diumenge, 17 de setembre de 2017

Cursa de la Mercè


La veritat que no era conscient del que seria capaç avui en la Mercè. Ni tan sols recordo quina havia estat la meva última cursa en asfalt, però bé calia provar com em trobava i d'això es tractava. Volia córrer a 5min/km però des de la sortida m'he adonat que això no seria així.

M’he trobat molt còmode des de el començament i això ha fet que corregués mes ràpid del previst. Fins al Km 8 m'he sentit molt bé, els últims dos se m'han fet pesats, sobretot la pujada pel Paral·lel. Finalment un bon temps per ser el setembre i vindre de la muntanya 46’36’’.
 



 

dimecres, 6 de setembre de 2017

Ultra Trail del Montblanc. OCC


Diuen que córrer és de covards, pot ser cert, cadascun pot pensar el que vulgui, per a mi no ho és. Córrer i concretament el Trail és un dels pocs esports que et permet estar a la mateixa altura que els teus ídols. O és que algú de nosaltres podrà algun cop jugar un partit de futbol en l'equip de Messi?, no i  amb Cristiano Ronaldo?, tampoc (ni ganes). Doncs en el Trail pots compartir sortida amb els teus ídols. Kilian Jornet, Pau Capell, Francois D’Haene… i us asseguro que encara que només sigui per un instant, estar a l'altura d'aquests cracks, és tot un luxe.
 Per a qualsevol persona que li agrada córrer per la muntanya arribar a Chamonix per participar en la UTMB és un somni. És igual la modalitat de la cursa, OCC, TDS, CCC o UTMB, cadascun es conforma amb el que pot i el simple fet d'estar allí i ser finisher us puc assegurar que val la pena.

Quan en el mes de desembre 2016 vaig realitzar la inscripció per participar en l’OCC, sincerament no tènia cap esperança de que em toqués, era el primer cop que ho intentava. Cal pensar que són milers els corredors que desitgen córrer la UTMB i són molt pocs els afortunats que ho aconsegueixen. A part d'acreditar una sèrie de curses, has de tenir sort en el sorteig de les inscripcions.
Vaig tenir sort i us puc assegurar que he complert un somni, l'arribada a Chamonix trigaré molt temps a oblidar-la. Els seus carrers replets de gent, l'ambient, els crits d'ànim, no se quant de temps tardaré però i tornaré segur.

De la cursa podria explicar moltes coses, van ser mes de deu hores sota la pluja, amb moments de moltíssim fred, sobretot a les zones altes. Però era un d'aquells dies que no podia fallar, no hi havia excuses, tot havia de sortir bé. I així va ser, l'única nota negativa va ser el temps, però com diu un gran amic meu “ ha hecho un tiempo climatológico” quanta raó tens Jose, per cert et vaig dir que acabaria i vaig acabar, ho celebrarem a les festes de Tamarit.

Orsieres, Champex-Lac, Trient, Vallorcine, Argentière, La Flegere, tot estava ple de gent, no importava que estigués plovent, inclús La Giète a mes de dos mil metres d’alçada estava ple de gent animant als corredors.
Una cursa impressionant a un paratge més impressionant.
 



 

dimarts, 11 de juliol de 2017

Marimurumendi marató 2017


La marimurumendi marató se celebra a Beasain, Guipúscoa. Tot i que és la més curta de les tres que se celebren durant el cap de setmana, és una cursa molt dura i les condicions meteorològiques del país basc encara augmenten aquesta duresa.

L'ambient és espectacular, des del moment de la sortida fins a l'arribada a meta. El pas per Mandubia ho recordo com un dels moments més bonics de la cursa, estava ple de gent animant. Que grans els bascos de veritat.

Un recorregut espectacular amb una primera pujada bastant dura i llarga a Usurbe, com és habitual en aquestes terres molta gent animant al cim. Seguim pujant fins arribar al punt més alt de la cursa, Murumendi. A partir d’aquí un descens molt llarg abans d'ascendir al cim més dur de la marató, Izazpi. Pujada llarga i duríssima, semblava que mai s'acabava, un cop a dalt obligatori fer una parada per poder gaudir de les vistes. Ja era al km21 i havíem realitzat 1600 metres de desnivell positiu, el més dur ja estava fet. En començar la baixada, el meu bessó dret em va començar a molestar així que vaig decidir caminar durant una estona a veure si em passaven les molèsties. Per sort ràpidament van desaparèixer i vaig poder començar a córrer. Per davant una baixada de 12 km amb l'única dificultat de Kizkitza, una petita pujada abans de arribar a Arriaran, km 32. Ja ens queda l'últim esforç, la pujada a Agorta. La veritat que no és de les més dures però ja porto a les cames 35 km quan començo a pujar, són les 13,30 hores i fa moltíssima calor, això fa que hagi de patir per ultima vegada. Un cop a dalt, últims 4 quilòmetres, tres de baixada i un de pla pel poble. Pràcticament els pot córrer els quatre, em trobava molt bé i em quedaven forces suficients per fer-ho.

L'entrada a meta espectacular, allí estaven tota la gent de la UEC Tortosa, Joan, Pere, Sergi esperant per animar als últims metres. Al final un temps de 6hores 21 minuts. Fenomenal per a mi.

Ara toca descansar per tornar a estar a tope el dia 29 a Esterri d’Aneu, a la CRVA amb 53 Km i 3200 desnivell positiu.
 





 

dijous, 22 de juny de 2017

Trail tres municipis (Santa Margarida de Montbui)

Diumenge vaig participar a la 3 edició de la Trail dels tres municipis. 24 Km amb 900 metres desnivell positiu i molta molta calor. Al final un temps de 3h 08' 57''.























diumenge, 11 de juny de 2017

Fredes- Paüls


Salvatjada nocturna”, aquest era el nom del grup de whats que Sergi havia creat per preparar el gran entrenament que ens esperava el cap de setmana juntament amb el Pere.

·         Matinada del dissabte, marcatge de la segona part del circuit, Paüls – Caro, 22 Km amb un desnivell positiu de 1500 metres.
 
·         Dissabte mati, BTT entre Caro i Fredes, 31Km amb 700 +

·         I finalment, dissabte tarda a les 18,00 hores la nocturna, Fredes-Caro- Paüls, 47Km i un desnivell positiu de 1600 metres.

En total uns 100 Km amb un desnivell positiu de 4000 metres. La veritat que quant Sergi em va dir de fer això em va semblar una mica bogeria. Pràcticament 48 hores sense dormir, podríem dir que és el temps que dura una ultra, encara que el Km’s siguin menys. Així que vaig decidir apuntar-me a la bogeria, encara que tinc de reconèixer que vaig tenir els meus moments de debilitat.
Sortim de Paüls a les 24,00 hores de la matinada. Ens va fer un temps perfecte tota la nit, encara que pujant la Enrajolada semblava que bufava molt el vent, un cop a dalt la temperatura era perfecta i gens de vent. La veritat que la nit va passar prou ràpida, entre rialles i anècdotes ens plantem al restaurant Pous de la Neu en poc mes de 7 hores. Vam tindre temps de tancar el ulls una estoneta abans d’esmorzar.

 
 

Fem un gran esmorzar amb el companys que marcaran la segona part del circuit, Tara, Xavi i Perales. No cal entra en detalls però us puc assegurar que a l’esmorzar no va falta de res.
Ens canviem de roba i al voltant de les 10 del mati comencem la segona part de la salvatjada, Caro- Fredes en BTT, un total de 31 Km. Com vaig patir deu meu, com vaig patir. El Sergi i el Pere em van picar sense pietat. La pujada de la font de Foix se'm va fer eterna, no acabava mai, només feia que beure aigua, quina calor. La segona pujada, no recordo ni el nom del coll, més del mateix potser una mica més curta que la primera. Però al meu ritme vaig aguantar com un valent i sobre les 12,30 hores ja estàvem a Fredes. Això si, tant Sergi com Pere em van haver d’anar esperant. Merci nois.
 
 

Canvi de roba, dinar i ha esperar les 18,00 hores per emprendre l’ultima part de la salvatjada, Fredes- Caro- Paüls, 47 Km i 1600 metres positius.
Quines poques ganes tenia de posar-me a córrer, tal i com s’acostava l’hora de la sortida en tenia menys. No em trobava massa bé, tenia una mica de mal de panxa, però tenia clar que havia de sortir.
 
 
Des de el Km 1 em vaig quedar sol, vaig perdre el contacte amb els meus companys massa aviat i això em feia molta por. Cada vegada em trobava pitjor. La molèstia a la panxa no acabava de marxar i això em feia molta angunia. Per moments vaig pensar en quedar-me al Mas del Sargento, Km 10 primer avituallament, i retirar-me. Però vaig menjar algo i també vaig beure isotònic, això em va anar fenomenal, em vaig recuperar i cada cop em trobava millor. A part aquí vaig trobar-me amb l’Isa que anava amb dues noies més, la Carme i la Susana, junts acabaríem la cursa. La veritat que la Carme va posar un ritme bastant fort i per moments m’anava despenjant però cada cop em trobava millor i ràpidament vaig poder enganxar-me a elles de nou. La pujada al Coll dels Pallers la van fer bastant bé, a la baixada camí de Caro vam tenir que treure el frontal, ja teníem a sobre la nit, a les 22,15 hores després de 4 hores 15 minuts arribàvem a Caro, parada obligatòria per sopar.
 


Just quant vaig arribava vaig veure a Sergi i Pere que marxàvem, me hagués agradat enganxar-me amb ells però era obligatori menjar algo, per davant ens quedaven encara 22 Km.


Vam estar a Caro un 30 minuts fins que vam tornar a emprendre la marxa. Vam augmentar el grup amb dues persones més, la Montse i l’Oriol. Vam fer tota la segona part del recorregut els sis junts, la veritat que ho vam passar molt bé. Després d’un tros de pista vam emprendre la pujada al Coll de Llinars, baixada fins a Clotes. Baixant a Clotes vaig tindre algunes al·lucinacions, sempre havia sentit dir que quant fas una ultra, la segona nit es molt dura i a causa del cansament i al somni apareixen al·lucinacions, coses que no son reals però que creus veure-les. Us puc assegurar que és real, no contaré el que veia però quant ho vaig dir als meus companys van riure molt.
 
 

 I per fi l’ultima pujada bastant llarga fins al Coll d’Alfara, passant pel Collet de la Miranda i el Mas del Maraco. Ja casi ho tenim, baixada perillosa i llarga de l’Enrajolada i últims 6 Km de pista fins arribar a Paüls. Al final un temps de 9 hores 19 minuts i 4 segons, sopar, foto de família amb tots els companys de la  UEC i a dormir, eren les 4 AM i portava casi 48 hores sense dormir.
 

Sergi, Pere salvatjada complerta, la pròxima per quant?. Ens veiem el dia 7 de juliol a Beasain, l’Ehumilak ens espera i aquí si que tindrem feina de veritat. Un plaer nois.

 

 
 

 
 

 
 


diumenge, 28 de maig de 2017

Cursa UEC Tortosa


Cursa de la UEC de Tortosa dintre del circuit de les curses de muntanya de les terres de l’Ebre.

23 Km amb un desnivell positiu de 1200 metres i amb sortida i arribada a la zona esportiva del barri de Sant Llàtzer (Parc dels Països Catalans).
 
 

Un circuit dur amb fortes pujades i baixades molt tècniques. Ha això cal afegir que la calor que avui ha fet ha estat un obstacle més que superar. Però al final he pogut amb tot i acabat en un temps de 3 hores 20 minuts.
 
 
Un cop més , espectacular l'organització de la cursa. Avituallaments molt complets i final de festa meravellós amb les baldanes, salsitxa, pastissets i cerveza a gogo.
Nos veiem d'aquí a 15 diez a la nocturna Fredes- Paüls, 48Km i 1500 desnivell positiu.
 
 

diumenge, 12 de març de 2017

Ultra Trail de les Fonts


Les coses no surten sempre com un vol. Et prepares amb molta il·lusió i sacrifici pensant en el teu gran objectiu i al moment decisiu, zasca, et fallen les forces i les coses no surten sempre com un esperava.
Tènia marcat aquest cap de setmana en la meva agenda com a primer objectiu de l'any, Ultra Trail dels Fonts.
Aquest any, no ha pogut ser, el dissabte vaig haver de lluitar contra un enemic massa dur i que finalment em va vèncer, la calor. Poc abans d'arribar al Km 40 i amb mes de 200 metres positius les meves cames van dir prou. Una llàstima.
Em vaig trist per no aconseguir-ho, però també content pel cap de setmana compartit amb la gent de la UEC. Veure la cara de felicitat de tots els finisher ha valgut la pena.
Xavi, Paco, Pere, Carles, Belen, Agusti moltes felicitats. Sergi, Jaume, Isa ho intentarem de nou el proper any? Segur que si.
Amb quedo amb aquests moments, lo millor del cap de setmana a Xerta.