Cursa de muntanya de Castellbisbal

Encara que no prepari res, sempre és un plaer calçar-te les sabatilles de muntanya i sortir a fer uns quilòmetres i molt mes quan és per acompanyar un bon amic. La cursa de muntanya de Castellbisbal es fa molt dura si no has entrenat prou, com és el meu cas. Els seus 23 km i 1300 metres de desnivell positiu, semblen fàcils però són durs, pujades curtes però molt explosives, baixades molt tècniques, un terreny trencacames on agafar un ritme és força difícil.

Finalment objectiu aconseguit amb un temps de 3 hores 49 minuts.

Cursa de Sant Antoni.

 

Encantat de tornar a viure de nou l'ambient d'una cursa d'asfalt i més a Sant Antoni. I content de la meva cursa, feia molt temps que no corria 10 Km seguits per sota de 50 minuts (encara que només sigui 30 segons menys). Tot un plaer fer de llebre de l'Pol i que pogués fer la seva marca personal.

He de reconèixer que tot i que m'agrada molt més la muntanya, l'asfalt té aquest plus de competició, velocitat i sacrifici que que et fa pujar l'adrenalina

 

 

 

 

Marató de Canfranc

Quan entres a la seva web ho diu clarament “los 100 Km mas largos del mundo”. I jo em pregunto "si els 100 Km són tan llargs, els 45 Km tampoc han d'estar malament?".

Hi ha gent valenta i gent molt valenta, jo en aquest cas m'he quedat en els valents i és per això  que amb els 45 Km que vaig fer en tinc prou. Però indiferentment de ser valent/a o molt valent/a, tots tenim una cosa en comú ENS AGRADA MOLT CÓRRER PER LA MUNTANYA i això és el més important.

 

 

Un grup de 13 valents (alguns més que d’altres); Jaume, Xavi, Pere, Tara, Elena, Joan Carles, Sergi, Karim, Belen, Elena, Moises, Manel i Nando ens vam presentar el divendres 13 de setembre a l'Estació de Canfranc. Tots teníem el mateix objectiu, gaudir, riure'ns, córrer, menjar, beure i sobretot intentar ser FINISHER.

Els més valents i la més valenta (i ara sabreu perquè) no tenien temps a perdre; recollida de dorsal, sopar i a la feina. Per davant 100 Km amb un desnivell positiu de 8848 metres, enteneu ara perquè són molt valents?

No puc donar més detalls de les 35 hores que  els meus companys van passar donant voltes per aquelles muntanyes; Estació de Canfranc, Canfranc, Pic de la Moleta, Formigal, Astun, Candanchu i de nou Estació de Canfranc, una bogeria. El que sí puc dir, és la il·lusió que tenien en la sortida, se’ls veia contents, alguns més nerviosos que d’altres però amb moltes ganes de començar i menjar-se les muntanyes. El resultat?, sincerament és indiferent. Només el fet d’estar a les 12:00 PM davant l'Estació amb un dorsal en el pit i una motxilla carregada d'il·lusions els fa ser molt valents.

Mentrestant els valents anaven a dormir, l'endemà arribaria el seu torn.

 

8 AM del dissabte 14 de setembre, a la sortida la mateixa imatge, cares d'il·lusió, de nervis i de molt de respecte. Teníem per davant 45 Km amb 4000 positius, que valents  som. Aquí si puc donar detalls. Una valenta ens va posar els pèls de punta en la primera pujada, després de queixar-nos molt vam poder aguantar sense problema. Uns més ràpids, altres més lents però a poc a poc anàvem recorrent els diferents pics del recorregut; La Moleta, Pic Larraca i la Tuca Blanca. Vam passar moments crítics però gràcies al cap i els nostres ànims els vam poder superar. 

Als finisher, MOLTES FELICITATS. Als que no van poder complir el seu objectiu, també MOLTES FELICITATS, el fet d’intentar-ho ja és un gran èxit.

I que dir de les tres noies del grup? Quines campiones, les tres van pujar al podi.

 

VOSALTRES SI QUE SOU UNES VALENTES DE VERITAT

Marató de les Tuques

Finisher amb un temps de 10h20' 15''

Trail 3 Municipis

Bona matinal per  tancar la temporada. 9,2020 Km en un temps de 54'04''

Transvulcania

Des del mes de setembre 2018, tenia marcada la data de 11 de maig  com a primer objectiu del 2019, Ultramarató Transvulcania. Havia sentit a parlar molt d’aquesta cursa.

 

El primer avituallament al poble de Los Canarios, i l’arribada als Llanos de Aridane espectacular, les vistes de la Caldera de Taburiente des de les crestes, inigualable Al penúltim avituallament, una persona de l’organització em va preguntar si l’havia gaudit, la meva resposta va ser rotunda i clara, NO. Només recordo parar a fer una foto a la pujada de Las Deseadas, on es veia un preciós  mar de núvols i al fons apuntava amb una bellesa espectacular el Teide. Va ser l’únic moment que realment vaig gaudir.

 

Menció a part els voluntaris de l’ultra i la gent de La Palma, els “palmeros”.  Tots els llocs per on passava estaven aglomerats de gent. Com he dit abans un dels paisatges més impressionants es el poble de Los Canarios, part surt d’illa i primer avituallament al Km 7. Tot el poble estava al carrer, inclòs veies a la gent en pijama i en bata. El dia abans vaig esta dinant a un bar i l’amo ens va comentar que obria el bar a les 3,00 AM.

Sobre l’ultra, podria esta escrivint hores i hores de veritat, però tampoc em vull fer pesat. Com he dit  abans es molt dura, millor dit duríssima i a part vam tenir un convidat de luxe, la calor. Sortida del nivell del mar al far de Fuencaliente, una ambient únic i irrepetible. La cursa la podria dividir en dos parts, fins al Roque de los Muchachos la primera i, del Roque a Los Llanos la segona.

La primera part duríssima, però duríssima , el tram del Reventon al Pico de la Nieve, va ser un dels llocs on més vaig patir, feia calor i ha 2 Km de l’avituallament del pico de la Nieve em vaig quedar sense aigua. Un parell de cops vaig haver de parar pràcticament marejat, però no em vaig donar per vençut i vaig lluitar fins al final. D’aquí fins al Roque només tenia un objectiu, arribar abans de les 17:00 hores que era el temps de tall. Va haver-hi moments que pensava que no arribaria. Però no va ser així, al Roque  estava la Mati i no podia fallar-li, tot i la calor i els moment crítics vaig arribar amb el temps que tenia marcat.

A partir d’aquí començava la segona part de l’ultra, una baixada de 17 Km amb un desnivell negatiu de 2420 metres, del punt més alta de l’illa, El Roque, fins a nivell de mar, Tazacorte. Em vaig prendre la baixada amb molta tranquil·litat, era molt tècnica i les meves cames ja no estaven per moltes floritures. A l’avituallament El Time vaig descansar una estoneta. Arribo a Tazacorte i com no, tenia a la Mati esperant-me de nou per si em feia falta alguna cosa. Això ja estava quasi fet, falten 5 Km i 400 positius.  Era conscient de que ho tenia  a tocar però aquest últim tram, sabia que seria molt dur, les meves cames portaven 70 Km i 4000+, calia un últim esforç. I per fi el moment més esperat, el famós carril bici blau de Los Llanos que em va portar fins a la gloria ,la catifa  vermella,  que em va coronar com ha FINISHER DE LA TRANSVULCANIA 2019.

Somni i repte aconseguit. 74 Km amb 4300+ amb un temps de 15 hores i 45 minuts, posició 901 de 2000 corredors, per mi perfecta.

 

Sóc conscient que durant les  15 hores que vaig esta corrent i caminant molts de vosaltres em vau fer arribar missatges a través del Whatsapp. Impossible contestar. La Mati també va rebre moltes  trucades interessant-vos pel meu estat i com anava la cursa. A tots i totes, moltes  gràcies de veritat. 

I per últim la Mati que ella també va fer la seva Ultra particular d’avituallament a avituallament. Los Canarios, Refugi del Pilar, Roque de los Muchachos, Tazacorte i Llanos; espectacular de veritat. Saber que ella m’estava esperant em va donar moltíssima força per continuar endavant.

Ah, com sempre l’Enric amb el seus consells i  amb una trucada seva després  del Roque em va donar la força que en aquells moments em faltava. Txema, David i Ramon gràcies per les vostres trucades. Fins la propera.

Una curiositat, no vaig ser capaç de menjar res amb tota la cursa, nomes veure molta coca-cola, gels i fruita ( meló, síndria, plàtan).

 

 

La Talaia Vilanova

Ultima prova abans de la Tranvulcania. 25 Km i 1200 + amb un temps de 3h42'.