Chamonix es vesteix de gala a finals d'agost per rebre a tots els
participants de la UTMB. Cortina d’Ampezzo podríem dir que és la Chamonix
italiana. Aquesta petita població, situada en plens dolomites, s'ha va vestir
amb les seves millors gales per rebre als mes de 3000 participants de la Ultra
Trail de Lavaredo. Dos curses, Ultra Trail de Lavaredo, amb 119Km i 5850 metres
de desnivell positiu i Cortina Trail, 47Km i 2650 metres de desnivell.
Tenia moltes ganes de participar en aquesta cursa, les imatges que havia
pogut veure eren espectaculars però també havia pogut comprovar en el road-
book que seria molt dura i que si la calor estrenyia encara seria pitjor.
La sortida de la Cortina Trail va ser el dissabte a les 08,00 hores. El
temps era bo, i la temperatura ideal per
córrer, però els núvols de l'horitzó amenaçaven la pluja que estava prevista al
mitjà dia. Per sort aquesta pluja no va aparèixer fins a les 18,00 hores i això
va fer que pogués realitzar la carrera mes tranquil.
La primera pujada per pista va servir per entrar una mica en calor i
anar-nos acostumant al desnivell, en els 6 primers Km’s ja vam pujar 500
metres. Després d'un petit descens iniciem la primera pujada dura del dia, molt
llarga i bastant complicada ja que vam haver de creuar el riu diverses vegades
arribant-nos l'aigua fins al genoll. És obligatòria parar-se i no pel cansament
sinó per les vistes. Les muntanyes que tenim a banda i banda són impressionants
i sobre elles s'obre una gran vall abans d'arribar a Forc. Col dei Bos, 2350
metres d'altura.
La baixada fins al primer avituallament, Refugi de la Gallina, em sorprèn
per una petita però dura pujada que trobo i que no estava marcada en el
desnivell de la prova. No hi ha un altre remei que superar-la i baixar de nou
fins a arribar al refugi on estava el primer avituallament. Porto ja 3 hores i
45 minuts i estic en el Km 24. Tot va sobre el previst i dins del temps
calculat.
Menjo, bec i a seguir. Per davant m'espera un dura pujada fins a la cota
2450 del refugi de Averau. La pujada és dura però espectacular. “lorenzo” ens
visita entre els núvols constantment i cada vegada amb mes força. Cal beure per
evitar les rampes. Un got de te en el cim per recuperar l’alè i poder afrontar
la baixada i una llarga sendera que es deixa córrer abans d'arribar al Passo
Giau. Segon avituallament.
Ja porto 5 hores 30 minuts de carrera i estic en el Km 29. Em trobo bastant
bé abans d'afrontar la ultima pujada, la mes curta però també la mes dura. La
Forc. Giau està situada a 2350 metres i l'última rampa és brutal. Són les 14,30
hores i “lorenzo” ens torna a castiga, ara amb tota la seva força. Pujant
sofreixo, sofreixo molt, però no m’aturo ni un moment, tinc forces per això i
més i si vull aconseguir el meu objectiu no hi ha temps que perdre.
Baixada i una petita pujada abans d'afrontar els últims 12 Km de baixada.
En el cim la parada és obligatòria. Estic a 2300 metres i al fons es veu
Cortina a la falda d'un impressionant bosc. Enmig d'aquest bosc el Refugi Croda
dóna Llac, últim avituallament. La baixada fins al refugi la faig tota corrent,
haig de recuperar el temps perdut en la pujada. Un got de Coca-cola i un bocata
de Nutella em donen la força suficient per afrontar els últims 8 Km. Em trobo
molt bé i amb forces per poder córrer. Únicament 3 Km abans de la meta haig de
caminar uns metres, una amenaça de rampa en el meu isquio esquerre, però sort
que solament queda en amenaça.
Vaig mirant el rellotge, vull complir amb el previst, 8 hores. Per fi ja
veig Cortina més a prop i és hora de donar-ho tot. No em guardo res, estrenyo
les dents i allargo la gambada tot el que puc. Els últims metros els faig amb
la Cinta i al Pol, fill del Txema. El meu esforç té recompensa, 8 hores 0
minuts 16 segons, això sí, estic petat.
Em sento feliç. Acabar una trail d'aquestes característiques no és fàcil,
requereix molta constància i dedicacions en els entrenament i jo per desgràcia
en els últims mesos no havia pogut dedicar tot el temps que hagués volgut, però
he sofert i he aconseguit l'objectiu.
Felicitar a Txema i Enric. El primer per es finisher en la ultra, tot un campió i el segon per fer el carreron que va fer.
Felicitar a Txema i Enric. El primer per es finisher en la ultra, tot un campió i el segon per fer el carreron que va fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada