diumenge, 21 de setembre del 2014

Marató del Pirineu


La cursa com era d’imaginar va ser duríssima. La pujada fins el refugi del Rebost (primer control),  la vam fer pràcticament en fila a excepció de un tros de pista on es pot correr. Són 750 metres de desnivell positiu en 8Km. Son corriols mol tècnics i amb un desnivell molt pronunciat.

Seguim pel corriol marcat amb un punt vermell (cavalls del vent) fins desviar-nos a la dreta per una pista que ens portarà fins el cim del Coll de Pal (2100 metres).  Una baixada mol tècnica i una dura pujada d’uns 600 metres cap a través per les pistes d’esquí de la Molina abans de arribar al segon control. Fins el moment tota la pujada l’he fet amb el Jesús.

Aqui toca menjar bé i hidratar-se, ens espera la pujada a Niu d’Àliga. Després de fer uns dos km per una pista asfaltada, agafem un desviament cap a l’esquerra per un corriol que poc a poc es va perdent en la immensitat de la muntanya. La pujada no és mol dura però es fa llarguíssima, són les 14,30 hores i el son pega amb tota la seva força. Durant  la pujada el Jesús és queda enrere. El vaig animant però em comenta que va mol cansat.

Arribem a Niu, 2750 metres d’alçada, km 21 de cursa i tercer control. Ja tenim a la butxaca la part més dura de la cursa, hem fet ja 2200 metres de desnivell positiu. Pràcticament la segona part de la cursa és baixada menys una petita pujada abans del Km 33. Jesús va mol tocat, l’esforç realitzat en la pujada li ha passat factura, em comenta que està mol marejat i això em preocupa. Descansem uns minuts i tinc temps suficient de mirar el mòbil i rebre una notícia dolenta, Jordi havia abandonat, llàstima em sap creu.

Comencem el descens des del més alt de l’estació de la Molina camp a través per les pistes d’esquí. Abans d’arribar a baix, segona mala notícia, Jesús em diu que no pot més, esta esgotat i vol abandonar. Em quedo sol i em forces suficients per afrontar els últims 17 Km en garanties.

Realitzo una baixada ràpida fins el cementeri d’Urús, control quart, km 27. I aquí acaba la meva cursa com tot ja sabeu. En principi decideixo seguir tot hi esta desqualificat, però quan arribo al km 32 (un abans del cinquè control), decideixo seure i esperar l’autobús que em baixarà fins Bellver. Seguir hagués suposat un altra discussió amb els membres de l’organització i us asseguro que en una en vaig tenir prou. Sincerament, una llàstima.

Per últim agrair al Txema el seus consells i a l’Enric la seva tasca abans de la cursa.
 








 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada