dimecres, 29 de juny de 2016

Trail Cortina


Chamonix es vesteix de gala a finals d'agost per rebre a tots els participants de la UTMB. Cortina d’Ampezzo podríem dir que és la Chamonix italiana. Aquesta petita població, situada en plens dolomites, s'ha va vestir amb les seves millors gales per rebre als mes de 3000 participants de la Ultra Trail de Lavaredo. Dos curses, Ultra Trail de Lavaredo, amb 119Km i 5850 metres de desnivell positiu i Cortina Trail, 47Km i 2650 metres de desnivell.

Tenia moltes ganes de participar en aquesta cursa, les imatges que havia pogut veure eren espectaculars però també havia pogut comprovar en el road- book que seria molt dura i que si la calor estrenyia encara seria pitjor.

La sortida de la Cortina Trail va ser el dissabte a les 08,00 hores. El temps era bo, i la  temperatura ideal per córrer, però els núvols de l'horitzó amenaçaven la pluja que estava prevista al mitjà dia. Per sort aquesta pluja no va aparèixer fins a les 18,00 hores i això va fer que pogués realitzar la carrera mes tranquil.

 

La primera pujada per pista va servir per entrar una mica en calor i anar-nos acostumant al desnivell, en els 6 primers Km’s ja vam pujar 500 metres. Després d'un petit descens iniciem la primera pujada dura del dia, molt llarga i bastant complicada ja que vam haver de creuar el riu diverses vegades arribant-nos l'aigua fins al genoll. És obligatòria parar-se i no pel cansament sinó per les vistes. Les muntanyes que tenim a banda i banda són impressionants i sobre elles s'obre una gran vall abans d'arribar a Forc. Col dei Bos, 2350 metres d'altura.

La baixada fins al primer avituallament, Refugi de la Gallina, em sorprèn per una petita però dura pujada que trobo i que no estava marcada en el desnivell de la prova. No hi ha un altre remei que superar-la i baixar de nou fins a arribar al refugi on estava el primer avituallament. Porto ja 3 hores i 45 minuts i estic en el Km 24. Tot va sobre el previst i dins del temps calculat.

Menjo, bec i a seguir. Per davant m'espera un dura pujada fins a la cota 2450 del refugi de Averau. La pujada és dura però espectacular. “lorenzo” ens visita entre els núvols constantment i cada vegada amb mes força. Cal beure per evitar les rampes. Un got de te en el cim per recuperar l’alè i poder afrontar la baixada i una llarga sendera que es deixa córrer abans d'arribar al Passo Giau. Segon avituallament.
 

Ja porto 5 hores 30 minuts de carrera i estic en el Km 29. Em trobo bastant bé abans d'afrontar la ultima pujada, la mes curta però també la mes dura. La Forc. Giau està situada a 2350 metres i l'última rampa és brutal. Són les 14,30 hores i “lorenzo” ens torna a castiga, ara amb tota la seva força. Pujant sofreixo, sofreixo molt, però no m’aturo ni un moment, tinc forces per això i més i si vull aconseguir el meu objectiu no hi ha temps que perdre.

Baixada i una petita pujada abans d'afrontar els últims 12 Km de baixada. En el cim la parada és obligatòria. Estic a 2300 metres i al fons es veu Cortina a la falda d'un impressionant bosc. Enmig d'aquest bosc el Refugi Croda dóna Llac, últim avituallament. La baixada fins al refugi la faig tota corrent, haig de recuperar el temps perdut en la pujada. Un got de Coca-cola i un bocata de Nutella em donen la força suficient per afrontar els últims 8 Km. Em trobo molt bé i amb forces per poder córrer. Únicament 3 Km abans de la meta haig de caminar uns metres, una amenaça de rampa en el meu isquio esquerre, però sort que solament queda en amenaça.

Vaig mirant el rellotge, vull complir amb el previst, 8 hores. Per fi ja veig Cortina més a prop i és hora de donar-ho tot. No em guardo res, estrenyo les dents i allargo la gambada tot el que puc. Els últims metros els faig amb la Cinta i al Pol, fill del Txema. El meu esforç té recompensa, 8 hores 0 minuts 16 segons, això sí, estic petat.
 

Em sento feliç. Acabar una trail d'aquestes característiques no és fàcil, requereix molta constància i dedicacions en els entrenament i jo per desgràcia en els últims mesos no havia pogut dedicar tot el temps que hagués volgut, però he sofert i he aconseguit l'objectiu.
Felicitar a Txema i Enric. El primer per es finisher en la ultra, tot un campió i el segon per fer el carreron que va fer.

Cap comentari:

Publica un comentari