XXXI Cross de Sants

El Tomàs Molina feia dies que´ns avisava “diumenge farà molt fred”, el bo d’en Tomàs a tingut tota la raó del mon i avui a 2 quarts de deu del matí a la carretera de Sants amb Rambla Brasil el termòmetre no passava dels 10 graus.
He arribat mig hora abans de la sortida, just per recollir el dorsal i escalfar una mica, feia molt de vent i si et quedaves quiet literalment et quedaves gelat.
A les deu en punt el tret de sortida, estava molt ben col·locat i ràpidament he pogut començar a córrer a un bon ritme. Passava el Km 1 en 4´07´´, anàvem corren per la Av. Madrid, un lloc ample i bastant pla, a sobre el vent ens bufava al nostre favor. Km 2 en 8´15´´, hem trobava molt be i portava un ritme molt bo per mi. El Km 4 passàvem per primer cop per la sortida i seguia amb un temps molt bo 16´20´´. La segona volta la he fet al mateix ritme que la primera, em trobava molt be i veia que podia fer un bon temps. L’últim esforç al arribar a Plaça Espanya .Quedava tota la Carretera de Sants fins la Rambla del Brasil, un km i mig mes o menys, anava avança’n gent i amb un ritme molt còmode. Al final he creuat l’arribada amb un bon temps de 40´47´´.

Tothom que segueix el meu bloc sap que m’agrada escriure les cròniques de les meves curses, algunes mes bones i unes altres mes dolentes, també les anècdotes que dia darrera dia hem van passant mestres vaig corrent. Però avui vull fer un incís i fer una critica a la organització del Cross de Sants. No m’agrada fer això però crec que avui no han estat a l’altura per molts motius:

1. No es normal que ¾ d’hora abans de començar la cursa vagis a recollir el dorsal i ja no tinguem camisetes per repartir, a sobre ens diuen que prenen nota del meu dorsal i me la faran arribar per correu. INADMISSIBLE.
2. Nomes hi havia catifa per marcar el temps a la sortida i l’arribada, he vist molta gent caminant per la cera i de cop ¡¡¡¡¡xas!!!!! baixàvem al asfalt, unes retallades bestials, crec que faltava alguna catifa mes per algun punt estratègic del circuit.
3. La distància, realment el Cross de Sants son 10 Km? A l’arribada molta gent es queixava d’això, en concret el meu GPS ha marcat 10,340 Km.
4. Cues, cues i mes cues per recollir un vas d’aigua o una xocolata desfeta calenta (amb el fred que feia era una bona idea) a l’arribada, fins a 30 minuts. Senyors no es pot tindre a una sola persona omplin gots de plàstic amb garrafes de 5 litres.
5. Els últims corredors tenen el mateix dret que´ls primers, a l’avinguda Madrid els cotxes es colaven entre els últims corredors i a la Carretera de Sants la Guàrdia Urbana recollia les tanques i autoritzava el pas del cotxes abans de que la cursa es dones per tacada.

Mitja del Vendrell

Diumenge al Vendrell vaig fer la primera mitja de la temporada. La veritat es que estic content de com va anar, sense cap dubte aquest any encara em falta molt rodatge, arribava aquesta mitja amb nomes un tirada de hora trenta i a un ritme baix..
Molt dels meus companys havien decidit muntar una grup per fer 1h 30´, la veritat que ganes no hem faltaven d’apuntar-me però era conscient que patiria molt i vaig decidir anar una miça mes lent i intentar fer 1h 35´. Mentres fèiem el cafè, el Jose Luis Paez
es va apuntar per anar en mi, millor sempre vas mes tranquil si vas acompanyat.
A la sortida com és normal van anar molt ràpit, els primers Km els vam fer quasi tots plegats, vaig passar el Km 4 amb 16´02´´, a partir d´ aquí vaig veure que avui per avui no podia seguir aquest ritme i vaig decidir baixar una mica. Al Km 5 ja marco 21´20´´ i al Km 10 amb 45´10´´. També he de dir que entre el Km 9 i el 13, vaig tenir un baixon molt fort, desprès poc a poc vaig tornar agafar el ritme i a partir del Km 15 vaig tornar a marcar molts Km entre 4´10´´ i 4´25´´. Recordo que l’any passat a la primera mitja a Mollerussa també vaig patir un petit baixon a mitja cursa, imagino que es la falta de Km a les meves cames. Però com he dit abans en vaig recuperar molt be, inclús els últims 3 Km vaig avançar alguns companys del club que m’havien passat. Al final vaig arribar amb un temps de 1h 35´20´´, perfecte era el que jo volia fer, això si havia patit molt i molt però també crec que això es bo i t’ajuda a creixe com a corredor.

Cavalls del Vent

Sincerament, avui és un d´aquells dies que no hem be gents de gust escriure. Tot el que tenia pensat se´n va anar a un no res quant vaig tenir que abandonar la cursa el passat diumenge a la una de la matinada. Tot anava be fins que abans d´arribar al Refugi de Prats d´Agulló, vaig sentir una estrabada molt forta a la meva cama esquerra. El físio del refugi hem va fer un bon massatge i en va posar un vendatje comprensiu a la zona afectada, segons ell es podia tractar de una tendinitis. Ni per un moment m´havia passat per cap abandonar la cursa, fins les hores anàvem bé. Millor dit molt bé. Tant el Botxi com jo, havíem pasat algun moment fotut però mútuament l´haviem superat. Surtin de Prats d´Agulló ens esperava una pujada bastant pronunciada de uns 2 Km fins arribar al Pas dels Gosolans 2430m, vam pujar molt be, en uns 35 minuts estavem dalt de tot, vaig respirar tranquil ja que no vaig sentir cap moléstia. Quant vam començar a baixar cap el Refugi de Luis Estassen vaig tornar a sentir un fort dolor a la cama, cada pas que feia era un martiri, en feia molt de mal i a sobre la baixada va ser bastanta llarga, per al meu cap ja planejava la idea d´abandonar però volia apurar al màxim les meves possibilitats. A falta mes o menys d´un Km per arribar al refugi li vaig dir al Botxi que no podia mes, que fins allí havia arribat, la seva reacció ja la podeu imaginar “nene ni hablar acabamos juntos”, la veritat que no va insistir molt i això li vaig agrair molt. Tothom que ha fet algun cop una cursa es pot imaginar co et sents en aquest moments, hem feia molta i.lusió acabar- la però era conscient que allí als peus del Pedraforca havia acabat la meva participació a Cavalls del Vent, una verdadera llàstima ja que les meves cames segur que podien amb els 27 Km i 1000 metres de desnivell positiu que ens quedeaven fins arribar a Bagà.

Fins aquell moment, com he dit abans tot havia anat perfecte. A les 11,00 i despres de una esmorza de campionat van pendre la sortida, ràpidament van encarar la pujada fins al Refugi del Rebost, seguim puja´n i ens trobem amb el primer problema, un parell de abelles ens piquen als bessons, quina mala sort, seguim puja´n i arribem fins al Refugi de Niu de l´Aliga, impresionat el paisatge, estem a la part mes alta de La Molina. Som al punt alt de la nostra cursa 2510m i hem superat un desnivell positiu de 1600 m en 13 Km. A partir de aquí comença una baixada molt i molt perillosa amb molta pedra solta pel mig, coronem de nou Penyes Altes 2279 m i seguim baixan fins arribar aquest refugi a una pista que´ns porta fins al Refugi del Serrat de les Esposes. Hem fa molta il.lusió arribar aquest refugi ja que fa molts anys aquí vam passar amb la Mati un cap d´any molt bonic. Seguim per una pista molt ampla, és un terrny molt tranquil i molt bo per recuperar forces, aprofitem per fer una trucada a la família, anem parla´m tranquil.lament fins que veiem que no hi ha cap marca del circuit, ¿ens hem perdut?, dit i fet com a dos tonos ens em despistat, un recorregut que havíem de fer en uns 45 minuts, vam tardar 1h 30´. Arriben al Refugi de Cortals d´Ingla, ràpidament mengem algo i sortim en direcció Prats d´Agulló, un noi de l´organització ens comprová el material ja que durant aquest tros ens caurà a sobre la nit. Aques va ser el recorregus mes dur, son 10 Km però sembla que siguin 100 Km, a mes a mes aquí va ser on vaig comnçar a sentir les molésties que finalment hem van obligar a retirar-me.

Per últim felicitar al meu amic Botxi, quin tio collons, quant vam anar junts ens vam ajudant d´un a l´altre, però quant es va quedar sol va fer una duríssima baixada fins al Refugi de Gresolet, desprès va coronar el Coll de la Bauma per t ornar a baixar i encar el torrent dels Empedrats fins arribar al Refugi de Sant Jordi. Un cop allí nomes li faltava coronar el Coll d´Escriu i encarar la baixada fins arribar a Bagà. De veritat va arriba corrent com un coet, no vaig tindre temps ni de fer-li una fotografia, aixoò si, va arriba enfadat, el Botxi es el Botxi.

MOLTES FELICITATS NENE

Aquest son els nostres temps i el pas pels diferents refugis fins que vaig abandonar

Bagà 11h

Rebost 1h 33´14´´ 12h 33´14´´

Niu d´Aliga 1h 38´17´´ 14h 11´31´´

Serrat de les Esposes 2h 53´17´´ 17h 03´48´´

Cortals d´Ingla 1h 26´16´´ 18h 30´04´´

Prat d´Agulló 3h 23´59´´ 21h 54´03´´

Lluis Estassen 3h 01´23´´ 00h 55´26´´

Pujada al Matagalls

Agafan forçes al cim del Matagalls

Seguim il.lusionats preparant la nostra aventura, cada cop queda menys i cada cop estem mes a prop del 3 d´Octubre.
Ahir vigília de la Merçe, vam decidir juntament amb el Jordi i el Botxi anar a fer una pujada de nit al Matagalls. A les 7 PM sortíem de Barcelona i a les 8,30 PM arribavem al aparcament de Collformic, ràpidament ens vam preparar i en uns deus minuts enfilavem les primeres rampes del Matagalls. A mitat camí van tenir un petit entrebanc i ens vam desviar del GR però ràpidament la orientació del Jordi va funcionar a la perfecció i van trovar de nou el camí. En 1 hora erem al cim del Matagalls, feia molt de vent i havíem tardat menys del que esperavem, així que ràpidament van decidir baixar i després tornar a fer una segona ascenció, així que dit i fet fem una bona baixada i una mica abans d´arribar al aparcament volta i de nou amunt. En total vam fer 12 Km en un temps de 2h 52´, amb un desnivel positiu de 1000 metres aproximadament. El fet de fer l´ entrenament de nit ens anirà bé per acostumar- nos anar amb el frontal.

Segon entrenament Cavalls de Vent

Tots tres al Tibidabo

Segon entrenament pensant en Cavalls de Vent. Aquest dissabte passat van tornar a sortir per fer una tirada llarga. Aquest cop es va apuntar el Botxí i també Jordi.
En total vam fer 26,860 Km en 3h 37´. Aquí deixo algunes fotos de la sortida. Si tot va be el proper dimecres a la nit anirem a pujar al Matagalls.

Jordi i Botxi pels camins de Collserola