Tornava de nou a Lisboa, però aquest cop per córrer la marató. A part de Mati i Cinta aquest cop també viatjaven l’Orpinell, el Nadal, el Tadeo i el Colas i la Núria. La casualitat ha volgut que un cop allà també ens trobéssim amb la família del Negre, la seva dona Mariajo i la seva filla Sandra. En resum un pont de la Constitució per terres poc hostils per als aficionats del Barça però amb uns companys meravellosos que ens ha fet disfrutar de tots els moments amb intensitat.
Si algú tenia pensat anar el proper any a córrer la marató de Lisboa millor que abans prenguí nota del següent. Marató molt lletja per al meu gust, molt i molt dura i amb molt poca gent al carrer (nomes cal dir que el primer classificat, un atleta portuguès va fer 2h 22m) i sobre tot bastant fluixa a la hora dels avituallaments, tant amb els Kms parcials com a l’arribada. Es clar que això no treu el plaer de córrer per llocs tant emblemàtics com el Monestir dels Jerònims o la Torre de Belen. Potser el moment mes bonic es entre el Km 36 i 37, als pas per la Plaça del Comerç i després per la Plaça de Rossio, els únics llocs del recorregut on es veu gent animant. D’aquí al final, 4 Km d’ una duríssima pujada on la gent incrèdula mira a un grapat de bogos corrent sense cap tipus d’interès i l’ únic que se sent són els pitos del cotxes parats esperant per creua el carrer.
A les 9,00 AM sortida desde el estadi 1 de Maio, estic a la sortida amb l’ Orpi, el Nadal i el Tadeo però nomes sortir ,ràpidament hem quedo sol. No tinc clar quin temps vull fer però lo que si tinc clar es que aniré sol tota la marató. Els primers Km són duríssims, el circuit puja i baixa contínuament per carrers vuits de gent i pràcticament a les afores de Lisboa, únicament al Km 5 quan passem per davant de l’hotel on estem allotjats i ha alguna persona veien la cursa i entre ells veig a Cinta. Tot segueix igual, puja i baixa, com he dit abans, bastant dur, passo per al Km 10 i el meu temps es de 46’12’’. Pràcticament el terreny segueix igual fins arribar a la Plaça Marques de Pompal, Km 18, allà encarem una baixada de casi 2 Km fins arribar al passeig que hi ha al costat del mar, Km 20. Ara ens espera una avinguda al costat del riu Tajo, recta però molt i molt dura ja que està totalment deserta i sols trobem gent al pas pels avituallaments, en total son 15 Km entre anar i tornar. Personalment penso que quant torni ,ja sols hem faltaran els últims 6 Km. Passo la mitja amb un temps de 1h 38’ però veig que començo a pagar una mica l’esforç de la duríssima primera part de cursa. Com he dit abans, és un passeig, millor dit una carretera que ens porta fins la Torre de Belen (únic lloc on es veu algo de gent), allà és el Km 28 i fem una volta de 180 graus per tornar de nou a Lisboa. Quant passo per al Km 30 veig com hem passa el globus de 3h 30’, sincerament, ni m’ immuto, va ple de gent, a part amb aquest tram també se està disputant la mitja marató i és pràcticament impossible córrer amb un ritme constant. Per fi Km 36 i final del llarg passeig d’ anada i tornada. Al pas per la plaça del Comerç veig a Mati i a Cinta, en aquest tram vaig amb un noi de Canàries, Toni, que he conegut durant la marató, vol baixar de 3h 45’ així que intento ajudar-lo. Mes endavant veig al Negre, ja al Km 37, falta la part més dura, tot pujada fins al últims 900 metres.
No tardo molta estona en quedar-me sol, el Toni va molt tocat i no pot amb l’anima, la gent va petada i tothom camina, jo vaig pujant i avançant corredors sense parar i marcant els últims Km a un bon ritme. Finalment una mica de baixada, gir a l’esquerra i entrada al estadi 1 de Maio (per cert quina cosa mes lletja, tot en obres i ple de munts de sorra per totes bandes), últims metres i arribada amb temps final de 3h 36’39’’. Per cert a l’arribada ni un simple avituallament, únicament un got petit d’ una beguda isotònica dolentíssima i una bossa amb una poma, increïble però cert, desprès de 42,195 Km res de res. Una pena una ciutat com Lisboa es mereix una marató més ben organitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada