Fredes- Paüls

“Salvatjada nocturna”, aquest era el nom del grup de whats que Sergi havia creat per preparar el gran entrenament que ens esperava el cap de setmana juntament amb el Pere.

·         Matinada del dissabte, marcatge de la segona part del circuit, Paüls – Caro, 22 Km amb un desnivell positiu de 1500 metres.

 

·         Dissabte mati, BTT entre Caro i Fredes, 31Km amb 700 +

·         I finalment, dissabte tarda a les 18,00 hores la nocturna, Fredes-Caro- Paüls, 47Km i un desnivell positiu de 1600 metres.

En total uns 100 Km amb un desnivell positiu de 4000 metres. La veritat que quant Sergi em va dir de fer això em va semblar una mica bogeria. Pràcticament 48 hores sense dormir, podríem dir que és el temps que dura una ultra, encara que el Km’s siguin menys. Així que vaig decidir apuntar-me a la bogeria, encara que tinc de reconèixer que vaig tenir els meus moments de debilitat.

Sortim de Paüls a les 24,00 hores de la matinada. Ens va fer un temps perfecte tota la nit, encara que pujant la Enrajolada semblava que bufava molt el vent, un cop a dalt la temperatura era perfecta i gens de vent. La veritat que la nit va passar prou ràpida, entre rialles i anècdotes ens plantem al restaurant Pous de la Neu en poc mes de 7 hores. Vam tindre temps de tancar el ulls una estoneta abans d’esmorzar.

 

 

Fem un gran esmorzar amb el companys que marcaran la segona part del circuit, Tara, Xavi i Perales. No cal entra en detalls però us puc assegurar que a l’esmorzar no va falta de res.

Ens canviem de roba i al voltant de les 10 del mati comencem la segona part de la salvatjada, Caro- Fredes en BTT, un total de 31 Km. Com vaig patir deu meu, com vaig patir. El Sergi i el Pere em van picar sense pietat. La pujada de la font de Foix se'm va fer eterna, no acabava mai, només feia que beure aigua, quina calor. La segona pujada, no recordo ni el nom del coll, més del mateix potser una mica més curta que la primera. Però al meu ritme vaig aguantar com un valent i sobre les 12,30 hores ja estàvem a Fredes. Això si, tant Sergi com Pere em van haver d’anar esperant. Merci nois.

 

 

Canvi de roba, dinar i ha esperar les 18,00 hores per emprendre l’ultima part de la salvatjada, Fredes- Caro- Paüls, 47 Km i 1600 metres positius.

Quines poques ganes tenia de posar-me a córrer, tal i com s’acostava l’hora de la sortida en tenia menys. No em trobava massa bé, tenia una mica de mal de panxa, però tenia clar que havia de sortir.

 

 

Des de el Km 1 em vaig quedar sol, vaig perdre el contacte amb els meus companys massa aviat i això em feia molta por. Cada vegada em trobava pitjor. La molèstia a la panxa no acabava de marxar i això em feia molta angunia. Per moments vaig pensar en quedar-me al Mas del Sargento, Km 10 primer avituallament, i retirar-me. Però vaig menjar algo i també vaig beure isotònic, això em va anar fenomenal, em vaig recuperar i cada cop em trobava millor. A part aquí vaig trobar-me amb l’Isa que anava amb dues noies més, la Carme i la Susana, junts acabaríem la cursa. La veritat que la Carme va posar un ritme bastant fort i per moments m’anava despenjant però cada cop em trobava millor i ràpidament vaig poder enganxar-me a elles de nou. La pujada al Coll dels Pallers la van fer bastant bé, a la baixada camí de Caro vam tenir que treure el frontal, ja teníem a sobre la nit, a les 22,15 hores després de 4 hores 15 minuts arribàvem a Caro, parada obligatòria per sopar.

 

Just quant vaig arribava vaig veure a Sergi i Pere que marxàvem, me hagués agradat enganxar-me amb ells però era obligatori menjar algo, per davant ens quedaven encara 22 Km.

Vam estar a Caro un 30 minuts fins que vam tornar a emprendre la marxa. Vam augmentar el grup amb dues persones més, la Montse i l’Oriol. Vam fer tota la segona part del recorregut els sis junts, la veritat que ho vam passar molt bé. Després d’un tros de pista vam emprendre la pujada al Coll de Llinars, baixada fins a Clotes. Baixant a Clotes vaig tindre algunes al·lucinacions, sempre havia sentit dir que quant fas una ultra, la segona nit es molt dura i a causa del cansament i al somni apareixen al·lucinacions, coses que no son reals però que creus veure-les. Us puc assegurar que és real, no contaré el que veia però quant ho vaig dir als meus companys van riure molt.

 

 

 I per fi l’ultima pujada bastant llarga fins al Coll d’Alfara, passant pel Collet de la Miranda i el Mas del Maraco. Ja casi ho tenim, baixada perillosa i llarga de l’Enrajolada i últims 6 Km de pista fins arribar a Paüls. Al final un temps de 9 hores 19 minuts i 4 segons, sopar, foto de família amb tots els companys de la  UEC i a dormir, eren les 4 AM i portava casi 48 hores sense dormir.

 

Sergi, Pere salvatjada complerta, la pròxima per quant?. Ens veiem el dia 7 de juliol a Beasain, l’Ehumilak ens espera i aquí si que tindrem feina de veritat. Un plaer nois.