Camino de Santiago

1ª etapa Ponferrada- Trabadelo 31,6 km, dilluns 6

A les 8,45 comencem la nostra aventura, que ens a de portar en 7 dies al nostre destí, SANTIAGO DE COMPOSTELA. Sortim de Ponferrada per la carretera i ràpidament creuem Columbrinos, Fuentres Nuevas i Campanaraya. Deixem la carretera i ens endisem amb una camí pla am suaus pendents dins arrivar a Cacabelos, Km 15. Creuem el poble, per cert, molt bonic i continuem de nou per una carretera secundaària fins arribar a la cruïlla de Valtuille. Aquí fem el primer avituallament a un petit bar que un iaio té instalat en un garatge. La aparició d´una noia amb una furgoneta veneno pa i bolleria ens revoluciona i literariament l´asaltem. A partir d´aquí el camí ens ofereix un paisatge ple de vinyes, estem a la comarca del Bierzo, a cavall entre la provinciade Lleó i Lugo. Aquí són molt famosos els vins de la xona, fets am una varietat de raim, Mencias, es un vi que destaca pel seu cos fort. Ja son a Villafranca del Bierzo, he de fer una parada al taller de bicis, la roda de darrera va frenada i això m´obliga a fer un sobre esforç. D´aquí i fins a Trabadelo, el camí va paral.lel a la carretera, nomès l´abandona per creua la petita població de Pereje. Ales 13,15 arribem a Trabadelo, hem fet 31,6 Km en 2h 50m, tothom arrivat be, tant Mati com Cinta, Ana, Ricardo i l´altra Ana han superat amb nota la primera etapa, això sí, uns en mes patiment que uns altres. Avui a a sigut unaetapa fàcil, demà serà una altra cosa, la temuda pujada a l´Ocebreiro

2ª Etapa Trabadelo- O´Cebreiro 20,4 Km, dimarts 7

A les 8,30 AM sortim de Trabadelo, hem fet un bon esmorzar, avui ens espera el O´Cebreiro. La primera part de la etapa va per una via groga paral·lela a la carretera, passem per Portela, Ambasmestas i arribem a Vega de Valcarce Km 7, seguim direcció Ruitelan i en un parell de Km ens plantem a Herrerias. Prats poblats amb molt bestia ens anuncia la pujada a Piedrafita. Son 7 Km, pujem per la antiga nacional, recomanat per al ciclistes. Ràpidament la carretera s’empina i s’obre pas en mig de una vall molt profunda i poblada d’ombres dels robles. La pujada es constat i cadascú puja com pot, jo porto a la Cinta lligada a la meva bici i anem avançant poc a poc però sempre a sobre de la bici. Després de 5 Km arriben a Laguna de Castillo, la parada al bar és obligada i la “birren” també. Allà ens agrupem i després d’una bona estona descansan afrontem els últims 2 Km d’ascensió fins arribar a la part mes alta del port de Piedrafit, 1300 m, una petita baixada i ha som a O´Cebreiro. El meu rellotge marca les 13,30h, hem tardat 2h 54´en fer els 20,4 Km que separen Trabadero de O´Cebreiro. Avui tots hem arribat cansats, molt cansats, però a mi i a la Cinta ens queda la satisfacció de que hem pujat tot el port a sobre la bicicleta, no hem caminat gents, això si, patint de valent.

3ª Etapa O´Cebreiro- Sarria 46,3 Km, dimecres 8

Tornem a sortir a les 8,30 AM, el primer repte del dia, es coronar el Alto do Poito 1310m de pujada, passem per Liñares, Hospital de Condesa i Padomello, desprès d’una forta pujada coronem el port. La baixada a Tricastela a siguem una mica accidentada, un mal entès ens a fet pedrer i la Cinta, ani i jo hem baixat per camí i Mati Ricardo i Ana per la carretera, a sobre he tingut la mala sort de punxar dos cops. A Tricastela hem fet un bon entrepa i amb seguit la carretera fins arribar a Samos. Después un parell de Km per carretera fins agafar una pista preciosa, un paisatge ple de rierols, Prats i petits boscs, anem atravessan poblets, Foxos, Teiguin, Pascais, Perros i Aguiada fins la entrada de Sarria. Al final 46,3 Km en 3h 46, l´ultima part a sigut molt dura, pujant i baixan contínuament, les cames ja comenten a nota els Km acumulats, a sobre avui he tingut que tirar molta estona de la Cinta. Estic bastant cansat.

4ª Etapa Sarria-Ventas del Naron 38,2 Km, dijous 9

La nit ha sigut dura, era el primer dia que dormiem a un alberg i el xivarri i el fet de compartir habitació no m´ha deixat descansar com jo volia, a mes a mes hem de agegir que avui el despertado a sonat a les 6,30AM, això si, per equivocació però ja ens hem axecat.

A les 8,15AM després de veure el "encierro" del San Fermins hem començat la etapa de avui que´ns ha de portar fins Ventas del Naron. La sortida és pit amunt, passem per Barbadelo i Rente, després el terreny es fa mes planer i molt bonic, seguim passant aldees, Leiman, A Pena, Peruscallo, Cortinyas fins arribar a Lavanderia. Seguim elcami i ràpidament arrivem A Brea, aquí trobem el punt Km 100, ja falta menys per Santiago. No parem de trovar aldees al nostre cami, Morgade, Ferreiros, Moimentos,A Parrocha yVillacha, des d´aquí ja podem veure Portomarín situat als peus del riu Miño. Allà dinem i la veritat que molt b´, per primer cop veiem a lesdones cuinar el pop al carrer i presiçament això hem menjat.

Ens queden els ultims 12 Km però amb un terreny trenca cames, no parem de pujar i baixar i si afexim que la calor es forta i les nostres cames ja començen a estar cargades podeu imaginar la duresa del recorregut. Passem per Toxibo,Gonzar, Castromayor iHospital de la Cruz, finalment una petita baixada itrobenVentas del Naron,una petita aldea molt tranquil.la on farem nit avui. Entotal 38,2Km en 4h 09m, hem arrivat a les 16,30 PM. Tothom comença a estar cansat, els Kms acumulats a les nostres cames ha es noten bastant, s´ha d´afexir que avui he tirat de la Cinta durant quasi tot el camí i això és nota. De moment tots sis aguantem i crec que ha ho tenim xupat.

5 Etapa Ventas del Naron- Melide 27 Km, divendres10

A diferènciad´ahir avui hem dormit de fàbula, a Ventas del Naron, ens hem hospedat a un alberg privat molt bonic i tranquil.

Hem sortit a les 8,25AM i desprès d´una petita pujada hem arribat al alt de Lingote, després hem baixat fins arribar a Palas del Rei,Km 12,2. D´aquí fins al final, un terreny planet i molt bonic. Al arrivar a Casanova deixem enrera la provincia de Lugo i A Corunya ens rep amb un magnífic passeig amb restes de una antiga calzada romana. A Leboreirofemuna paradeta perreposar forçes i seguim direccio Furelos fins arribar a Melide. Avui a sigut una etapa fàcil, 27 Km en 2h 20m, a les 12,45 PM ja erem al hostal. Ens anira be descansar per els ultims dos dies.

6 Etapa Melide- Santa Irene 31,2 Km, dissabte 11

Ja som a només 22 Km de Santiago, es nota, els pelegrins que vas trobant durant el camí, han canviat la cara de patiment per un gran somriure. Tothom es prepara per arribar demà a la Plaça del Obradoiro amb les millors gales.
Avui hem tingut un dia dur, la primera part de l’etapa fins arribar Arzua es un constant pujar i baixar, hem anat travessant valls, això si, per uns camins molt bonics poblats amb uns bosc molt espesos i plens d’eucaliptus. Hem anat passant aldees, Santiago de Boente, Castanyeda, Ribadiso fins arribar Arzua, l’últim poble gran abans d’arribar a Santiago.
La segona part de l’etapa ja ha sigut molt mes dura, qualsevol petita pujada és escusa per baixar de la bicicleta i caminar una estona. He intentat caminar el menys possible i així a sigut, ajudant a la Cinta que la pobra ja va molt tocada, però per sort jo vaig be de forces, sobre tot a les cames i de moment puc amb ella.
Al final he arribat a Santa Irene a les 13,30 hores, anava jo solt ja que els últims 5 Km m’havia avançat per podré estar abans de les dues al alberg. En total 31,2 Km en 2h 51m, tota la tarda per descansar i podré afrontar demà l’ultima etapa en les màximes forces possibles.

7 Etapa Santa Irene- Santiago de Compostela 22 Km, diumenge 12

El que tenia que ser el día mes bonic, ha acabat sen el mes caotit. De bon mati, nomes sortir al carrer, veiem que el dia esta molt ennuvolat, semblava que no tardaria molta estona en ploure i segurament ens acompanyaria fins a Santiago. Un bon esmorzar ens dona força per afrontar el últims 22 Km. Amen passant les últimes aldees que ens queden durant la nostra peregrinació, San Anton, Pedrouzo, Amenal y Cimadevilla. Desprès el camí s’enfila per coronar el alt de Barreira, la pujada es preciosa ja que durant molta estona la pista esta coberta pels eucaliptus. Passem pel costat del aeroport i els últims pobles, Villamaior y San Marcos son els encarregats de despedirrnos i de donar-nos pas al gran complex turístic del Monte Gozo, un petita pujada i ja som al seu cim. Llàstima del dia que fa, el cel esta tapat i ja fa estona que estan caien gotes, la vista desde el Monte do Gozo es limita a 50m, tots just per veure la estatua que esta situada al seu cim en homenatge al pelagrins. Allà rebo una trucada del alberg que teníem que dormir, una equivocació a fet que no ens guardessin lloc per dormir. Som a 4 Km de Santiago, plovent, amb fred i sense lloc per a dormir, per un moment el nervis s’apoderen de tots però ràpidament retonem la calma i decidim seguir camí de Santiago, segur que allà trobarem algun lloc per dormir. La arribada a Santiago ve precedida per una parada al alberg per demanar explicacions al seus responsables, però ja se sap com si parles amb la paret. Anem apropar-nos al casc antic, cada cop hi ha mes pelegrins i el ambient es mes bonic, finalment arriben al nostre destí, la “Plaza del Obradoiro”, ja hi som, ho hem aconseguit, la entrada a la plaça es molt emocionat i emotiva, la gent et mirar i es felicita, finalment tot el patiment a tingut el premi, avui hem fet 22 Km en 2h 15m. Un cop allà la foto de rigor i ràpidament anem a l’oficina de la peregrinació a recollir la nostra credencial. Sortim i literalment ens assalten oferim-nos lloc per dormir, problema solucionat, per molts pocs euros lloguem un apartament al centro per passar la nit. Si he de ser sincer, quant fa una 7 dies érem sortir de Ponferrada no tenia tan clar que tots arribéssim al nostre destí, avui un cop hem arribat puc dir que se ho han guanyat a pols, tots han suat i patit molt cadascun dels 210 Km que han separaven Ponferrada de Santiago. Ha segut una experiència molt bonica, una forma diferent de passar un vacances, però també crec que de tots sis que anàvem, soc el que menys e disfrutat el recorregut, el fet de tindre que esta sempre pendent de la Cinta ha fet que sempre anés a remolc i molt poc a poc. Tornaré crec que val la pena viure el recorregut mes intensament.