Marató de Copenhague

David lesionat i amb una tendinitis des de fa un mes. Ángel pràcticament sense córrer des de la marató de Barcelona i jo sense els quilòmetres necessaris per afrontar una marató amb garanties. Estava clar que aquestes no son les millors condicions per afrontar una marató, però ho teníem que intentar i estàvem disposats a deixar-ho tot sobre l'asfalt. Només la nostra experiència en maratons ens podia donar aquesta força mental necessària per saber sobreposar-nos als moments difícils i esperar que els problemes físics, rampes, apareguessin a més tardar possible.

Ens aixequem nerviosos però amb moltes ganes de córrer. Un esmorzar lleuger i ràpidament últims preparatius abans de la sortida. Si alguna cosa teníem clara, és que aquesta marató havíem d'acabar-la. El sol fet de poder creuar la línia d’arribada era un èxit per a nosaltres.

Necessitàvem la precisió d'un rellotge suís i això és el que vam fer des del Km 1. La consigna era clara, 6 minuts el Km. Algú que estigui  llegint això, pot pensar “ Ufff per córrer una marató en 4 hores i  10 minuts no fa falta tant entreno, qualsevol pot fer-ho?”  Doncs us asseguro que no, cal entrenar si no vols sofrir.

Fins al km 33 tot va anar molt bé. Havíem passat la mitja amb el temps marcat, 2 hores 6 minuts. En aquest moments,  és on es nota l'entreno que portes en les teves cames. Jo, encara que no havia pogut realitzar tots els entrenaments que m'hagués agradat, sobre tot tirades llargues, portava en les meves cames més km que David i Ángel. Així que amb el seu consentiment, ens separem i marxo tot sol cap a l’arribada. En el Km 38, els vaig estar esperant durant una estona però en veure que no arribaven vaig decidir seguir i acabar-la. Temps final per mi, 4 hores 38 minuts 50 segons. Temps final per a ells 4 hores 48 minuts 31 segons. Només 10 minuts de diferència, molt bé nois. Vint-i-dosena marató pel David, segona per l’Angel i divuitena per mi. Felicitats nois.

Molt agraït a tota la cleca que vam tindre durant tota la cursa, Piqué, Leo, Neus, Colas, Sthefani i las nenas. Només una cosa negativa, hem trobat a faltar a la Mati.