Córrer està de moda, posar-te una samarreta, un pantalons curs i calcar-te
unes bambes és a l’abast de tothom. Córrer enganxa, primer un deu mil, després
una mitja marató i per últim el gran repte, finalitzar una marató.
Els carrers de Barcelona ja fa anys que llueixen les seves millors gales
per rebre els corredor de la marató. Llocs com Plaça Espanya, Av. Meridiana,
Plaça Catalunya, Arc del Triomf , Av. Catedral, Colom..... és impressionant,
els corredors ens sentim per moments “super herois” empentats pels crits d’ànim
dels molts aficionats que abarroten els 42,195 Kms que recorren tots el punts
emblemàtics de la nostra ciutat.
.JPG)
Com es tradició cada any, a les 7,45 AM foto a la font màgica de Montjuïc
amb tot els companys del club, després tots junts sortim cadascú del seu
calaix. Entro al calaix vermell amb el David,
El meu pla era arribar al Km 26 amb forces, allà seguir corrent amb una
“llebre” d’autèntic luxe, el Negre, ell hem portarà fins Plaça Espanya, només
hi ha una cosa que ho pot impedir, les meves cames. Tal i com havia pactat amb ell,
el meu ritme es de 4’40’’ i ho segueixo bastant bé, passo el Km 10 amb un temps
de 46’12’’ i la mitja marató en 1h 37’41’’.
Puntual com un rellotge Suís, arribo a la meva cita amb el Negre a la
cruïlla de la Av.
Diagonal i la
Rambla Prim , Km 26, 2h 02m 42’’. Vaig bé i penso que ja estic
salvat, a partir d’ara ja no aniré sol i això hem fa sentir millor. Seguim a un
ritme de 4’40’’ i ens plantem a l’avituallament del Km 31, res a dir que ja no
hagi dit els altres anys, impressionant un altre cop i ja van..... anys, he
notat com les meves pulsacions augmentaven i he tingut el temps juts per buscar
amb la mirada a la Cinta
i a la Mati. Acabats
els segons de glòria toca concentrar-se de nou en la cursa, recuperar les
pulsacions i mirar endavant, ja sóc al Km 32 i com hem diu el Negre a partir
d’ara toca restar Kms. Ara cada cop les cames ja estan més cansades, noto com
el meu ritme a baixat considerablement, 5’00’’, i això hem fa pensar amb el
pitjor. Just abans de l’Arc del Triomf
ens avança el grup de 3h 15’ ,
els grits d’ànim del Negre son cada cop més necessaris, les meves forces estan
molt justes i cada cop vaig perden més temps. Arribo a Plaça Catalunya, baixem
fins la catedral i encarem Via Laietana fins el Born, girem a la dreta i
pràcticament ja som al Paral·lel. L’últim esforç i aquest cop de veritat, els
ànims del meu acompanyant són l’únic estímul que tinc i m’obliguen a deixar-me
sobre l’asfalt del Paral·lel el poc que hi ha al meu interior.
La gent crida
cada cop més fort, pràcticament ja hi som. Veig el Km42 i no tinc forces ni
d’estar content, simplement tinc ganes de creuar l’arribada. Per fi la creuo
amb un temps de 3h 23’
44’’.
Negre seguro que este tiempo se hubiera
incrementado bastante si no hubieras estado a mi lado, te aseguro que lo di
todo, quizás el problema como tu me dices siempre sea de coco, cuando termine
dije que ya no lo intentaría otra vez, hoy pienso diferente, lo volveremos a
intentar juntos y estoy seguro que lo conseguiremos. Gracias.
Agrair a tots els vaig que trobar pel camí i em van animar durant els
També al David, al Carlos, el Jordi i el
Roger que ja s’han convertit en un clàssic, l’Anna , la Sonia , la Cris, la Gemma i
els nens i Alfredo que em va fer una foto i jo no el vaig ni veure.
L’últim agraïment per la Mati
i la Cinta i
com no per tots els companys del meu club, C.A. Running, nois i noies, any rere
any la vostra tasca a l’avituallament és fonamental per al bon funcionament de
la marató i els vostres crits d’ànim als corredors del club són una motivació
extra per tots nosaltres. Gràcies un altre cop.
.JPG)
Ah per cert, el Jesús va acabar la
marató en un molt bon temps. 3h 50’,
avui mateix m’ha dit que l’any vinent hi tornarà. Veieu-ho com córrer enganxà?
