Competir sense entrenar, és imposible però, per fi puc dir que l'esquinç de
turmell ha quedat enrere.
A Masquefa només tenia la intenció de comprovar això i de poder deixar enrere
dos mesos i mitjà d'infern en els quals pràcticament no he pogut entrenar ni un
sol dia en condicions.
Pensava que no patiria tant però he patit des del primer metre. He corregut amb molta por pel meu turmell, però he notat la
falta d'entrenament i sobretot les pulsacions, pràcticament tota la
cursa he anat per sobre de les 165ppm i això és molt per mi. Però al final amb
molt esforç i l'ajuda mutua amb l'Oscar, he aconseguit acabar els 12,800 Km amb 400+
en un temps de 1h29’39’’.
És clar que ara toca posar-se les piles i entrenar dur, primer per patir el
mínim el proper dia 6 de novembre en la mitja marató del Prat de Llobregat i
segon per poder arribar al meu primer objectiu del 2017 (març) en plena forma,
marató de Barcelona o Ultra Trail dels Fons, encara està per decidir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada