dilluns, 28 de novembre de 2011

Jean Bouin i acomiadament de Jesus Leotado



Crec que la cursa a de quedar en un segon pla, hi ha una cosa mes important que vull destacar, i es que avui ens deixa el Jesus Leotado, torna al seu país, Uruguai amb la seva família.




Després de la cursa, s’ha acomiadat de tots nosaltres, ningú dels que estaven allí hem pogut evitar deixa caure alguna llàgrima, jo personalment he sentit un nus molt gran al meu interior, era un bon company i una magnífica persona i segur que el trobarem a faltar. Des de el meu bloc vull fer-li aquest petit homenatge amb les millors fotos de la última cursa que ha corregut amb nosaltres (i que espero que no sigui la última), espero volver a verte pronto Jesus, suerte para todos.







La Jean Bouin és una de les curses més multitudinàries que es celebren a la nostra ciutat, això queda reflectit amb les deu mil persones que hi havia a la sortida. Como es normal en aquestes curses, la sortida estava distribuïda per calaixos, segons la marca que se havies acreditat. Jo sortia des del segon calaix, un bon lloc per intentar fer una bona marca.



Un cop donat el tret de sortida trigo uns 12 segons per passar sota l’ arc que marca l’ inici de la cursa. Ràpidament intento agafar un bon lloc per no veure’ m involucrat en cap caiguda i poder córrer a un ritme bo. El primer Km baixa pel carrer Lleida fins arribar al carrer Entença i puja fins girar cap a la Gran Via., marco un temps de 3’47’’. Agafem la Gran Via, Km 2 y Km 3 amb uns parcials de 3’54’’ y 3’56’’ respectivament, girem a la dreta pel Passeig de Sant Joan i baixem per tornar a girar al carrer Àusias Marc, justament al Km 4. Un incident amb un corredor que retalla per sobre la cera i amb el que m’encaro hem fa no poder veure el temps amb aquest punt kilomètric. baixada pel Bruc fins arribar a Trafalgar i de nou gir a la dreta pel Passeig Picasso, Km 5 amb un temps de 19’21’’. Ja sóc a mitja cursa, vaig bé de forces al costat del Txema i conscient de que queda la part més dura. Encarem ara el Passeig Isabel II, amb una llarga recta que ens portarà fins l’avinguda Paral·lel, al pas pel Km 7 ,segueixo amb el mateix ritme 3’56’’. Sembla que no però l’avinguda Paral·lel puja, així que vaig regulant al màxim possible ,4’01 Km 8 i 4’08 Km 9, ja de pujada al carrer Lleida. L’últim Km, últim esforç, trec les forces del fons del meu cor i just passada la font de Montjuïc m’ agafa un flato que em fa témer el pitjor, respiro a fons i ràpidament se’m passa, últim gir a l’esquerra i baixada amb sprint final fins l’arribada, 39’22’, nova marca personal. La lluita amb els deu mil tornarà el proper 22 de gener al Barri de Sant Antoni i aquest cop estic segur d’aconseguir el sub 39.


Cap comentari:

Publica un comentari