Segurament que si a qualsevol esportista li preguntes per la prova mes dura o una de les mes dures que hi ha avui en dia ,et contestaria que una Triatló i mes concretament una Ironman, 3,8 Km de natació, 180 Km en bicicleta de carretera i 42,195 Km una marató. Però segur que aquest esportista no coneix la Cursa del Llop, una prova que consta de 6 etapes amb un total de 375 Km i dividida en tres esports diferents, bicicleta, running i caiac:
1 etapa- 182 Km de bicicleta de carretera
2 etapa- 32 Km Cursa de muntanya, del riu al mar. Tortosa- L’Ampolla.
3 etapa- 16 Km de caiac desde L’Ampolla fins la Platja de Riumar.
4 etapa- 24 Km de caiac de riu, de Deltebre fins a Tortosa.
5 etapa- 21,097 Km, mitja marató, pujada al caro, Tortosa- Refugi Caro
6 etapa- 110 Km, travessa del port amb BTT, 110 Km, Caro- Tortosa.
Tot això en dos dies, dissabte 9 i diumenge 10 de juliol, tres etapes per dia i sense pràcticament descans entre prova i prova. Qui després de llegir això no cregui que aquesta no és una de les proves mes dures del calendari, sincerament crec que està equivocat, això si, amb tots el meus respectes.
Un canvi de dates a la Isostar Desert Marathon en va deixar via lliure per intentar aconseguir el repte que fa dos anys no vaig ser capaç d’ assolir, fer dissabte la cursa de muntanya i diumenge la mitja marató a la pujada a Caro. Tots sigui dit que aquest any després de la Trail de Barcelona el meu estat de forma era molt mes millor que fa dos anys. A última hora vaig tenir la bona notícia de que el Pedro vindria a córrer també la cursa de muntanya encara que tenia clar que ell feia una cursa i jo un altra.
Primer repte, dissabte 9 de juliol, cursa de muntanya, 32 Km. No és un recorregut excessivament llarg ni costerut, (950 metres desnivell positiu), però l’hora de sortida, 14,30 h és quan el sol ens visita amb tota la seva força i això afegeix un grau més de dificultat a la cursa i just a l’hora de la sortida, el sol comença a escalfar de valent, anem una estona al costat del canal i ràpidament el creuem per enfilar-nos cap a la cova d’en Rubí i l’ Alentar. Un tros de la pujada és per un barranc molt pedregós que creua el Camí del Cèlio, fa molta calor i és molt i molt dur. Després una forta baixada per tornar a enfilar-nos amunt fins arribar a la Serra del Boix (611 metres), anem durant una estona per la seva cresta, un camí de terra ample i molt bo que deixa corre amb molta facilitat. A partir de aquí 18 Km de baixada entre oliveres i garrofes i entre asfalt i terra per finalment creuar per sota l’autopista i arribar a la mar, desde allà uns 400m i l’arribada al club Nàutic de l’Ampolla. El meu temps 3h 45’ 58’’ content, havia fet quasi 10’ menys que fa dos anys i el més important, les meves cames estan be pensant en la mitja.
Diumenge 10 de Juliol, al matí m’ aixeco amb molt bones sensacions, sembla que estic preparat per la segona part de l’aventura i tot i que el dia esta tapat segur que passarem molta calor.
A les 10 del mati sortida neutralitzada fins Roquetes, allà a les 10,15 hores es dona la sortida real. Si una cosa tinc clara es que tinc que arribar al restaurant Pous de la Neu, així que desde el primer moment el meu ritme es bastant baix, realment el meu i el de la majoria de participants ja que per davant ens esperant 21 Km amb un desnivell positiu de 1100 metres. Les primeres rampes dures del port comencen al Km 10, però per arribar-hi hem de fer un tram que sembla pla però va picant poc a poc amunt i realment és molt dur. Al Km 7 veig que les meves cames comencen a notar l’esforç del dia anterior i que hem tindré que esforçar molt si vull aconseguir el meu objectiu. Així que baixo el ritme i vaig avançant poc a poc però sense pausa. Un cop arribo al Km 10 comença la pujada mes forta, vaig combinant estones trotant i estones caminant. Faig grup amb un noi i una noia de la UEC TORTOSA i junts arriben al cargol, allà estan Mati i Cinta animant, ja som al Km 15. D` aquí al Portell, Km 18 son 3 Km que la carretera va voltant de costat a costat amb un desnivell molt elevat. Però un cop allà el meu objectiu està ja pràcticament assolit, fem broma i trotant els últims 3 Km es fan molt més suaus i practicant sense casi adonar-nos ja tenim davant nostre l’arribada. Per fi, creia que mai arribaria 2h 41’ 49’’ el temps és el que menys importa, he pogut assolir el meu repte i he fet les dues curses com tenia previs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada