dimecres, 6 d’octubre del 2010

Cavalls del Vent 2010

Vaig creuar l’arribada amb el Jordi, tots dos junts, allà esperaven el Taki i el Botxi. Vaig seure a terra, en aquell moment era molt feliç, havien complert el nostre objectiu, acabar la cursa de Cavalls del Vent. Enrere havíem deixat 22 hores bastant dures, moltes estones de patiment, de dubtes inclús de paraules fora de to, però un cop creuada l’arribada tot queda en no res.

Com l’any passat van matinar molt, a les 6 AM sortíem amb el Botxi i el Taki. Arribada a Bagà, recollida del dorsal i un petit esmortzar. Fem els últims preparatius i anem ja a la sortida. Allà ens trobem amb el Jordi, Txema, Iñaki, Pedro i Xavi.


Abans de la sortida
A les 10,00 AM en punt el tret de sortida, rapidament enfilem el corriol que ens ha de portar fins el primer refugi.

pujant al Rebost

La gent es torna boixa, tothom puja al dret per por a no passar el primer tall, això fa que hi hagi moltes aglomeracions, arribem al Rebost (1640) amb un temps d´1h 33´ 51´´, no perdem molt temps i encarem la segona pujada. Vaig amb el Jordi, el Taki, el Botxi i el Xavi, pujada molt dura fins el punt mes alt de la cursa (2520). Ja som al Niu d’àguila en 1h 39´ 48´´, el Botxi arriba tocat i te que anar al metge i el Jordi té moltes rampes però tot queda amb un esglai, fa molt de vent i ràpidament encarem la baixada. Aquí es on es trenca el grup, per debant Xavi i Taki i per darrera els altres. Jo personalment abans d´encarar la pujada a Penyes Altes tinc una gran pàjara, em trobo sense forces, i gràcies als ànims del Jordi i el Botxi aconsegueixo recuperar-me. Arribem al Serrat de les Esposes (1511) en 3h 13´´ 16´´. A la sortida d´ aquest refugi ens troben en un noi de Madrid que ens acompanyarà fins al final, el Javi. També crec jo que tinguem un dels moments mes emocionants de la travessa, ens troben ni mes ni menys de cara amb el Kilian, una estrebada al abductor li a fet abandonar. Amb ell ens fem unes fotos i parlem una estona

Amb el Kilian

Aquest any han canviat el recorregut i tardem una estona mes en arribar a Cortals (1610) 1h 07´´ 06´´. Fins el pròxim refugi tenim 10 Km, però son d´aquells que es fan molt llargs, una estona abans d’arribar a Prat d’Aguiló (2010) cau la nit i hem de treure el frontal, hem tardat 3h 20´´ 16´´, estem al Km 44, mes o menys a la meitat de la cursa i portem un temps de 10h 41´ 20´´. Afrontem la pujada al Gosolans (2400), aquí rebo una trucada de la Mati, em fa il·lusió però pràcticament no puc parlar amb ella, estem en plena pujada, un cop a dalt planegem i afrontem una llarguíssima baixada per pista fins el Lluís Estasen (1668) 3h 05´59´´. A partir d’aquí tot és nou per mi ja que l’any passat aquí em vaig retirar. Afronto els últims 30 Km amb moltes ganes però amb el cansament normal dels Kms acumulats. Ja recuperat de la meva pàjara, sense dubte, tindre al meu costat al Jordi i al Botxi ,ha estat fonamental.
La baixa fins al Gresolet (1243) va ser duríssima, vam tardar 1h 16´36´´ en fer 3 Km, el sender era molt humit i tenies que anar amb molt de compte. Ens falta ja només un refugi però potser dels mes durs. Afrontem la pujada al Collet de la Bauma i després baixem fins l´Ermita de Sant Martí, ja tenim davant nostre els temuts “empedrats”. Allà el nois de l´avituallament ens informen clarament, ens queden 5 Km fins al refugi, 2 de baixada i 3 de pujada duríssims. Sense perdre mes temps baixem fins el Bastarny i a partir d’allà tanquem el ulls i afrontem la pujada. Sincerament no la vaig trobar tant dura com esperava, crec que les petites diferències que van tindre pujant, sobre el que faltava o el que no, van ser el que la van fer mes dura. Ja som al Sant Jordi (1565) hem tardat la friolera de 4h 14´ 32´´, sense comentaris. Baixem fins Escriu i després afrontem la pujada l´últim coll, curt però dur. Ens falten uns 6 Km de baixada per una pista molt pedregosa, finalment arriben a la carretera que ens ha de portar fins Bagà, abans però un últim desviament per un corriol per arribar ja definitivament al poble i creuar l’arribada en 22h 00´ 35´´. Tot un èxit sense cap dubte. Allà ens retrobem amb el Taki i el Pedro que havien arribat uns 30 minuts abans que nosaltres. El Txema havia fet 15 hores i el Xavi i l´Iñaki havien hagut d´abandonar.


a l´arribada

Han passat ja dos dies, aquest matí he rebut una trucada del Jordi, “ Zuri l’any que be tornarem però a baixar de 20 hores”, ara mateix no ho tinc clar, ja tindrem temps de parlar-ne, però si que estic segur que en una mica mes d’esforç,el nostre temps hauria segut millor. Jordi ja en parlarem en tranquil·litat.

También me gustaría mandar un recuerdo para Javi, hizo con nosotros la mayor parte del recorrido, incluso al día siguiente tuvimos ocasión de compartir juntos el desayuno. Por cierto teníamos una conversación pendiente, tu ya sabes de que, no?, espero que nos podamos encontrar en alguna otra carrera con el Jordi i el Botxi y así terminar la conversación. Además pudiste comprobar que a diferencia de lo que se dice en la capital, los catalanes somos buena gente. Javi, un placer.


un bon esmorza






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada