dimarts, 11 de juliol de 2017

Marimurumendi marató 2017


La marimurumendi marató se celebra a Beasain, Guipúscoa. Tot i que és la més curta de les tres que se celebren durant el cap de setmana, és una cursa molt dura i les condicions meteorològiques del país basc encara augmenten aquesta duresa.

L'ambient és espectacular, des del moment de la sortida fins a l'arribada a meta. El pas per Mandubia ho recordo com un dels moments més bonics de la cursa, estava ple de gent animant. Que grans els bascos de veritat.

Un recorregut espectacular amb una primera pujada bastant dura i llarga a Usurbe, com és habitual en aquestes terres molta gent animant al cim. Seguim pujant fins arribar al punt més alt de la cursa, Murumendi. A partir d’aquí un descens molt llarg abans d'ascendir al cim més dur de la marató, Izazpi. Pujada llarga i duríssima, semblava que mai s'acabava, un cop a dalt obligatori fer una parada per poder gaudir de les vistes. Ja era al km21 i havíem realitzat 1600 metres de desnivell positiu, el més dur ja estava fet. En començar la baixada, el meu bessó dret em va començar a molestar així que vaig decidir caminar durant una estona a veure si em passaven les molèsties. Per sort ràpidament van desaparèixer i vaig poder començar a córrer. Per davant una baixada de 12 km amb l'única dificultat de Kizkitza, una petita pujada abans de arribar a Arriaran, km 32. Ja ens queda l'últim esforç, la pujada a Agorta. La veritat que no és de les més dures però ja porto a les cames 35 km quan començo a pujar, són les 13,30 hores i fa moltíssima calor, això fa que hagi de patir per ultima vegada. Un cop a dalt, últims 4 quilòmetres, tres de baixada i un de pla pel poble. Pràcticament els pot córrer els quatre, em trobava molt bé i em quedaven forces suficients per fer-ho.

L'entrada a meta espectacular, allí estaven tota la gent de la UEC Tortosa, Joan, Pere, Sergi esperant per animar als últims metres. Al final un temps de 6hores 21 minuts. Fenomenal per a mi.

Ara toca descansar per tornar a estar a tope el dia 29 a Esterri d’Aneu, a la CRVA amb 53 Km i 3200 desnivell positiu.
 





 

dijous, 22 de juny de 2017

Trail tres municipis (Santa Margarida de Montbui)

Diumenge vaig participar a la 3 edició de la Trail dels tres municipis. 24 Km amb 900 metres desnivell positiu i molta molta calor. Al final un temps de 3h 08' 57''.























diumenge, 11 de juny de 2017

Fredes- Paüls


Salvatjada nocturna”, aquest era el nom del grup de whats que Sergi havia creat per preparar el gran entrenament que ens esperava el cap de setmana juntament amb el Pere.

·         Matinada del dissabte, marcatge de la segona part del circuit, Paüls – Caro, 22 Km amb un desnivell positiu de 1500 metres.
 
·         Dissabte mati, BTT entre Caro i Fredes, 31Km amb 700 +

·         I finalment, dissabte tarda a les 18,00 hores la nocturna, Fredes-Caro- Paüls, 47Km i un desnivell positiu de 1600 metres.

En total uns 100 Km amb un desnivell positiu de 4000 metres. La veritat que quant Sergi em va dir de fer això em va semblar una mica bogeria. Pràcticament 48 hores sense dormir, podríem dir que és el temps que dura una ultra, encara que el Km’s siguin menys. Així que vaig decidir apuntar-me a la bogeria, encara que tinc de reconèixer que vaig tenir els meus moments de debilitat.
Sortim de Paüls a les 24,00 hores de la matinada. Ens va fer un temps perfecte tota la nit, encara que pujant la Enrajolada semblava que bufava molt el vent, un cop a dalt la temperatura era perfecta i gens de vent. La veritat que la nit va passar prou ràpida, entre rialles i anècdotes ens plantem al restaurant Pous de la Neu en poc mes de 7 hores. Vam tindre temps de tancar el ulls una estoneta abans d’esmorzar.

 
 

Fem un gran esmorzar amb el companys que marcaran la segona part del circuit, Tara, Xavi i Perales. No cal entra en detalls però us puc assegurar que a l’esmorzar no va falta de res.
Ens canviem de roba i al voltant de les 10 del mati comencem la segona part de la salvatjada, Caro- Fredes en BTT, un total de 31 Km. Com vaig patir deu meu, com vaig patir. El Sergi i el Pere em van picar sense pietat. La pujada de la font de Foix se'm va fer eterna, no acabava mai, només feia que beure aigua, quina calor. La segona pujada, no recordo ni el nom del coll, més del mateix potser una mica més curta que la primera. Però al meu ritme vaig aguantar com un valent i sobre les 12,30 hores ja estàvem a Fredes. Això si, tant Sergi com Pere em van haver d’anar esperant. Merci nois.
 
 

Canvi de roba, dinar i ha esperar les 18,00 hores per emprendre l’ultima part de la salvatjada, Fredes- Caro- Paüls, 47 Km i 1600 metres positius.
Quines poques ganes tenia de posar-me a córrer, tal i com s’acostava l’hora de la sortida en tenia menys. No em trobava massa bé, tenia una mica de mal de panxa, però tenia clar que havia de sortir.
 
 
Des de el Km 1 em vaig quedar sol, vaig perdre el contacte amb els meus companys massa aviat i això em feia molta por. Cada vegada em trobava pitjor. La molèstia a la panxa no acabava de marxar i això em feia molta angunia. Per moments vaig pensar en quedar-me al Mas del Sargento, Km 10 primer avituallament, i retirar-me. Però vaig menjar algo i també vaig beure isotònic, això em va anar fenomenal, em vaig recuperar i cada cop em trobava millor. A part aquí vaig trobar-me amb l’Isa que anava amb dues noies més, la Carme i la Susana, junts acabaríem la cursa. La veritat que la Carme va posar un ritme bastant fort i per moments m’anava despenjant però cada cop em trobava millor i ràpidament vaig poder enganxar-me a elles de nou. La pujada al Coll dels Pallers la van fer bastant bé, a la baixada camí de Caro vam tenir que treure el frontal, ja teníem a sobre la nit, a les 22,15 hores després de 4 hores 15 minuts arribàvem a Caro, parada obligatòria per sopar.
 


Just quant vaig arribava vaig veure a Sergi i Pere que marxàvem, me hagués agradat enganxar-me amb ells però era obligatori menjar algo, per davant ens quedaven encara 22 Km.


Vam estar a Caro un 30 minuts fins que vam tornar a emprendre la marxa. Vam augmentar el grup amb dues persones més, la Montse i l’Oriol. Vam fer tota la segona part del recorregut els sis junts, la veritat que ho vam passar molt bé. Després d’un tros de pista vam emprendre la pujada al Coll de Llinars, baixada fins a Clotes. Baixant a Clotes vaig tindre algunes al·lucinacions, sempre havia sentit dir que quant fas una ultra, la segona nit es molt dura i a causa del cansament i al somni apareixen al·lucinacions, coses que no son reals però que creus veure-les. Us puc assegurar que és real, no contaré el que veia però quant ho vaig dir als meus companys van riure molt.
 
 

 I per fi l’ultima pujada bastant llarga fins al Coll d’Alfara, passant pel Collet de la Miranda i el Mas del Maraco. Ja casi ho tenim, baixada perillosa i llarga de l’Enrajolada i últims 6 Km de pista fins arribar a Paüls. Al final un temps de 9 hores 19 minuts i 4 segons, sopar, foto de família amb tots els companys de la  UEC i a dormir, eren les 4 AM i portava casi 48 hores sense dormir.
 

Sergi, Pere salvatjada complerta, la pròxima per quant?. Ens veiem el dia 7 de juliol a Beasain, l’Ehumilak ens espera i aquí si que tindrem feina de veritat. Un plaer nois.

 

 
 

 
 

 
 


diumenge, 28 de maig de 2017

Cursa UEC Tortosa


Cursa de la UEC de Tortosa dintre del circuit de les curses de muntanya de les terres de l’Ebre.

23 Km amb un desnivell positiu de 1200 metres i amb sortida i arribada a la zona esportiva del barri de Sant Llàtzer (Parc dels Països Catalans).
 
 

Un circuit dur amb fortes pujades i baixades molt tècniques. Ha això cal afegir que la calor que avui ha fet ha estat un obstacle més que superar. Però al final he pogut amb tot i acabat en un temps de 3 hores 20 minuts.
 
 
Un cop més , espectacular l'organització de la cursa. Avituallaments molt complets i final de festa meravellós amb les baldanes, salsitxa, pastissets i cerveza a gogo.
Nos veiem d'aquí a 15 diez a la nocturna Fredes- Paüls, 48Km i 1500 desnivell positiu.
 
 

diumenge, 12 de març de 2017

Ultra Trail de les Fonts


Les coses no surten sempre com un vol. Et prepares amb molta il·lusió i sacrifici pensant en el teu gran objectiu i al moment decisiu, zasca, et fallen les forces i les coses no surten sempre com un esperava.
Tènia marcat aquest cap de setmana en la meva agenda com a primer objectiu de l'any, Ultra Trail dels Fonts.
Aquest any, no ha pogut ser, el dissabte vaig haver de lluitar contra un enemic massa dur i que finalment em va vèncer, la calor. Poc abans d'arribar al Km 40 i amb mes de 200 metres positius les meves cames van dir prou. Una llàstima.
Em vaig trist per no aconseguir-ho, però també content pel cap de setmana compartit amb la gent de la UEC. Veure la cara de felicitat de tots els finisher ha valgut la pena.
Xavi, Paco, Pere, Carles, Belen, Agusti moltes felicitats. Sergi, Jaume, Isa ho intentarem de nou el proper any? Segur que si.
Amb quedo amb aquests moments, lo millor del cap de setmana a Xerta.





diumenge, 5 de març de 2017

XRace Puiggracios 2017


La PGX 2017 amb sortia i arribada a la zona esportiva de l'Atmella del Vàlles. És una ruta per l'entorn del cim del Puiggraciós, (un turo amb una altitud de 808,3 metres) i dels Cingles de Bertí, un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana a camé entre el Moianés i el Vallés Oriental. Un recorregut que transcorre entre nombrosos corriols tant de pujada com de baixada fent que sigui una cursa entretinguda, exigent i rápida.
 
 

Dues pujades molt exigents, la del Puiggraciós i la del Grau de Momtmamy, aquesta ultima a part de l'exigència calia afegir-ho lo relliscós que estava el terreny. Les baixades també molt tècniques i molt llargues, molt de compte amb els turmells. Al final tot a sortit com estava previst 32,500 Km amb un desnivell de 1800 metres positius i un temps de 4h 45’.

Tot preparat pel proper cap de setmana, primer objectiu de la temporada, Ultra Trail de les Fonts, 120 Km i 700 metres de desnivell.

dimarts, 24 de gener de 2017

Cursa del Pastisset


Matí molt fred i ennuvolat a Benifallet. Molt poques ganes de córrer però calia fer un esforç. Per davant 29 Km amb 1700 metres de desnivell positiu.
La pujada fins a la Creu de Santos, 942 metres i punt mes alt de la cursa va ser bastant dura. Primer pel barranc de l'Ullal i després pel de  Gori, amb un terreny molt relliscós a causa de la pluja. Fred, vent, pluja i neu ens van acompanyar en la última part de l'ascens. El que si cal destacar d'aquest punt, és als voluntaris que esperen allí als corredors disfressats, un d'Asterix,  i un altre d'Obelix.
Però si la pujada va ser dura, la baixada ho va ser més. Em falta molta confiança encara, vaig amb por dels meus turmells i això em fa ser molt prudent en tot moment.
Una cursa molt bonica i que transcorre per paratges impressionants com la Serra de Cardo. Boscos molt frondosos amb uns corriols impressionants per la práctica del Trail Running.
Esment a part per als voluntaris de la cursa. Van aguantar el fred, la pluja perquè no ens faltés de res. Moltes gràcies nois.
Com sempre que vaig a córrer per les terres del baix Ebre, vaig tenir la sort de compartir cursa amb alguns components de la UEC de Tortosa. Ens veiem de nou a Xerta nois.
Al final 4hores 45 minuts per fer el 29 Km amb un desnivell de 1700 metres. Un bon entrenament amb un sol objectiu, Chamonix agost 2017. Abans farem parada a Xerta per la Ultra Trail de les Fonts i ha Beasain per participar amb la Ehunmilak. Però per això encara falta molt, millor anar pas a pas.