Arribada
Si no recordo malament fa dos anys quant feia la crònica de la cursa deia això: “BEHOBIA- SANT SEBASTIÀ, maravillosa, impressionat, fantàstica, com molt bé diu el anunci de la cursa SI EL CAMI ES DUR, MES GRAN ES LA RECOMPENSA, això sents quan creues la meta de la B/SS”.
Sincerament poca cosa més puc dir aquest any, ah! una cosa sí, particularment crec que hi havia encara mes gent que fa dos anys, el port de Gaintxurizketa estava ple de gent i després els tobogans fins arribar a Lezo impressionants.
Con fa dos anys enrera, sortida de Behobia a les 11,02. Primer Km pla fins arribar a Irun on comencem la primera pujada, seguim pujant poc a poc fins arribar a Ventas on troben el Km5, el meu temps allà és de 21’53’’. No vaig molt be i les meves cames no acaben de trobar el ritme adequat. Faig una petita baixada per afrontar els dos Km del port de Gaintxurizketa. Abans de la pujada perdo el contacte amb el David, (havíem sortit tots dos junts) un cop mes l’ avituallament on he de perdre un segons per parar i beure i això em fa despenjar-me d’ell. Poc a poc ja sóc a dalt, Km 8, només penso en arribar al Km 10, allà havia quedat amb el Jesus, ell hem faria de llebre fins l’arribada. Així que arribo al Km 10 en un temps de 44’22’’ i de sobte apareix Jesus per la meva esquerra, ¿como vas?, ràpidament contesto que no vaig be, no acabo de trobar el ritme adequat. Es posa al meu costat i deixa que marqui jo el ritme, baixem cap a Lezo, esta tota la carretera plena de gent. Entrem al Port de Passajes, tres Kms. plans abans de l’ última pujada, els marquem tots tres per sota de 4’15’’ fins que arriben a l’última pujada, Mirakruz. Es algo impressionant com està aquesta pujada, la gent t’ajuda a pujar però està clar que si les teves cames no estan fresques et quedes clavat, marco el Km del port en 5’06’’ i aquí torno a contactar amb el David. Un cop a dalt ja només falten 3 Km. Baixem fins girar a l’esquerra a l’avinguda de Navarra i encara l’últim Km fins el Bulevard. No cal ni dir com estava aquesta avinguda, impressionat, la gent que hi ha, tothom crida amb forca i entre aquestes veus sento la de Mati, Cris i Marta. Per fi l’arribada, 1h 28’49’’.
Segur que algun any tornarem a San Sebastià per ha córrer la B/SS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada