dilluns, 5 d’octubre del 2009

Cavalls del Vent

Sincerament, avui és un d´aquells dies que no hem be gents de gust escriure. Tot el que tenia pensat se´n va anar a un no res quant vaig tenir que abandonar la cursa el passat diumenge a la una de la matinada. Tot anava be fins que abans d´arribar al Refugi de Prats d´Agulló, vaig sentir una estrabada molt forta a la meva cama esquerra. El físio del refugi hem va fer un bon massatge i en va posar un vendatje comprensiu a la zona afectada, segons ell es podia tractar de una tendinitis. Ni per un moment m´havia passat per cap abandonar la cursa, fins les hores anàvem bé. Millor dit molt bé. Tant el Botxi com jo, havíem pasat algun moment fotut però mútuament l´haviem superat. Surtin de Prats d´Agulló ens esperava una pujada bastant pronunciada de uns 2 Km fins arribar al Pas dels Gosolans 2430m, vam pujar molt be, en uns 35 minuts estavem dalt de tot, vaig respirar tranquil ja que no vaig sentir cap moléstia. Quant vam començar a baixar cap el Refugi de Luis Estassen vaig tornar a sentir un fort dolor a la cama, cada pas que feia era un martiri, en feia molt de mal i a sobre la baixada va ser bastanta llarga, per al meu cap ja planejava la idea d´abandonar però volia apurar al màxim les meves possibilitats. A falta mes o menys d´un Km per arribar al refugi li vaig dir al Botxi que no podia mes, que fins allí havia arribat, la seva reacció ja la podeu imaginar “nene ni hablar acabamos juntos”, la veritat que no va insistir molt i això li vaig agrair molt. Tothom que ha fet algun cop una cursa es pot imaginar co et sents en aquest moments, hem feia molta i.lusió acabar- la però era conscient que allí als peus del Pedraforca havia acabat la meva participació a Cavalls del Vent, una verdadera llàstima ja que les meves cames segur que podien amb els 27 Km i 1000 metres de desnivell positiu que ens quedeaven fins arribar a Bagà.


Fins aquell moment, com he dit abans tot havia anat perfecte. A les 11,00 i despres de una esmorza de campionat van pendre la sortida, ràpidament van encarar la pujada fins al Refugi del Rebost, seguim puja´n i ens trobem amb el primer problema, un parell de abelles ens piquen als bessons, quina mala sort, seguim puja´n i arribem fins al Refugi de Niu de l´Aliga, impresionat el paisatge, estem a la part mes alta de La Molina. Som al punt alt de la nostra cursa 2510m i hem superat un desnivell positiu de 1600 m en 13 Km. A partir de aquí comença una baixada molt i molt perillosa amb molta pedra solta pel mig, coronem de nou Penyes Altes 2279 m i seguim baixan fins arribar aquest refugi a una pista que´ns porta fins al Refugi del Serrat de les Esposes. Hem fa molta il.lusió arribar aquest refugi ja que fa molts anys aquí vam passar amb la Mati un cap d´any molt bonic. Seguim per una pista molt ampla, és un terrny molt tranquil i molt bo per recuperar forces, aprofitem per fer una trucada a la família, anem parla´m tranquil.lament fins que veiem que no hi ha cap marca del circuit, ¿ens hem perdut?, dit i fet com a dos tonos ens em despistat, un recorregut que havíem de fer en uns 45 minuts, vam tardar 1h 30´. Arriben al Refugi de Cortals d´Ingla, ràpidament mengem algo i sortim en direcció Prats d´Agulló, un noi de l´organització ens comprová el material ja que durant aquest tros ens caurà a sobre la nit. Aques va ser el recorregus mes dur, son 10 Km però sembla que siguin 100 Km, a mes a mes aquí va ser on vaig comnçar a sentir les molésties que finalment hem van obligar a retirar-me.


Per últim felicitar al meu amic Botxi, quin tio collons, quant vam anar junts ens vam ajudant d´un a l´altre, però quant es va quedar sol va fer una duríssima baixada fins al Refugi de Gresolet, desprès va coronar el Coll de la Bauma per t ornar a baixar i encar el torrent dels Empedrats fins arribar al Refugi de Sant Jordi. Un cop allí nomes li faltava coronar el Coll d´Escriu i encarar la baixada fins arribar a Bagà. De veritat va arriba corrent com un coet, no vaig tindre temps ni de fer-li una fotografia, aixoò si, va arriba enfadat, el Botxi es el Botxi.

MOLTES FELICITATS NENE



Aquest son els nostres temps i el pas pels diferents refugis fins que vaig abandonar


Bagà 11h

Rebost 1h 33´14´´ 12h 33´14´´
Niu d´Aliga 1h 38´17´´ 14h 11´31´´
Serrat de les Esposes 2h 53´17´´ 17h 03´48´´
Cortals d´Ingla 1h 26´16´´ 18h 30´04´´
Prat d´Agulló 3h 23´59´´ 21h 54´03´´
Lluis Estassen 3h 01´23´´ 00h 55´26´´

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada