dimarts, 14 de setembre de 2010

Marato del Medoc

Si et pregunten el temps que has fet a una marató i tu contestes 5h 49´ 06´´, segurament es sorprendran i diran “collons quina pajara has passat” però quan diguis que vens de la Marató del Médoc segur que ningú es sorprendrà.




La Marató del Medoc és una festassa, una hora abans de la sortida el passeig que hi ha a la vora del Estuari a Pauillac es totalment ple de gent disfressada i amb ganes de passar-ho be.
A les 09,00h AM ja som a la sortida , al meu costat i son la Cèlia, el Pedro, el Jordi i el Jesús, tots junts ens disposem a passar una estona molt bona. Puntualment a les 09,30h sentim el tret de sortida, el soroll és impressionant, i encara tardem uns minuts en creuar la sortida. El primers Kms són molt lents i és pràcticament impossible córrer, anem disfrutant del ambient i fins el Km 9 no fem el primer got de vi.


A partir d’ aquí ja no hem perdonarem ni un. Mes tard ens troben al Jaume Constantí, el pobre diu que va molt malament, mes endavant ens trobem al Xavi Devesa, amb ell anem uns quants Kms i també gaudim d’algun avituallament junts.


Passem la mitja marató en un temps de 2h 28´31´´, impressionant, de nou som al Passeig de Pauillac i afrontem la segona part de la cursa. Al Km 22 veig que el Jesús es treu la perruca, els Kms ja comencen a passar-li factura, amb el Jordi decidim baixar una mica el ritme. A partir d´ aquí no parem de passar Chateaus i es clar parem a tots i a tots tastem el vins que ens donem.


Al Km 25 ens quedem sols amb el Jordi i el Jesus, anem tirant poc a poc i disfrutant de la cursa. Una mica mes endavant troben a la Cris , la Mati i els nens, allà parem una mica i ràpidament seguim la marxa. Sobre el Km 33 trobem el mur i és on pràcticament el Jesús ens diu que esta molt cansat, el seu genoll esta fotut. Caminem una estona i de quan en quan anem trotan sense preocupar-nos el temps que podem fer. Per fi arribem a l’estuari, ara no mes cal seguir-lo per arribar al final.


Som al Km 38 i ens falta el millor de tot. Primer trobem el pernil,


mes tard les ostres,


després l’entrecot,


i de postre un gelat.

Abans de l’ arribada tornem a trobar a la Cris i la Mati, aquest cop ,agafem els nens i tots junts fem els últims metres sobre una catifa de color vermell que sembla mes l’entrega dels Oscars de Holliwood que l’arribada d’una marató.


Això és la Marató del Médoc, una marató diferent on el que menys importa és el temps que has fet al final. Al Médoc s’hi a d’anar a disfrutar, a beure i a menjar, això si, amb coneixement. També pots aprofitar per conèixer aquesta meravellosa regió que està situada entre l’estuari que forma el riu Garona al desembocar a Bourdeux i l’Oceà Atlàntic. Sense cap dubte si podeu algun any,aneu a descobrir-la.


video


video

video

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada