dijous, 25 de juny de 2009

Mitja Marató Bellver- Prullans

Per segon any consecutiu he anat fins la Cerdanya per a participar a la 2ª Mitja Marató Prullans- Bellver. A diferència de l´any passat el temps aquest cop si ens ha acompanyat i durant tot el cap de setmana hem pogut gaudir molt.
La cursa havia variat una mica respecte l´any passat, ara la sortida era des de Prullans i l´arribada estava al polideportiu de Bellver, en total 19,900 Km amb un desnivell acumulat de 1388 metres, 688 pujant i 732 baixant.
Portava pràcticament més d´un mes sense entrenar ni fer cap cursa, una tendinitis m´ha tingut un temps descansan i amb un tractament d´antinflamatoris i gel. Aquesta passada setmana havia sortit un parell de cops i vaig podre comprobar que ja em trobava molt millor. Sincerament no estic en el millor moment però creia amb les meves possibilitats i sabia que al meu pas segur que arribaria. I així va ser, finalment vaig creuar l´arribada amb un temps de 2h 09´ 42´´ però el millor de tot va ser que en cap moment vaig tenir cap molèstia. Sembla que la tendinitis ja ha quedat aparcada.
Aquest any la sortida no l´he fet sol, m´acompanyat la Cèlia i el David. Per cert gran carrera de tots dos, la Cèlia, sempre recolçada per David va aconseguir pujar al podi, tercera classificada amb la seva categoría i quarta dona de la general, MOLTES FELICITATS CELIA, també s´ha de dir que el David va anar tota la cursa mig coix, va aguantar com un valent i en cap moment va pensar en deixar la cursa, al contrari cada moment s´anava superant amb un dolor insoportable.
Jo per la meva part vaig fer el que vaig poder, fins el primer avituallament vaig anar amb ells, després em vaig quedar sol, els veia davant meu, al començar la baixada vaig estar a punt de contactar amb el David però els cordons de les meves zapatilles es van trençar, vaig pedre molt de temps fins que vaig podre arreglar-lo. Era encara el Km 5 i faltava molta cursa, vaig esforçarme al màxim per agafar-los,però va ser impossible, tots dos van fer una molt bona cursa. Al final vaig arrivar quatre minuts darrera d´ells, això sí content, molt content, habia fet una bona cursa i el més important, no m´havia ressentit de la meva lessió.


Cap comentari:

Publica un comentari