Den Liden i dona pas a una recta impresionant que travessa la famosa Porta de Brandenburger i seguéix per Strabe des 17 Juni fins arrivar al Km 7, desprès seguim per carrers molt amples i sempre plens de gent passant per Gedächtnis- Kirche i per la Platz Potsdamer fins arrivar a la Str. Spandauer on estaba situada l´arrivada. Personalment vaig anar tota l´estona amb els meus companys, millor dit, darrera d´ells, ja que un pacte secret entre el David i el Rafa va fer que la previsió de correr a 4´30´´ passes a ser de 4´15´´. Vaig anar bona part de la cursa apurat i patin per una forta punxada a l´ espatlla, però no em va faltar el recolçament dels meus companys, tota l´estona van ser al meu costat preocupantse per mi. Gran i carinyosa va ser la bronca del David desprès de parar- me a ballar amb el Robin “per ballar si tens forçes però per a correr no, ves home ves”. I així van arribar tots junts a la meta, amb el braços estirats i agafats de les mans ocupant tota la amplada del carrer, el temps final 1h 30´12´´, segur que si no agesim fet el ball estariem parlan de menys temps, però amb el fons per molt que “rondine” el David vam riure molt,i ell el primer.

Al final, dilluns, van agafar el vol de tornada cap a Barcelona, contents i puntuals van aterrar al aeroport, desprès cadascú va agafar el bus i a casa, está clar, uns vam arrivar abans que uns altres jajajjajaja.
Paraules com LA MALETEN, GER ANTIQUEN, TXEMEN, MANDONGUILLEN segur que les redordarem durant molt temps, com també estic segur que recordarem els viatges en metro capitanejats per GER ANTIGEN, i el pastís d´aniversari del monstruo i ger antiguen. De lo que també estic segur,es que farem moltes bromes amb totes les anecdotes, això és bo i senyal que tots hem tornat molt contents. Nois i noies ens veiem a la propera, perque si una cosa tinc clara es que hi haura una propera, es mes algun ja es va deixar escapar algun nom com Lisboa o Venècia. Montse…. hem sembla que tornes a tenir feina. Un petó per tots.

Marató per relleus de Palafrugell

2009-03-18T09:36:00.009+01:00

El passat diumenge vaig córrer per primer cop la EKIDEN, marató per relleus de Palafrugell i vaig tindre una bona estrena, el meu equip SELECCIÓ RUNNING va acabar la prova en segon lloc a la categoría OPEN i com diu la tradició vàrem pujar al podi per rebre el trofeo pertinent.La veritat que va ser un plaer compartir equip amb el Jordi Jorba, el Rafa, el Jesús, el Robin i el Pedro, us podeu imaginar que corrent al costat d´aquest noms és normal que el resultat sigui bo. També tinc que donar-li les grácies al meu bon amic David “el monstruo” ja que ell en va cedir el seuu lloc a l´equip, això sí amb la condició de fer un bon paper i crec que al final el vaig fer.

La EKIDEN com he dit abans, és un marató per relleus, sis concretament, 5- 10- 5- 10- 5- 7,195 Km, transcurrís per un circuit de 5 Km que surt de l´estadi i agafa l´autovia de Calella de Palafrugell fins passada la segona rotonda, allà es gira i tornem cap a l´estadi

Jo concretament vaig correr el cinquè relleu, era de 5 Km, el meus companys havien fet tots uns temps molt bons així que jo no podia fallar. I això vaig fer, vaig sortir amb força i pensant que 5 Km passent molt ràpit. Els dos primers Km els vaig fer per sota de 4´, anava molt bé i en trobava fort, el 3 Km se´m va fer més dur, al donar la volta el vent bufava de cara i em va costar agafar el ritme un altre cop, però ràpidament al veura que feia aquest Km una miça mes lent vaig apretar de valent els últims dos, en concret l´últim el vaig marca en 3´35´´ arribant a tope i esprintant com és normal en mi i fent crec un bon temps, 19´21´´.

Ja només faltava que el nostre “campió de Catalunya de Marató”, el Sr. Rafa Villalva fes l´últim relleu i creuès la línia d´arribada en un temps total de 2h 42´05´´, segona posició en la categoría OPEN. Quan m´ho van dir em va fer molta il.lusió, era la primera vegada que guanyava un trofeo i la meva cara reflexiva la felicitat del mom,ent. Después durant el dinar el president del club, Josep Maria Queralt em va donar la copa per mi, aixo sí, amb el consentiment de tot l´equip, i com podeu imaginar això encara em va fer molta més i.lusió. GRÀCIES NOIS.

Marató de Barcelona

2009-03-01T21:16:00.003+01:00

Crec que la gent que hi ha pels carrers no es concient del esfors que suposa preparar una marató. En això no vull dir que la gent no valore el esfors que fem els atletes, pero crec que nomès les persones més properes als atletes són les que realment saben que és preparar una marató. Són tres mesos intensos d´entrenament, són tres mesos a una mitja de 80-90 Km setmanals, són tres mesos amb els que hem de robar moltes hores a la família. Per això avui dedico la meva nova marca amb marató 3h 18m 18s a la Mati i a la Cinta, la meva dona i la meva filla. Gràcies noies.
Dons si, avui he tornat a fer marca, tres minuts menys que l´any passat, però aquest any he patit molt, nomès hi ha una persona que sap realment el meu patiment, Xavi Capdevila “Kapi”, m´ha mimat com un fill i no m´ha deixat sol ni un momnet, fenomenal Xavi i això que la setmana passada havia corregut a València amb un temps de 2h 58´.
Negre, crec que post estar content, m´he portat bè, potser si l´ísquio m´hages respectat parlariem d´un millor temps però crec que el fet d´acabar i fer marca es prou significatiu i possa la ginda al bon entrenament que he fet.

La marató a sigut meravellosa, els carrers de Barcelona estaven plens de gent, impressionant, a sigut molt emocionant. Jo he sortit amb el Xavi i el Botxí, al Km 5 he tingut que parar, les nessesitats no perdonen, m´han esperat i això ens a obligat a compartir molts Km amb la llebre de 3h 15. Anavem bé, marcan el Km a 4´37 ´´, pasem el Km 10 amb 45´39´´, seguim marcan un bon ritme, al Km 19 el Botxí ens deixa i el Xavi i jo ens quedem sols. Passen la mitja a 1h 37´05´´, si doblem claven les 3h 15´, però soc concient que és molt difícil. Encarem la Gran Via i la Rambla Prim, girem cap a la Av Diagonal i veiem als companys del C:A. Running al avituallament. Hem faltaven 5 Km per arribar al Km 30, tota la Av. Diagonal amunt i avall, uf quina por hem feia. Al voltar a la plaça de les Glòries veig per quart cop a la Mati, la Cris, la Lourdes i els nens, aquí deixem que s´ens escapi la llebre de 3h 15´´. Vaig bé però els Km ja amb pesen a les cames, arribem al Km 30, molt guay, els companys ens animen a tope, seguim igual i al Km 33 començo a tenir molèsties a la cama, cada cop son mes grans, li comento al Xavi i hem diu que no hi pensi, paso al Arc del Triumf Km 36, vaig tocat, molt tocat, se que ja queda poc, trec forçes de on no en tinc i poc a poc em recupero. Plaça Catalunya, Catedral, Paral.lel, Km 40, això ja esta al sac, pujem Ronda i encarem el carrer Sepúlveda, els carrers estan plens i el objectiu està ja al meu abast. Finalment creuo l´arribada amb un temps de 3h 18´17´´, bé, content però molt molt cansat.

Dels companys del club m´adradaria destacar al Pedro, una “pajara” al Km 39 l´ha deixat fora del seu odjectium segur que la pròxima li sortira bé. Robin i Rafa, FELICITATS, heu consegit el vostr objectiu, sou SUB 3H. David a fet de llebre de dos compays, aixo sempre s´agradeix, molt bé el Jofre i el Jordi i el germans Perez que com el Jofre feian la seva primera marató i l´han acabada. En resum FELICITATS a tots el company del C.A. RUNNING per la vostra marató.

Mitja marató de Gava

2009-02-15T21:40:00.001+01:00

Quant vaig acabar la cursa de Sant Antoni, era feliç molt feliç, avui quan he acabat a Gavà era algo més que feliç, la sensació que tenia és difícil d´explicar, molt difícil, internament les llàgrimes han pogut en mi, havia parat el crono en 1h 25´ 57´´ algo impensable per mi temps enrera, sobre tot aquell 16/02/2006 quan vaig fer la meva primera mitja a Gavà amb un temps de 1h 47´ 18´´.
Avui abans de parlar de la cursa m´adradaria parlar d´altres coses, dels meus companys, ells sense cap dubte són el grans culpables d´aquesta progresió que he fet. Començan pel meu coach, “el negre”, que avui m´ha obligat a córrer sol i no ha deixat que´l meu segon “mestre”, el monstruo, anès al meu costat. El Botxí, gran entre els grans, avui no hi era, però també és culpable d´aquest resultat. El Robin i el Xavi, nois avui he anat per davant vostre,però sóc concient que això no és normal, “Robin ya lo sabes, si me quieres ganar en el último Km es imposible jajajaja”. Pedro, Rafa, Manel, Celia, avui tampoc eren a Gavà però normalment estan al meu costat durant els entrenaments, el Jordi i el Toni que avui han tigunt que deixar la mitja per les seves lesions, espero que el proper dia 1 de Març esteu al cent per cent. El Txema, fa molts dies que no està entre nosaltres, però ell també ha ficat el seu granet de sorra, encara que nomès sigue per ficar-me el meu segon “mote” ,percheron. I per últim deixo dos noms, el Josep Maria Queral per apropar-me al C.A,. Running i fer que ara amb senti tan orgullós de les meves marques i vull dedicar la marca d´avui a un molt bon amic meu, fa dies que no puc entrenar amb ell, però ell hem va fer correr fa tres any la meva primera mitja a Gavà i hem va portar tota la cursa al seu costat, gràcies Alfredo.
I això és el que puc dir nois, simplement això, estic tant content i tant feliç de la meva cursa i de la meva marca que com he dit abans la vull compartir amb tots vosaltres que sou els que realment m´heu portar a podre fer el temps que avui he fet a Gavà.
De la cursa que us puc dir, abans ja he comentat que el meu coach m´ha obligat anar sol i això he fet. Des de la sortida he començat a córrer i nomès mirava el rellotge en cada Km per veure els meus parcials. Al començament estava bastant asustat, el meu ritme era bo, massa bo, passaba per el Km 5 amb un temps de 20´03´´. Uf, les meves cames anaben molt bé però el meu cap estaba preocupat, ¿seria capaç d´aguantar aquest ritme?. Al Km 10, el meu rellotje marcaba 40´15´´ (la meva segona millor marca en un deu mil), pel meu cap tornava a passar de tot, tenia al Robin i el Xavi molt a prop a uns 300 metres i mes enrera he vist al David i el Negre, el seus crits han estat forts i clars “ Zuri controlat”, tots dos amb coneixen be i sabien que avui les ganes de fer-ho be podien jugar-me una mala passada. He seguit igual, fins arrivar al Km 19 que el Robin m´ha passat, no m´he ficat nervios ni un moment i he seguit darrera d´ell, mai l´he perdut de vista. Passat el Km 20 el Xavi també ha arrivat al meu costat, he anat amb ell durant una estona, era l´ultim Km i sabia que tenia que acabar a tope. Quan quedaven uns 200 metres per entrar a l´estadi he aumentat el meu ritme, he deixat al Xavi i un cop dins he passat també al Robin, veia l´arribada molt a prop i de reull veia el temps, podia baixar de 1h 26´algo impensable per mi a la sortida. He apretat a tope i el meu esforç final a tingut una recompensa molt bona per mi ,1h 25´57´´. Estava orgullos de mi mateix, la feina dels últims mesos esta donant resultat i com havien planejat amb el Negre, avui era el dia per demostrar- ho.
Que ningú pense que se m´han pujat el fums al cap, NO ROTUNDAMENT NO, però també tinc dret com he dit abans a estar orgullós de mi i disfrutar d´aquest moment de glòria que tinc. Falten 15 dies per la marató i que avui hagi fet una bona marca no influeix en res pels meus plans del dia 1 de març. Una marató como diu el Botxí és diferent i possa a casdascú al seu lloc, jo segur que estaré al meu o al menys això intentaré però us puc asegurar que la il.lusió que tinc avui ja ningú me la treurà.

Mitja marató de Barcelona

2009-02-08T18:38:00.002+01:00

Avuí, aprofitant la mitja de Barcelona, he fet la segona tirada llarga de cara a la marató i per cert quina tirada, 32Km. He sortit amb alguns companys del C.A.Running a les 8,15h de les 3 xemeneies i hem fet 9 Km abans de començar la cursa. Desprès he corregut la mitja de Barcelona 21,097Km i un cop finaliçada, he tornat fins les 3 xemeneies corrent, 2Km mes, i ja fan un total de 32Km, una molt bona tirada.

Com podeu imaginar he acabat cansat però amb unes sensacions molt bones, el temps final de la mitja a sigut de 1h3305´´, dos minuts menys del que jo tenia pensat fer. Avui he corregut de nou al costat del David i del Botxí, un altre company, el Jesús, ens ha acompanyat fins el Km8. A partir del Km11, el David i jo ens hem quedat tot sols, era la segona part de la mitja i també la mes incomoda .Aquest tram transcorre per una zona de Barcelona que no hi ha molt públic. Finalment a l´arribada, com he dit abans 1h33´05´´, contant que portava ja a les meves cames 30Km ho dono pert bo.

Ara ja nomès falten tres setmanes per la marató, avui Barcelona a sigut una antesala de lo que´ns spera el pròxim dia 1 de Març, una festa, una gran festa per part del corredors i acompanyada pel public que ha d´omplir de bat a bat el carrers de la nostra ciutat. Esperem que sigui així.

Entrenament a Premià de Mar

2009-02-01T20:26:00.007+01:00

Avui diumenge 1 de febrer, he fet junt amb un munt de companys l´entrenament oficial de cara a la marató. A les 7 AM o´clock hem sortit de Plaça Espanya, desprès de pujar fins l´estadi Olímpic i baixar per Miramar, hem agafat el litoral per no deixar-lo fins arribar al restaurant l´Ona de Premià de Mar, en total 30 Km.

No acostumo a fer una crònica d´un entrenament però avui l´ocassió ho mereix. Aquest entrenament és el primer acte oficial que el nostre club el C.A.Running organitza dins del nostre aniversari, aquest any per si algú no ho sap, fem 30 ANYS.

Poc diré del meu entrenament, simplement que dia a dia hem supero, avui m´he trobat bé i he pogut acabar els 30 Km amb 2h 14´14´´a una mitja de 4´28 ´, per davant de Botxi i nomès uns 20m per darrera del "monstruo" ( que quede clar que avui a sigut una excepciò però jo estic molts metres inclús Km per darrera de tots dos), però que a l´acabar un atleta com el "monstruo" hem feliciti, és tot un plaer.

Sense cap dubte el final de festa a sigut la millor. Quant els socis del C.A. Running ens seiem al voltant d´una taula per fer un àpat, no hi ha qui ens superi. I així a estat avui, supervisionat pel nostre president en funcions, el Sr Robin. L´esmorzar d´avui a estat de categoria, simplement maravillós.

Per últim nomès felicitar al nostre futur president "el brutus" (EL ARCOIRIS) i a tota la seva junta directiva, sembla que ells seguirant al cap davant del nostre club amb il.lusió i amb alegria com fins ara. FELICITATS NOIS

Barri de Sant Antoni 10 Km

2009-01-25T13:26:00.006+01:00

El fet de baixar de 40´en un deu mil, era algo que´m feia molta il.lusió però també era algo que no tenia gens clar. Tothom ho donava per fet menys jo, però també he de dir que molt dins de mi sabia que podia fer-ho. I això he fet, he baixat el cap i he començat a córrer del Km 0 al 10 i amb un sol pensament, baixar dels 40´.

De la cursa poc puc dir, he sortit darrera del Negre i del David, quan el Negre no ha pogut el David m´ha fet la feina, sense cap dubte, ells són els culpables del meu èxit. A partir del Km 7 m´ha costat molt seguir, anava cansat, molt cansat, però aquí els anims del David han pogut mes que´l meu esgotament, fins i tot a 500m de l´arribada he estat a punt de parar- me, però una gran esbroncada a fet impossible el meu desig. En resum, uns primers 5 Km en 19´39´´ i el segons en 19´50´´i en total 39´29´´a una mitja de 3´57´´el Km, el primer cop que faig una cursa per sota de 4´el Km. Puc asegurar que a sigut tota una satisfacció nois . ESTIC CONTENT.

Mitja de Sitges

2009-01-11T22:30:00.004+01:00

Nomès calia veure la meva cara a l´arribada. Era feliz, estava content, molt content, potser el temps no havia estat el millor 1h 29´55´´ però les sensacions han sigut molt bones i sóc concient d´això. Falten 50 dies per la marató i crec que la preparació va bé, avui per avui el meu estat de forma es bo, crec que encara em falta molta feina però tambè crec que fins el dia 1 de març tinc temps d´acabar d´agafar aquest punt per arribar al cent per cent.
A Sitges he corregut rodejat de cracks, començan pel meu coachs, el Negre i seguin pel David, Robin, Xavi i Carles, Aixó dona gust. Tots junts hem passa pel Km 10 amb un temps de 43´15´´, la tornada cap a Sitges a sigut tranquil.la, bon ritme i anar fent. A l´entrada de Sitges hem deixat al Carles i al Negre, anavem pel Km 15. David m´ha frenat molts cops, les meves cames estaven acelerades, em trobava molt bè, el meu ritme era molt alt i encara quedaven 6 Km. Fins el Km 20 tot a seguit igual, a partir d´aquí hem tirat a tope. L´últim Km a sigut com una serie, l´he marcat amb 3´43´´, detràs meu han entrat el Robin i el David (sempre podre dir que un dia els vaig guanyar, això si, amb el seu permis).
A l´arribada tothom estava molt content, Taki de nou fent marca, Pedro amb la seva línea i menció especial per la cursa del Jordi i el Jofre, collons com apreten, molt bé nois. També destacar el meu “paisà” Martin Montori, també a fet marca a Sitges i de nou he pogut compartir una mitja amb ell. Molt bé Martin, lo teu te molt merit, de veritat xato.

24 hores d´atletisme a Can Drago

2008-12-21T18:22:00.003+01:00

Aquest cap de setmana he tingut l´ocasió de participar en un gran repte, 24 HORES D´ATLETISME EN PISTA, organizat pels amics corredors.cat i també d´aquesta forma colaborar amb la marató de TV3. Havien moltes proves amb les quals es podia participar prèvia inscripció, jo personalment he tingut la sort de formar part del equip que el C.A. Running va presentar per els relleus de 24 hores per equips. Han sigut 24 hores molt emocionants i plenes d´atletisme del bó.Molts companys han participat a les diferents probes , però sense cap dubte els grans herois han sigut els que han estat des de les 12,00 del dissabte fins les 12,00 hores del diumenge corrent i donant voltes a la pista d´atletisme de Can Dragó.

Com he dit abans, jo he tingut la sort de formar part del equip del meu club, el C.A.Running i el dissabte vaig podre correr entre les 18,00 i 19,00 hores i fer 31 voltes a la pista de Can Dragó, tot un plaer, de veritat.
Un dels moments més bonics del cap de setmana va ser el podre compartir uns pocs metres de una de les meves voltes al costat de un del millors ultrafondistes d´ Espanya, ell ha participat 5 cops a una de les proves mes dures que hi ha avui en dia, la Marató de Sables i sempre acabant entre els 10 primers. Segur que ja sabeu de qui estic parlant, el gran JORGE AUBESO MARTINEZ, ademes al acabar la competició vaig podre intercanviar algunes impresions amb ell. TOT UN PLAER JORGE.

Mitja de Vilanova i la Geltru

2008-12-17T21:31:00.003+01:00

Les coses sembla que vam bé, desprès de dies bastant durs (sopars, dinars i esmorzars) vaig anar a Vilanova una miça amoïnat, no sabia si podria aguantar bé el ritme per acabar la mitja amb un bon temps. El meu coach, m´havia donat una consigna molt clara, volia que corres pendent del pulsometre i sempre oscilan entre 150 i 160 pulsacions/minut. Havia sentit molts cops això però jo mai havia corregut així, he de dir que fins el Km 16 vaig cumplir les seves ordens a la perfecció però desprès em vaig desmadrar una miça i les pulsacions van pujar fins 170 en alguns moments.

Aquest cop vaig anar en Robin, Jordi, Jofre i Manel, allà vam trovar a Toni. Al arrivar a Vilanova feia molt fred i el termómetre del cotxe marcaba 4 graus. A les 10,00h es donà la sortida, unes voltes per la part alta i ràpidament camí del passeig Marítim. Allà al costat del mar feia vent, desprès vam encarar rambla amunt on era el Km 10. El vaig passar amb 42,10, el meu ritme era bo i amb trovaba bé.

Desprès d´unes voltes per alguns carrers, sortim a la carretea per fer una recorregut d´anada i tornada pel mateix lloc. De nou al Km 18 tornem a entrar a Vilanova. A partir d´aqui vaig patir bastan fins a l´arribada, els Kms s´hem van fer durs però eren els 3 últims i tenia que acabar com fos. Vaig acabar amb un temps de 1h 30´15´, content, això tambè ho va ratificar el meu coach desprès d´una trucada telefònica.

De la resta de companys, destacar al Taki, tot un crack 1h 26´57´´, el Robin seguéix amb la seva linea, intratable ( i això que´m va dir que va patir), Jordi i Jofre molt bè i per últim Manel ( el famos MP3 a tornat), que torna a aproparse´m perillosament. El tindre que controlar de prop.

Cursa del Farell

2008-12-01T20:25:00.002+01:00

Segueixo corrent amb un objectiu encara llunyà però fix, la maratò de Barcelona. Aquest cop la parada a sigut a Caldes de Montbui i per a participa a la 16è Cursa de Muntanya de Farell. El temps assolit al finalizar la cursa amb fa veure que de moment les coses van bé i la preparaciò està sent la correcta, puc dir clarament que els meus coachs estan fen una molt bona feina. Vam arribar a Caldes sobre les 8,35 AM, feia molt fred però al menys el sol començaba a sortir i això feia que la temperatura poco a poc s´anes recuperant una mica. Desprès de celebrar en petit comité el 40è aniversari del nostre bon amic Robin, vam fer un caferet i ràpidament cap a la feina.

A les 10,00 AM en punt es donava la sortida, nomès comencar ja anavem pujan suau però cap amunt. Ràpidament vam deixar els carrers i el asfalt per endiosarnos al bosc per un camí de terra que s´anava enfilant. Poc a poc però sense parar vam arrivar a Torre Nova al punt Km 4,3, a partir d´aquest i fins arrivar al Turò de la Torre Roja Km 9,300 els camins son uns puja i baixa constan, un terreny treça cames. Aquí pujant aquest turò, vaig passar una petita crisis però rapidament hem vaig recuperar i vaig podre afrontar la llarga baixada final amb garanties. Vaig baixar molt ràpid i no parava de avançar corredors fins arrivar al PARC DE CAN RUIS on era situada l´arrivada, al final un tmps de 56´20´´, content però tambè cansat. Ara a seguir entrenant i a tornar a la competició el proper dia 14 per fer la mitja de Vilanova.

Behobia- Sant Sebastià

2008-11-12T09:13:00.005+01:00

Són les 17,45, acavem de sortir de Sant Sebastià fa 15 minuts, vaig assegut a l´últim seient del autocar amb el Roto i el Negre, davant meu la Mati. Practicament hem acabat de dinar i amb pujat a l´autocar, la gent esta descansan, han sigut dos dies molt intensos, el corredors estem cansats i els acompanyans tambè, ara mateix a l´autocar no es sent ni una mosca.

BEHOBIA- SANT SEBASTIÀ, maravillosa, impresionat, fantàstica, com molt bè diu el anunci de la cursa SI EL CAMI ES DUR, MES GRAN ES LA RECOMPENSA, això se´ns quant creues la meta de la B/SS. Són 20Km que surten de Behobia i desprès de passar per Irun, Ventas, Gaintxurizketa, Lezo, Trintxerpe, Mirakruz i Zurriola arriva al Boulevard de Sant Sebastià. Són 20Km on els carrers, carreteres, camins, autopistes per on passa la cursa estan plenes de gent, gent de totes les edats, gent entregada als corredors, gent que crida, anima. Es impresionant, no hem cansare de repeti-ho.

Hem sortit a les 11, 00 AM, teniem el dorsal verd i això ens donava un bon lloc als calaixos de sortida. Amb mi han sortit, el David, Rafa, Xavi, Txema, Manel, Negre, Buxi, Robin, Pedro i Victor. Rapidament em fet grups, jo m´he quedat amb el David, Buxi i Negre. Al Km 7, al començar la pujada a Gaintxurizketa he perdut el contacte amb ells i molt inteligenment el David m´ha deixat anar, jo he seguit al meu ritme i això a sigut lo millor que podia fer. Jo sol he anat fent, pujant, baixant però sempre amb un ritme adecuat per mi. He arrivat a Lezo i a partir d´aquí hi havia 3 Km plans fins arrivar a Trintxerpe, era qüestió de regular, encara faltaba arrivar a l´última pujada del dia, Mirakruz. Era el Km 16, crec que és el momnt més impresionat de la cursa, el asfat dexapareix entre cents de aficionats que s´atrinxeren als dos costats de la carretera, un pasadis estret on els corredors anem desfilan cam amunt, per moments puc dir que tenia els pels de punta e inclús no seria esbuxarat dir que te pot arrivar a caure alguna llàgrima de la emoció, vaig pujar molt bè, VAMOS, VAMOS, VISÇA CATALUNYA, VENGA FERNANDO, quina passada , de veritat. Un cop a dalt, enfilem la baixada a Sant Sebastià passant pel bonic barri del Gros, allà girem a l´ezquerra i agafem l´Avinguda de Navarra, aquí estem al Km 19 i fins al final al Boulevard l´Avinguda és un passadis de gent, impresionat. Vaig miran a un costat i a l´altre buscan a la Mati i disfrutan dels aplaudiments de la gent, al final sento el meu nom i per fi la trobo amb la Cristina i la Lourdes, tinc temps de fer una petita aturadeta i fer-lis un petonet, en aquell moment lo que mes importaba era difrutar de l´arribada.

Finalment creuo la meta amb un bon temps per mi 1h 27´05´´, molt content i molt cansat.
Si tingués que destacar algun moment de la cursa ho tendria clarisim, hem quedo amb un gran moment, el que va del Km 0 al Km 20. Com he dit durant la crònica un 10 per tota la gent de Donosti, per tota la gent de Guipúzcoa i per tota la gent de fora que avui s´ha apropat a les carreteres de B/SS per animar-nos. GRACIES A TOTS/ES.
Tambè he de felicitar als 36 atletes de C.A. Running que han participat a la cursa, a tots, desde el primer el Pedro (impresionat al seu temps 1h 16´) fins a l´ultim, el meu bon amic Hector, tot un crack. Tots amb sigut uns autentics campions i el mes importan, hem deixat el nom del nostre club escrit a una de les curses mes boniques d´Espanya, la BEHOBIA- SANT SEBASTIÀ.
Per cert acabo aquesa crònica a 3/4 de nou, he tingut que parar molts cops de escriure, la gent s´ha animat i els càntics i la gresca un cop mes ens han ameniçat el viatge.

Cursa de l´Amistad

2008-11-03T15:51:00.004+01:00

Falten nomès 8 dies per la primera gran cita de la temporada, Behobia- Sant Sebastià una cursa de 20Km i segons m´han contat i he pogut llegir tant dura i exigent com expectacular. Així que´ls meus coachs (aquesta setmana li a tocat a Carles i David) m´han preparat un entrenament a l´altura de l´ocasio i que millor que una de les curses mes boniques i mes antigues de la nostra ciutat, una cursa que creua Barcelona a l´ample, de Montjuïc al Tibidabo, la CURSA DE L´AMISTAD XVIII MEMORIAL FRANCESC MATES.
A les 7 del mati deixo el meu cotxe al Mervellé (als peus de la meva ciutat) , am recull Robin i rapidament cap a les tres ximeneies, deprès de una petita espera arriva David, ens canviem i volant cap al castell. Arrivem cinc minuts abans que comenci la cursa, amb el temps just per fer-nos una bonica foto a la porta del castell. La sortida molt tranquil.la, Robin i Pedro surten ràpit i per darrera sortim Carles, David i jo. Anem tranquils i "despaciet", la cursa te 16Km i es bastant dura. Baixem Montjuïc, pujem el carrer Entença, pujem Sarrià i arriven al baixador de Vallvidrera, alla perdo el contacte amb Carles i David pero sempre conservo la referència visual.

Al pasar per Vallvidrera em trobo bè i el meu ritme es bo, vaig pujan i avançant corredors fins arribar a la falda del Tibidabo, els últims 400m una baixada on les cames pateixen tota la pujada acumulada. Al final arribo al lloc 39 amb un temps de 1h 18´21´´, bon temps per mi. Per devant un gran Robin al lloc 10e, el Pedro 18e, Daviel el 31 i Crles el 35.

Finalment el temps respeta la cursa, de baixada cap al cotxe ens cau un xàfec d´aigua impresionat però tenin el cotxe a prop i no hi ha problema (jejeje).

Acabem com sempre amb un bon esmortzar. Ara cal esperar a el proper dia 9 a Sant Sebastià, intentare fer la cursa al costat dels meus coachs, Negre, Carles i David, segur que la feina serà meva per seguir-los però puc asegurar que ho intentaré.

Mitja Marató del Vendrell

2008-10-26T19:47:00.004+01:00

El Vendrell a ficat les coses al seu lloc. Desprès de la mala mitja feta diumenge passat a Mollerussa i de les crítiques rebudes (je,je,je), estava obligat a fer un bona cursa al Vendrell. I així a estat, jo savia que la setmana passada havia tingut un malt dia i també savia que ara per ara ho podia fer millor, i això he fet ,fer-ho millor 1h30´13´´.
Poques coses destaca de la meva cursa , la he fet tota al costat de meu coach. Ah!!!! per cert abans de seguir amb la crònica m´agradaria comentar una cosa. Aquest any s´ha ficat de moda tenir un coach ( que ningú s´ho prengi malament) i jo no volia ser meys que ningú, així que també m´he buscat el meu coach, millor dit els meus coachs ja que jo puc presumir que en tinc mes d´un i gratis ( de moment).
Avui li ha tocat fer-me de coach al Negre i la veritat ha estat un plaer seguir els seus consells i podre compartir la mitja amb ell, puc asegurar que no serà l´última cursa. Hem sortit bé, al nostre ritme i fent el que teniem pensat fer, hem anat DESPASIET . Poc a poc anavem avançant corredors i hem passat el K10 amb 43´48´´, estavem contents. La segona part a sigut mes dura,sobre tot a partir del K18 però a falta de 3Km ja res ens podia parar el ritme. Al final jo he acavat amb 1h30´13´´ i ell amb 1h30´35´´ MOT BÈ NEGRE.
Avui m´adradaria destacar dues coses. Primer el susto que ens a fotut el MAMON del monstruo, s´ha recuperat a base de birres i pop com a de ser, nen tots els sustos com aquest. I segon destacar tres noms Taki, Robin i Pedro, el Taki ( Toni) ha fet la seva primera mitja amb 1h29´40´´ molt bè nen, el Robin 1h22´49´´ i aixoò que no t´he ADSL a casa ( coses nostres) i per últim el Pedro, tot un crack 1h20´01´´.Per 2 ´´no ha baixat de l´hora vint. Prometo no tirarte de la coleta en la próxima media.
També felicitar a tots el companys/es del C.A. Running que avui han fet podi. Jori Jorba, Pere Ocaña, Celia, Invernon i Rafa, FELICITATS NOIS/A ,així fem gran el nostre club.

Mitja Marató de Mollerussa

2008-10-19T20:55:00.008+02:00

Mollerussa ha sigut la primera mitja de la temporada i he de reconèixe que no anat tot lo bè que jo esperava. Tenia pensat intentar fer un temps de hora trenta i desprès de passar pel Km 11 amb un bon crono, 45´20´´ he fet una segona part de cursa desastrosa. Per que? la veritat no ho se, però del K12 al K16 he patit molt i he marcat uns parcials desastrosos per mi, se m´ha fet mot dur corre tot sol i m´ha costat molt seguir un ritme de carrera constant. Els últims 5Km he tornat a trovar el meu ritme i he pogut arreglar una miça el meu temps final 1h 37´45s. Avui a Mollerussa he pogut compartir cursa amb Jordi Balagué, Jofre Pons i també amb un amic de Tamarit, el Martin Montori que gràcies al meu blog s´ha ficat amb contacte amb mi i molt amablement va aceptar la meva proposta de anar a Mollerussa a correr la mitja marató. Marti, ha sigut un plaer i espero comparti mes curses amb tu, per cert, ell tampoc a estat content però a quedat per davant meu amb 1h 37m 15s.

Molt bè el Jofre amb un temps de 1h 41m 02s i mes discret el Jordi amb 1h 55m 31s, no passa res, a seguir entrenant i segur que la propera setmana a El Vendrell anirà millor.

El matí ha acabat de una forma maravillosa a casa del Jofre i la Nuria on ens han obsequiat amb una boníssima fideuà i uns cargols que hem pogut compartir amb la Cristina, la Mati i tots el nens. Jofre segur que el proper any tornem, Oi Jordi?

CURSA FESTA MAJOR POBLE NOU

2008-09-15T21:39:00.001+02:00

Es la primera cursa sobre asfalt de la temporada i normalment sol ser una de les mes dures ja que se solent arrastrar els excesos de l´estiu. Però aquest any es diferent, vaig acabar en molt bona forma el mes de Juliol per fer la Ultra Trail del Aneto i desprès de descarsar una setmana vaig empemdre el mes d´Agost en força. Durant aquet mes, he seguit rodant a molt bon ritme, alguns cops acompanyat i altres sol i desprès al mes de septembre he retornat als entrenaments matiners que tant bé em van a mi. Així que en aquest panorama m´he plantat al Poble Nou disposat a fer un bon temps. I així ha estat, desde el primer moment vaig sortir a molt bon ritme i anava marcan el Km en 4´03, vaig passar pel Km 5 amb 20´22´´, em trobava bé i no vaig baixar el ritme en cap moment. Els últims Km vaig intentar aguantar com vaig podre i ho vaig poder conseguir, resultat final 40´46´´ NOVA MARCA PERSONAL EN AQUESTA DISTANCIA.
Personalment estic molt content d´aquest resultat, la primera cursa de la temporada i ja he fet marca, collons!!!, estic segur que seguint aquest pla d´entrenament no tardaré en fer caure de nou esta marca, pero poc a poc que tot arrivarà.

THE NORTH FACE ULTRA-TRAIL DU MONT-BLANC

2008-08-31T21:57:00.003+02:00

Per primer cop des de que vaig crear aquest blog, avui faré una crònica d´una cursa en la qual no he participat, l´UTMB . Que per que? Dons perquè dos bons amics meus han participat i perquè gràcies a ells jo vaig tenir la sort de fer la ULTRA TRAIL DEL ANETO i acabar-la. Sense cap dubte els seus consells van ser imporantissims. Avui la crònica és per vosaltres, Xavi i Txema. Nens, us l´heu guanyat a pols. He de reconèixer que des de divendres a les 18,30h he estat seguint l´UTMB amb tanta il.lusió com si jo fos allà corrent. M´he portat més d´una bronca de la Mati, això si carinyosa “ una altre cop al ordinador!!!”.

Em vaig portar un ensurt dissabte al matí quan vaig veure que ja no anaven junts, però un SMS de la Mª Angels em va tranquilitzar. Anava controlan tots els temps practicament en directe ja que l´organizació tardava segons en penjar-los a la web. Però a la tarda vaig veure que alguna cosa no anava bé, ja feia mes de 3h que Txema havia passat per la Fouly i no arribava a Champex. Vaig surtir de casa pensant el pitjor, al cap de 1h vaig tornar i vaig veure que tot seguia igual, una trucada a l´Enric va confirmar els meus dubtes, merda!!!, el genolls no havia aguantat, amb va saber molt greu, jo sabia il.lusió que li feia al Txema aquesta cursa. No passa res, com molt bè va dir ell “genons nomès en tenim dos i l´UTMB es fa tots el anys" . Però encara quedava el Xavi, sense fer cap soroll a les 21,54h es plantava a Champer. El diumenge al matí vaig veure que ja era a Catogne i a les 12,45h rebo el millor SMS de tot el cap de setmana XAVI JA ÉS A CHAMONIX, FELICITATS CAMPIÒ!!! Han sigut 166 Km en 42h 14m 43s. Gràcies al Txema hem pogut veure la entrada del Xavi amb el seu fill a través del blog.
Aquest a estat el meu seguiment del vostre repte l´UTMB. Le fet des de Barcelona i us puc asegura que he patit i he gaudit tant com vosaltres. Gràcies Xavi i Txema i tambè gràcies Mª Angels, Júlia i David per la vostra informació.

Tambè m´agradaria resaltar la participació de la gent de l´UEC de Tortosa, tant a la PTL com a l´UTMB i a la CCC, FELICITATS NOIS I NOIES.

I per últim la meva felicitació al guanyador de la prova: KILIAN JORNET que va parar el crono en 20h 56m 59s, ha batut el record de la prova. Aquest jove de la Cerdanya a fet que en l´UTMB és parlé amb català. FELICITATS KILIAN.

Estany de Sant Maurici

2008-08-23T08:16:00.008+02:00

Aprofitant que teniem que portar a la Cinta a Espot on pasava 15 dies de colònies, la meva dona, Mati, i jo vam decidir aprofitar el cap de setmana per fer alguna excursió pel Parc Nacional d´Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ja feia anys que havíem recorregut tota la part d´ Aigüestortes i el Estany Llong, però encara no haviem tingut ocasió de conèixer la part de l'Estany de Sant Maurici. Vam decidir passar el dissabte fent una bona excursió i intentar conèixer en un dia el màxim possible. I així va ser, el dissabte a primera hora ens vam equipar com autèntics excursionistes i cap amunt. A les 9,30 AM agafavem un taxi cap l' Estany de Sant Maurici, de pujada mentres preguntavem al conductor algun dubte que teniem acabàvem de planificar la nostra ruta. A les 10,00 arribàvem a l' Estany 1910 m, impressionant, a la seva dreta resalten els Encantats dos pics meravellosos. Vam agafar la sendera que surt per la part dreta, ràpidament ens vam plantar a la Cascada de Ratera , foto de rigor i seguim amunt fins arribar a l' Estany de Ratera, seguim amunt per la pista, no paren de passar taxis amb excursionistes cap amunt, la pista cada cop és més empinada però el paisatge és tan bonic que les cames sembla que caminin soles, arribem al Refugi d´Amitges 2380 m i ens delectem veient l´estany. Seguim una miça més la pista, uns deu minuts, fins el final, allà trobem l'Estany Gran punt des del qual es comença a pujar el Port de Ratera.

Fem mitja volta i baixem per la mateixa pista que hem pujat però a meitat camí ens desviem per una sendera que ens porta al Estany de les Obagues, impressionant, allí fem una parada per recuperar forces, eren ja les 13,00 PM i teniem gana. Sincerament la parada va ser curta, no va durar més de 20 minuts, després vam seguir direcció el mirador de l'Estany, des d'allà les vistes són meravelloses, impressionants. Vam seguir la senda, a mà esquerra ens queda l'Estany de Sant Mauri, el veim tot, de nord a sud, d'est a oest, teniem un visió perfecta, l´aigua es veu clara, el sol de migdia reflexa de forma impressionant.

Vaig veure que la Mati anava molt bé, al seu ritme però amb ganes de seguir, encara són les 14,30 i ens quedaven moltes hores de llum, li vaig proposar pujar al Portarro d'Espot, des d' allà veus les dues vessants del Parc Natural , la de Sant Maurici i la d´Aigüestortes. No va dubtar ni un moment la seva resposta va ser clara i forta “cap amunt”, així que vam seguir la sendera per mig d'una tartera i ràpidament ens vam plantar a la cruïlla que puja cap al Portarró, descansàrem una miça i començàrem a pujar. Vam pujar poc a poc sense córrer, la Mati portava un ritme lent però constant, portava ja moltes hores caminant però ella seguia, poc a poc, pas a pas anava clavant els pals i avançant, després de 50´ pujant arrivem al Portarró d´Espot 2435 m i vam tenir la recompensa visual que buscavem, impressionant, veíem la vessant nord del Parc amb l´estany Redó i l´estany Llong al fons de la vall flanquejats a la dreta pel circ dels Colomers. Eren les 15,30, ja portàvem 6,30 hores caminant, patia per la Mati però sincerament em va sorpendre, ella poc a poc però anava fent, aixi que vam empendre la baixada de nou cap la part d´Espot, aquest cop bordejaríem l´Estany de Sant Maurici per l´altre costat. He de dir que inclús a mi la baixada se'm va fer molt llarga, vam passar per baix mateix del Encants, els miraves i semblaven un gegants inflanquejables, vam seguir la pista fins arribar al Refugi Ernest Mallafré i d´allà vam continuar fins arribar al punt de partida L´Estany de Sant Maurici, eren les 19,00 PM, haviem estat 10 hores amunt i avall però també havíem vist molts racons del Parc Natural. A la Mati li va encantar i la veritat és que va aguantar com una campiona. Jo personalment també vaig disfrutar molt, afegint que vaig poder veure alguns trams de la travessa de Carros de Foc, que si tot va bè vull intentar fer el proper any. Ara aprofitant que el proper dia 15 d´Agost hem de pujar a recollir a la Cinta volem intentar fer la travessa Espot- Estany Negre i estic segur que tant la Mati com jo podrem fer-la.

Ultra Trail Aneto by trangoworld

2008-07-22T10:13:00.007+02:00

Ja fa dies que mirant per internet vaig veure una cursa que em va cridar l’atenció. Es tractava del Ultra Trail Aneto, era un trail d’alta muntanya que donava la volta a l’Aneto per camins i senders en sortida i arribada a Benasc en total autosuficiència en un temps màxim de 24 h, en resum 64 Km i 3700 m de desnivell. Ràpidament vaig trucar a un amic per comentar-li i que li fes una ullada, la seva resposta va ser molt clara “estàs boig, per fer això s´ha d’estar molt preparat”. Faltaven dos dies per fer la inscripció i després de tornar a revisar el recorregut vaig decidir deixar-ho córrer. Les inscripcions es van esgotar en dues hores i l’organització va obrir una segona opció per fer- les que es va esgotar encara mes ràpid, tan sols va durar 38 minuts, l’ èxit de participació estava assegurat.
Passats un dies em vaig assabentar que uns companys s´ havien apuntat a la prova, podia imaginar qui eren, Txema i Xavi i aquest cop hi havia un altre valent, Pedro. Estava clar, jo amb ells no podia anar i ara ja era molt tard les inscripcions estaven tancades.
El cap de setmana que vaig anar a la Cerdanya a córrer la Mitja Marató de Prullans, vaig conèixer al Pol Duran, ell també anava a fer la Trail de l’Aneto, aquí va ser quan em vaig penedir de no haver fet la inscripció. El Txema em va animar “ Fernando apunta’t segur que pots fer-la”, ara ja ho veia diferent, el poder anar amb un altra persona, el Pol, em donava més tranquil·litat i molta més confiança i sincerament per molt dura que fos em veia en cor d’acabar-la. Ara només faltava la inscripció, però com he comentat abans ja eren tancades, cap problema un bon amic es va encarregar de què la meva inscripció arribés a l’organització.
Tenia dos mesos per preparar la Trail, vaig intentar fer bastants curses de muntanya, vaig pujar al Pedraforca i els últims quinze dies vaig entrenar fort per les xeses de Tamarit i pels ports de Pauls.

Així que el divendres 18 de Juliol ens trobem tots a Benasc, el nostre quarter general l’instal·lem al càmping Aneto,des d’allí fem tots el preparatius per la Trail. El dissabte ens aixequem a les 6,30, acabem de fer els últims retocs a la motxilla i anem cap a Benasc, esmorzem uns bons panadons que havia portat de Tamarit, després recollim el dorsal passem els controls de l’organització i ens quedem al parc tancat a esperar l’hora de la sortida.

A les 11 en punt es dóna la sortida, l’ ambient impressionant, el dia meravellós brillava el sol i el cel era clar. Després d’una volta pels carrers de Benasc agafem una pista paral·lela al riu Esera, creuem per baix del pont San Chaime, continuem per la pista que passa pel l’embassament Paso Nuevo i arribem al Pla de Senarta 1380 m CP1 Km 6,5 en 49´21´´.Seguim la pista de Vallibierna sempre pit amunt fins arribar al Pont de Coronas 1970m CP2 Km 13,5 en 2h 08´. Seguim pujant pel GR11 passem per l ‘Ibon de Baix i mes tard l’Ibon Alt tots dos formant els Ibons de la Vall de Vallibierna, el paisatge és impressionat, finalment arribem al Collado de Vallibierna 2728m CP3 Km 19,5 en 3h 49´. Descansem uns minuts i comencem a baixar, aquí vam trobar neu per primer cop i ja se sap cul a terra i t’arrossegues cap a baix. Passem pel Estany de Botornàs i arribem a l’ Estany de Llauset 2200 m, aquí esta situat el CP4 Km 23,5 en 4h 55´. Aquí tornem a fer un petit però fort ascens fins passar la Collada d´Anglios 2432 m. Comencem a baixar passant per l’ Estany de l´Aubaga i el Estany Gran, aquests dos formen els Estanys d`Anglios on també destaca un petit refugi de fusta. Continuem baixant, el sender és molt dolent, pedres, arrels d’arbres, aquí es on començo a tenir problemes, primer em torço el turmell esquerre i després em pego un bon cop amb una pedra que em fa una ferida a la cama. Finalment arribem al Pont de Salenques 1600m CP5 Km 29 en 6h 25´. Fins el moment havíem passat ja tres valls, la de Vallibierna, la de Llauset i la Vall d´Anglios, ara anavem a per la quarta, la Vall de Salenques, fins coronar la vall faltaven 8 Km amb un desnivell de 1200 m. Crec que el nom de Salenques el recordaré molt de temps, podria estar hores i hores recordant la pujada al coll, només una dada, vaig tardar 4 hores en fer 8 Km i vaig arribar a tardar 50 minuts en fer 1 Km. La primera part de la pujada és un sender que passa per un bosc molt espès, fins i tot en Pol em va donar maduixes per menjar. Arriben a la cota 1900, aquí ens apareix al fons la Vall de Salenques, déu meu quina vall, no hi ha un camí clar, però tampoc hi ha pèrdua, s’ha de seguir la vall pels llocs més evidents seguint les fites. Aquí vaig passar els moments més dolents, gràcies als consells de Pol vaig superar el “baixon”, ell em va fer menjar quan no tenia gana i em va fer veure quan no tenia set. Avançava molt poc a poc entre uns blocs de pedres immensos, un, dos, tres passos i tenia que parar a descansar, anava controlant l ‘alçada al GPS i semblava que sempre fos la mateixa. Recordo veure gent molt més “fotuda” que jo, vomitant, totalment desfonsats, en concret recordo un noi de Madrid que pujava totalment destrossat, no podia amb l’anima. Un cop acabats els grans blocs de pedra van començar a trepitjar la neu, poc a poc anava clavant els bastons i avançant pas a pas. L’última part de la pujada és la més dura amb blocs de pedres molt inestables, finalment arribo dalt on m’esperava el Pol, ja sóc al Collado de Salenques 2807m CP6 Km 37 en 10h 32´. Són ja les 21,30h, està a punt de caure la nit i ens espera un descens tan complicat com la pujada, ens abriguem i cap a baix. Miro i només veig neu, tot blanc, la primera part hi ha una corda fixa per fer més segura la baixada, després altre cop cul a terra i a lliscar fins baix. Aquí ens col·loquem el frontal, ja és fosc i temin que pujar la Colladeta de Barrancs 2497m. A partir d’aquí tot és baixada, anem seguint les fites en mig d’una gran baixada, passem per baix de la glacera de l’Aneto, és impressionant la lluna és plena i la vista encara que sigui de nit és meravellosa. Ens trobem a la Vall dels Barrancs i amen baixant pel Torrent de Salterillo, arribem al pla dels Aigualluts on veiem el famós Forau, encara que sigui de nit parem i gaudim de la vista. Arriben a La Resurta 1900 m CP7 Km 45 en 13h 29´. Seguim baixant per un sender ben marcat, caminem a molt bon ritme però el cansament és ja bastant fort i les cames crec que ja caminen per inèrcia. Arribem a l’ Hospital de Benasc 1754m CP 8 en 14h 35´.Ja fa hores que no menjo res ni casi tinc set, m’ havia recuperat bé i cada cop veia més a prop l´arribar però fins creuar-la no podia cantar victòria. Els 4 Km que separen l’ Hospital dels Banys de Benasc vaig tardar 1h 11m, era ja la 01,00 de la matinada feia estona que veia com el cel es tapava i com no parava de tronar i amenaçava pluja, finalment va arribar i acompanyada de vent i de pedra, sol ens faltava això. Arribem als Banys de Benasc 1680 m CP9 Km 53 en 15h 47´, continuem baixant per sort a deixat de ploure i arribem al Plan de Senarta 1380 m CP 10 Km 57,5 en 16h 44´. L´últim esforç i ja hi som, fem el mateix recorregut que al matí, per moments ens permitim el luxe de córrer una miça, les cames crec que ja senten l´arribada. Passem pel costat del càmping, segur que Txema, Xavi i Pedro ja son dormin, penso en fer un crit però no tinc forces. Al fons ja veig les llums de Benasc, no m´ho puc creure ja hi som, una noia de la organització ens indica el camí per arribar, vaig amb Pol i amb Jorge un noi de Sabadell que va fer la segona part de la trail amb nosaltres. Ja veig el polisportiu de Benasc, ja veig l´arribada, com havia de ser tant Jorge com jo deixem passar primer al Pol que havia sigut el nostre guia des de el Coll de Salenques. Ara si que ja res ens podia treure la nostra satisfacció, erem a Benasc 1138 m CP11 Km 64 i havíem tardat la “friolera” de 17 h 54´04´´. Em vaig seure, un noi molt amable de l’organització em va treure la tarja de control i amb va preguntar si volia alguna cosa, en aquell moment no volia res, sol volia gaudir del moment, sol volia pensar que era FINISHER de la 1ª Edició de l’Ultra Trail de l’ Aneto, alguna llàgrima se’m va escapar dels ulls, eren ja les 5 de la matinada i no tenia forces ni de plorar d’alegria.
Vaig patir molt, però molt, no crec que aquí hagi pogut expressar el patiment que vaig arribar a passar, també he de dir que aquest patiment no sé com hagués sigut si a la Collada de Salenques el Pol no hagués estat al meu costat... MOLTES GRÀCIES POL! També felicitar a Pedro, tot un crack! És va comportat com un campió i va seguir el ritme d’ aquests dos monstres de la muntanya el Txema i el Xavi, per aquests dos això va ser un petit entrenament de cara a la Ultra Trail del Montblanc, nens aneu en molt compte i torneu amb la camiseta de finisher val?. Fins la propera!

Pujada al Bartolo

2008-07-22T10:10:00.000+02:00

La marxa al Bartolo (24 Km) és una prova de fons per muntanya molt singular pel seu recorregut, ja que parteix del mateix centre de Benicàssim i ràpidament s´endinsa al bonic paratge natural del Desert de les Palmes i té el seu final a la bonica platja de l´Almadrava a Benicàssim. La prova té un desnivell acumulat de 1.054 m en pujada i 1.070m en baixada.
La sortida va ser a las 7,00 AM davant la Església de Sant Tomàs, ràpidament ens enfilem per una sendera paral·lela a la autopista per arribar al parc natural del Desert de les Palmes, a partir de aquí comença una llarga pujada fins l’Ermita del Carme on està situat el primer avituallament, la pujada es fa a través d’una pista ampla però amb molta pedra solta. La part final de l’ascenció es fa per un sender molt tècnic amb molts trams de grans pedres que dificulten molt el podre córrer. Durant la pujada es per bastant temps ja que al fer-se la major part per senderes és difícil avançar i si no has fet una bona sortida és difícil remuntar. Després d’1h 42m em planto a la Creu, segon avituallament, dos minuts més tard arribo al cim de Bartolo (Km 12). A partir d’aquí comença una baixada de 5 Km per una pista ampla però molt pedregosa que fa que no puguis despistar-te ni un segon fins arribar a la Font Tallà, tercer avituallament. Un altre cop ens enfilem per un sender molt estret fins arribar al Molló de les Agulles ( Km 19). Els últims 5 Km són una baixada continua fins la platja d´Almadrava, s´ha d’anar molt amb compte amb el primer Km ja que és una sendera molt perillosa. Durant aquet Km de baixada vaig perdre molt temps ja que era impossible avançar a ningú, la meva intenció era baixar de les tres hores així que un cop va acabar la sendera vaig apretar les dents i vaig accelerar el ritme. Al final vaig creuar l´arribada amb un temps de 2 h 57 m 39 s, objectiu assolit i el que és més important em vaig trobar molt bé durant la marxa i vaig acabar amb unes sensacions molt bones. Ha sigut un bont test de cara a l’Ultra Trail del Aneto que es celebra el proper dissabte 19 de Juliol a Benasc.

Subida al Pedraforca

2008-06-28T18:50:00.004+02:00

Mis piernas todavía no estaban recuperadas de los 50Km de la nocturna Fredes- Paüls y yo ya estaba pensado en la próxima aventura. Esta vez nos había convocado de nuevo Txema y su intención era llevarnos a la cima del Pedraforca. No tuve que pensarlo dos veces, adelanto un día mis vacaciones y rumbo a Saldes.
Nos reunimos los cuatro valientes que el próximo día 19 de Julio vamos a estar en Benasque, Txema, Xavi, Pedro y Zuri. La salida fue a las 6 de la mañana y en Barcelona llovía a cantaros. Tal como nos acercábamos a Berga el cielo estaba más despejado y los primeros rayos de sol asomaban entre las nubes. A las 8,00 llegamos a la Plaza de Saldes y el cielo estaba prácticamente despejado, perfecto día para la ascensión.
He de reconocer que tenía mucha ilusión por subir al Pedraforca pero también reconozco que tenía bastante miedo a la grimpada final. A las 8,30 en punto salimos rumbo a la cima, desde el primer momento me puse delante y marque el ritmo siempre con un ojo en el GPS pendiente de que el camino fuera el correcto. Muy pronto el sendero empezó a empinarse y de que manera, como podéis imaginar pronto me quede solo pero eso si en ningún momento perdí la paciencia, seguí poco a poco a mi ritmo y después de una subida me plante en el Mirador de Gresolet (1530m). Allí nos reagrupamos de nuevo los cuatro y en unos 15 minutos nos plantamos en el Refugio Lluís Estasen (1640m). Seguimos el sendero, cruzamos el canal de Riambau y giramos a la izquierda hacia la gruta de les Orenetes, aquí será el inicio de una fuerte subida por el canal de Verdet (1950m). La subida es dura, muy dura, como paso anteriormente Txema seguido de Xavi y de Pedro tiraron hacia arriba con decisión, yo de nuevo fui subiendo a mi ritmo sin desfondarme en ningún momento y con un solo pensamiento, llegar al Pollegó Superior. Llegamos a la collada de Verdet (2270m), foto de rigor, un pequeño descanso y la parte que mas temía la grimpada. Txema me obligo a colocarme detrás de el y empezó la temida grimpada. En ningún momento tuve miedo pero si mucho respeto a los grandes bloques de piedra que poco a poco iba escalando, fuimos ascendiendo varios picos y cada vez iba cogiendo mas confianza, finalmente llegamos a la cima el Pollegó Superior (2497m), había conseguido realizar mi primer pico. Foto de rigor y sin perder un minuto empezamos el descenso, un primer trozo bastante técnico y después la temible tartera. Tanto Pedro como yo al empezar la tartera estábamos “acojonados” pero rápidamente Txema y Xavi se encargaron de darnos una rápida lección de cómo teníamos que bajar por una tartera. No tardamos mucho tiempo en poner en practica nuestro rápido aprendizaje y al momento estábamos saltando como cabras salvajes tartera hacia abajo siguiendo muy de cerca a Txema y Xavi. El tramo final de la bajada lo hicimos por un sendero de tierra que como muy bien dijo Pedro parecía una autopista comparado con la tartera. A las 12,00 llegábamos a la Plaza de Saldes, habíamos tardado 3h30m, seguro que sin mi ellos hubieran realizado un tiempo mucho mejor, pero también es seguro que conmigo se rieron un montón, o no Txema?.
Para celebrar el éxito nos fuimos a Sant Corneli, en el restaurante Santa Bárbara hicimos un bocata una cervecita, jajajajaja (os veo la cara a los tres) y de vuelta a casa.
Chicos, un placer nos vemos en la Ultra Trail del Aneto.

http://picasaweb.google.es/fotosfernandozurita/FotosPedraforca

XII Travesía Nocturna Fredes- Paüls

2008-06-23T12:06:00.009+02:00

Una gran nocturna!!! Sin lugar a dudas a sido mi primera participación y puedo asegurar que no será la ultima. De nuevo me gustaría destacar por encima de todo la organización de la travesía, maravillosa, un diez de nuevo para la UEC TORTOSA en todos los sentidos, salida, llegada, avituallamientos y sobre todo en el marcaje del circuito, todos los puntos conflictivos estaban muy bien señalizados.
A nivel personal decir que estoy contento de mi participación, he conseguido terminar que era mi objetivo con un tiempo de 8h 17´, en próximas ediciones seguro que tendré la oportunidad de poder mejorar este tiempo.
A las 18,00 horas puntuales se dio el pistoletazo de salida, esta vez me acompañaba Jordi un sobrino de Tortosa , era su primera carrera y para el un gran reto personal. Salimos con un ritmo aceptable, la travesía era muy larga y había que dosificar bien las fuerzas. Los primeros 10 Km hasta el avituallamiento de Vallcanera los hicimos junto algunos compañeros de UEC de Tortosa. A partir de hay vi a Jordi algo tocado, seguía el ritmo pero cada vez con mas problemas. Seguíamos poco a poco y con mucha cautela, nos juntamos con dos corredores de Alcañiz (no recuerdo sus nombres), uno de ellos participaba en la travesía por tercera vez consecutiva y se conocía el terreno como la palma de la mano. Bajando la pista hacia el avituallamiento de la Cova del Vidre vi como Jordi ya se quedaba, mal asunto, estábamos en el Km 18 y todavía nos quedaban ocho para llegar a Caro. Esos ocho Km fueron de sufrimiento constante, hay nos dejamos la mayor parte del tiempo final, en una de la muchas paradas que realizamos Jordi se dio cuenta que no podía seguir y que en Caro daría por finalizada la travesía. Y así fue, un par de Km antes de llegar al control de Caro decidió parar y poner fin a su aventura, un coche de la organización lo acerco hasta el punto de control.

Vamos que me encontraba en el Km 25, solo, quedaban 20 Km y con la noche que se había echado encima. Era tan grande la ilusión por terminar la travesía que comí algo, me hidrate bien llene mi mochila de agua y a seguir. La salida de Caro fue sobre las 23,00, Salí junto otro corredor de La Senia, también iba solo y juntos realizamos toda el trayecto hasta Paüls, arrancamos con fuerza desde Caro y la subida al Coll de Llinars la hicimos a un buen ritmo, la bajada hacia Clotes también la realizamos bastante rápido. Desde Clotes al Coll de la Enrallolada es un terreno bastante pedregoso, las piernas ya empiezan a sentir los Km acumulados (unos 38), una vez en la cima ya solo quedaba el descenso, pero que descenso, a mi me gusta mucho bajar, rápidamente me lanzo hacia abajo pero he de reconocer que no fui capaz de correr durante mucho tiempo, piedras sueltas, un sendero estrecho en muchos tramos y para colmo una ligera torcedura de tobillo hicieron que el descenso fuera bastante lento. Por fin a lo lejos vemos las luces de Paüls, contentos y orgullosos encaramos la pista que nos conduce hasta el albergue. Miro mi GPS, exactamente marca 45,020 Km son ya las 2 de la madrugada. Atrás han quedado 8 horas, en ese tiempo he sufrido mucho y he tenido que apretar los dientes mas de una vez, he visto como Jordi abandonaba triste pero también contento por haber llegado a Caro, vi a un compañero de Alcañiz lleno de heridas sufridas después de una aparatosa caída, pero también he de reconocer que he disfrutado mucho, ha sido un recorrido maravilloso y una experiencia inolvidable. Seguro que el próximo año repetiré, SEGURO.
Podéis ver mas información de la Travesía en http://trailuec.blogspot.com/

Villa Olímpica

2008-06-16T08:42:00.000+02:00

Ultima carrera de asfalto de la temporada. Muchos compañeros del C.A.Running nos reunimos en la Av Icaria de Barcelona ya que la Cursa de la Villa Olímpica coincidía con la ultima jornada del Atleta 10. La competencia siempre existe y más en la ultima jornada cuando muchos compañeros se juegan alguna posición en la clasificación general del Atleta 10.
Yo personalmente lo tenia todo decido y mi puesto estaba ya asegurado antes de la carrera. Mi intención era hacer una carrera bastante tranquila, dedicarme a rodar a un ritmo no demasiado alto, en estos momentos estoy mas volcado en los éntrenos de montaña, preparando la Fredes- Paüls del próximo fin de semana y con la mirada puesta en la Ultra- Trail del Aneto.
La salida como siempre fue rápida, a diferencia de otras veces yo salí con un ritmo bastante lento, quería mantener un ritmo constante toda la carrera no como otras veces que los primeros Km los realizo muy rápido y luego al final de la carrera acuso el esfuerzo. Y así fue conseguí un buen ritmo, mas elevado que lo que yo imaginaba y por el Km 5 pasaba con un tiempo de 20´42´´, personalmente he de reconocer que me sorprendió, pensaba que no seria capaz de aguantar ese ritmo de 4´12´´ pero poco a poco iban pasando los Km y me seguía encontrando bastante bien. Al final crucé la meta con un tiempo de 41´56´´ para mi una muy buena marca a estas alturas de temporada.

Media Maraton de Montaña Bellver-Prullans

2008-06-02T14:30:00.005+02:00

Por primera vez este fin de semana se disputaba la 1 Carrera de Montaña y 1 Media Maratón de Bellver y Prullans- Espai Kilian. Un gran homenaje a un joven chaval, Kilian Jornet que con 20 años ya ha sido campeón del mundo de montaña en dos ocasiones. La carrera se disputaba en plena Cerdanya donde este joven pero gran campeón dedica horas y horas a duros éntrenos. Estaba en su casa, en su terreno pero el se dedico a disfrutar de la carrera y lo que es más importante a que disfrutara toda la gente que se había reunido allí.

A las 9 de la mañana después de una pequeña confusión con los disparos de los petardos empezamos nuestra pequeña aventura por las montañas de la Cerdanya (38 Km para la carrera larga y 25 Km para la media). Un Km por las calles de Bellver y rápidamente campo a través, montaña hacia arriba, por momentos creí que llegaríamos a tocar el cielo, la subida era dura el terreno estaba muy mojado y había que tener mucho cuidado con no resbalarse, una vez en la cima avituallamiento, seguimos por una pista plana pero llena de barro y charcos para empezar una bajada hacia Prullans, en el pueblo segundo avituallamiento, seguimos bajando entre prados húmedos y subiendo algún pequeño repechon que las piernas ya empiezan a notar (Km 11). Seguimos por un pequeño sendero que sigue paralelo a la carretera nacional hasta llegar al puente donde cruzamos él rió Segre. A partir de ahí entramos en un terreo rompe piernas, pequeñas subidas y bajadas por pistas anchas pero muchas veces llenas de agua y barro. Finalmente la bajada hacia Bellver y la llegada al polideportivo, mi tiempo 2h 38´09´´, contento pero cansado, puesto 21 en la clasificación general pero un meritorio 4 puesto en la clasificación de veteranos.
Destacar también la gran participación de algunos compañeros del C.A. Running, David Serra en la media entro en el puesto 14, Txema Colomer y Xavi Capdevila entraron en una meritoria 6 y 7 posición con un tiempo de 4h 03´40´´ y pisándoles los talones Manuel Muñoz, el gran Robin con un tiempo de 4h 14´49´´ eso si, con tour turístico por Bellver incluido. También me gustaría destacar la carrera de Pol Durán con 2h 42´ 39´´, con él realice la mayor parte del recorrido, un placer Pol.

Pujada a les Dues Pedres

2008-05-26T12:02:00.002+02:00

Lluvia, barro, niebla, aire y litros y litros de agua por metro cuadrado, esta podría ser tranquilamente la crónica de la carrera.

Mañana muy muy lluviosa en Santa Coloma, si ya de por sí la Pujada a les Dues Pedres es dura, la lluvia hizo mucho mas dura la prueba de 12 Km. A las 9 en punto de la mañana se dio la salida a la prueba, los primeros 2 Km transcurren por caminos de tierra amplios, es partir el Km 3 cuando empiezan los senderos por las montañas y fue entonces cuando hizo aparición la lluvia, hemos corrido entre barro, charcos, lluvia, niebla y mucho viento, la carrera se hacia durísima teniendo en cuenta que a partir de hay entras en un terreno rompe piernas para finalizar con la subida a lo alto de la urbanización, los últimos tres Km son un descenso constante pero muy peligroso debido a la lluvia que caía hasta las Pistas de Atletismo de Antonio Amoros, lugar donde esta situada la meta. Mi tiempo final 55´43´´ logre mejorar mi marca con dos minutos respecto al año anterior eso si empapado hasta los… pelos. Al final una buena ducha y lo mas importante un buen bocata y una buena cerveza junto a Robin, Xavi, David, Pedro y Celia, eso si todo pasado por agua, lastima que nadie había pensado en la lluvia, no había ningún sitio donde refugiarse. Seguimos con la montaña el próximo día 1 Junio en la Cerdanya.

Cursa Sant Isidre Cardedeu

2008-05-20T09:30:00.001+02:00

Sinceramente creo que se nota que los objetivos de la temporada están cumplidos, a estas alturas el calor ya empieza azotar los éntrenos y cada día que pasa se hace mas duro salir para hacer unos Km. Y como no, eso se noto el domingo en la cursa de Sant Isidro en Cardedeu, 10 Km muy llanos y la mayoría de ellos sobre caminos de tierra con la falda del Montseny a nuestras espaldas. Mi tiempo final 44´15´´ a una media de 4´26´´, a estas altura y tal como me encuentro a día de hoy doy por bueno el tiempo realizado. Si miro la clasificación creo que ninguno de los componentes del C.A.Running realizo un buen tiempo, a estas alturas de la temporada como decía antes creo que todos hemos cumplido ya nuestros objetivos. Ahora solo me queda pensar en hacer alguna carrera de montaña y poder disfrutarla al máximo. El próximo 1 de Junio me desplazare hasta la Cerdanya junto otros compañeros del club para participar en la 1ª Cursa de Muntanya de Bellver- Prullans, yo personalmente voy a participar en la media maratón. También tengo mucha ilusión en poder participar el próximo día 21 de Junio en la travesía nocturna Fredes- Paüls que atraviesa los puertos de Tortosa- Beseit.
En cuanto a la carrera de Cardedeu como he dicho anteriormente doy por bueno el tiempo realizado, esta lejos de mi mejor marca pero creo que a estas alturas esta bastante bien. Los primeros 5 Km los pase en 21´20´´, a partir de ahí mi ritmo descendió algo y realice la segunda parte de la cursa a un ritmo mas lento, pero eso si siempre sintiendo en mi oreja los latidos de la respiración del Manel, no hubo manera de dejarlo atrás (bravo Manel). Al final lo dicho 44´15´´ contentos por el tiempo y mas contento por compartir otro día con todos los compañeros del C.A. Running.

Cursa Social Club Atletic Running

2008-05-01T19:24:00.001+02:00

Fue un día magnifico, acompaño el tiempo y la gente no fallo. Por una horas el Forat del Vent se vistió de gala para recibir a todos los socios de C.A. RUNNING y como no a todos los familiares y amigos. La organización perfecta, una vez mas un diez para la junta directiva, el marcaje del circuito extraordinario en ningún momento tenias la sensación que te podías perder, la bolsa de obsequios, completa para ser una carrera totalmente gratis y por ultimo el desayuno con todos los compañeros fenomenal, creo que lo mejor de la matinal. FELICIDADES A TODA LA JUNTA.
A nivel personal estoy muy satisfecho de mi participación, acabe en el puesto 19 con un tiempo de 46´03´´, rebaje mi marca del pasado año en 5´, acabe la carrera cansado pero con la sensación de haber podido ir mas en los primeros Km de bajada. Bueno el próximo año se intentara. Salud y Km.

Cursa Bombers 2008

2008-04-07T12:40:00.000+02:00

Me gustaría dedicar las primeras palabras de esta crónica a dos compañeros, si si sois vosotros Txema y David, ellos celebraron el día antes de la cursa en una fiesta su 40 aniversario, espero de verdad que podáis celebrar muchos más. FELICIDADES CHICOS.
Después de casi 20 días parado debido a una pequeña intervención quirúrgica, afrontaba la Cursa del Bombers con muy pocos días de entreno pero con la intención de hacer el mejor tiempo posible.
Hacia unos 15 días que había comenzado de nuevo a entrenar y sinceramente las sensaciones no eran demasiado buenas. Nos encontramos a las 9 de mañana varios compañeros del Running y nos así nos dirigirnos todos juntos hacia la salida. Tenia la intención de salir junto al Pere y seguir su ritmo. La salida fue bastante rápida y pudimos colocarnos bien y salir sin ningún incidente destacable, pasamos por el Km 2,5 en 10´19´´, a partir de hay me quede solo, no podía seguir el ritmo del Pere y decidí bajar un poco el ritmo, mis piernas empezaban a notar la falta de entreno. El paso por el Km 5 fue de 22´00´´ discreto pero bueno para mi estado de forma actual. La segunda parte de la carrera la conseguí hacer un poco más rápido en 21´20´´. Mi tiempo final fue de 43´20´´, buen tiempo teniendo en cuenta que el entreno no había sido el adecuado, solo 2´30´´por encima de mi mejor marca, incluso al final de la carrera me encontré algo mejor y conseguí realizar él ultimo Km en 3´49´´.

Marató de Barcelona

2008-03-03T17:45:00.003+01:00

Cuando las cosas se hacen bien, los resultados llegan y suelen ser buenos pero además cuando te rodeas de gente que te enseña y te ofrece toda su experiencia los resultados aun son mejores y eso me ha pasado a mí. He intentado entrenar al máximo y escuchar los consejos de esas personas que tienen mucha mas experiencia que yo en el running. El resultado tenía que ser bueno y lo ha sido 3h 21m 12s.

Si miro hacia atrás recuerdo todos los éntrenos realizados durante estos últimos meses, esas subidas al castillo de Montjuic los martes a las 6 de la mañana a un ritmo infernal encabezadas por David y seguidas por Pedro, Robin, Txema, Carles, Pere, Manel, Ángel, Xavi, Alfredo, Rafa…. Esas series los miércoles por la tarde junto a Manel en el Pau Negre, las salidas nocturnas de los jueves y esas tiradas de los sábados y domingos, acabadas como con un buen almuerzo. Tantos Km recorridos con un solo objetivo, realizar una buena maratón en Barcelona el día 2 de Marzo.

Habíamos hablado mucho con Manel del ritmo que teníamos que llevar durante la carrera, yo prefería marcarme la meta de 3h 20m mientras él era más ambicioso y quería llegar a 3h 15m, sinceramente a mí también me gustaría llegar a las 3h 15m así que decidimos que según el ritmo y el cansancio actuaríamos.

Después de una semana con bastantes nervios llego el gran DIA, sinceramente la noche de sábado al domingo conseguí dormir 6 horas. Me levante muy temprano a las 5,30 y realice un desayuno fuerte pero liguero, a las 7 había quedado con Manel para tomarnos un café pero realmente fui incapaz de tomármelo, me paso un poleo a duras penas, estaba nervioso muy nervioso, tenia ganas de empezar a correr. A las 7,30 nos encontrábamos con otros compañeros del club en el taller de Rafa y de allí nos dirigíamos a la fuente de Montjuic para realizar la foto de rigor. A las 8,10 me despedía de mis compañeros antes de entrar en el cajón, allí me separaba de Rafa, Txema, Carles, Robin, David y Pedro un fuerte abrazo y el deseo que todos pudiéramos cumplir nuestros objetivos.

A las 8,30 en punto suena el disparo, tardamos 36 segundos en cruzar la línea de salida pero una vez cruzada enseguida encaramos la carretera de Sants a un buen ritmo. Pasamos por el Km 5 en un tiempo de 22´56´´, seguimos camino de plaza Espanya, allí bajo una multitud de gente distingo a Nato animando como un loco, pasamos el Km 10 en 45´19´´, allí también encontramos a Jordi, Cristina, Isma, Marta y Gemma con todos los niños animando a tope, unos metros después encuentro a David, él nos facilita nuestro primer gel. En el Km 11,30 veo a Mati y Cinta por primera vez, sus ánimos me ayudan a subir el Paseo de Gracia a un buen ritmo, Manel me comenta que vamos bien de tiempo. Pasamos Diagonal, Paseo San Juan, Travesera y Avenida Gaudi, el ambiente es impresionante y en muchos puntos la gente llena la calzada. En el Km 18, en la calle Mallorca veo a Toni, Montse y Sara también dando ánimos, un Km después en la Meridiana me encuentro de nuevo con Mati y Cinta, fue una sorpresa muy grata ya que no esperaba verlas en ese punto. Giramos a la derecha y bajamos Felipe II, antes de cruzar el puente y acceder a la calle Guipúzcoa encuentro a Jesús y a Emilio, era el Km 20 y tomo mi segundo gel. Vamos que sin darnos cuenta nos había plantado en la media maratón Km 21,097, nuestro tiempo 1h 36´29´´, si somos capaces de doblar en la segunda media acabaríamos por debajo de 3h 15´. Sabíamos que eso era imposible así que debíamos seguir a nuestro ritmo, el paso por la Plaza las Glorias fue muy bonito, ambos lados de la carretera estaban poblados de publico, como no entre todo ese publico de nuevo Mati y Cinta gritando como locas, también pude ver a Merçe la mujer de Manel haciéndonos fotos y unos metros después encontramos de nuevo a Cristina, Isma, Marta y Gemma con todos los niños animando a tope, Jordi nos sigue durante unos metros y nos ofrece un poco de agua. Seguimos Gran Vía y giramos por Rambla Prim, Km 25, creo que aquí pase mi peor momento, en el avituallamiento me hidrate mucho, me comí un trozo de plátano y seguí detrás de Manel, al llegar de nuevo a Diagonal seguía tocado, poco a poco me fui recuperando. Al paso por el Km 30 nos tomamos el tercer gel, de nuevo me hidrate mucho y comí algo, los ánimos de todos los compañeros del Running me hicieron sacar fuerzas para continuar, durante unos metros nos acompaño Jesús dándonos muchos ánimos tanto a mi como a Manel. Pasamos por el Km 31 y nos encontramos a Xavi caminando, seguimos y al paso el Km 32 Manel me dice “esto ya esta, nos faltan los últimos 10 y ya los hicimos el sábado pasado” nos miramos y nos reímos, los dos vamos ya tocados, decido tomarme otro gel. Poco a poco me voy recuperando, en el Km 33 se une a nosotros Rafa, nos grita “seguirme, os quiero aquí a mi lado”, lo difícil era seguirle, lo intento pero veo que Manel se descuelga Rafa habla con Manel y este le dice que tiremos, Rafa me propone que siga a su lado, el tira de mi y buscamos las 3h 15, por un momento pienso en decirle que si pero luego me doy la vuelta veo a Manel unos metros atrás y decido quedarme allí y reservarme. Pasamos el Km 35 y me paro, como, bebo y sigo, unos metros después justo debajo el Arco de Triunfo veo a Mati y Cinta, me paro de nuevo y le pido el Reflex, roció mi rodilla izquierda y sigo, aprovecho y me tomo mi último gel. En este espacio de tiempo Manel había pasado delante de mí, sigo mi ritmo y me doy cuenta que él va bastante lento, al llegar a su altura veo también a Carles, sigo junto a Manel y al llegar a Plaza Catalunya veo que se había quedado de nuevo unos metros, me giro unas cuantas veces e intento animarlo el me dice que tire que va tocado. Sin duda fue el momento mas critico de la carrera, habíamos hecho 36 Km juntos y veía que tenia que seguir solo, Manel seguía a su ritmo y estaba seguro que no se descolgaría mucho y así fue. En la parte final me encontré bastante fuerte, en la calle Ferran me coloque al lado de Carles, poco a poco iban cayendo los Km, ya estábamos en el 38. Seguí a mi ritmo baje las Ramblas encare el Paral.lel y a la entrada de Ronda San Pau encontré a David, estaba bástante tocado pero avanzaba poco a poco como un gran campeón, sin rendirse. En la esquina con la calle Urgell encontré de nuevo a Venturiqui y a su padre animando, tuve incluso tiempo de saludarlos me encontraba bien y con fuerzas para afrontar los últimos dos Km. A la mitad de la calle Sepúlveda veo a Pere, estaba haciendo de liebre a muchos compañeros, me llevo durante unos metros y luego se pego a Carles que venia por detrás mío, sin duda sus ánimos me dieron aun más fuerza para afrontar ese pequeño repecho que hay al final de la calle Sepúlveda, llegaba al Paral.lel y me encontraba bien dispuesto a disfrutar la entrada a la meta. De nuevo vi a Mati y Cinta dando sus últimos ánimos, era feliz y por momentos alguna lágrima se derramo en mi cara. Pere me dejo justo en el Km 42, crucé las torres venecianas y afronte los últimos 100 metros feliz, contento con la satisfacción de conseguir mi objetivo. Mi tiempo final 3h 21m 12s. Al final Manel se recupero muy bien y entro con un gran tiempo 3h 23´35´´ FELICIDADES CAMPEON.

Pero al final todos acabamos la maratón, tanto Pedro como Txema, Robin, Xavi, David, Rafa, Carles, Angel y Manel quizás todos no consiguieron sus objetivos pero creo que eso lo dejamos en un segundo plano, unos han sufrido mas que otros pero al final todos hemos sido unos campeones y hemos aguantado hasta el ultimo metro. Mención a parte merece la actuación de otros compañeros que estuvieron en el Km 30 aguantando el calor y ayudando a todos los maratonianos y como no de esa pequeña pero gran liebre que tuvimos casi todos en los últimos Km, me refiero a Pere (el Negre) con su aliento nos ayudo a muchos de nosotros a soportar mejor los últimos Km. no hiciste la maratón pero eres tan campeón como todos nosotros. Y por esa mención especial a Mati y Cinta, ellas dos a su manera también hicieron su maratón, con su aliento en cinco puntos diferentes del circuito han contribuido a que yo pudiera mejorar mi marca. En fin gracias a todos.

Ah!!! Se me olvidaba, luego nos reunimos unos cuantos para celebrar el día, simplemente el hecho de que todos hubiéramos terminado la maratón era una buena celebración, pero de paso también aprovechamos la ocasión para celebrerar el cumpleaños de Lourdes. Que cumplas muchos más.

Mitja marató Gava-Castelldefels

2008-02-18T13:58:00.003+01:00

Segunda media maratón en una semana y de nuevo por segunda vez consecutiva he conseguido rebajar mi marca 1h 28´27´´. A diferencia que en Barcelona esta vez salí yo solo, la ida hacia Castelldefels la hice rápido, pase los 10 Km en 40´35´´, esto me hizo pensar en realizar una muy buena marca. Pero no fue así, la vuelta fue mucho mas duro de lo esperado, durante varios Km el viento aunque no muy fuerte pego de cara y eso me paso mucha factura, fui marcando cada vez un poco mas de tiempo de lo esperado en cada Km, era consciente de ello pero también era consciente de que podía volver a superar mi marca. Al final la llegada a meta donde estaban Mati y Cinta animando fue rápida y logre bajar la marca en 17´.
Quedan 15 días para la maratón y creo que he llegado a mi mejor momento de forma, voy a intentar rodar durante estos días y alimentarme lo mejor posible para intentar rebajar mi marca en maratón lo máximo posible. Creo que estoy en condiciones de conseguirlo. Nos vemos después de la maratón

Mitja Marató Barcelona

2008-02-11T13:18:00.001+01:00

Era la media elegida para hacer una buena marca, había que aprovechar todo el entreno que estoy realizando de cara a la maratón. Estaba en casa, en Barcelona con un buen circuito urbano y un día soleado, mis piernas tenían que hacer el resto. Y así fue, todo salió perfecto, a diferencia de Sant Antoni el ritmo fue el adecuado desde el principio 4´10´´ ni más, ni menos y el resultado fue el esperado, nueva marca en media maratón 1h 28´39´´.
Los éntrenos orientados a la próxima maratón de Barcelona están dando sus frutos, si hace un mes rebajaba mi marca en 10 Km ayer lo hacia de nuevo en la media maratón y espero que el próximo día 2 de marzo pueda decir lo mismo de la maratón.
La carrera no tuvo mucho misterio, teníamos las ideas muy claras con Manel y simplemente teníamos que seguir el guión. La salida junto a Manel, Xavi y Alfredo fue algo lenta 4´23´´el 1 Km pero pronto cogimos el ritmo de carrera. Poco a poco fui tirando junto a Manel hasta que en el Km 7 nos quedamos los dos solos. Pasamos por el Km 10 con un buen tiempo 41´45´´, todo hacia pensar que si seguíamos igual nuestro tiempo final seria bueno. Y así fue, seguimos con un buen ritmo hasta el Km 19,30, allí Manel me dijo que le había cogido flato, intente animarlo para que no se descolgara demasiado y sacando fuerzas de donde ya no quedaban, logro cruzar la meta con tan solo 13´´de desventaja sobre mí. Bravo Manel sufriste como un campeón los últimos Km pero valió la pena, su tiempo final 1h 28´52 ´´, no hizo marca por segundos.
No me gustaría acabar la crónica sin mencionar dos grandes marcas, la de David Segarra 1h 22´15´´y la de Manuel Muñoz (Robin) 1h 22´28´´ Felicidades chicos.

Fotos Maraton de Florencia

2008-02-06T16:00:00.000+01:00

Aqui cuelgo dos fotos maravillosas de la Maraton de Florencia. La primera sobre el Km 26 en la Plaza del Duomo, una foto maravillosa, la segunda en la Piazza Santa Croce justo antes de cruzar la linea de llegada junto a David y Enric, nuestra felicidad es enorme aunque la cara del Enric habla por si sola. FELICIDADES

Cursa Barri Sant Antoni

2008-01-14T13:02:00.000+01:00

Después de concluir la maraton de Florencia me había propuesto prepararme al máximo para esta carrera, para mi es una carrera especial ya que hace 2 años fue la primera que realize. Mi intención era intentar bajar la barrera de los 40 minutos, sabia que era una tarea complicada pero había que intentarlo. Mi tiempo final 40´52´´, no pude conseguirlo pero para mi es un gran tiempo ya que rebaje en 28´´ mi anterior marca 41´19´´ conseguida el año pasado tambien en Sant Antonio.

Una vez mas salí junto Alfredo, esta vez también nos acompaño Manel. La intención era hacer la carrera juntos pero creo que nuestro error fue salir demasiado rápido. Hicimos los primeros 4 Km a una media de 3´45´´, yo personalmente en el Km 5 no puede seguir este ritmo, pase un pequeño bajón que luego pude recuperar y llegar a meta con un buen tiempo para mi 40´52´´. Manel siguió pero luego también pago el esfuerzo de una salida demasiado rapida para nosotros, su tiempo final 40´22´´ una buena marca.

Creo que en poco tiempo estaré preparado para poder bajar la barrera de los 40 minutos en 10 Km, mientras tanto seguiré entrenando para poder conseguirlo pronto.

Me gustaría acabar esta crónica mandándole un fuerte abrazo y un beso para Pili, ella en estos momentos se encuentra también haciendo una carrera mucho mas dura que las que realizo yo, seguro que con su entusiasmo y su esfuerzo luchara contra toda adversidad y lograra llegar a la meta. Mati, Fernando i Cinta. ANIMS PILI

San Silvestre 2007 "Cursa dels Nassos"

2008-01-01T20:21:00.000+01:00

Aquí cuelgo este vídeo de felicitación del AÑO 2008 que algunos compañeros tuvimos la suerte de grabar el día 31 de Diciembre en la "Cursa dels Nassos".

Mas que una carrera creo que fue una fiesta, lo pasamos genial y al final se consiguió el objetivo que Llorenç terminara la carrera y por debajo de la hora. No estábamos muchos pero los que estuvimos nos hicimos notar, Jordi, Jonathan, David Segarra, Carles, Josep Mª, Xavi, Manel, Llorenç, David su mujer Silvia y sus hijos Biel y Marti, encima tuvimos la suerte de que las cámaras de TV3 nos grabaran a todos juntos. Pues nada lo dicho FELIZ ANY 2008 y VISCA EL C.A. RUNNING.

Mitja Marató de Vilanova i la Geltru

2007-12-16T20:15:00.000+01:00

Una media muy dura la de Vilanova, a la dureza del recorrido hoy hemos tenido que añadirle la baja temperatura que había, a las 8,20 de la mañana cuando hemos llegado el termómetro del coche marcaba 3 grados, lo único positivo era que el cielo estaba totalmente despejado y quedaba la esperanza que hasta las 10 hora de la salida la temperatura remontaría algún grado.
Después de recoger el dorsal nos hemos resguardado del frió con Alfredo en la cafetería de un gimnasio que hay al lado del estadio, allí hemos compartido mesa con Celia, Pedro y Manel compañeros de C.A. Running.
Tenia muchas ganas de hacer una buena media ya que las dos anteriores tanto El Vendrell como Salou habían sido muy muy discretas. Siempre he oído decir que las mejores medias salen después de una maratón, había que intentarlo.
A las 10 en punto ha sonado el pistoletazo de salida, enseguida he intentado hacerme sitio para coger un buen ritmo, he pasado el Km. 1 en 4´23´´, el Km. estaba mal marcado y tenia uno 70m mas. He corrido junto a Manel hasta el Km. 2 hay el se me ha ido escapando, yo tenia claro que quería seguir un ritmo un poco mas lento. En el Km. 5 mi crono marcaba 20:59 a una media de 4´12´´ perfecto, quería intentar seguir este ritmo y en el Km. 10 he marcado 42:02, mi media seguía siendo de 4´12´´. Después de callejear unos Km. por Vilanova hemos empezado la parte mas dura, una carretera bastante larga y con subidas y bajadas constantes. En el Km. 15 seguía a un buen ritmo 1h 04´ a 4´16´´ y lo más importante es que me encontraba bien de fuerzas. Mi Forerunner 305 marcaba en ese punto kilométrico un desfase de 170 metros con los Km. marcados por la organización. En el Km. 17 entrábamos de nuevo en Vilanova, el final estaba cerca y no se podía bajar el ritmo. Al paso por el Km. 20 mi reloj marcaba un tiempo de 1h 25´28´´, tenia claro que podía batir mi marca conseguida en la media de Granollers el año pasado 1h 29´25´´, pero también me había dado cuenta que cuando mi Forerunner ha marcado el Km. 20 he tardado unos 270 metros en pasar por que había marcado la organización. Al final en la línea de meta 1h 30´34´´a una media de 4´18´´, todas mis ilusiones habían quedado en nada, pero estoy muy contento por como me encontrando durante la carrera. Mi Forerunner marcaba 21 Km. 290m, después de hablar con muchos compañeros que llevaban GPS hemos podio darnos cuenta que realmente la media era algo mas larga entre 280-300m.
Me gustaría felicitar al Manel por su buen tiempo y si no me equivoco mejor marcar 1h 28´54´´ este “chico” llegara lejos ja, ja, ja y también a Raúl un buen amigo que ha bajado también su marca 1h 25´18´´.

Maraton de Florencia

2007-11-28T11:08:00.000+01:00

Cuando en el mes de Marzo pasado termine la maraton de Barcelona, me moría de ganas de correr la siguiente, ahora que ya he terminado la segunda, solo pienso en el próximo 2 de marzo para hacer la tercera.

Creo que esta segura maraton a borrado a la primera por muchos motivos, todos mis compañeros coincidieron en decir que era una de las mejores maratones que habían corrido, perfecta en todo, en organización, recorrido, participación y como no en los regalos.

El viaje a sido maravilloso, es el primero con mis compañeros de C.A. Running y espero que no sea el ultimo.

El tiempo durante todo el fin de semana no fue tan malo como decían las previsiones ya que solo nos llovió el sábado por la mañana.

El domingo nos levantamos a las 6,15 de la mañana y desayunamos en el hall del hotel, a las 7,10 cojimos un taxi con dirección al centro de Florencia, una vez allí depositamos la bolsa en el guardarropía y cojimos un autobús hasta la salida. La espera fue larga, casi una hora, sobre las 8,30 entramos en los cajones de salida, allí nos despedimos de Robin, Xavi, Rafa, Txema y David, sus objetivos eran diferentes a los nuestro. Jordi, Enric y yo entramos en otro cajon. Después de 45m de espera sono el pistoletazo de salida, a partir del Km1 era una bajada bastante pronunciada, pasamos el Km 5 en 25´24´´ a una media de 5´04´´ m/Km, allí encontramos por primera vez a nuestra CLEKA particular. Un diez para todos/as ellos/as. Llevábamos un ritmo bueno, pasamos el Km 10 con 50,30m a 5´05´´m/Km, quizás un poco mas rápido de lo acordado pero nos encontrábamos muy bien, el el Km 15 hicimos 1h 16m 16´a 5´06´´m/Km. La media maraton la pasamos en 1h 48´37´´a 5,10 m/Km. Afrontábamos la segunda parte de la carrera, el Km 25 lo pasamos en 2h 09´50´´a 5´12 m/Km, allí vimos de nuevo y por cuarta vez a nuestras animadoras. A partir del Km 27, Jordi siguio con el ritmo marcado, Enric parecía seguir un ritmo algo mas lento y yo decidí segur a su lado. Pasamos el Km 30 con 2h 38´17´´a una media de 5´17´´m/Km, habíamos bajado algo el ritmo pero lo importante era terminar la maraton. Del Km 30 al 37 fue lo peor de la maraton, estos 7 Km transcurrían por un parque con muy poco publico, solo el avituallamiento del Km 35 nos alegro un poco el recorrido, lo pasamos en 3h 11´18´´a 5´28´´ aunque el ritmo seguía bajando poco a poco todavía veía la posibilidad de bajar de 4h. Cuando pasamos el Km 40 vi que ya casi era imposible dicho reto el tiempo era de 3h 47m 53´´ habíamos tardado 36´35´´en recorrer 5 Km. En el último Km nos encontramos con David, había sufrido un tirón y venia medio cojo, Enric y yo seguimos pero cuando faltaban pocos metros para la meta se pudo unir de nuevo a nosotros. Entramos los tres juntos fundidos en un gran abrazo, nuestro tiempo 4h 03´27´´.

Me gustaría felicitar a todos mis compañeros, a Txema, Rafa, Robin y Xavi no bajaron de las tres horas pero su tiempo fue maravilloso, seguro que en Barna lo vais a conseguir. A David que cojo como iba lucho hasta el final y pudo cruzar la linea de meta. A Jordi que consiguió batir su marca y por supuesto a Enric por terminar su primera maraton. Como decía Jordi durante la carrera "ya eres un MARATONMAN"· Pero sin ninguna duda guardo mi mejor felicitación para nuestra CLEKA PARTICULAR, ellas y ellos a su manera también hicieron una gran maraton sus ánimos de diferentes puntos del circuito fueron muy muy importantes. GRACIAS A TODOS/AS POR ESTE MARAVILLOSO VIAJE.

Mitja Marato de Salou

2007-11-14T09:03:00.000+01:00

Segunda Media de la temporada y ultima carrera antes de la maraton de Florencia. No estoy contento con el resultado, el tiempo fue bastante pobre 1h 36´15´´, mi intención era intentar bajar el tiempo del Vendrell pero no fue así. La salida fue buena y las sensaciones eras positivas hasta el Km 9, hay sufrí un pequeño bajón del cual no fui capaz de recuperarme, no encontré ya el ritmo de carrera y los Km se me hacían cada vez mas duros. De todos modos estoy contento con la preparación de cara a la maraton, ahora tengo muy claro que saldré a 5m/Km tranquilo muy tranquilo y con la intención de terminarla no me importa si no bajo de las 3h 30´, para eso ya tendré tiempo el próximo mes de marzo en Barcelona. Estas dos semanas voy a intentar rodar muy tranquilo y acabar así bien la preparación para mi segunda maraton.

Nos vemos después de Florencia

Mitja Marato del Vendrell

2007-10-29T13:19:00.000+01:00

Primera Media Maraton de la temporada y bastante contendo del resultado 1h 32´20´´ a una media de 4,37 por Km. Había oído hablar bastante de esta carrera, muchos compañeros la han realizado varias veces y todos coincidían en la dureza de los 11 primeros Km. Y era bien cierto, lo puede comprobar yo mismo y en especial mis piernas. Quería salir a una media de 4´20´´, lo conseguí hasta el Km 8 siguiendo a Ángel pero después me di cuenta que no podía mantener ese ritmo el resto de la carrera y baje a una media de 4´35´. El paso por el Km 10 fue bastante normal 44´31´´, en la segunda parte de la carrera intente acelerar algo la marcha pero rápidamente me di cuenta que tenia que seguir a mi ritmo y eso fue lo que hize además se me complico un poco la cosa al salirme una ampolla en un dedo de la pierna derecha, pude recorrer los últimos 11 Km en 47´51´´, en total mi tiempo fue de 1h 32´20´´. Satisfecho por mi rendimiento y también satisfecho por que mis horas de entreno de cara a la Maraton de Florencia están dando resultado. Agradecer el apoyo de David que estuvo en la linea de meta animándome hasta el ultimo suspiro. Gracias Venturiqui.

La próxima carrera sera el próximo día 1 de Noviembre " La Cursa de la Amistad" una carrera que cruza Barcelona de un extremo al otro, de Montjuïc al Tibidabo y ya por ultimo el próximo día 11 de Noviembre la Mitja Marato de Salou.

Cursa de la Barceloneta

2007-10-01T09:41:00.000+02:00

Después del paréntesis veraniego, hemos dado el pistoletazo de salida a una nueva temporada 07/08. Sin lugar a dudas el primer objetivo sera la Maraton de Florencia (25 noviembre) en la cual me gustaría rebajar el tiempo realizado en Barcelona 3h 30´28´´. Empecé lo entrenamientos a principios de Agosto a un ritmo muy suave, durante el mes de Septiembre los he ido intensificando poco a poco. Ayer celebre la primera carrera de la temporada "Cursa de la Barceloneta" de 11 Km, con un tiempo total de 47´12´´ y aunque baje en 3´mi marca del pasado año creo que es un tiempo bastante discreto. Me encontré mucho mas cómodo en la primera parte de la carrera, pase el Km 5 en 20´42´, realmente el esfuerzo realizado en los primeros Km paso factura en la recta final de la carrera. A partir de ahora voy a intentar intensificar cada vez mas los entrenamientos para mejorar todos estos tiempos. Por otra parte destacar que mi hija Cinta participo en la carrera de 800 metros. Era la primera carrera en la que participaba y después de una salida muy accidentada, donde hubo varias caídas, consiguió llegar a meta y terminar la carrera. FELICIDADES CAMPEONA.

Felicitats Nato

2007-08-01T22:24:00.000+02:00

Sin ninguna duda tengo que dedicar un pequeño comentario de mi modesto blog a un amigo que este pasado mes de Julio ha realizado toda una proeza. Su nombre Ramón de Gispert para los amigos NATO. El junto a un grupo de amigos ( a los que también me gustaría felicitar) alcanzaron el pasado día 17 de Julio la cumbre de uno de los picos mas dificiles de Europa, el Mont Blanc, sin lugar a dudas toda una hazaña. FELICITATS COMPANY

Final de Temporada 06-07

2007-06-21T13:44:00.000+02:00

Con la llegada del verano doy por concluida la temporada 06-07 y también doy por superada mi primera lesión, un esguince en el ligamento anterior, que me ha mantenido en dique seco durante unos 10 días.

A la hora de hacer resumen de esta temporada creo que todos los objetivos que tenia en el mes de septiembre se han cumplido con creces. He logrado bajar mi marca tanto en 10 Km como en 21 Km, dejándola en 41´18 ´´ y en 1h 29´25´´, pero sin lugar a dudas mi gran reto era hacer y terminar mi primera maraton y así lo hice y además con un buen tiempo para ser un principiante 3h 30´38´´. Sin duda estoy contento por todos estos tiempos conseguidos pero soy consciente de que aun puedo rebajarlos y ese sera mi gran objetivo para la próxima temporada.

La primera gran cita de la temporada sera el próximo día 25 de noviembre, mi segunda maraton. Nos desplazaremos con un nutrido grupo de compañeros del club C.A. Running para participar en la maraton de Florencia, desde luego no faltaran los ánimos de todas nuestra mujeres. Esto significa que a partir de mediados de Agosto habrá que intensificar y mucho el ritmo de entrenamientos, el objetivo esta claro acabar la maraton y bajar de las 3h 30´.

Como cierre de la temporada el próximo día 30 de Junio vamos a participar en la XI TRAVESÍA NOCTURNA FREDES-PAULS, es una travesía clásica que siguiendo el sendero GR7 cruza los puertos de Tortosa-Beseit de un extremo a otro, en total 50Km de duros senderos. La salida se realiza a las 6 de la tarde en la población de Fredes y la llegada... ya se sabe según las fuerzas. Podéis consultar la web de la Travesía.

http://www.uectortosa.org/webuec.htm

7ª Cursa de muntanya de Paüls

2007-05-28T11:37:00.000+02:00

Mi primera carrera de montaña y la verdad que me ha gustado muchísimo, creo que no hubiera podido elegir otra carrera mejor que la de Pauls. Tanto el recorrido como el paisaje como la organización han sido perfectos. Los parajes por donde transcurre la carrera son maravillosos, la subida a la Mola Grossa por el Forat de la Finalla es espectacular y la llegada al Piló a través de la Cresta es algo difícil de olvidar.
En cuanto a mi participación estoy contentó, tanto Alfredo como yo nos marcamos como objetivo acabar la carrera y disfrutar lo máximo del paisaje, el tiempo total fue de 3 horas 28 minutos y 15 segundos (23 Km).
La carrera fue muy dura, la mayoría de las subidas hay que realizarlas caminando, los senderos son estrechos y en muchos tramos muy pedregosos lo que impide poder correr. La bajada final desde el Pinar Ample a Pauls se hace muy dura. Son casi 4 Km de bajada continua, las piernas estaban ya muy muy doloridas y las rampas aparecieron en los gemelos. Finalmente la llegada a la Plaza Mayor del pueblo se hace ya mucho mas llevadera gracias a los aplausos de la gente que llena las calles, entre ellos como no mi mujer Mati y mi hija Cinta . Al final en la plaza del pueblo hubo un gran aperitivo-comida organizado UEC de Tortosa.

Podeis ver todas las fotos y clasificaciones en la web de la cursa.

http://www.uectortosa.org/cursa/cursa.htm

Cursa del Club Atletic Running

2007-05-06T18:37:00.000+02:00

Mas que una carrera creo que ha sido una fiesta, una gran fiesta. Ha sido mi primera cursa del Club Atletic Running y espero que no se la ultima, un recorrido precioso por uno de los mejores parajes de nuestra ciudad el Parc de Collserola .A nivel personal no estoy demasiado contento con mi actuación, era mi primera carrera de montaña y creo que eso lo he notado y mucho, mi tiempo ha sido de 50 min. (9420 m), muy discreto para mi opinión pero bueno espero mejorar en próximas ediciones. Lo importante era pasar una buena matinal y eso si lo he logrado.
Aunque sea un poco tarde me gustaría agradecer a la Junta Directiva de C.A.Running a su presidente i a todos los socios el gran recibimiento que me han dado en estos 5 meses que llevo el club. Gracias a todos de verdad.

Cursa Polular de La Llagosta 10Km

2007-04-13T09:50:00.000+02:00

Seguramente la ultima carrera de 10 Km de la temporada. Sinceramente pensaba que en La Llagosta no haría un buen tiempo, había disminuido mi ritmo de entrenamiento bastante y mi cabeza no estaba precisamente concentrada en la carrera pero había que intentarlo. Como siempre en la salida me acompaño Alfredo. Salimos rápido muy rápido y marcamos el 1 Km en 3´45´´difícil aguantar este ritmo pero había que intentarlo, el Km 5 en 20´02´´, estaba en tiempo de mejorar mi marca, entre este Km y el 8 perdí algo debido al dolor intenso que sentía en el costado, me recupere bien después de andar unos metros y volví hacer un buen tiempo en los últimos 2 Km. Pase la linea de meta con 41´25´´, solo 6´´ por encima de mi marca. El tiempo es muy bueno la segunda mejor marca de la temporada, lastima, si hubiera apretado un poco mas lo hubiera conseguido pero como he dicho anteriormente mi cabeza estaba en otro sitio. Dedicar este buen tiempo a mi madre Elena que se esta recuperando de una caída sufría hace una semana, va por ti mama, te quiero.

Podéis consultar la clasificaciones en http://www.atletisme.com/classificacions/lallagosta/res2007g.htm

MITJA MONTORNES

2007-03-25T18:11:00.000+02:00

Quinta media maraton de la temporada después de la de Vilanova i la Geltru, Terrassa, Granollers y Gava. El objetivo era claro aprovechar la buena forma que teníamos de la maraton y bajar la 1h 29m 25s de Granollers. El día se presentaba algo negro y al llegar a Montornes la temperatura era de 5º, mucho frío. Como siempre me presentado en la linea de salida con Alfredo, esta vez nos despistamos algo y nos colocamos muy atrás (algo raro en nosotros). Al empezar la carrera nos ha costado mucho coger el ritmo debido a la gente, pasamos el Km 2 en 9m 06s. Las sensaciones no eran muy buenas y sobre el Km 5 nos hemos dado cuenta que no estábamos muy finos. Al llegar al Km 8 las piernas han empezado a responder y hemos cogido un buen ritmo, me he visto fuerte y he ido tirando bien. El tiempo marcado al pasar por el Km 14 1h 1m 37s me hacia pensar en poder bajar mi marca, pero desgraciadamente en el avituallamiento que había entre el Km 15 y 16 un "buen hombre" se ha cruzado para coger un botellín de agua con tan mala suerte que he tropezado con el y me he ido al suelo, enseguida me he notado una rampa en el cuádriceps izquierdo, e intentado estirar al máximo y al final he conseguido seguir pero el tiempo perdido 3m ya era irrecuperable. He podido coger de nuevo el ritmo y llegar a la meta sin ningún problema, no he podido batir mi marca pero si he realizado un muy buen tiempo
1h 32m 01s.

MARATON DE BARCELONA ´07

2007-03-25T17:19:00.000+02:00

04/03/07 - Sin duda la mejor carrera en mi corta trayectoria de atleta (14 meses). Después de la carrera entendí todos los comentarios de mis compañeros de entreno durante todo este tiempo, “la ilusión de cualquier atleta es correr una maratón” rotundamente SI. Han sido muchos meses de esfuerzos y dedicación pensando en un solo día y con un solo objetivo acabar la Maratón de Barcelona´07. Al principio cuando me marque esta meta, (septiembre´06), mi gran objetivo era terminarla. Fueron pasando los meses intensificando las horas de entrenamiento y las carreras y cada vez me daba cuenta que podía hacer algo mas que terminarla, mi objetivo había cambiado, había que hacerla en menos de 3h 30m. Hay mucha gente que me ha aconsejado y me ha ayudado durante todo este tiempo pero sin duda si a alguien tengo que agradecerle su paciencia y su dedicación esa persona es Alfredo.Llego el gran día, después de hacerme la foto con todos mis compañeros del club C.A. RUNNING, nos colocamos en el cajón de salida, junto a mi como siempre Alfredo, esta vez también nos acompañaba otra persona Gabi (un amic de Tamarit), el no hacia la maratón pero era su debut en una carrera de 10 Km. Salimos bien, intentamos colocarnos y hacernos un hueco lo antes posible para coger un buen ritmo. Como es normal Alfredo tiraba de nosotros y pasamos el Km 5 en 24´05`` mas rápido de lo acordado, el ritmo era bueno pero faltaba mucho por recorrer. Al pasar por primera vez por plaza España el ambiente era impresionante ambos lados de la calzada estaba lleno de gente, Gabi encaro ya la meta y ahí acabo su aventura, felicitarlo por su buen tiempo 48´58´´. Nosotros seguimos adelante y pasamos el Km 10 en 48´24¨, íbamos 2´ por debajo de nuestro objetivo ( 5´x Km), la primera parte de la carrera había bastantes amigos animando y eso la hizo mucho mas agradable, (agradecer su apoyo a Juanma, Albert y Emilio). El ritmo seguía bastante bueno, pasamos la Sagrada Familia entre multitud de gente gritando y dando ánimos y rápidamente nos plantamos en el Km 21, la mitja, nuestro tiempo bueno 1h 41´41´´. A partir de hay empezaba una nueva carrera y a partir de hay era una incógnita mi rendimiento, aguante bien hasta el Km 27, a partir de ahí Alfredo me cogio unos metros de ventaja y poco a poco veía como se iba alejando. Intente seguir a mi ritmo y lo conseguí pase el Km 30, fue muy emocionante el avituallamiento, corría a cargo de nuestro club C.A. Running, sus gritos me dieron ánimos para encarar la parte mas dura del circuito. Cada vez me notaba mas cansado y lo peor de todo era que había perdido la referencia visual de Alfredo, sinceramente me temía lo peor cuando en el Km 34 me tuve que parar ya que sentía una molestia en la parte superior de la rodilla izquierda, me puse un sobre de gel que tenia y parece que me recupere, pase por el Km 35 en el Arco del Triunfo un poco mas animado, la gente seguía llenando ambos lados de la calzada y animando a grito pelado pero era consciente que mi ritmo había disminuido. Ahora mi pensamiento estaba puesto en mi hija Cinta, mi mujer Mati y un grupo de amigos que esperaban impacientes en Plaza Catalunya, no podía pararme bajo ningún concepto. Sus gritos de ánimo y mi alegría al verles me hicieron recuperar mucho esfuerzo, así que estaba dispuesto a encarar los últimos Km con la moral muy alta. Pase por la Catedral, Plaza Sant Jaume y finalmente la Ramblas donde sorprendentemente me encontré de nuevo a Juanma dándome ánimos, corría ya el Km 38 pero mis piernas ya estaban muy muy doloridas. Los últimos 4 Km fueron durísimos, en la Ronda encontré muchos compañeros del C.A. Running animando, finalmente encare la calle Sepúlveda, uff!!! Que larga se me hizo, veía en el horizonte ya la Plaza Espanya pero parecía que nunca llegaba. Finalmente llegue al Paralelo donde Cinta, Mati y un nutrido grupo de amigos esperaban impacientes mi llegada, ha 300 metros de la meta mi hija Cinta se unio a mi para juntos acabar la carrera. Fue sin duda el momento mas emotivo, la Plaza España llena hasta la bandera y yo a punto de cumplir mi primera maraton junto a mi hija, al fondo veía ya la meta y lo mas importante el reloj. Logre pararlo en 3h 31m 38s pero mi tiempo real fue de 3h 30m 38s, objetivo cumplido. Al pasa la línea de meta encontré Alfredo esperando, también había cumplido su objetivo 3h 27m 07s, felicidades. Agradecer a Gabi el masajito que me hizo al finalizar la prueba, me quede como nuevo, jajaja. Y también agradecer los ánimos de muchos amigos que estuvieron presentes, Jesús, Ana, Raul, Nato etc.... En definitiva GRACIAS A TODOS VOSOTROS/AS.