La estrebada al turmell
de la mitja marató de Sant Llorenç m’havia deixat bastant tocat anímicament.
Els primer dies pensava que em podria recuperar per la marató del Montseny,
però tal i com anava passant el temps, vaig ser conscient de que el més assenyat
seria descansar i oblidar-me per complert de la marató. El meu turmell estava
bastant recuperat, però hagués segut una bogeria sortir a córrer. Maratons n’hi
han moltes i de turmells nomes dos.
Així que arribava
al deu mil del Camp de l’Arpa haguén corregut
un parell de dies durant l’última setmana i a un ritme molt suau. El meu
objectiu era acabar la cursa i que el meu turmell no em fes gens de mal.
El temps no era
molt bo, i donaven aigua pel dia de la cursa. Abans de començar semblava que hi
hauria una petita treva però tot va quedar en un miratge. Justament abans de la
sortida, la pluja va tornar a fer acte de presència i ens va acompanyar
pràcticament fins el final.
Vaig sortir a un
ritme una mica més alt del que tenia pensat, però al veure que hem trobava bé
vaig decidir seguir així. Vaig passar el KM 5 amb un temps de 21’10’’, em vaig
queda molt sorprès. La segona part de la cursa va ser una mica mes dura, però
tot amb això, vaig aguantar molt bé i vaig acabar amb un temps de 43’13’’. Un
temps realment impensable per mi abans de començar la cursa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada