Estany de Sant Maurici

Aprofitant que teniem que portar a la Cinta a Espot on pasava 15 dies de colònies, la meva dona, Mati, i jo vam decidir aprofitar el cap de setmana per fer alguna excursió pel Parc Nacional d´Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ja feia anys que havíem recorregut tota la part d´ Aigüestortes i el Estany Llong, però encara no haviem tingut ocasió de conèixer la part de l'Estany de Sant Maurici. Vam decidir passar el dissabte fent una bona excursió i intentar conèixer en un dia el màxim possible. I així va ser, el dissabte a primera hora ens vam equipar com autèntics excursionistes i cap amunt. A les 9,30 AM agafavem un taxi cap l' Estany de Sant Maurici, de pujada mentres preguntavem al conductor algun dubte que teniem acabàvem de planificar la nostra ruta. A les 10,00 arribàvem a l' Estany 1910 m, impressionant, a la seva dreta resalten els Encantats dos pics meravellosos. Vam agafar la sendera que surt per la part dreta, ràpidament ens vam plantar a la Cascada de Ratera , foto de rigor i seguim amunt fins arribar a l' Estany de Ratera, seguim amunt per la pista, no paren de passar taxis amb excursionistes cap amunt, la pista cada cop és més empinada però el paisatge és tan bonic que les cames sembla que caminin soles, arribem al Refugi d´Amitges 2380 m i ens delectem veient l´estany. Seguim una miça més la pista, uns deu minuts, fins el final, allà trobem l'Estany Gran punt des del qual es comença a pujar el Port de Ratera.

Fem mitja volta i baixem per la mateixa pista que hem pujat però a meitat camí ens desviem per una sendera que ens porta al Estany de les Obagues, impressionant, allí fem una parada per recuperar forces, eren ja les 13,00 PM i teniem gana. Sincerament la parada va ser curta, no va durar més de 20 minuts, després vam seguir direcció el mirador de l'Estany, des d'allà les vistes són meravelloses, impressionants. Vam seguir la senda, a mà esquerra ens queda l'Estany de Sant Mauri, el veim tot, de nord a sud, d'est a oest, teniem un visió perfecta, l´aigua es veu clara, el sol de migdia reflexa de forma impressionant.

Vaig veure que la Mati anava molt bé, al seu ritme però amb ganes de seguir, encara són les 14,30 i ens quedaven moltes hores de llum, li vaig proposar pujar al Portarro d'Espot, des d' allà veus les dues vessants del Parc Natural , la de Sant Maurici i la d´Aigüestortes. No va dubtar ni un moment la seva resposta va ser clara i forta “cap amunt”, així que vam seguir la sendera per mig d'una tartera i ràpidament ens vam plantar a la cruïlla que puja cap al Portarró, descansàrem una miça i començàrem a pujar. Vam pujar poc a poc sense córrer, la Mati portava un ritme lent però constant, portava ja moltes hores caminant però ella seguia, poc a poc, pas a pas anava clavant els pals i avançant, després de 50´ pujant arrivem al Portarró d´Espot 2435 m i vam tenir la recompensa visual que buscavem, impressionant, veíem la vessant nord del Parc amb l´estany Redó i l´estany Llong al fons de la vall flanquejats a la dreta pel circ dels Colomers. Eren les 15,30, ja portàvem 6,30 hores caminant, patia per la Mati però sincerament em va sorpendre, ella poc a poc però anava fent, aixi que vam empendre la baixada de nou cap la part d´Espot, aquest cop bordejaríem l´Estany de Sant Maurici per l´altre costat. He de dir que inclús a mi la baixada se'm va fer molt llarga, vam passar per baix mateix del Encants, els miraves i semblaven un gegants inflanquejables, vam seguir la pista fins arribar al Refugi Ernest Mallafré i d´allà vam continuar fins arribar al punt de partida L´Estany de Sant Maurici, eren les 19,00 PM, haviem estat 10 hores amunt i avall però també havíem vist molts racons del Parc Natural. A la Mati li va encantar i la veritat és que va aguantar com una campiona. Jo personalment també vaig disfrutar molt, afegint que vaig poder veure alguns trams de la travessa de Carros de Foc, que si tot va bè vull intentar fer el proper any. Ara aprofitant que el proper dia 15 d´Agost hem de pujar a recollir a la Cinta volem intentar fer la travessa Espot- Estany Negre i estic segur que tant la Mati com jo podrem fer-la.