Un any mes aprofitant que la Cinta tornava de colònies a Súper Espot, la Mati i jo hem aprofitat per fer una excursió per el Parc Nacional d`Aigüestortes i Sant Maurici. Aquet cop a diferencia del any passat, hem aprofitat per dormir a un refugi i passar una nit rodejats de muntanyes i de un paisatge meravellós. Dissabte al migdia, van deixar a la Cinta al campament i desprès de dinar, vam anar a informar-nos per anar en taxi fins al refugi de J. M. Blanc. Sincerament desprès de veure que era difícil que algun taxi ens portes fins allà a la tarda i veure el preu, van decidir anar caminant, al fi i al cap nomes eren tres hores i teníem tota la tarda per arribar-hi.
Així que deixem el cotxe al pàrking del Parc Nacional i enfilem la pista forestal que ens portarà fins al refugi. El camí es molt bonic i amb molta ombra, poc a poc anem guanyant altura però la veritat es que com la pista es molt bona ni ens adonem. Desprès de 2h 45´caminant ja veiem el refugi al costat del llac, sincerament es un paisatge de postal. Un cop allà ens quedem al·lucinats hi ha tanta gent que semblen les rambles. El encarregat ens explica que hi ha mes gents de la que pot acollir el refugi i que tindrem de dormir a la “despensa”, una habitació que esta habilitada per dormir però es on guarden el menjar, dormirem entre cebes, tomàquets etc. Una dutxa rapida i a les set en punt a taula per sopar, desprès van sortir fora per veure de prop el xàfec que va caure, amb pedra inclosa, impressionat.Ens llevem d’hora, esmorzem i desprès de fer una ullada al mapa decidim pujar amunt fins arriba al pic de Monastero i desprès baixa fins el refugi Ernest Mallafre, son unes set hores de camí però tenim tot el dia per davant i segur que el paisatge valdrà molt la pena. Enfilem la pista forestal que surt a la dreta del refugi i pujem fins arribar a l’Estany Negre, pugem i passem pel Estany de la Coveta i una miça mes amunt el de la Coveta. Arribem a una cruïlla, esquerra collada de Saburó i dreta collada de Monestero, agafem aquesta segona opció i una miça mes amunt en plena ascensió trobem l’Estany de Peguera.
Desprès de dues hores ja som al cim, ara toca un descens molt mes dur que la pujada, estem a 2878 m de altura i amb de baixar fins 1885 m, un desnivell de 1000m. La primera part de la baixada es molt tècnica, molta terra i pedra solta fan que tinguem que extrema les precaucions. Abans de trobar l’Estany de Monastero troben una zona plena de petits rius amb una aigua cristal·lina, un paisatge realment impressionant, passem l´Estany i seguim baixen fins entra al bosc, estem molt ben franquejats, a la dreta uns majestuosos Encantats i a ma esquerra una miça mes amagat l’Estany de Sant Maurici. Finalment desprès de casi 5h i 30´arribem a Refugi Ernest Mallaré, allà fem un bon àpat i seguim una hora mes fins arribar a l’aparcament del Parc Nacional, son las 15,00h i hem estat 7 hores voltant per la muntanya, estem casats i ara encara ens falta la tornada a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada