Marató de Canfranc

Quan entres a la seva web ho diu clarament “los 100 Km mas largos del mundo”. I jo em pregunto "si els 100 Km són tan llargs, els 45 Km tampoc han d'estar malament?".

Hi ha gent valenta i gent molt valenta, jo en aquest cas m'he quedat en els valents i és per això  que amb els 45 Km que vaig fer en tinc prou. Però indiferentment de ser valent/a o molt valent/a, tots tenim una cosa en comú ENS AGRADA MOLT CÓRRER PER LA MUNTANYA i això és el més important.

 

 

Un grup de 13 valents (alguns més que d’altres); Jaume, Xavi, Pere, Tara, Elena, Joan Carles, Sergi, Karim, Belen, Elena, Moises, Manel i Nando ens vam presentar el divendres 13 de setembre a l'Estació de Canfranc. Tots teníem el mateix objectiu, gaudir, riure'ns, córrer, menjar, beure i sobretot intentar ser FINISHER.

Els més valents i la més valenta (i ara sabreu perquè) no tenien temps a perdre; recollida de dorsal, sopar i a la feina. Per davant 100 Km amb un desnivell positiu de 8848 metres, enteneu ara perquè són molt valents?

No puc donar més detalls de les 35 hores que  els meus companys van passar donant voltes per aquelles muntanyes; Estació de Canfranc, Canfranc, Pic de la Moleta, Formigal, Astun, Candanchu i de nou Estació de Canfranc, una bogeria. El que sí puc dir, és la il·lusió que tenien en la sortida, se’ls veia contents, alguns més nerviosos que d’altres però amb moltes ganes de començar i menjar-se les muntanyes. El resultat?, sincerament és indiferent. Només el fet d’estar a les 12:00 PM davant l'Estació amb un dorsal en el pit i una motxilla carregada d'il·lusions els fa ser molt valents.

Mentrestant els valents anaven a dormir, l'endemà arribaria el seu torn.

 

8 AM del dissabte 14 de setembre, a la sortida la mateixa imatge, cares d'il·lusió, de nervis i de molt de respecte. Teníem per davant 45 Km amb 4000 positius, que valents  som. Aquí si puc donar detalls. Una valenta ens va posar els pèls de punta en la primera pujada, després de queixar-nos molt vam poder aguantar sense problema. Uns més ràpids, altres més lents però a poc a poc anàvem recorrent els diferents pics del recorregut; La Moleta, Pic Larraca i la Tuca Blanca. Vam passar moments crítics però gràcies al cap i els nostres ànims els vam poder superar. 

Als finisher, MOLTES FELICITATS. Als que no van poder complir el seu objectiu, també MOLTES FELICITATS, el fet d’intentar-ho ja és un gran èxit.

I que dir de les tres noies del grup? Quines campiones, les tres van pujar al podi.

 

VOSALTRES SI QUE SOU UNES VALENTES DE VERITAT