dimarts, 27 de setembre del 2011

10 ermites





Temps just per a recuperar les meves cames de la Matagalls i ja torno a esta embarcat en una nova aventura. Aquest cop prop de casa, concretament a Begues , la cursa de les “10 Ermites”, 54 Km amb 2000 de desnivell positiu.
Quedem amb el Xavi el dissabte a les 5,15 AM, avui ens ha tocat aixecar-nos d’hora ja que la cursa comença a les 6 AM. Arriben a Begues i m’entres esperem per recollir el dorsal comencen a caure les primeres gotes de pluja, això pinta malament així que hem de sortir amb al xubasquero posat. Amb un mica de retard es dona la sortida, son ja les 6,15 AM i cada cop plou més. Ràpidament troben l´ ermita de Sta. Eulàlia, uns 3km mes i la de St. Miquel i després d’un fort descens desde el Castell d’Emprunya trobem l´ ermita de la Mare de Deu de Bruguers. Estic al meu terreny, m’he passat tot l’estiu entrenant per aquest petits corriols però la veritat es que avui no te res que veure, es de nit i a mes el terreny esta molt mullat i he d’anar molt en compte. Forta baixada fins arrivar a Can Amat, cada cop plou més i les condicions son més dures. Després de fer la primera pujada afrontem una forta baixa i de nou amunt per arribar a l’ermita del Roser. Baixada de nou fins al cementeri de Sant Climent i amunt de nou per arribar a l’ermita de Sant Ramon. Aquesta pujada és curta però molt dura i a sobre el terreny esta molt mullat i costa molt avançar. Aquest cop toca baixar de nou per després pujar fins l’ermita de Sant Antoni i un cop a dalt tornar a fer un fort descens per arribar a Torrelles. Ara sembla que plou menys, aprofito per canviar-me la roba ja que l’organització ens havia portat una bossa fins aquí. Seguim amb el mateix terreny fins arribar a la Mare de Deu del Remei, som ja al Km 37 i per davant ens queden les dues pujades mes fortes. Un altre cop baixa i torna a pujar fins arribar a l’ermita de Santa Maria de Cervelló. Ara ja tenim davant la pujada més forta, els Kms ja comencen a pesar a les cames i a sobre hem de afegir que pràcticament no ha parat de ploure en tot el camí, poc a poc arriben a dalt de tot i aquest cop la baixada es duríssima i en alguns llocs inclús hi ha unes cordes instal·lades i has de fer una mica de ràpel. L’últim avituallament està situat a l’ermita de St. Silvestre, vaig ja una mica just de forces però tinc reserves per afrontar l’ú ltima pujada. Al final no es tan dura com pensava i arribo a dalt bastant be, ràpidament una baixada per una riera amb moltes pedres que ens deixen el turmells destrossats. Finalment ja veiem al fons Begues, son casi ja les 15h i fa casi 8 hores que estem corrent, crec que tant Xavi com jo som incombustibles, jajjaja. Finalment 8h 20m i com sempre cansat però molt content.

Per últim comentar que es una cursa molt maca, però com he dit abans també molt dura, un constant puja i baixa on alguns cops el genolls pateixen les conseqüències de les fortes i empinades baixades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada