dilluns, 28 de juny de 2010

Nocturna Fredes- Paüls

Cova del Vidre


Pujant a Caro

Pujant a Caro

Refugi de les Closes

Desprès de dos anys, tornava al Baix Ebre per a participar de nou a la Nocturna Fredes Paüls, una cursa que segueix el GR7 travessant tot el Parc Natural dels Ports. Aquet any anava acompanyat de tres companys del Runinng, Jordi, Isma y Taki.
Un total de 45 Km i un desnivell acumulat positiu de 1500 metres, passant pel mig dels ports de Tortosa Beseit i per llocs tant bonics com les Casetes Velles, la Cova del Vidre o el mateix Refugi del Caro.
Desprès d’ un bon dinar arribem a Paüls per agafar un autocar i en dos hores plantar-nos a Fredes, allà recollida del dorsal i últims preparatius. A les sis en punt es dona la sortida, ràpidament enfilem la pujada al Coll de Manado per després fer un fort decents i arribar al Refugi de Font Ferrera Km 6, anem per un terreny trenca cames amb pujades i baixades constants fins arribar a Casetes Velles i afrontar 4 Km de decents fins el avituallament de la Font de la Llagosta. Aquí tenim el primer problema, l´Isma te un fort dolor de panxa i no va be, malt moment ja que hem de afrontar una pujada bastant dura fins el Coll dels Pallers. La pujada es lenta ja que la cua de corredors ens fa impossible anar mes rapit, això ens ajuda una mica i sembla que l´Isma va aguantant, també el Taki ens dona un ensurt amb les seves pulsacions. Arriben a dalt i afrontem una forta baixada fins arribar a la pista que ens portarà al Refugi del Caro, aquí es produeix una d’aquelles situacions tenses de les curses, simplement amb cinc paraules, la que´s va liar “ ISMA VAS BE, Mmmmmm, TROTAMOS, jajajaja, hem tardat 3h 47´15´´ i som al km 24,370. Aquí fem un mos, ens recuperem una mica i desprès de canviar-nos la samarreta, continuem la nostra aventura.
Agafem una pista i després d’ uns quants Km trenquem a l’esquerra per afrontar una dura pujada fins el Coll de Llinars, sembla que l´Isma s’ha recuperat i fem una pujada molt bona avançant a molta gent, un cop a dalt afrontem la baixada fins al Refugi de les Closes, si la pujada havia estat bona, la baixada a estat millor ja que he tingut la sort d’avançar a tothom i posar-me primer del grup, això ens a fet guanya molt de temps. A partir d’aquí la cursa ens fa un tom de 180 graus, l´Isma torna a tindre problemes amb la panxa i sembla que cada cop li costa mes avançar, vaig amb ell, la pujada al Collet de la Miranda primer y desprès al Coll de l’Enrajolada es fa eterna, ens avança tothom, però ara vist l’estat de l´Isma hem de intentar com arribi a Paüls. Un cap a dalt, ja nomes queda la baixada, però quina baixada, al poc de començar-la, ens trobem amb el Jordi i el Taki, tots junts anem baixa’n fins un parell de Km abans de l´arrivada que l´Isma es queda solt, desprès de 8h 51´19´´ (deu meu quin temps), arriben a la zona esportiva de Paüls, això si tots tres esprintant fins l’últim metre, ja podeu imaginar qui va arribar primer. Cincs minuts desprès arribar l´Isma, solt i amb una cara que era tot un poema. He de dir que durant la baixada l´Isma s’ha guanyat el seu mot particular, a partir d’ara el podeu anomena KILIAN FRANCO, “vaya tela chato”. Això si, ens ho hem passat en gran.
Per últim felicitar de nou i un cop mes a la UEC de TORTOSA per la meravellosa organització de la marxa. Uns avituallaments insuperables tant al Refugi del Caro como a l’arribada a Paüls, dues camisetes una a mitja cursa i l’altra l’arribada. Un cop mes es veu que aquesta gent sabent el que´s fan, a sobre vaig tindre la sort d’emportar-me un premi al sorteig. Que mes es por demanar?






Google Earth de la cursa





Desnivell de la cursa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada