dimarts, 7 d’abril de 2009

Halbmarathon Berliner- Mitja Maratò de Berlin


Per segon cop he creuat la frontera per fer una cursa, si fa dos anys vaig anar a Florència, aquest cop he anat a Berlin ,una ciutat que durant 28 anys (1961-1989) va estar separada per un gran mur .
Aquest cop el meu objectiu i el dels compayns del C.A. Running (David, Txema, Xavi, Robin i Rafa) era correr la HALBMARATHON (mitja marató), una cursa amb una participació de 25.000 atletes i que surt desprès de donar la sortida a una impresionant cursa de patins.
Però a Berlin també hem anat a fer turisme, hem aprofitat, i tots juns homes i dones hem passat tres dies meravellosos. Vam aterrar divendres a la nit i fins dilluns a la tarde vam dispossar de tres dies plens de festa i de bon humor, passejades amunt i avall amb metro, bus i tren, tres dies amb els que hem pogut descubrir racons molts bonics i visitar molts llocs . Però sense cap dubte si alguna cosa hem fet jo i els meus companys aquets dies a sigut beure cervesa, deu meu, la cervesa que hem arrivat a beure, ens era igual l´hora del dia, matí, tarde o nit, a Berlin quantsevol moment es bo per portar una “birren” a la ma, crec recordar que l´única estona que no vaig tenir una cervesa a la ma va se durant la cursa.

De la cursa simplement es pot dir una cosa ,IMPRESSIONANT, com he comentat abans primer es dona la sortida a una cursa de patins, desprès la cursa de cadires de rodes i finalment a les 10,45 la mitja marató, un ambient infernal amb una cançó sonan pels altaveus molt ben escullida per l´ocasió, “Hell´s Bells” Las campanas del infierno d´ AC/DC. La sortida és ampla i en cap moment dona la sensació d´agobi, Sortim per la Avinguda Unter Den Liden i dona pas a una recta impresionant que travessa la famosa Porta de Brandenburger i seguéix per Strabe des 17 Juni fins arrivar al Km 7, desprès seguim per carrers molt amples i sempre plens de gent passant per Gedächtnis- Kirche i per la Platz Potsdamer fins arrivar a la Str. Spandauer on estaba situada l´arrivada. Personalment vaig anar tota l´estona amb els meus companys, millor dit, darrera d´ells, ja que un pacte secret entre el David i el Rafa va fer que la previsió de correr a 4´30´´ passes a ser de 4´15´´. Vaig anar bona part de la cursa apurat i patin per una forta punxada a l´ espatlla, però no em va faltar el recolçament dels meus companys, tota l´estona van ser al meu costat preocupantse per mi. Gran i carinyosa va ser la bronca del David desprès de parar- me a ballar amb el Robin “per ballar si tens forçes però per a correr no, ves home ves”. I així van arribar tots junts a la meta, amb el braços estirats i agafats de les mans ocupant tota la amplada del carrer, el temps final 1h 30´12´´, segur que si no agesim fet el ball estariem parlan de menys temps, però amb el fons per molt que “rondine” el David vam riure molt,i ell el primer.

Al final, dilluns, van agafar el vol de tornada cap a Barcelona, contents i puntuals van aterrar al aeroport, desprès cadascú va agafar el bus i a casa, está clar, uns vam arrivar abans que uns altres jajajjajaja.
Paraules com LA MALETEN, GER ANTIQUEN, TXEMEN, MANDONGUILLEN segur que les redordarem durant molt temps, com també estic segur que recordarem els viatges en metro capitanejats per GER ANTIGEN, i el pastís d´aniversari del monstruo i ger antiguen. De lo que també estic segur,es que farem moltes bromes amb totes les anecdotes, això és bo i senyal que tots hem tornat molt contents. Nois i noies ens veiem a la propera, perque si una cosa tinc clara es que hi haura una propera, es mes algun ja es va deixar escapar algun nom com Lisboa o Venècia. Montse…. hem sembla que tornes a tenir feina. Un petó per tots.















Cap comentari:

Publica un comentari