diumenge, 6 de març del 2011

Maratò de Barcelona

Amb Ricardo Abad

Km 38 Rambles

Avituallament Km 30

Ostres, quanta raó tenen els que diuen que cada marató és un món, que no hi ha cap igual, realment avui ho he pogut comprovar, havia sentit parlar molt de l’home del mall i reconec que tímidament alguna vegada m’havia visitat. Avui ho he conegut en persona i crec que no m’han quedat ganes de tornar a veure-ho mai més, encara que esta clar que això mai es pot dir.
El cap de setmana havia començat fenomenal, l’ultima sortida del divendres matí amb el Botxi i el Negre m’havia anat perfecte, el meu genoll no s’havia ressentit pràcticament gens, estava preparat. A la nit vaig tenir la sort de sopar amb Ricardo Abad, molts de vosaltres ho coneixereu per que és el “boig” que vol córrer 500 maratons seguides, a Barcelona corria la 157, però puc assegurar que darrere d’aquest “boig”, existeix una persona amb un gran cor i és mes un gran projecte que va dirigit a recaptar fons per a una fundació ANFAS (Associació Navarresa en favor de les persones amb discapacitat intel·lectual), un aplaudiment molt gran per a tu Ricardo.
Preparar una marató és molt dur, molt, solament els que ho fem sabem realment el sacrifici i les hores que hem de robar a les nostres famílies, però el mes dur és que en qualsevol moment et pots quedar amb la boca oberta com un ximple, que per que? doncs molt senzill, simplement una punyetera lesió, personalment aquest any ho he sofert però també per sort m’he recuperat a temps per poder estar en la línia de sortida. No han tingut tanta sort altres company que amb molta pena s’han hagut de conformar amb avituallar en el Km. 30 als 15000 corredors que avui corrien la marató, encara que no ho sembli una tasca imprescindible perquè la marató funcioni. Gràcies a tots.


Mati avituallan a Devesa i Constanti al Km 40 (Morix)

Avui ho tènia molt clar, encara que com he dit abans havia estat pràcticament 15 dies parat, estava disposat a donar-ho tot, tènia molt que guanyar i poc que perdre i a més fart d’escoltar al Txema que em digués que tènia que ser mes ambiciós penso que havia arribat la meva gran oportunitat. Tènia un company de viatge ideal Kiko, un company que fa poc que ha recaigut en el club, solament havia corregut una marató però tènia l’experiència suficient com per fer-me tocar el cel. Sortida meravellosa amb la cançó de Freddy Mercury i Montserrat Caballe “Barcelona” cridant amb força. Des del primer moment hem decideixo com he dit abans donar-ho tot i intentar ser ambiciosos, passem el Km. 10 amb un temps de 43’34’’, ritme bo i millors sensacions, pas per la mitja marató amb un temps perfecte 1h 32’, no m’ho podia creure, just un Km. abans havia perdut a Kiko ja que havia hagut de parar un moment, ja se sap tant beure al final.... Sol, he seguit amb el cap fred i ritme constant, arribada al Km 25 on veig per primera vegada tots els companys del C.A. Running, l’anada i volta per tota l’avi. Diagonal se m’ha fet molt llarga i bastant dura però l’he aguantat com he pogut. Km 30, l’alegria de veure de nou a tots els companys i sobretot a la Mati i a la Cinta, no ha estat suficient per sobreposar-me al que m’esperava. Nomes girar a el Carrer Taulat ha començat el meu calvari personal, quin desastre, al principi pensava que serien uns Kms però tal com anaven passant m’he adonat que la cosa era molt greu. El mes fàcil per a mi, seria dir que el meu genoll m’ha fallat, m’estaria enganyant a mi mateix, no era un problema físic, no tènia rampes, simplement les meves cames no reaccionaven, he menjat, he begut, m’he pres un altre gel, però quan és que no, no hi ha res que fer. Molt poc a poc anava avançant, marcant tots els Kms per sobre de 5’ fins i tot algun a 6’, fatal, ni el pas per l'Arc del Triomf on l’ambient era fantàstic m’ha donat l’energia necessària per trobar un bon ritme. En el Km 37 em passa el globus de 3h15’, intento ficar-me amb ells però ràpidament m’he adonat que no podia, això si tènia una cosa molt clara, arribaria a meta. I així a poc a poc i amb els ànims t’enfredo, Pepa, David i Rafa m’he plantat en el Km 41 ja tocant amb la punta dels meus dits l’arribada. Al final 3h 21’ 07’’, sincerament busco la part positiva, el meu genoll esta totalment recuperada, estar enfadat no em serveix de res, he estat ambiciós i sàvia que solament hi havia dues sortides la de l’èxit o la del “fracàs” i ho poso amb cometes perquè a molts els agradaria acabar una marató en 3h 21’.
Respecte als meus companys no tinc constància que cap es hagi retirat, tot un èxit pel C.A.Running uns millor i uns altres pitjor. Felicitats a Pedro pel seu gran temps i em dol que Txema un cop mes s’ha quedat de nou a les portes del seu objectiu, això si, em consta que en els últims Kms estava acollonit perquè pensava que en qualsevol moment arribava Percheron amb el seu gran esprim i....... L’any que ve ho intentarem de nou no ho dubtis. Gràcies a tots pels ànims.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada