50 km i 4400 metres de desnivell
positiu, poca broma. Això és la Trencacims
Finalment el temps ens va
acompanyar, va fer un dia meravellós per córrer. La sortida a les 6,30 AM,
abans un castell de focs artificials va il·luminar el cel de Paüls igual que
les desenes de torxes que també il·luminaven els primers metres del recorregut.
Però no hi havia temps per a bromes,
la cosa es posava seriosa des del principi, un parell de km i a pujar. La
primera pujada a la Mola Grossa, passant per la font de Montsagre de Paüls i
per l'espectacular Forat de la Finella. Un petit descens fins al barranc
d'Engrilló i de nou cap amunt fins al Tossal d'Engrilló. A partir d'aquí ens
dirigim cap al Coll de la Gilaberta, baixada fins a la Font de la Canaleta i de
nou una llarga i dura pujada fins a la Punta de l'Aigua (1093m), llàstima de la
boira ja que no vam poder gaudir de les meravelloses vistes que ens ofereixen
el Ports. Ens dirigim de nou cap al Coll de la Gilaberta per encarar una
baixada molt tècnica i arribar al km 26, Sant Roc.
Primer objectiu complert, arribar a
Sant Roc amb forces suficients per afrontar la segona part del recorregut.
M'havien avisat, guarda que et farà falta al final, així ho vaig fer. Després
de menjar bé, pa amb tomàquet, pernil i una bona cervesa, em veig amb forces
d'arrencar de nou. Vaig sol i molta gent em pregunta ¿i tantes hores per la
muntanya sol no és avorrit? Doncs no, quan gaudeixes del que fas i et veus amb
forces per seguir endavant no hi ha temps per avorrir-se.
Passem per la Font del Teix i agafem
una pista que ens portarà a la següent pujada. Dura realment molt dura la
pujada cap a Tord. Durant l'ascens vaig passar a força corredors que anaven
molt tocats, per sort poc a poc i amb l'ajuda de la música del meu Ipod seguia
pujant a bon ritme. Moleta de la Tossa, Canal de Manteca, Coll del Camp, uffff ho estàs fort ho aquí et quedes. Per sort em
trobava bé de forces i les meves cames responien perfectament a la duresa del
recorregut. Caseta del Castell km 38, de nou un bon entrepà i una segona
cervesa em fan afrontar els últims 12 km sense molts problemes.
Penúltim esforç per pujar a les
Solanes del Camp i arribar a la baixada més dura del recorregut, els Baixadors
del Coll d'Enguàs. Quina baixada, molt tècnica i molt perillosa. I per fi ara
si l'últim esforç, la pujada al cim del Joan Gran (1073). Són ja 43 km a les
cames amb més de 3000+ i això comença a pesar. Al meu favor una pujada que
coneixia força bé i la música de la meva Ipod que em donava forces, així era
impossible rendir-se.
La baixada cap a Paüls va ser
increïble, ara més que mai veia el meu objectiu a punt de complir-se, vaig
tenir forces per córrer els últims kms i entrar a meta amb un temps de 11h30m,
gairebé res.
Un bon entrenament de cara al
principal objectiu d'aquest any, Camí de Cavalls. Durant el recorregut també
vaig poder provar tot el material que utilitzaré a Menorca. Només queda
adaptar-me a la sabatilla que vull portar, la Hoka Speedgoat 2. Diumenge, a la
Roca Negra de Sant Boi tindré 26Km i 1400+ per poder provar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada