Transvulcania

Des del mes de setembre 2018, tenia marcada la data de 11 de maig  com a primer objectiu del 2019, Ultramarató Transvulcania. Havia sentit a parlar molt d’aquesta cursa.

 

El primer avituallament al poble de Los Canarios, i l’arribada als Llanos de Aridane espectacular, les vistes de la Caldera de Taburiente des de les crestes, inigualable Al penúltim avituallament, una persona de l’organització em va preguntar si l’havia gaudit, la meva resposta va ser rotunda i clara, NO. Només recordo parar a fer una foto a la pujada de Las Deseadas, on es veia un preciós  mar de núvols i al fons apuntava amb una bellesa espectacular el Teide. Va ser l’únic moment que realment vaig gaudir.

 

Menció a part els voluntaris de l’ultra i la gent de La Palma, els “palmeros”.  Tots els llocs per on passava estaven aglomerats de gent. Com he dit abans un dels paisatges més impressionants es el poble de Los Canarios, part surt d’illa i primer avituallament al Km 7. Tot el poble estava al carrer, inclòs veies a la gent en pijama i en bata. El dia abans vaig esta dinant a un bar i l’amo ens va comentar que obria el bar a les 3,00 AM.

Sobre l’ultra, podria esta escrivint hores i hores de veritat, però tampoc em vull fer pesat. Com he dit  abans es molt dura, millor dit duríssima i a part vam tenir un convidat de luxe, la calor. Sortida del nivell del mar al far de Fuencaliente, una ambient únic i irrepetible. La cursa la podria dividir en dos parts, fins al Roque de los Muchachos la primera i, del Roque a Los Llanos la segona.

La primera part duríssima, però duríssima , el tram del Reventon al Pico de la Nieve, va ser un dels llocs on més vaig patir, feia calor i ha 2 Km de l’avituallament del pico de la Nieve em vaig quedar sense aigua. Un parell de cops vaig haver de parar pràcticament marejat, però no em vaig donar per vençut i vaig lluitar fins al final. D’aquí fins al Roque només tenia un objectiu, arribar abans de les 17:00 hores que era el temps de tall. Va haver-hi moments que pensava que no arribaria. Però no va ser així, al Roque  estava la Mati i no podia fallar-li, tot i la calor i els moment crítics vaig arribar amb el temps que tenia marcat.

A partir d’aquí començava la segona part de l’ultra, una baixada de 17 Km amb un desnivell negatiu de 2420 metres, del punt més alta de l’illa, El Roque, fins a nivell de mar, Tazacorte. Em vaig prendre la baixada amb molta tranquil·litat, era molt tècnica i les meves cames ja no estaven per moltes floritures. A l’avituallament El Time vaig descansar una estoneta. Arribo a Tazacorte i com no, tenia a la Mati esperant-me de nou per si em feia falta alguna cosa. Això ja estava quasi fet, falten 5 Km i 400 positius.  Era conscient de que ho tenia  a tocar però aquest últim tram, sabia que seria molt dur, les meves cames portaven 70 Km i 4000+, calia un últim esforç. I per fi el moment més esperat, el famós carril bici blau de Los Llanos que em va portar fins a la gloria ,la catifa  vermella,  que em va coronar com ha FINISHER DE LA TRANSVULCANIA 2019.

Somni i repte aconseguit. 74 Km amb 4300+ amb un temps de 15 hores i 45 minuts, posició 901 de 2000 corredors, per mi perfecta.

 

Sóc conscient que durant les  15 hores que vaig esta corrent i caminant molts de vosaltres em vau fer arribar missatges a través del Whatsapp. Impossible contestar. La Mati també va rebre moltes  trucades interessant-vos pel meu estat i com anava la cursa. A tots i totes, moltes  gràcies de veritat. 

I per últim la Mati que ella també va fer la seva Ultra particular d’avituallament a avituallament. Los Canarios, Refugi del Pilar, Roque de los Muchachos, Tazacorte i Llanos; espectacular de veritat. Saber que ella m’estava esperant em va donar moltíssima força per continuar endavant.

Ah, com sempre l’Enric amb el seus consells i  amb una trucada seva després  del Roque em va donar la força que en aquells moments em faltava. Txema, David i Ramon gràcies per les vostres trucades. Fins la propera.

Una curiositat, no vaig ser capaç de menjar res amb tota la cursa, nomes veure molta coca-cola, gels i fruita ( meló, síndria, plàtan).