Dóna gust veure
l'Avinguda Maria Cristina preparada per celebrar una nova cursa, el fons amb la
font de Montjuïc i el Palau Nacional fa el lloc encara més bonic.
A poc a poc la Plaça Espanya es va omplint de
runners i corredors amb diferents objectius: uns aconseguir acabar una cursa de
10 km i uns altres buscar aquella marca tan anhelada i per la qual han estat
entrenant durament. Com passa en totes les curses, uns ho aconseguiran i
altres hauran de seguir entrenant i esperar una altra ocasió. Però hi ha una
cosa que ens uneix a tots, la il·lusió per calçar-nos les sabatilles i sortir a
córrer per Barcelona, i això ningú ens ho pot treure.
Quan he deixat la moto
a Plaça Espanya, 8,15 hores del matí, feia un dia perfecte per córrer, potser
massa calor i tot. Les escales que hi ha a banda i banda de l'avinguda Maria
Cristina estaven plenes de gent. Els colors de les samarretes feien encara més
impressionant l'ambient que es respirava, tots estaven preparats per a la gran
cursa, la Cursa de la Mercè.
Personalment
no esperava molt d'aquesta cursa. Després d'un estiu en el qual no he pogut
entrenar cap dia, el meu únic objectiu era acabar-la sense que se'n ressentís
el meu turmell. He decidit prendre-m'ho amb molta tranquil·litat i viure la
cursa de forma diferent. M'he col·locat pràcticament en l'últim calaix. La meva
intenció era córrer molt a poc a poc per veure l'evolució del turmell. Quina
diferència, enrere abans del començament de la cursa a diferència dels nervis
que es tenen davant, la gent només es preocupa de tenir a punt el seu iPod per
poder escoltar música, treure el seu mòbil per fer-se un selfie i poder
immortalitzar el moment, dit d'una altra manera "cada boig amb el seu tema".
Com
he dit he pogut córrer tranquil i gaudir dels carrers de Barcelona sense la
pressió de mirar constantment el rellotge. Al final he pogut acabar la cursa,
gaudint molt al costat de Carlos Barceló i Josep Maria Nadal i creuar
l'arribada amb un temps de 57'41 '', el pitjor registre que tinc en un deu mil
però ho dono per bo ja que el meu turmell sembla estar per fi recuperat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada