Marató de Barcelona

Sense cap dubte, podem dir que Barcelona torna a tenir una Marató de “Primera Divisió”. Al final van prendre la sortida 10.500 dels 12.162 inscrits i 10.238 d’ells van resistir fins la meta. Tots això unit al gran nivell que van donar els atletes d’elit, assolin un nou record de la prova per Jackson Kotut amb un temps de 2h 07´30``, impressionant. I el més important per mi, Barcelona a canviat el clàxons dels cotxes pels crits de suport dels aficionats, mes de 100.000 persones van sortir al carrer per animar l’esforç dels corredors. Llocs emblemàtics de la ciutat com l’Arc del Triomf, Torre Agbar, Plaça Espanya o les mateixes Rambles, estaven fins a dalt de públic animant, per moments hi havia llocs que semblaven la incomparable Behovia- Sant Sebastià. Un altre punt a destacar també és la fira del Corredor, s’ha millorat moltíssim, hi ha mols mes expositors i això es nota molt amb la afluència de públic. Podem estar contens, tant l’organització com el Ajuntament s’han volcat amb la marató i això es deixa notar molt i molt. Només un punt negre segons la meva opinió, la “bossa del corredor” pobra, millor dit molt pobra, crec que aquí si que l’organització tindria que fer alguna cosa.
Jo personalment també estic molt content de la meva marató. Aquest any m’havia proposat sortir a gaudir-la sense pensar molt amb el temps final, tot i això tal com anaven avançant els Kms, hem trobava molt be i amb forces i vaig poder acabar a un registre molt bo i nomes tres minuts per sota d’any passat 3h 21m 13s.

Vaig sortir al costat del Botxi i del Xavi, anàvem marcant els Kms sempre per sota de 4´45´´, vam passar per al Km 5 amb un temps de 24´20´´. Fins el Km 10 vam anar una mica mes ràpid i el van passar a 47´29´´. Em trobava molt be, per moments tots dos es quedaven darrera però era conscient de que això no havia fet mes que començar i encara faltava molt. Vam arribar a Plaça Espanya i com sempre a tope de gent, seguim per Gran Via i Passeig de Gracia amunt, passant el Km 15, 1h 11´26 vaig tenir que parar per segon cop, la hidratació dels dies abans estava fent el seu efecte. Al arribar al carrer València el Xavi es va quedar una mica enraderit, anava fent poc a poc, jo vaig seguir amb el Botxi, abans d’ arribar a la Meridiana vaig veure per primer cop a la Mati amb la Cinta la Montse i la Sara. Aquí justament al comença la Av. Meridiana hem vaig quedar sol, el Botxi poc a poc perdia contacta amb mi, pel meu cap van passar mil històries, faltava molta cursa i tot sol, que seria capaç de fer?. Vaig seguir el meu ritme, com he dit abans hem trobava molt be i estava convençut que podria tirar endavant. El meu temps a la mitja marató va ser de 1h 40m 06s a un ritme de 4´45´´, per cert puntuals amb la seva tasca el Jordi i el Isma hem van donar el meu segon Power Gel, moltes gràcies nois. Ja tenia mitja marató a la butxaca però encara faltava molta feina, poc a poc anava passant Km, a l’altura de la Gran Via amb Rambla Prim es va formar un grupet on hi havien uns 30 corredors, ràpidament vaig augmentar un mica el meu ritme per avançar-los i anar tot sol. Ja era a la cantonada de Rambla Prim amb Av Diagonal, Km 25 i amb un temps de 1h 58´19´´. A altra banda eren el companys del C.A. Running al avituallament, al Negre es va posar al meu costat i hem va preguntar com anava, molt be li vaig dir, inclús vam arribar a parlar de la marató del 2011, coses nostres.

Vaig fer tota la Av Diagonal d’ anada i tornada tranquil i al mateix ritme, arribo al Km 30 amb un temps de 2h 21m 48s, ara el encarregat de donar-me ànims és el David, aprofito per prendre un altre Power Gel, a partir d’ ara be la part mes dura. em vaig col·locar darrera de tres nois que anaven junts i així vaig anar fins al Km 35, havia passat el temut mur de la marató amb bona nota ja que el meu temps era de 2h 46m 02s. Ara ja no podia fallar i havia de treure les forces de qualsevol lloc. Al passar per la catedral de nou la Mati i la Cinta em van donar una “recarga” de força que desgraciadament només va durar fins al Km 39 just al començar el Paral·lel. Allà vam començar apareixen les primeres rampes a les cames, ràpidament vaig reduir una mica la meva marxa fins arribar al carrer Sepulveda. Aquí ja no hi ha excusa que valgui, inclús vaig augmentar de nou el meu ritme, ja veia al fons el meu objectiu. De l’arribada poc puc dir, qualsevol persona que ha fet una marató sap que és un moment molt especial amb el qual un atleta rep els aplaudiments i ànims dels milers de persones que omplen els últims 500m de la cursa. Realment és impressionant i sempre és un moment que s’ha de gaudir amb molta alegria, ningú millor que tu mateix sap el esforç que costa acabar una marató. El meu temps com he dit abans 3h 21m 13s.

Donar les gràcies a tots el amics que van ser durant el recorregut donant-me ànins. Felicitar a tots el companys del C.A. Running ja que tots vam acabar la marató, però punt i a part mereix el “iaio”, com l’anomeno carinyosament, va parar el crono amb 2h 58m 40s, també destacar al Taki que al costat del Robin va acabar la seva primera marató amb un temps de 3h 13m FELICITATS NOI, però avui voldria enviar una forta abraçada a un company que durant aquest últims dos mesos a estat entrenant amb mi tots el matins, ell ens a planificat part del entrenament i amb ell hem fet moltes matinades per poder complir el nostres objectius. Nomes els que ham estat al costat d´ell sabem el esforç i el patiment que tot això li ha suposat i que per desgràcia no ha tingut el seu fruit. Txema segur que el proper any ho aconseguiràs.