dimecres, 6 de desembre de 2017

La Sansi Viladecans

Després d'alguns anys, torno ha parar crono per sota de 44' en un 10 mil, concretament 43'56''. Molt content.




dimecres, 1 de novembre de 2017

Cursa de l'Amistad


8:00 AM, Castillo de Montjuïc, miro al lluny i veig el Tibidabo. 9,33 AM, Tibidabo, miro al lluny i veig Montjuïc. Distància entre un punt i un altre, 16,5 Km amb un desnivell de 610 metres positius. Aquesta distància és la que recorre la Cursa de l'Amistat, 16,5 Km entre el Castell de Montjuïc i el Parc d'Atraccions del Tibidabo, els dos punts mes alts de la ciutat de Barcelona i que sempre se celebra el dia 1 de noviembre.
1 de novembre, és una data dolenta, els excessos de la nit anterior, castanyada, no et deixen ni matinar ni rendir al 100%. Però aquest any, he pogut matinar i l'he pogut gaudir.
Per qui no la conegui es pot explicar molt fàcil, 4 km de baixada i després 12,5 km de pujada contínua amb algunes rampes que fan mal a les cames, sobre tot al peu de funicular i a la sortida de Vallvidriera.
La ultima vegada que la vaig córrer va ser l'any 2008, al costat del Botxi i el David, en aquella ocasió vaig acabar amb un temps de 1 hora 18 minuts. Avui nou anys mes tard i amb un Km més de cursa he acabat amb un temps de 1 hora 33 minuts. Sens dubte els anys passen, però content del temps realitzat.
Que joves....
 
Segueixo corrent i segueixo entrenant amb un sol objectiu en ment, 18 i 19 de maig de 2018, Volta a l’illa de Menorca, Camí de Cavalls, 185 Km amb 2800 metres positius.

Ehy, gràcies a la Mati que m'ha portat al castell i després m'ha pujat a buscar al Tibidabo.




Cursa LLuis Companys

Dissabte 25 d'octubre, Estadi Olímpic Lluís Companys. Dos voltes a un circuit de 4 km per Montjuïc amb sortida i arribada a l'estadi. 8Km en 37'12 ''.





Trail del Corredor del Montnegre

22,160 Km amb un desnivell de 900 positius i un temps de 2h 19 minuts. Molt content.



Ultra Trail Vall d'Aneu

Avui no ha sigut el meu dia. Una llastima. Des del primer Km he anat fotut, amb el cardio accelerat. Una putada perquè fisicament estava bé.



diumenge, 17 de setembre de 2017

Cursa de la Mercè


La veritat que no era conscient del que seria capaç avui en la Mercè. Ni tan sols recordo quina havia estat la meva última cursa en asfalt, però bé calia provar com em trobava i d'això es tractava. Volia córrer a 5min/km però des de la sortida m'he adonat que això no seria així.

M’he trobat molt còmode des de el començament i això ha fet que corregués mes ràpid del previst. Fins al Km 8 m'he sentit molt bé, els últims dos se m'han fet pesats, sobretot la pujada pel Paral·lel. Finalment un bon temps per ser el setembre i vindre de la muntanya 46’36’’.
 



 

dimecres, 6 de setembre de 2017

Ultra Trail del Montblanc. OCC


Diuen que córrer és de covards, pot ser cert, cadascun pot pensar el que vulgui, per a mi no ho és. Córrer i concretament el Trail és un dels pocs esports que et permet estar a la mateixa altura que els teus ídols. O és que algú de nosaltres podrà algun cop jugar un partit de futbol en l'equip de Messi?, no i  amb Cristiano Ronaldo?, tampoc (ni ganes). Doncs en el Trail pots compartir sortida amb els teus ídols. Kilian Jornet, Pau Capell, Francois D’Haene… i us asseguro que encara que només sigui per un instant, estar a l'altura d'aquests cracks, és tot un luxe.
 Per a qualsevol persona que li agrada córrer per la muntanya arribar a Chamonix per participar en la UTMB és un somni. És igual la modalitat de la cursa, OCC, TDS, CCC o UTMB, cadascun es conforma amb el que pot i el simple fet d'estar allí i ser finisher us puc assegurar que val la pena.

Quan en el mes de desembre 2016 vaig realitzar la inscripció per participar en l’OCC, sincerament no tènia cap esperança de que em toqués, era el primer cop que ho intentava. Cal pensar que són milers els corredors que desitgen córrer la UTMB i són molt pocs els afortunats que ho aconsegueixen. A part d'acreditar una sèrie de curses, has de tenir sort en el sorteig de les inscripcions.
Vaig tenir sort i us puc assegurar que he complert un somni, l'arribada a Chamonix trigaré molt temps a oblidar-la. Els seus carrers replets de gent, l'ambient, els crits d'ànim, no se quant de temps tardaré però i tornaré segur.

De la cursa podria explicar moltes coses, van ser mes de deu hores sota la pluja, amb moments de moltíssim fred, sobretot a les zones altes. Però era un d'aquells dies que no podia fallar, no hi havia excuses, tot havia de sortir bé. I així va ser, l'única nota negativa va ser el temps, però com diu un gran amic meu “ ha hecho un tiempo climatológico” quanta raó tens Jose, per cert et vaig dir que acabaria i vaig acabar, ho celebrarem a les festes de Tamarit.

Orsieres, Champex-Lac, Trient, Vallorcine, Argentière, La Flegere, tot estava ple de gent, no importava que estigués plovent, inclús La Giète a mes de dos mil metres d’alçada estava ple de gent animant als corredors.
Una cursa impressionant a un paratge més impressionant.