dimarts, 22 de juliol de 2008

Ultra Trail Aneto by trangoworld



Ja fa dies que mirant per internet vaig veure una cursa que em va cridar l’atenció. Es tractava del Ultra Trail Aneto, era un trail d’alta muntanya que donava la volta a l’Aneto per camins i senders en sortida i arribada a Benasc en total autosuficiència en un temps màxim de 24 h, en resum 64 Km i 3700 m de desnivell. Ràpidament vaig trucar a un amic per comentar-li i que li fes una ullada, la seva resposta va ser molt clara “estàs boig, per fer això s´ha d’estar molt preparat”. Faltaven dos dies per fer la inscripció i després de tornar a revisar el recorregut vaig decidir deixar-ho córrer. Les inscripcions es van esgotar en dues hores i l’organització va obrir una segona opció per fer- les que es va esgotar encara mes ràpid, tan sols va durar 38 minuts, l’ èxit de participació estava assegurat.
Passats un dies em vaig assabentar que uns companys s´ havien apuntat a la prova, podia imaginar qui eren, Txema i Xavi i aquest cop hi havia un altre valent, Pedro. Estava clar, jo amb ells no podia anar i ara ja era molt tard les inscripcions estaven tancades.
El cap de setmana que vaig anar a la Cerdanya a córrer la Mitja Marató de Prullans, vaig conèixer al Pol Duran, ell també anava a fer la Trail de l’Aneto, aquí va ser quan em vaig penedir de no haver fet la inscripció. El Txema em va animar “ Fernando apunta’t segur que pots fer-la”, ara ja ho veia diferent, el poder anar amb un altra persona, el Pol, em donava més tranquil·litat i molta més confiança i sincerament per molt dura que fos em veia en cor d’acabar-la. Ara només faltava la inscripció, però com he comentat abans ja eren tancades, cap problema un bon amic es va encarregar de què la meva inscripció arribés a l’organització.
Tenia dos mesos per preparar la Trail, vaig intentar fer bastants curses de muntanya, vaig pujar al Pedraforca i els últims quinze dies vaig entrenar fort per les xeses de Tamarit i pels ports de Pauls.
Així que el divendres 18 de Juliol ens trobem tots a Benasc, el nostre quarter general l’instal·lem al càmping Aneto,des d’allí fem tots el preparatius per la Trail. El dissabte ens aixequem a les 6,30, acabem de fer els últims retocs a la motxilla i anem cap a Benasc, esmorzem uns bons panadons que havia portat de Tamarit, després recollim el dorsal passem els controls de l’organització i ens quedem al parc tancat a esperar l’hora de la sortida.

A les 11 en punt es dóna la sortida, l’ ambient impressionant, el dia meravellós brillava el sol i el cel era clar. Després d’una volta pels carrers de Benasc agafem una pista paral·lela al riu Esera, creuem per baix del pont San Chaime, continuem per la pista que passa pel l’embassament Paso Nuevo i arribem al Pla de Senarta 1380 m CP1 Km 6,5 en 49´21´´.Seguim la pista de Vallibierna sempre pit amunt fins arribar al Pont de Coronas 1970m CP2 Km 13,5 en 2h 08´. Seguim pujant pel GR11 passem per l ‘Ibon de Baix i mes tard l’Ibon Alt tots dos formant els Ibons de la Vall de Vallibierna, el paisatge és impressionat, finalment arribem al Collado de Vallibierna 2728m CP3 Km 19,5 en 3h 49´. Descansem uns minuts i comencem a baixar, aquí vam trobar neu per primer cop i ja se sap cul a terra i t’arrossegues cap a baix. Passem pel Estany de Botornàs i arribem a l’ Estany de Llauset 2200 m, aquí esta situat el CP4 Km 23,5 en 4h 55´. Aquí tornem a fer un petit però fort ascens fins passar la Collada d´Anglios 2432 m. Comencem a baixar passant per l’ Estany de l´Aubaga i el Estany Gran, aquests dos formen els Estanys d`Anglios on també destaca un petit refugi de fusta. Continuem baixant, el sender és molt dolent, pedres, arrels d’arbres, aquí es on començo a tenir problemes, primer em torço el turmell esquerre i després em pego un bon cop amb una pedra que em fa una ferida a la cama. Finalment arribem al Pont de Salenques 1600m CP5 Km 29 en 6h 25´. Fins el moment havíem passat ja tres valls, la de Vallibierna, la de Llauset i la Vall d´Anglios, ara anavem a per la quarta, la Vall de Salenques, fins coronar la vall faltaven 8 Km amb un desnivell de 1200 m. Crec que el nom de Salenques el recordaré molt de temps, podria estar hores i hores recordant la pujada al coll, només una dada, vaig tardar 4 hores en fer 8 Km i vaig arribar a tardar 50 minuts en fer 1 Km. La primera part de la pujada és un sender que passa per un bosc molt espès, fins i tot en Pol em va donar maduixes per menjar. Arriben a la cota 1900, aquí ens apareix al fons la Vall de Salenques, déu meu quina vall, no hi ha un camí clar, però tampoc hi ha pèrdua, s’ha de seguir la vall pels llocs més evidents seguint les fites. Aquí vaig passar els moments més dolents, gràcies als consells de Pol vaig superar el “baixon”, ell em va fer menjar quan no tenia gana i em va fer veure quan no tenia set. Avançava molt poc a poc entre uns blocs de pedres immensos, un, dos, tres passos i tenia que parar a descansar, anava controlant l ‘alçada al GPS i semblava que sempre fos la mateixa. Recordo veure gent molt més “fotuda” que jo, vomitant, totalment desfonsats, en concret recordo un noi de Madrid que pujava totalment destrossat, no podia amb l’anima. Un cop acabats els grans blocs de pedra van començar a trepitjar la neu, poc a poc anava clavant els bastons i avançant pas a pas. L’última part de la pujada és la més dura amb blocs de pedres molt inestables, finalment arribo dalt on m’esperava el Pol, ja sóc al Collado de Salenques 2807m CP6 Km 37 en 10h 32´. Són ja les 21,30h, està a punt de caure la nit i ens espera un descens tan complicat com la pujada, ens abriguem i cap a baix. Miro i només veig neu, tot blanc, la primera part hi ha una corda fixa per fer més segura la baixada, després altre cop cul a terra i a lliscar fins baix. Aquí ens col·loquem el frontal, ja és fosc i temin que pujar la Colladeta de Barrancs 2497m. A partir d’aquí tot és baixada, anem seguint les fites en mig d’una gran baixada, passem per baix de la glacera de l’Aneto, és impressionant la lluna és plena i la vista encara que sigui de nit és meravellosa. Ens trobem a la Vall dels Barrancs i amen baixant pel Torrent de Salterillo, arribem al pla dels Aigualluts on veiem el famós Forau, encara que sigui de nit parem i gaudim de la vista. Arriben a La Resurta 1900 m CP7 Km 45 en 13h 29´. Seguim baixant per un sender ben marcat, caminem a molt bon ritme però el cansament és ja bastant fort i les cames crec que ja caminen per inèrcia. Arribem a l’ Hospital de Benasc 1754m CP 8 en 14h 35´.Ja fa hores que no menjo res ni casi tinc set, m’ havia recuperat bé i cada cop veia més a prop l´arribar però fins creuar-la no podia cantar victòria. Els 4 Km que separen l’ Hospital dels Banys de Benasc vaig tardar 1h 11m, era ja la 01,00 de la matinada feia estona que veia com el cel es tapava i com no parava de tronar i amenaçava pluja, finalment va arribar i acompanyada de vent i de pedra, sol ens faltava això. Arribem als Banys de Benasc 1680 m CP9 Km 53 en 15h 47´, continuem baixant per sort a deixat de ploure i arribem al Plan de Senarta 1380 m CP 10 Km 57,5 en 16h 44´. L´últim esforç i ja hi som, fem el mateix recorregut que al matí, per moments ens permitim el luxe de córrer una miça, les cames crec que ja senten l´arribada. Passem pel costat del càmping, segur que Txema, Xavi i Pedro ja son dormin, penso en fer un crit però no tinc forces. Al fons ja veig les llums de Benasc, no m´ho puc creure ja hi som, una noia de la organització ens indica el camí per arribar, vaig amb Pol i amb Jorge un noi de Sabadell que va fer la segona part de la trail amb nosaltres. Ja veig el polisportiu de Benasc, ja veig l´arribada, com havia de ser tant Jorge com jo deixem passar primer al Pol que havia sigut el nostre guia des de el Coll de Salenques. Ara si que ja res ens podia treure la nostra satisfacció, erem a Benasc 1138 m CP11 Km 64 i havíem tardat la “friolera” de 17 h 54´04´´. Em vaig seure, un noi molt amable de l’organització em va treure la tarja de control i amb va preguntar si volia alguna cosa, en aquell moment no volia res, sol volia gaudir del moment, sol volia pensar que era FINISHER de la 1ª Edició de l’Ultra Trail de l’ Aneto, alguna llàgrima se’m va escapar dels ulls, eren ja les 5 de la matinada i no tenia forces ni de plorar d’alegria.
Vaig patir molt, però molt, no crec que aquí hagi pogut expressar el patiment que vaig arribar a passar, també he de dir que aquest patiment no sé com hagués sigut si a la Collada de Salenques el Pol no hagués estat al meu costat... MOLTES GRÀCIES POL! També felicitar a Pedro, tot un crack! És va comportat com un campió i va seguir el ritme d’ aquests dos monstres de la muntanya el Txema i el Xavi, per aquests dos això va ser un petit entrenament de cara a la Ultra Trail del Montblanc, nens aneu en molt compte i torneu amb la camiseta de finisher val?. Fins la propera!



Cap comentari:

Publica un comentari