Diuen que córrer és de covards, pot ser cert, cadascun pot pensar el que
vulgui, per a mi no ho és. Córrer i concretament el Trail és un dels pocs
esports que et permet estar a la mateixa altura que els teus ídols. O és que
algú de nosaltres podrà algun cop jugar un partit de futbol en l'equip de
Messi?, no i amb Cristiano Ronaldo?,
tampoc (ni ganes). Doncs en el Trail pots compartir sortida amb els teus ídols.
Kilian Jornet, Pau Capell, Francois D’Haene… i us asseguro que encara que només
sigui per un instant, estar a l'altura d'aquests cracks, és tot un luxe.
Per a qualsevol persona que li
agrada córrer per la muntanya arribar a Chamonix per participar en la UTMB és
un somni. És igual la modalitat de la cursa, OCC, TDS, CCC o UTMB, cadascun es
conforma amb el que pot i el simple fet d'estar allí i ser finisher us puc
assegurar que val la pena.
Quan en el mes de desembre 2016 vaig realitzar la inscripció per participar
en l’OCC, sincerament no tènia cap esperança de que em toqués, era el primer
cop que ho intentava. Cal pensar que són milers els corredors que desitgen
córrer la UTMB i són molt pocs els afortunats que ho aconsegueixen. A part
d'acreditar una sèrie de curses, has de tenir sort en el sorteig de les
inscripcions.
Vaig tenir sort i us puc assegurar que he complert un somni, l'arribada a
Chamonix trigaré molt temps a oblidar-la. Els seus carrers replets de gent,
l'ambient, els crits d'ànim, no se quant de temps tardaré però i tornaré segur.
De la cursa podria explicar moltes coses, van ser mes de deu hores sota la
pluja, amb moments de moltíssim fred, sobretot a les zones altes. Però era un
d'aquells dies que no podia fallar, no hi havia excuses, tot havia de sortir
bé. I així va ser, l'única nota negativa va ser el temps, però com diu un gran
amic meu “ ha hecho un tiempo climatológico” quanta raó tens Jose, per cert et
vaig dir que acabaria i vaig acabar, ho celebrarem a les festes de Tamarit.
Orsieres, Champex-Lac, Trient, Vallorcine, Argentière, La Flegere, tot
estava ple de gent, no importava que estigués plovent, inclús La Giète a mes de
dos mil metres d’alçada estava ple de gent animant als corredors.
Una cursa impressionant a un paratge més impressionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada