La cursa com era d’imaginar va ser duríssima. La pujada fins el refugi del
Rebost (primer control), la vam fer
pràcticament en fila a excepció de un tros de pista on es pot correr. Són 750
metres de desnivell positiu en 8Km. Son corriols mol tècnics i amb un desnivell
molt pronunciat.
Seguim pel corriol marcat amb un punt vermell (cavalls del vent) fins
desviar-nos a la dreta per una pista que ens portarà fins el cim del Coll de
Pal (2100 metres). Una baixada mol tècnica
i una dura pujada d’uns 600 metres cap a través per les pistes d’esquí de la
Molina abans de arribar al segon control. Fins el moment tota la pujada l’he
fet amb el Jesús.
Aqui toca menjar bé i hidratar-se, ens espera la pujada a Niu d’Àliga.
Després de fer uns dos km per una pista asfaltada, agafem un desviament cap a l’esquerra
per un corriol que poc a poc es va perdent en la immensitat de la muntanya. La
pujada no és mol dura però es fa llarguíssima, són les 14,30 hores i el son
pega amb tota la seva força. Durant la
pujada el Jesús és queda enrere. El vaig animant però em comenta que va mol cansat.
Arribem a Niu, 2750 metres d’alçada, km 21 de cursa i tercer control. Ja
tenim a la butxaca la part més dura de la cursa, hem fet ja 2200 metres de
desnivell positiu. Pràcticament la segona part de la cursa és baixada menys una
petita pujada abans del Km 33. Jesús va mol tocat, l’esforç realitzat en la
pujada li ha passat factura, em comenta que està mol marejat i això em
preocupa. Descansem uns minuts i tinc temps suficient de mirar el mòbil i rebre
una notícia dolenta, Jordi havia abandonat, llàstima em sap creu.
Comencem el descens des del més alt de l’estació de la Molina camp a través
per les pistes d’esquí. Abans d’arribar a baix, segona mala notícia, Jesús em
diu que no pot més, esta esgotat i vol abandonar. Em quedo sol i em forces
suficients per afrontar els últims 17 Km en garanties.
Realitzo una baixada ràpida fins el cementeri d’Urús, control quart, km 27.
I aquí acaba la meva cursa com tot ja sabeu. En principi decideixo seguir tot
hi esta desqualificat, però quan arribo al km 32 (un abans del cinquè control),
decideixo seure i esperar l’autobús que em baixarà fins Bellver. Seguir hagués
suposat un altra discussió amb els membres de l’organització i us asseguro que
en una en vaig tenir prou. Sincerament, una llàstima.
Per últim agrair al Txema el seus consells i a l’Enric la seva tasca abans
de la cursa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada