diumenge, 12 de març de 2017

Ultra Trail de les Fonts


Les coses no surten sempre com un vol. Et prepares amb molta il·lusió i sacrifici pensant en el teu gran objectiu i al moment decisiu, zasca, et fallen les forces i les coses no surten sempre com un esperava.
Tènia marcat aquest cap de setmana en la meva agenda com a primer objectiu de l'any, Ultra Trail dels Fonts.
Aquest any, no ha pogut ser, el dissabte vaig haver de lluitar contra un enemic massa dur i que finalment em va vèncer, la calor. Poc abans d'arribar al Km 40 i amb mes de 200 metres positius les meves cames van dir prou. Una llàstima.
Em vaig trist per no aconseguir-ho, però també content pel cap de setmana compartit amb la gent de la UEC. Veure la cara de felicitat de tots els finisher ha valgut la pena.
Xavi, Paco, Pere, Carles, Belen, Agusti moltes felicitats. Sergi, Jaume, Isa ho intentarem de nou el proper any? Segur que si.
Amb quedo amb aquests moments, lo millor del cap de setmana a Xerta.





diumenge, 5 de març de 2017

XRace Puiggracios 2017


La PGX 2017 amb sortia i arribada a la zona esportiva de l'Atmella del Vàlles. És una ruta per l'entorn del cim del Puiggraciós, (un turo amb una altitud de 808,3 metres) i dels Cingles de Bertí, un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana a camé entre el Moianés i el Vallés Oriental. Un recorregut que transcorre entre nombrosos corriols tant de pujada com de baixada fent que sigui una cursa entretinguda, exigent i rápida.
 
 

Dues pujades molt exigents, la del Puiggraciós i la del Grau de Momtmamy, aquesta ultima a part de l'exigència calia afegir-ho lo relliscós que estava el terreny. Les baixades també molt tècniques i molt llargues, molt de compte amb els turmells. Al final tot a sortit com estava previst 32,500 Km amb un desnivell de 1800 metres positius i un temps de 4h 45’.

Tot preparat pel proper cap de setmana, primer objectiu de la temporada, Ultra Trail de les Fonts, 120 Km i 700 metres de desnivell.

dimarts, 24 de gener de 2017

Cursa del Pastisset


Matí molt fred i ennuvolat a Benifallet. Molt poques ganes de córrer però calia fer un esforç. Per davant 29 Km amb 1700 metres de desnivell positiu.
La pujada fins a la Creu de Santos, 942 metres i punt mes alt de la cursa va ser bastant dura. Primer pel barranc de l'Ullal i després pel de  Gori, amb un terreny molt relliscós a causa de la pluja. Fred, vent, pluja i neu ens van acompanyar en la última part de l'ascens. El que si cal destacar d'aquest punt, és als voluntaris que esperen allí als corredors disfressats, un d'Asterix,  i un altre d'Obelix.
Però si la pujada va ser dura, la baixada ho va ser més. Em falta molta confiança encara, vaig amb por dels meus turmells i això em fa ser molt prudent en tot moment.
Una cursa molt bonica i que transcorre per paratges impressionants com la Serra de Cardo. Boscos molt frondosos amb uns corriols impressionants per la práctica del Trail Running.
Esment a part per als voluntaris de la cursa. Van aguantar el fred, la pluja perquè no ens faltés de res. Moltes gràcies nois.
Com sempre que vaig a córrer per les terres del baix Ebre, vaig tenir la sort de compartir cursa amb alguns components de la UEC de Tortosa. Ens veiem de nou a Xerta nois.
Al final 4hores 45 minuts per fer el 29 Km amb un desnivell de 1700 metres. Un bon entrenament amb un sol objectiu, Chamonix agost 2017. Abans farem parada a Xerta per la Ultra Trail de les Fonts i ha Beasain per participar amb la Ehunmilak. Però per això encara falta molt, millor anar pas a pas.







 

dimecres, 18 de gener de 2017

Cinc Cims


Content de poder posar-me de nou després de cinc mesos unes sabatilles de muntanya i d'haver acabat la cursa sense cap problema. Això si molta por durant tota la carrera, falta agafar de nou confiança.
Cinc Cims és una carrera molt bonica, amb una organització excel·lent i amb una distància i desnivell que et permeten gaudir d'aquest bonic esport que és el trail runner. Una cursa de muntanya amb tots els ingredients necessaris per a l’èxit. Bon recorregut, camins i corriols espectaculars i vistes esplèndides. El recorregut enllaça els Cinc cims que envolten a la localitat de Corbera de Llobregat, amb una distància total de 26,500 km i un desnivell positiu de 1.250 metres. Els cims que s'assoleixen són La Creu de l'Aragall (545m), Roca Foradada (582m), El Forrellac (628m), Puig d'Agulles (652m) i Puig Montmany (494m).

Era la cinquena edició i el tercer any que jo participava en la prova, així que puc dir que coneixia el recorregut bastant bé. Aquest any com a novetat s'havien preparat tres calaixos per a evitar així les aglomeracions en les primeres senderes de la prova. Segurament alguna cosa es va aconseguir però en la pujada al primer cim, la Creu d'Aragall, la cua va ser bastant llarga i era difícil poder mantenir un bon ritme de pujada. Per la meva banda estic content amb la meva carrera. Vaig acabar bé, prudent al principi, feia molt temps competia i volia garantir així arribar als últims quilòmetres amb força per poder correr.
Al final 3 hores 22 minuts per fer 26,500 Km amb un desnivell de 1250 Km. Anem sumant quilòmetres que és el que interessa a estes alçades de la temporada.

Pròxima cursa, diumenge 22 de gener, La Cursa del Pastisset" a Benifallet. 29 Km amb 1700 positius.





diumenge, 23 d’octubre de 2016

Trail de les 3 Fonts Masquefa


Competir sense entrenar, és imposible però, per fi puc dir que l'esquinç de turmell ha quedat enrere.
A Masquefa només tenia la intenció de comprovar això i de poder deixar enrere dos mesos i mitjà d'infern en els quals pràcticament no he pogut entrenar ni un sol dia en condicions.

Pensava que no patiria tant però he patit des del primer metre. He corregut amb molta por pel meu turmell, però he notat la falta d'entrenament i sobretot les pulsacions, pràcticament tota la cursa he anat per sobre de les 165ppm i això és molt per mi. Però al final amb molt esforç  i l'ajuda mutua amb l'Oscar, he aconseguit acabar els 12,800 Km amb 400+ en un temps de 1h29’39’’.
És clar que ara toca posar-se les piles i entrenar dur, primer per patir el mínim el proper dia 6 de novembre en la mitja marató del Prat de Llobregat i segon per poder arribar al meu primer objectiu del 2017 (març) en plena forma, marató de Barcelona o Ultra Trail dels Fons, encara està per decidir.



























diumenge, 18 de setembre de 2016

Cursa de la Mercè


Dóna gust veure l'Avinguda Maria Cristina preparada per celebrar una nova cursa, el fons amb la font de Montjuïc i el Palau Nacional fa el lloc encara més bonic.

 A poc a poc la Plaça Espanya es va omplint de runners i corredors amb diferents objectius: uns aconseguir acabar una cursa de 10 km i uns altres buscar aquella marca tan anhelada i per la qual han estat entrenant durament. Com passa en totes les curses, uns ho aconseguiran i altres hauran de seguir entrenant i esperar una altra ocasió. Però hi ha una cosa que ens uneix a tots, la il·lusió per calçar-nos les sabatilles i sortir a córrer per Barcelona, i això ningú ens ho pot treure.

Quan he deixat la moto a Plaça Espanya, 8,15 hores del matí, feia un dia perfecte per córrer, potser massa calor i tot. Les escales que hi ha a banda i banda de l'avinguda Maria Cristina estaven plenes de gent. Els colors de les samarretes feien encara més impressionant l'ambient que es respirava, tots estaven preparats per a la gran cursa, la Cursa de la Mercè.

Personalment no esperava molt d'aquesta cursa. Després d'un estiu en el qual no he pogut entrenar cap dia, el meu únic objectiu era acabar-la sense que se'n ressentís el meu turmell. He decidit prendre-m'ho amb molta tranquil·litat i viure la cursa de forma diferent. M'he col·locat pràcticament en l'últim calaix. La meva intenció era córrer molt a poc a poc per veure l'evolució del turmell. Quina diferència, enrere abans del començament de la cursa a diferència dels nervis que es tenen davant, la gent només es preocupa de tenir a punt el seu iPod per poder escoltar música, treure el seu mòbil per fer-se un selfie i poder immortalitzar el moment, dit d'una altra manera "cada boig amb el seu tema".

Com he dit he pogut córrer tranquil i gaudir dels carrers de Barcelona sense la pressió de mirar constantment el rellotge. Al final he pogut acabar la cursa, gaudint molt al costat de Carlos Barceló i Josep Maria Nadal i creuar l'arribada amb un temps de 57'41 '', el pitjor registre que tinc en un deu mil però ho dono per bo ja que el meu turmell sembla estar per fi recuperat.

dimecres, 29 de juny de 2016

Trail Cortina


Chamonix es vesteix de gala a finals d'agost per rebre a tots els participants de la UTMB. Cortina d’Ampezzo podríem dir que és la Chamonix italiana. Aquesta petita població, situada en plens dolomites, s'ha va vestir amb les seves millors gales per rebre als mes de 3000 participants de la Ultra Trail de Lavaredo. Dos curses, Ultra Trail de Lavaredo, amb 119Km i 5850 metres de desnivell positiu i Cortina Trail, 47Km i 2650 metres de desnivell.

Tenia moltes ganes de participar en aquesta cursa, les imatges que havia pogut veure eren espectaculars però també havia pogut comprovar en el road- book que seria molt dura i que si la calor estrenyia encara seria pitjor.

La sortida de la Cortina Trail va ser el dissabte a les 08,00 hores. El temps era bo, i la  temperatura ideal per córrer, però els núvols de l'horitzó amenaçaven la pluja que estava prevista al mitjà dia. Per sort aquesta pluja no va aparèixer fins a les 18,00 hores i això va fer que pogués realitzar la carrera mes tranquil.

 

La primera pujada per pista va servir per entrar una mica en calor i anar-nos acostumant al desnivell, en els 6 primers Km’s ja vam pujar 500 metres. Després d'un petit descens iniciem la primera pujada dura del dia, molt llarga i bastant complicada ja que vam haver de creuar el riu diverses vegades arribant-nos l'aigua fins al genoll. És obligatòria parar-se i no pel cansament sinó per les vistes. Les muntanyes que tenim a banda i banda són impressionants i sobre elles s'obre una gran vall abans d'arribar a Forc. Col dei Bos, 2350 metres d'altura.

La baixada fins al primer avituallament, Refugi de la Gallina, em sorprèn per una petita però dura pujada que trobo i que no estava marcada en el desnivell de la prova. No hi ha un altre remei que superar-la i baixar de nou fins a arribar al refugi on estava el primer avituallament. Porto ja 3 hores i 45 minuts i estic en el Km 24. Tot va sobre el previst i dins del temps calculat.

Menjo, bec i a seguir. Per davant m'espera un dura pujada fins a la cota 2450 del refugi de Averau. La pujada és dura però espectacular. “lorenzo” ens visita entre els núvols constantment i cada vegada amb mes força. Cal beure per evitar les rampes. Un got de te en el cim per recuperar l’alè i poder afrontar la baixada i una llarga sendera que es deixa córrer abans d'arribar al Passo Giau. Segon avituallament.
 

Ja porto 5 hores 30 minuts de carrera i estic en el Km 29. Em trobo bastant bé abans d'afrontar la ultima pujada, la mes curta però també la mes dura. La Forc. Giau està situada a 2350 metres i l'última rampa és brutal. Són les 14,30 hores i “lorenzo” ens torna a castiga, ara amb tota la seva força. Pujant sofreixo, sofreixo molt, però no m’aturo ni un moment, tinc forces per això i més i si vull aconseguir el meu objectiu no hi ha temps que perdre.

Baixada i una petita pujada abans d'afrontar els últims 12 Km de baixada. En el cim la parada és obligatòria. Estic a 2300 metres i al fons es veu Cortina a la falda d'un impressionant bosc. Enmig d'aquest bosc el Refugi Croda dóna Llac, últim avituallament. La baixada fins al refugi la faig tota corrent, haig de recuperar el temps perdut en la pujada. Un got de Coca-cola i un bocata de Nutella em donen la força suficient per afrontar els últims 8 Km. Em trobo molt bé i amb forces per poder córrer. Únicament 3 Km abans de la meta haig de caminar uns metres, una amenaça de rampa en el meu isquio esquerre, però sort que solament queda en amenaça.

Vaig mirant el rellotge, vull complir amb el previst, 8 hores. Per fi ja veig Cortina més a prop i és hora de donar-ho tot. No em guardo res, estrenyo les dents i allargo la gambada tot el que puc. Els últims metros els faig amb la Cinta i al Pol, fill del Txema. El meu esforç té recompensa, 8 hores 0 minuts 16 segons, això sí, estic petat.
 

Em sento feliç. Acabar una trail d'aquestes característiques no és fàcil, requereix molta constància i dedicacions en els entrenament i jo per desgràcia en els últims mesos no havia pogut dedicar tot el temps que hagués volgut, però he sofert i he aconseguit l'objectiu.
Felicitar a Txema i Enric. El primer per es finisher en la ultra, tot un campió i el segon per fer el carreron que va fer.