desnivell de la cursa
Segona edició de la Trail de Barcelona i segona participació. Tenia un objectiu , baixar el temps de l’any passat i si era possible repetir el segon lloc de la classificació de veterans que vaig assolir al 2011, encara que era conscient que aquesta opció era pràcticament impossible ja que aquets any hi havia molts més corredors.
La Trail comença a les 7 AM, així que va tocar aixecar-se molt d’hora. A les 5 del matí em recull el Jordi i abans de les 6 ja som a Sitges fent els últims preparatius, un petit esmorzar per agafar forces i ràpidament passem el control per entrar al calaix de sortida.
Dia gris i molt vent al nivell de mar així que és fàcil imaginar que al parc del Garraf les ràfegues de vent augmentaran de velocitat. Sortida i ràpidament enfilem una bona pujada fins la Creu de Sant Isidre (276m), baixada ràpida i amunt de nou fins el Coll de Guardoleta (529m). Vaig amb el Jordi a un ritme còmode per tots dos, som conscients que encara hi ha molta feina per davant. El terreny és molt pedregós i molt incòmode, has d’ anar en molt de compte ja que qualsevol error a una de les baixades ens pot fer caure. Ràpidament ens plantem al Km 22 i enfilem la pujada a la Morella (548m). Aquesta zona la coneix-ho molt bé ja que hi he entrenat molt cops tant de dia com de nit i això fa que hem senti més segur. Tornem a baixar fins al Pla de Carxol per enfilar de nou la pujada al Puig de Solius i arribar a la cresta del Serrat Blanc. Aquí, per primer cop, perdo contacte amb el Jordi, però ràpidament a la baixada de Begues ens tornem a agrupar fins que uns Kms més tard hem torno a quedar sol i arribo a Begues (Km 32 1200 desnivell positiu) amb un temps de 4h29’23’’. Uns 5 minuts després arriba Jordi, no perdem molt de temps ja que l’avituallament és bastant caòtic,(un punt molt i molt negatiu per l’organització), no hi ha pasta i falta gent per assistir als corredors. Enfilem ja la pujada Puig de Salada i hem torno a quedar sol, la veritat que hem trobo bé i en moltes forces, corono el Montau i arribo al Puig de l’Antiga (632m), una ràpida baixada per un corriol molt tècnic fins arribar a Olesa de Bonesvalls, Km 39 i un temps de 5h 50’. De nou pujada al Coll d’Esteles (513m) i baixada per una pista molt pedregosa fins arribar a la carretera de Can Mitjans. Des de que he sortit de Begues he avançat a molts corredors, tots pujant, hem trobo molt be i només vaig caminant a les pujades. Ja a la riera de Pelagons faig una última pujada i arribo a Can Grau Km 58 en 8h 30’. Ara toca una llarga baixada fins l´ últim avituallament, el Masset de Dalt, per primer cop calculo el temps que porto i el que hem falta i soc conscient que puc arribar a Sitges amb 10h. No perdo ni un minut i començo a baixar ràpid, però amb molta cura ja que a les cames comencen a pesar el Kms. A mitja baixada, arribar el pitjor moment de la cursa, hem faig una torçada al turmell dret, tinc que parar, hem fa mal .Sóc al Km 63 i encara no porto ni 9 hores, veig com el meu somni d’ acabar en 10h s’esvaeix, per davant encara tinc 10 Km. Arribo al control però no hi ha cap tipus d’assistència, pel meu cap passa l’ opció d’abandonar, hem queden 8 Km i 350 metres de desnivell positiu. L’ última pujada la faig molt ràpida però la baixada a Sitges se’m fa eterna .Finalment arribo al port d’Aiguadolç en un temps de 10h 48’11’’, una merda, he baixat en 45’ el temps de l’any passat però estic molt enfadat per la mala sort que he tingut. Una estona després arriba Jordi en un temps de 11h 19’. Felicitats campió.
Però el cop mes gros ve quan veig que no estic a la classificació general, no hi surto, millor dit, estic desqualificat, ràpidament vaig a reclamar i em diuen que no he passat per l’últim control , el de Maset de Dalt. Parlo amb un dels organitzadors que l’últim control recordava que havia passat ja que vaig parlar amb ell. Em diu que ell es testimoni que hi vaig passar, però avui han tret la classificació i continuo desqualificat, veurem com acaba .