diumenge, 28 de juny de 2009

CURSA DEL LLOP 2009







Per fer una mica de de resum diré que la CURSA DEL LLOP és una prova que es fa a les Terres del Ebre, concretament a Tortosa. Consta de sis etapes,a quina mes dura:

Dissabte:

Marxa cicloturista, 183 Km a les 7,30 hores
Cursa de Muntanya, Del Riu al Mar.32 Km a les 14,30 hores
Caiac de Mar, 16 Km a les 18,30 hores

I diumenge:

Caiac de Riu, 24 Km a les 6,00 hores
Mitja Marató Pujada al Caro, 21,097 Km a les 10,00 hores
Travessa pel Port en BTT, 112 Km a les 13,30 hores

Aquest any havia fet el valent i m´havia inscrit a dues curses, la de muntanya i la mitja marató.

Aixi que valent com un gegant a les 11,00 del mati menjo un bon plat de pasta i faig els preparatius per la cursa. Segons havia pugut llegir, més que la duressa de la cursa lo que realment era dur, era l´ hora de sortida, les 14,30. Quant un hora abans de la sortida vaig anar a recollir el dorsal el termómetro del Parc Teodor González de Tortosa marcaba 31 graus, sense comentaris.
Provis d´ aigua, em planto a la sortida. Després d´un breu recorregut per la ciutat,la cursa s´enfila per la carretera de la Simpàtica cap a les ermites de Mig Camí i Coll d l´Alba, brutal la puixada, asfalt i ni una sombra. Baixada molt forta i de nou una gran pujada a la serra del Boix, un sol radiant ens castiga constanment, anem a cavall del riu i del mar, entre una vegetació de garriga i oliveres. Per fi arrivem al punt mes alt, Km 17, les cames ja prou castigades durant la pujada, tindran que aguantar 15 Km de baixada cap a la villa marinera de LAmpolla, per camins. Mes endavant el recorregut ja es fa planer, entre garrofers i oliveres centenàries. Ja veig l´Ampolla de reull, estic molt cansat, arrivem al mar i l´ últim Km pel Passeig Marítim es fa durissim, al fons es veu l´arribada però sembla que no arrivi mai. Allí tambè i son la Mati i la Cinta, encara que no puc quasi ni saludarles, estic KO. Creuo l`arrivada en un temps de 3h 49´21´´, assolit. Han sigut quatre hores pujant i baixan per camins, corriols, quatre hores en les que un sol temerari no ha parat d´amenazar-rnos amb la seva millor cara, la calor. Ara toca descansar, recuperar-se, a sigut molt dur i ara mateix no em veig en forçes per afrontar demà la mitja marató de la Pujada al Caro. Imposible, el meu tormell esquerre a sofert molt durant la baixa i està bastant inflamat.
Amb aquesta cursa queda ja tancada la temporada 2008/2009, a sigut llarga i dura pero he assolit tots els meus objectius, superar les meves marques en deu mil, mitja i marató. Ara ja esperem les vacançes, el pròxim dissabte marxo amb la Mati i la Cinta cap al nord, objetiu, fer amb bicicleta els últims 250 Km del Camino de Santiago.









video

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada