diumenge, 15 de maig del 2011

Trail de Barcelona

Finalment després de molt rumiar-ho vaig decidir fer la Trail i no la Ultra, 77Km i 2700 de desnivell positiu.
Així que a les 04,45AM ens trobem tots quatre, Txema, Pedro, Xavi i jo i enfilem l’autopista direcció Sitges. Recollida de dorsal, últims preparatius, nervis, comentaris, bromes i un curt brífing on es donen quatre detalls de que’ns espera.
A les 7 AM en punt sortida neutralitzada fins creuar la carretera nacional, el dia es clar i tot pinta que passarem calor encara que a última hora de la tarda han donat alguna pluja. Enfilem la primera pujada fins La Creu de Sant Isidre, primer control i ràpidament una baixada i primer contratemps, en faig una forta torcada al turmell dret, els primers moments són de dolor, poc a poc va minvant ,igualment sento el peu inestable cada cop que trepitjo a terra, arriben a el Mas Quadrell, segon control. El camí s´ enfila per la Collada de Vallsgrassa fins arribar al primer avituallament. Seguim pujant per una riera molt pedregosa, costa mol avançar, però poc a poc anem pujant fins el punt mes alt, just al costat de l’observatori del Garraf, a l’alt de la Morella que baixa cap el Fondo del Teix on em torno a fer una torçada al turmell i aquest cop noto que es forta de debò. Arribo con puc al avituallament i mestres espero al Xavi em recupero de la torçada, no hem fa molt mal , però noto molta inestabilitat al peu dret. Som al Km 29 i de moment la mitja de Km es bona i estic dins de lo que jo havia pensat, 7 Km l’hora, em trobo molt be i la calor no m’està afectant gens, al contrari , em dona mes força. Pugem al Pla de la Bassa i ràpidament encarem un fort descens per arribar a Begues. L’ Enric Violant em fa un embenat al turmell per sentir-lo mes subjecte i hem comenta que el Txema es trobava mal i a canviat a la cursa curta. Menjo un bon plat de pasta, dos entrepans, omplo el camelbak d´ aigua i seguim, no hi ha temps per perdre. La pista per la que anem s´ enfila al punt mes alt de la cursa ,625m, per després fer un fort descens fins Olesa de Bonesvalls. Vaig amb el Xavi trotant poc a poc i fent la xerradeta, quan la pista de terra es converteix en una pista de formigó i on el percentatge de la pujada augmenta, veig que el Xavi es queda, som al Km 37 mes o menys i crec que arribat el moment de tirar amunt amb força, hem trobo be i noto les cames fresques. El primer que faig es treure el meu Ipod de la motxilla i posar-me la música a tope, durant la setmana havia fet una selecció de una cinquantena de cançons per quan arribes aquest moment. Com tenia previs la primera en sonar es el Highway to Hell de AC/DC, perfecte la força de la guitarra de Angus Young entra per les meves orelles i passa per tot el meu cos fins arribar a les meves cames, collons!!! estic pujant a un ritme molt bo, avanço a un, dos, tres fins a sis corredors. Baixada fins Olesa de Bonesvalls, bec quasi dos litres d´ Acuarios, durant els últims 9 Km pràcticament no he gastat ni 100ml d’aigua del meu camelbak. Afronto un l’altra pujada, es la penúltima abans de baixar fins arribar a Sitges, les cançons del meu Ipod son la única companyia que tinc. Uns 500 metres abans d´ arribar a dalt veig al Txema i al Gerson, ostres, no m’ ho puc creure, amb la ma al cor, el fet de trobar-los vol dir que estic fent una bona cursa. Parlo una estona amb ells i tot sol arribo a dalt, ràpidament començo a baixar fins que veig com el Txema arriba de nou al meu costat. Anem pràcticament junts fins l´ avituallament de Can Grau, a uns 17Km de l’arribada. Sortim junts però als poc Km els meus bessons em diuen que estan molt tocats. Em quedo sol amb la música del meu Ipod , però molt enfadat fotent-me una bronca a mi mateix per no haver-me posat un mitjons fins als genolls. Ara no puc fer res així que hem sento i aprofito per fer una trucada a Mati i estirar be els dos bessons, després durant una estoneta camino poc a poc, sembla que tot torna a la normalitat, així que pujo el to de la música i començo a baixar en direcció a Sant Pere de Ribes. M´ havien avançat quatre corredors , així que és l’hora de recuperar el terreny perdut. A l´ arribar a l´ últim avituallament quasi ni paro, agafo un tros de xocolata i segueixo ràpidament el meu camí, corro, corro i corro no camino ni un moment, vaig avançant terreny molt ràpid, els últims Km fins arribar a Sitges són molt dolents ja que és un terreny molt dur per córrer. Feia estona que veia uns quants corredors davant però no hi havia manera d´ arribar a la seva altura, justament quan entrem a Sitges per la recta on es el camp de golf els veig tots junts un darrera de l’altre i just al final veig al Txema. Tothom va molt justet de forces però jo tinc reservada una petita dosis per afrontar el final, busco al meu Ipod una cançó que em transmeti l´ energia suficient fins que els avanço a tots i arribo a l’altura del Txema, “nene ya estoy aquí” li dic, ell em contesta “vaya carrerón que estàs haciento cabrón”, per un moment sóc conscient que he fet una carrera molt bona en cap moment he tingut una baixada de ritme forta i m’ he recuperat molt be dels problemes que he tingut als bessons, pràcticament he fet la cursa corren i a les pujades he tingut la força per anar caminant molt ràpid. Junts afrontem els últims 3 Km del Passeig Marítim entre la gent que ens mira estranyats com si estiguessin veiem uns fantasmes tot suats en cara castigada per la duresa del recorregut i amb un dorsal penjant de la panxa . Finalment arribem a l’arribada tots dos junts, hem sento feliç ,molt feliç ,he tardat 11hores i 18 minuts en fer el 77 Km i els 2400 metres de desnivell positiu.






recorregut de la cursa




desnivell de la cursa






Foto del meu turmell un dia desprès de la cursa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada