Behobia- Sant Sebastià

Són les 17,45, acavem de sortir de Sant Sebastià fa 15 minuts, vaig assegut a l´últim seient del autocar amb el Roto i el Negre, davant meu la Mati. Practicament hem acabat de dinar i amb pujat a l´autocar, la gent esta descansan, han sigut dos dies molt intensos, el corredors estem cansats i els acompanyans tambè, ara mateix a l´autocar no es sent ni una mosca.

BEHOBIA- SANT SEBASTIÀ, maravillosa, impresionat, fantàstica, com molt bè diu el anunci de la cursa SI EL CAMI ES DUR, MES GRAN ES LA RECOMPENSA, això se´ns quant creues la meta de la B/SS. Són 20Km que surten de Behobia i desprès de passar per Irun, Ventas, Gaintxurizketa, Lezo, Trintxerpe, Mirakruz i Zurriola arriva al Boulevard de Sant Sebastià. Són 20Km on els carrers, carreteres, camins, autopistes per on passa la cursa estan plenes de gent, gent de totes les edats, gent entregada als corredors, gent que crida, anima. Es impresionant, no hem cansare de repeti-ho.

Hem sortit a les 11, 00 AM, teniem el dorsal verd i això ens donava un bon lloc als calaixos de sortida. Amb mi han sortit, el David, Rafa, Xavi, Txema, Manel, Negre, Buxi, Robin, Pedro i Victor. Rapidament em fet grups, jo m´he quedat amb el David, Buxi i Negre. Al Km 7, al començar la pujada a Gaintxurizketa he perdut el contacte amb ells i molt inteligenment el David m´ha deixat anar, jo he seguit al meu ritme i això a sigut lo millor que podia fer. Jo sol he anat fent, pujant, baixant però sempre amb un ritme adecuat per mi. He arrivat a Lezo i a partir d´aquí hi havia 3 Km plans fins arrivar a Trintxerpe, era qüestió de regular, encara faltaba arrivar a l´última pujada del dia, Mirakruz. Era el Km 16, crec que és el momnt més impresionat de la cursa, el asfat dexapareix entre cents de aficionats que s´atrinxeren als dos costats de la carretera, un pasadis estret on els corredors anem desfilan cam amunt, per moments puc dir que tenia els pels de punta e inclús no seria esbuxarat dir que te pot arrivar a caure alguna llàgrima de la emoció, vaig pujar molt bè, VAMOS, VAMOS, VISÇA CATALUNYA, VENGA FERNANDO, quina passada , de veritat. Un cop a dalt, enfilem la baixada a Sant Sebastià passant pel bonic barri del Gros, allà girem a l´ezquerra i agafem l´Avinguda de Navarra, aquí estem al Km 19 i fins al final al Boulevard l´Avinguda és un passadis de gent, impresionat. Vaig miran a un costat i a l´altre buscan a la Mati i disfrutan dels aplaudiments de la gent, al final sento el meu nom i per fi la trobo amb la Cristina i la Lourdes, tinc temps de fer una petita aturadeta i fer-lis un petonet, en aquell moment lo que mes importaba era difrutar de l´arribada.

Finalment creuo la meta amb un bon temps per mi 1h 27´05´´, molt content i molt cansat.
Si tingués que destacar algun moment de la cursa ho tendria clarisim, hem quedo amb un gran moment, el que va del Km 0 al Km 20. Com he dit durant la crònica un 10 per tota la gent de Donosti, per tota la gent de Guipúzcoa i per tota la gent de fora que avui s´ha apropat a les carreteres de B/SS per animar-nos. GRACIES A TOTS/ES.
Tambè he de felicitar als 36 atletes de C.A. Running que han participat a la cursa, a tots, desde el primer el Pedro (impresionat al seu temps 1h 16´) fins a l´ultim, el meu bon amic Hector, tot un crack. Tots amb sigut uns autentics campions i el mes importan, hem deixat el nom del nostre club escrit a una de les curses mes boniques d´Espanya, la BEHOBIA- SANT SEBASTIÀ.
Per cert acabo aquesa crònica a 3/4 de nou, he tingut que parar molts cops de escriure, la gent s´ha animat i els càntics i la gresca un cop mes ens han ameniçat el viatge.