Ultra Trail de les Fonts

L'objectiu estava clar, aconseguir ser finisher per segon any consecutiu. Tenia molts dubtes. Que perquè? molt fàcil, en una Ultra d'aquestes característiques, el mínim error t’envia cap a casa, tant tècnic com físic i desgraciadament envia a rodar la preparació de quatre mesos.

Sincerament no sabia dir quina de les tres curses és la més dura. La Nocturneta, perquè és una cursa rapida i això els altres dies pot passar factura, Trail per la seva extrema duresa o Cursa de les Fonts perquè puc pagar l'esforç dels dos dies anteriors, En el meu cap tenia marcades dues pujades que temia i les dues de la Trail, la Refoia i la del Tossal d'Engrilló. En l'edició del 2014 va patir molt en les dues i sens dubte eren la meva principal preocupació per  aquesta edició. La pujada a l'Espina potser és més llarga que les anteriors però el fet que l'hagi pujat diverses vegades entrenant, no em preocupava tant.

 

Però anem per parts:

Nocturneta- 23 km i 350 metres de desnivell positiu. Cursa ràpida però amb trampa. Si et passes pots pagar-ho en la Trail o en la Cursa. Em vaig trobar bé i vaig fer un temps de 2h 19m 36seg, 5 minuts menys que l'any anterior.

Trail- Molt respecte, tranquil·litat fins Paüls pensant en el que quedava per davant.
La pujada a la Refoia la vaig  realitzar amb un grup de corredors de la UEC Tortosa. Al contrari del 2014, em vaig sentir còmode i vaig arribar a dalt sense patir massa, 2h 53’ 09’’.

A la baixada em quedo amb Isa i Joan Carles i junts arribem a l’avituallament de Prat del Comte.
M'apropo ja a la segona pujada i la més temuda per mi, la del Tossal de l’Engrilló. La realitzem els tres junts, a poc a poc però sense pausa, això va fer que pugés còmode i sense adonar-me ja estic a dalt i pràcticament a meitat de carrera, ja porto 9h 36’ 04’’.

Afronto ara un terreny trencacames amb constants pujades i baixades per finalment enfilar la baixada a Sant Roc, Km 41 de cursa i un temps de 7h 26’ 08’’. Menjo bé, un bon glop de cervesa per recuperar forces i espero que arribin Isa i Joan Carles, els havia perdut en la baixada. Ara toca afrontar la pujada més dura de la Trail, no pel seu desnivell sinó per la seva distància. Començo la pujada amb Isa, però a poc a poc ella es va quedant enrere i em quedo sol. El primer que faig es treure el meu Ipod de la motxilla i posar-me la música al màxim. Com tenia previst, la primera cançó en sonar es Highway to Hell de AC/DC. La força de la guitarra d’Angus Young entra per les meves orelles i passa per tot el meu cos fins arribar a les meves cames, estic pujant molt bé i això em fa avançar molts corredors, Coll Espina, km 48, 9h 36’ 04’’.

A la baixada cap Alfara, els dits dels meus peus comencen a fer-me mal a causa de l'impacte que tenen amb les sabatilles i tinc molèsties a la planta del peu dret. Estic esperant l'arribada d'Isa al avituallament, km 53,5, 10h 26’ 49’’,  aprofito per canviar-me les sabatilles, haver si d'aquesta manera puc superar les molèsties.

Ultima pujada, no tan dura però bastant llarga. Avanço poc a poc cap al Coll de Paüls. La pujada no és tan exigent com les anteriors però ja porto molts km a les cames i això comença a notar-se. Arribo al Coll i segueixo cap a "La Moleta" passant per les "Obagues de Paüls".El paisatge és impressionat i les vistes del poble de Paüls són meravelloses. Baixada rapida i ja estem a la Font Nova, km 64, 13h 06’ 08’’, últim avituallament.

7 Km em separen del meu objectiu, es fan molt llargs però finalment aconsegueixo arribar a la meta amb un somriure d'orella a orella, però això si molt cansat. Km 70, 14h 28’ 53’’. Molt bé Isa.

 

Cursa- No he dormit bé però és l'últim dia i cal treure forces d'on sigui, cal donar-ho tot. Tinc les ungles dels dits grossos del peu molt tocades i la planta del peu dret amb rascades, muscularment estic bastant bé. A les 08,10 hores la sortida. Al principi m'era impossible córrer, però poc a poc les meves cames es van deixant anar i cada cop em trobo més còmode. La Pujada a la Coscollosa la faig pràcticament sol, a bon ritme. És en la baixada on comença el meu calvari. L'impacte dels meus dits amb les bambes em fa veure les estrelles i no puc baixar com m'agradaria, he de caminar durant molt de temps. Després de la Font Nova, una altra baixada, en què pateixo de nou, abans d'afrontar les dues últimes pujades. Els últims km’s es fan eterns. Al dolor dels meus dits s'uneixi una butllofa a la planta del peu dret. Pateixo, pateixo i torno a patir però arribo a meta amb un temps de 5h 06 '59' ', 8' menys que l'any 2014.

 

Podria destacar moltes coses d'aquest meravellós cap de setmana, però em quedés amb dos:

·         Poder compartir la Ultra amb molts corredors / es de l'equip trail de la UEC Tortosa, simplement espectacular aquest grup de gent. Gràcies a tots pels grans moments que hem passat.

·         I un any més l'organització de la Ultra. Dirigida de la mà de Karim, un grup de voluntaris que fan que els corredors es sentin com a casa. Gràcies a tots

 

Per últim agrair un any més l'assistència de Jordi. I al meu bon amic Jesus, totes les hores que s'ha passat entrenant al meu costat, pràcticament totes les tardes dels dilluns dels últims tres mesos. Segurament sense la seva companyia això no ho hagués aconseguit. Gràcies Jesus